Peces i detalls de Nazar.

Hi ha articles que no saps quin títol posar-los-hi. Rumies i no te'n surts. Et capfiques i no trobes pas un títol que s'escaigui. En aquest cas, més val desistir de trobar-lo. Davant d'aquest repte, que no hem pogut superar perquè ens ha superat, un títol lacònic d'unes poques paraules però carregat de simbolisme i perfectament entenedor per als afeccionats als camions i a la història del transport creiem que és suficient. Fa el fet. El títol ho expressa tot i alhora no expressa gaire res. Ves, què hi farem. Tal vegada, amb les vacances tot just estrenades alguns pensaments del cap ens han fugit i no els recuperarem pas fins al setembre.

Els lectors dels articles que es publiquen en aquest espai saben de l'atenció prioritària que atorguem sobre tot el que té relació amb els vehicles Nazar. Una dèria com qualsevol altre. No cal escarrassar-s'hi gaire per entendre-ho.

Aquesta interès envers Nazar també deriva de la vinculació que hi van tenir, en el seu moment, dos puntals d'aquest bloc: el senyor Joan Brugués i Prat, empresari jubilat del ram del transport de viatgers per carretera, n'era client: va treballar amb un petit autocar Nazar Ocell Blau de vint-i-cinc places comprat usat a un empresari d'Olot, el senyor Miquel Canal i Morató. I en Pere Liu va ser el cap de mecànics del concessionari oficial Nazar a les comarques gironines. Dues fotografies del Nazar del senyor Brugués desballestat al pati exterior de la nau de Banyoles:

Uns bons amics que coneixen l'afició que professem cap a la marca Nazar van tenir un detall que recordarem tota la vida perquè ens va omplir de felicitat i ara el compartim amb tots vosaltres.

A la trobada de camions clàssics celebrada a La Rioja el març de l'any 2012 organitzada pel senyor Luis Martínez López, Luis El Colorao, uns bons amics asturians van lliurar-nos la tapa del radiador d'un camió Nazar A. Aquest camió va estar abandonat una colla d'anys en un solar fins que un dia un desballestador va arribar amb el seu camió per endur-se'l. Abans que el camió es perdés per sempre més, aquests afeccionats van llevar-li la tapa del radiador. Convenientment polida a Girona i inscrustada en un quadre de fusta fosca que li confereix elegància i distinció, ocupa un lloc destacat a casa

Fotografia de la tapa del radiador incrustada en un quadre instants després de ser obsequiada pel tió la nit de Nadal a Ripoll:

Aquesta peça en un camió Nazar A dipositat en una masia de Sant Climent Sescebes:

Un altre bon amic, afeccionat a les motos Montesa i conegut per la seva proverbial discreció, van regalar-nos aquesta setmana dos banderins de la casa Nazar, convenientment emmarcats. El de la dreta correspon al lleó de Saragossa, que identifica la marca; el de l'esquerra és d'un camió Nazar A, el primer model presentat l'any 1960, idèntic al de Sant Climent Sescebes:

Internet, aquesta eina tan extraordinària, permet de trobar en ocasions peces de gran interès pels admiradors del llegat industrial del napolità Vincenzo Angelino Gervasio. Les seves creacions en el sector de l'automoció, transcorreguts més de trenta anys del seu decés i extingits els prejudicis que va suscitar la seva trajectoria empresarial, comença a ser reconeguda pels afeccionats als vehicles industrials. 

Nosaltres agraïm la gran generositat d'aquests bons amics que ens han regalat aquestes peces de la marca Nazar, tan delicades i apreciades, que suposa un autèntic privilegi cap els receptors.  

Un altre bloc sobre camions creat per en Xavier Castells i Quintana: una afició que creix i es consolida a Catalunya.

En Xavier Castells i Quintana, prou conegut pels lectors d'aquest bloc per les interessants cròniques que ha publicat de llurs records de transportista, activitat que va iniciar de ben jove, s'ha engrescat a crear un bloc sobre vehicles, amb un tractament principal i preferent dels camions, el seu gran interès. Aquest bloc duu per títol "Imatges sobre rodes":



En Xavier Castells s'adona que tot canvia molt de pressa, que el temps s'ha accelerat. I aquell món que tots hem conegut, proper i familiar, s'està esmicolant ràpidament fins que desaparegui per sempre més. Això afecta el sector del transport, força important a Catalunya per la gran activitat industrial que hi ha hagut, el qual està mutant i transformant-se paral·lelament a la globalització que ha irromput amb els brutals canvis de tota mena que comporta: econòmics, socials, demogràfics i culturals.

Les empreses de transport que tradicionalment hi ha hagut al nostre país, principalment familiars, s'han d'adaptar per força als canvis i reptes que es plantegen avui dia: el tancament generalitzat dels clients tradicionals -empreses i fàbriques- i una competència ferotge dels grans operadors logístics, exigeix de trobar i posicionar-se en un mercat especialitzat. Succeeix quelcom de semblant amb les empreses tèxtils que encara produeixen a Catalunya i afronten amb èxit la competència dels països asiàtics.

Camió Nazar de TRANSPORTS HOMS del barri del Poble Nou de Barcelona, empresa familiar desapareguda:



En Xavier Castells té un gran coneixement d'aquesta transformació continua. De petit acompanyava a son pare dins de la cabina d'aquells Ford de postguerra per aquelles carreteres de giragonses polsoses. Després vindrien els primers Pegasos, amb el gran canvi i avenç que suposava front dels vells i capolats camions de postguerra. Els Pegasos 140, els "Pegasin", els 200, els Comets i els 1065 "Europa". Els viatges per l'Estat espanyol i els primers viatges pels països europeus on es prenia consciencia de l'endarreriment que es patia a l'altre ratlla dels Pirineus.

Més endavant ja disposava dels Pegaso cabina quadrada, veritablement revolucionària per llur modernitat. La dècada del 1980 es va continuar treballant amb la il·lusió de l'ingrés al mercat comú europeu. Aquesta il·lusió va perdurar al llarg dels anys 1990, per bé que hi començaven a haver-hi núvols a l'horitzó amb presagis dolents. Els primers anys de la dècada del 2000 han estat esbojarrats i s'han viscut perillosament malgrat no ens n'adonàvem. Els Pegasos han desaparegut inexorablement de les nostres carreteres esdevenint una marca mítica que els afeccionats han preservat i difós a través d'internet i trobades. I ara, de sobte, ha vingut la gran ensulsiada.

Amb l'esbotzada de la crisi econòmica i els estralls provocats, han tancat força empreses de transports familiars, empreses històriques amb diverses generacions que hi treballaven. Ara es tracta de recuperar a través del bloc d'en Xavier Castells les restes de l'ensorrada: el gavadal de fotografies, documents i testimonis abans que el temps ho esborri per sempre més. És una recerca i un treball que el temps hi juga en contra i que sabem d'antuvi qui guanyarà indefectiblement.

Tanmateix es recuperaran i conservaran històries, fotografies, documents i testimonis del transport per carretera a Catalunya que es llegaran a les generacions futures. Aquest és l'estímul que ens anima a emprendre i perseverar en aquest treball. Així es tindrà més informació sobre el transport al nostre país i els protagonistes d'aquestes històries recuperades a través del bloc d'en Xavier Castells: els transportistes, els vehicles, els carrossers i mecànics, les empreses per les quals treballaven, les vicissituds de les empreses -la guerra civil, la represa, la consolidació i els reptes des dels anys 1980.

Per això és tan important que ens ajudeu a trobar aquests testimonis abans que el temps no els esborrin definitivament, i puguin ser difosos a través d'aquest bloc i el d'en Xavier Castells i Quintana. Moltes gràcies.

Un camió apedaçat dels anys 1950: la subsistència en uns anys particularment difícils.

En Luis Martínez, Luis el Colorao, sobrenom amb que és conegut, és un firaire d'Autol, a la Rioja. El seu pare ja es dedicava a la fira, compaginant-ho amb labors agrícoles a l'hivern. Ell i la seva muller Mamen han continuat amb aquest ofici per La Rioja, Navarra i Euskadi, on són molt estimats.

El pare d'en Luis va comprar el desembre de l'any 1986 un Pegaso 1061 al celler Rivero d'Arnedo per a treballar a la fira. Aquest camió havia estat matriculat el març del 1968 i estava equipat amb una caixa de carrosseries CALVO d'Arnedo per a transportar vi embotellat. Dues fotografies d'un altre Pegaso 1061 del celler Rivero que en Luis conserva:





En Luis va treballar amb aquest Pegaso 1061 fins a l'any 2008, guardant-lo en una nau a Rincón de Soto. Fou substituït per un Man i un Daf més moderns. Estat actual d'aquest camió, excel·lentment conservat, participant en un encontre de camions clàssics celebrat a Burgos l'any 2009 per iniciativa d'en Félix Alegre i altres seus amics:



En Luis és també un gran afeccionat als camions, particularment dels camions clàssics espanyols. Sempre duu la càmera preparada per a fotografiar els camions que es troba, havent reunit una notable col·lecció fotogràfica que publica en els fòrums especialitzats.

Setmanes enrere en Luis va publicar unes fotografies d'un camió trobat a Arnedo, que va generar un interessant debat. Uns afeccionats manifestaven que era un Barreiros TT 90.21; altres apuntaven la hipòtesi d'un Nazar. Sens dubte ha estat una troballa extraordinària atès que és la primera cabina d'aquesta mena que s'ha trobat.

Aquest camió pertanyia a una empresa de fustes de Bobadilla, a la Rioja, MADERAS AZOFRA. Per la informació facilitada, fou dipositat en un magatzem durant uns quaranta anys i l'han tret per l'enderrocament d'aquesta nau. És en venda als TALLERES ORESTES d'Arnedo.

Si hom es fixa en la matrícula i la combinació de peces que munta, crec que és un camió refet en els anys 1950 amb els magres mitjans aleshores disponibles. Originalment aquest camió havia estat matriculat en els anys 1930. Alguns detalls com els pedals o les llantes apunten a un Berliet. Segurament que a mitjans dels anys 1950 les peces originals del vehicle van fer figa. La feixuga postguerra amb unes carreteres velles, mal conservades i deficientment asfaltades, l'escassedat de pneumàtics, recanvis, olis, benzina i gasoil, i el costum de sobrecarregar-los, provocava un trinxament dels camions.











En aquells anys quan un vehicle capolava, hi havia dues alternatives: la compra d'un Pegaso, nou o de segona ma, amb una inversió molt important que la majoria de transportistes no podien atendre, o bé comprar un dels vehicle apedaçats que hi havia aleshores, muntat de peces de procedència diversa. Aquesta segona alternativa fou adoptada en aquest cas.

Crec que aquest camió és un Berliet sobre el qual va acoblar-se-li una cabina fabricava per TALLERES NÁPOLES SA de Saragossa, semblant a les que muntaven els primers camions Barreiros també construïdes per aquesta empresa saragossana; el para-xocs i el radiador també els muntaven els Barreiros d'aleshores; el motor era un Perkins, l'únic que hi havia disponible al mercat; i el diferencial, un Timken. Aquest gavadal de peces permetia disposa d'un camió durant uns quants anys.

Un camió Barreiros exposat a la fira de Lleida l'any 1959 que compartia elements amb aquesta cabina com el radiador i el para-xocs:





El disseny lateral d'aquesta cabina s'assembla al Pegaso 125, cabina basada en un anterior disseny d'un camió Hispano Suiza. Cabina d'un Pegaso de TRANSPORTS EDUARD PAU de Sant Feliu de Pallerols:





L'interior d'aquesta cabina és d'una senzillesa absoluta, talment es reflecteix en el tablier. Únicament hi ha allò indispensable.











Aquesta cabina era molt més moderna, pràctica i funcional que no pas la del Leyland Comet:







Tinc el convenciment que aquesta cabina fou dissenyada per en Vincenzo Angelino Gervasio, un napolità establert a Saragossa que va fundar diverses empreses carrosseres. Els trets d'aquesta cabina fabricada per TALLERES NÁPOLES serien desenvolupats en les cabines dels camions Nazar, molt modernes i reeixides a principis dels 1960. Camió Nazar de l'empresa TRANSPORTS COTXARRERA de Gironella.



A començaments dels anys 1960, l'experiència acumulada per TALLERES NÁPOLES en la construcció de cabines per a camions i autocars va permetre'ls-hi la fabricació de vehicles amb la marca NAZAR, que també equipaven principalment motors Perkins i diferencial Timken. Una altre fabricant de Saragossa de camions i autocars, LERMA AUTOBASTIDORES INDUSTRIALES (LAI), també va recórrer a aquesta solució per als vehicles que comercialitzava sota les marques KARPETAN i ALBATROS.

L'interés d'aquest camió, que ha arribat fins als nostres dies, rau en ser una mostra de les improvisacions i solucions imaginatives que calia atendre per a poder disposar d'un vehicle en aquells anys tan difícils. Malgrat els temps que estem vivint, incerts i complicats, tant de bo que es trobi un comprador que n'eviti llur desballestament.

Camió NAZAR de l'empresa TRANSPORTS I GRUES ÀNGEL VILAR de La Bisbal d'Empordà (Girona)

El dia 5 de gener de 2009 era a Ripoll tot fent temps per a gaudir de la cavalcada de Reis, quan em truca l'amic Miquel Patinyo, gran afeccionat als camions, a qui vaig tenir la sort de conèixer mitjançant en Gonzalo Garós, creador i administrador de la web i fòrum "pegasoesmicamion".

El motiu de la trucada d'en Miquel era per informar-me que havia descobert casualment un camió NAZAR cabina B, de 7 tones, al pati de les naus de l'empresa GRUES I TRANSPORTS ÀNGEL VILAR SA, de La Bisbal d'Empordà. La veritat és que vaig restar glaçat: descobrir un Nazar avui dia és molt meritori. A més, aquesta descoberta confirmava la bona acollida que els vehicles Nazar havien tingut a les comarques de Girona, fet ja exposat en aquest bloc.

Tant aviat com vaig saber que l'empresa GRUES I TRANSPORTS ÀNGEL VILAR SA encara conservava un camió Nazar, vaig entrar a llur web on, efectivament, es recollia la fotografia d'època d'aquest camió amb la seva caixa de fusta i una vela que cobria les mercaderies.

Després de contactar amb l'Anna Vilar, el passat divendres dia 8 de maig, vaig arribar-me fins a La Bisbal d'Empordà per a fotografiar un dels darrers camions Nazar que encara es conserven, activitat que és una sort a l'abast de molt pocs afeccionats. El tracte dels senyors Àngel i Anna Vilar va ser exquisit. Des d'ací vull agraïr-los totes les atencions que ens van dispensar a mi i al meu germà Eduard.

Fotografia d'aquest camió Nazar sense el motor ni el radiador:



Fotografia de perfil d'aquesta cabina, la qual recorda els Sava-Austin que circularen també durant els anys 1960:



Una altra fotografia de la cabina d'aquest Nazar, la personalitat del qual és inconfusible:



Fotografia del Nazar amb llur caixa de fusta força malmesa:



Dues fotografies més de la cabina d'aquest Nazar:





Aquest camió fou comprat al concessionari de Girona l'any 1965; estava equipat amb un motor PERKINS HISPANIA, i durant molts anys va treballar transportant pinso. Si bé malauradament es troba força malmès, com pot comprovar-se amb les fotografies, la seva descoberta pot qualificar-se d'excepcional, i palesa que amb ganes i sort encara hi ha vehicles molt interessants per ser descoberts i divulgats.

El senyor Vilar en conserva un bon record d'aquest vehicle atès que va ser el començament de la seva activitat com a transportista. És indubtable que els camions Nazar de la darrera època tenien una qualitat comparable als seus competidors directes, Ebro i Avia.

Gràcies a l'excepcional arxiu fotogràfic que la família Vilar conserva dels seus vehicles, en successives cròniques podrem continuar gaudint d'aquest Nazar, fotografiat al llarg dels anys que aquest camió va ser en actiu treballant.

Esperem poder continuar celebrant descobriments d'aquesta mena, que tant d'interès suscita entre els amants als camions clàssics.