Un altre bloc sobre camions creat per en Xavier Castells i Quintana: una afició que creix i es consolida a Catalunya.

En Xavier Castells i Quintana, prou conegut pels lectors d'aquest bloc per les interessants cròniques que ha publicat de llurs records de transportista, activitat que va iniciar de ben jove, s'ha engrescat a crear un bloc sobre vehicles, amb un tractament principal i preferent dels camions, el seu gran interès. Aquest bloc duu per títol "Imatges sobre rodes":



En Xavier Castells s'adona que tot canvia molt de pressa, que el temps s'ha accelerat. I aquell món que tots hem conegut, proper i familiar, s'està esmicolant ràpidament fins que desaparegui per sempre més. Això afecta el sector del transport, força important a Catalunya per la gran activitat industrial que hi ha hagut, el qual està mutant i transformant-se paral·lelament a la globalització que ha irromput amb els brutals canvis de tota mena que comporta: econòmics, socials, demogràfics i culturals.

Les empreses de transport que tradicionalment hi ha hagut al nostre país, principalment familiars, s'han d'adaptar per força als canvis i reptes que es plantegen avui dia: el tancament generalitzat dels clients tradicionals -empreses i fàbriques- i una competència ferotge dels grans operadors logístics, exigeix de trobar i posicionar-se en un mercat especialitzat. Succeeix quelcom de semblant amb les empreses tèxtils que encara produeixen a Catalunya i afronten amb èxit la competència dels països asiàtics.

Camió Nazar de TRANSPORTS HOMS del barri del Poble Nou de Barcelona, empresa familiar desapareguda:



En Xavier Castells té un gran coneixement d'aquesta transformació continua. De petit acompanyava a son pare dins de la cabina d'aquells Ford de postguerra per aquelles carreteres de giragonses polsoses. Després vindrien els primers Pegasos, amb el gran canvi i avenç que suposava front dels vells i capolats camions de postguerra. Els Pegasos 140, els "Pegasin", els 200, els Comets i els 1065 "Europa". Els viatges per l'Estat espanyol i els primers viatges pels països europeus on es prenia consciencia de l'endarreriment que es patia a l'altre ratlla dels Pirineus.

Més endavant ja disposava dels Pegaso cabina quadrada, veritablement revolucionària per llur modernitat. La dècada del 1980 es va continuar treballant amb la il·lusió de l'ingrés al mercat comú europeu. Aquesta il·lusió va perdurar al llarg dels anys 1990, per bé que hi començaven a haver-hi núvols a l'horitzó amb presagis dolents. Els primers anys de la dècada del 2000 han estat esbojarrats i s'han viscut perillosament malgrat no ens n'adonàvem. Els Pegasos han desaparegut inexorablement de les nostres carreteres esdevenint una marca mítica que els afeccionats han preservat i difós a través d'internet i trobades. I ara, de sobte, ha vingut la gran ensulsiada.

Amb l'esbotzada de la crisi econòmica i els estralls provocats, han tancat força empreses de transports familiars, empreses històriques amb diverses generacions que hi treballaven. Ara es tracta de recuperar a través del bloc d'en Xavier Castells les restes de l'ensorrada: el gavadal de fotografies, documents i testimonis abans que el temps ho esborri per sempre més. És una recerca i un treball que el temps hi juga en contra i que sabem d'antuvi qui guanyarà indefectiblement.

Tanmateix es recuperaran i conservaran històries, fotografies, documents i testimonis del transport per carretera a Catalunya que es llegaran a les generacions futures. Aquest és l'estímul que ens anima a emprendre i perseverar en aquest treball. Així es tindrà més informació sobre el transport al nostre país i els protagonistes d'aquestes històries recuperades a través del bloc d'en Xavier Castells: els transportistes, els vehicles, els carrossers i mecànics, les empreses per les quals treballaven, les vicissituds de les empreses -la guerra civil, la represa, la consolidació i els reptes des dels anys 1980.

Per això és tan important que ens ajudeu a trobar aquests testimonis abans que el temps no els esborrin definitivament, i puguin ser difosos a través d'aquest bloc i el d'en Xavier Castells i Quintana. Moltes gràcies.

En Joaquim Duran i Estarriola, un carreter de Banyoles (Pla de l'Estany).

En Joaquim Duran i Estarriola, en "Quimet carreter" com és conegut, va néixer a Sant Vicenç de Camós l'any 1929. Aquest municipi, a tocar de Banyoles, té dues parròquies. L'expansió del nucli urbà de Banyoles ha provocat que Sant Vicenç de Camós sigui gairebé un barri de la capital del Pla de l'Estany.

De la mateixa manera que a Arbúcies hi havia nombrosos carreters per la qualitat de la fusta dels seus boscos, que amb el temps esdevendrien carrossers d'autocars -l'Ayats era un carreter de Lladó (Alt Empordà) que va instal·lar-se a Arbúcies-, a Banyoles hi havia tres carreters prou importants: en Teixidor conegut com "Can Gana", en Sarquella i en Bertran. Aquests carreters van haver d'adaptar-se de la construcció de carros de fusta a produir cabines i carrosseries amb ferro i altres metalls. Va ser una revolució en el món del transport.

L'any 1943, a l'edat de catorze anys, en Quimet carreter va entrar a treballar a Can Bertran, d'aprenent. Gairebé no cobrava com era costum dels aprenents. Sort que la família era de pagès i podia menjar cada dia en uns anys particularment difícils. Els dos amos de Can Bertran eren aleshores en Miquel -que era l'hereu- i l'Andreu, els dos fills del fundador. La gerència la duia l'Andreu, per bé que l'ànima de l'empresa i qui l'arriava era en Josep Rodella, "pepitu". En Quimet carreter, d'aprenent, remenant troncs amb altres treballadors de Can Bertran:



En Quimet tallant fusta a Can Betran:

En Quimet Duran amb una serra:

En Josep Rodella, fill de Sant Joan de les Abadesses (Ripollès), va entrar de carreter a Can Bertran. Va haver d'anar a la guerra on el van destinar a la secció de tallers, aprenent la fabricació de cabines derivades de la fusta: l'estructura era de fusta i es recobria de planxa. Retornat l'any 1939, es reincorpora a Can Bertran. Era el gran carreter de l'empresa i qui la dirigia. Si hi havia una feina difícil, la realitzava en Pepitu Rodella. També distribuïa la feina, impartia les ordres al personal i era molt treballador i complidor.

Des de l'any 1943 fins quan va anar a fer el servei militar, en Quimet carreter treballa a Can Bertran aprenent l'ofici d'en Pepitu Rodella. En aquells anys, aquesta empresa tenia un local al carrer Alfonso XII, que és la carretera de Girona a Olot. Com que gairebé no hi havia trànsit, les carrosseries es construïen en la carretera.

Retornat del servei militar l'any 1951, en Quimet carreter va treballar un temps a Can Bertran. L'any 1955 decideix d'establir-se pel seu compte, associant-se amb en Joan Vilar, un altre carreter de Castellfollit de la Roca que havia après l'ofici a Can Simon. En aquest poble hi havia hagut dos carreters, en Simon i en Nisetu.

En Quimet Duran i en Joan Vilar van coincidir a Can Bertran. En Vilar hi entrà per a fer de carreter i en Quimet li ensenyava l'ofici. Quan van associar-se, es traslladen a Castellfollit de la Roca i ocupen part d'un local d'en Xicu Prujà, fill de Maià de Montcal, mecànic que havia après l'ofici a Can Llandrich de Besalu.

Un dels treballs executats per en Quimet Duran l'any 1955 a Castellfollit de la Roca fou construir una cabina de fusta i planxa per aquest camió GMC, procedent d'una subhasta de l'exèrcit, i que pertanyia a un transportista de Guardiola de Berguedà:





Furgoneta Ford de 17 cavalls, que pertanyia a en Sala, carnisser i embotidor de Castellfollit de la Roca. En Quimet va construir l'any 1955 la carrosseria i en Genís era el planxista:



El 1956, l'any del fred, en Quimet carreter s'estableix al carrer Sant Mer 14 de Banyoles. En Joan Vilar va marxar a Calella de la Costa a treballar de fuster. A Banyoles, en Quimet feia carros i els adobava les rodes i altres peces. A començaments del 1960 va començar a construir caixes de fusta de transports generals per als camions que hi havia aleshores: els Pegaso Comet, el Pegaso 165, el Pegaso Barajas, els Barreiros i els Ebros, etc.

Caixa de fusta de transports generals construida per en Quimet Duran per a un camió Barreiros d'en Serrano, un transportista de Banyoles. Aquesta caixa costava aleshores 21.000 pessetes:







Aquest Citroen B-14 matriculat a Saragossa havia estat un taxi de Barcelona. En Quimet va construir-li l'estructura de la cabina de fusta i la caixa-gàbia per a transportar el bestiar. El planxista era de Can Sarquella:





Un altre Citroen B-14 destinat al servei de taxi de Barcelona, fou comprat per en Quiquet de Cornellà de Terri, botiguer, hostaler i taxista. En Quimet carreter va construir-li aquesta carrosseria "rubia" per a transportar persones:







Un Ford de 17 cavalls i quatre cilindres havia estat un turisme. En Quimet va construir-li tota l'estructura de fusta i un treballador de Can Sarquella va planxar-lo:







Un altre Ford de 17 cavalls que havia estat un taxi, en Quimet va transformar-lo en aquest camionet amb caixa de fusta per encàrrec de Can Sarquella:







Dues fotografies d'en Quimet Duran amb el seu Fiat Balilla, davant del taller del carrer de Sant Mer de Banyoles:





Des de mitjans dels anys 1970 fins a mitjans del 1980, en Quimet carreter pintava i reparava les caixes de transport de pinso de la important flota de camions de Nutrex de Banyoles, constituïda principalment per camions Pegaso. En Quimet amb un gat a l'espatlla, recolzat a la porta d'un Pegaso Comet de Nutrex:



L'any 1988 es va traslladar a una casa al Molí d'en Canyer 27, Ca la Martina de les Flors com es coneix la casa. Quan va complir els 65 anys, va jubilar-se dedicant-se a la restauració de carros, carruatges i tartanes, activitat en la qual excel·leix. Els senyors Joaquim Duran i Joan Brugués fotografiats el dia de l'entrevista per a redactar aquest article:



Vull agrair molt especialment tots els mitjans posats a l'abast pel senyor Joaquim Duran i Estarriola per a poder redactar aquesta crònica que palesa les profundes transformacions operades en les carrosseries aquests darrers seixanta anys.