En l'anterior article hem exposat l'impagable esforç que els afeccionats de casa nostra han esmerçat per recuperar els carros i tartanes conservades fins els nostres dies, sovint en unes condicions pèssimes. En aquest punt, tals treballs de recuperació han estat impulsat pels mateix esperit i ànim que es respira a la resta de països europeus. Valorar la significació que representen els carruatges, el seu paper en el curs dels segles i l'interès en preservar-los per les generacions de l'avenir que ens succeiran. És tenir un interès per les coses pròpies, produïdes per la gent del país amb les tècniques, coneixement i materials que tenien a l'abast. I malgrat la migradesa del país, els resultats foren òptims, excel·lents. Aquest principi és aplicable a qualsevol activitat de recuperació i restauració.
El país tingué excel·lents, grans constructors de carros. Ferrers, tapissers, fusters i basters participaven en la construcció dels carruatges i els guarniments dels animals que els tiraven. Aquesta fou una de les llavors que permeté l'arrelament de la indústria al país; una de les quals, de gran importància i valorada arreu pel prestigi del producte fet, la forja. I fou arran de l'establiment de les fargues que hi hagué el ferment perquè a Barcelona uns quants emprenedors agosarats i intrèpids fundessin empreses que construïen vehicles d'explosió, material ferroviari, calderes i màquines a vapor. La manca de matèries primeres fou suplert i superat pels coneixements, empenta, treball i estalvi de la gent del país.
Per acabar els articles escrits sobre els carruatges aprofitant el material aplegat per en Josep Vert, reportem la recuperació i restauració d'una tartana abandonada en un oliverar de l'Alt Empordà. Aquesta tartana, desada molts anys als baixos d'una casa, un bon dia féu nosa i fou dipositada en un camp, al costat d'una olivera, l'arbre mediterrani per excel·lència:
Estat lamentable que presentava la tartana fotografiada pel senyor Vert:
Peces mecàniques que muntava la tartana recuperada pel senyor Vert:
La tartana ben restaurada i retornada a la vida:
Aquest article tanca la sèrie dedicada als carruatges del país que inclou fotografies d'un gran interès històric: com es
desenvolupava el transport de mercaderies i persones amb vehicles
tirats per animals a finals del segle XIX i els primers anys del segle
XX a les comarques del Pirineu de Girona -Cerdanya, Ripollès i Garrotxa-, en unes condicions difícils a l'hivern i en unes carreteres pèssimes. Un problema, aquest darrer, que persisteix per la manca de voluntat política en resoldre'l satisfactòriament.
