Carros, tartanes i diligències de l'arxiu d'en Josep Vert i Planas (i IX).

En l'anterior article hem exposat l'impagable esforç que els afeccionats de casa nostra han esmerçat per recuperar els carros i tartanes conservades fins els nostres dies, sovint en unes condicions pèssimes. En aquest punt, tals treballs de recuperació han estat impulsat pels mateix esperit i ànim que es respira a la resta de països europeus. Valorar la significació que representen els carruatges, el seu paper en el curs dels segles i l'interès en preservar-los per les generacions de l'avenir que ens succeiran. És tenir un interès per les coses pròpies, produïdes per la gent del país amb les tècniques, coneixement i materials que tenien a l'abast. I malgrat la migradesa del país, els resultats foren òptims, excel·lents.  Aquest principi és aplicable a qualsevol activitat de recuperació i restauració.

El país tingué excel·lents, grans constructors de carros. Ferrers, tapissers, fusters i basters participaven en la construcció dels carruatges i els guarniments dels animals que els tiraven. Aquesta fou una de les llavors que permeté l'arrelament de la indústria al país; una de les quals, de gran importància i valorada arreu pel prestigi del producte fet, la forja. I fou arran de l'establiment de les fargues que hi hagué el ferment perquè a Barcelona uns quants emprenedors agosarats i intrèpids fundessin empreses que construïen vehicles d'explosió, material ferroviari, calderes i màquines a vapor. La manca de matèries primeres fou suplert i superat pels coneixements, empenta, treball i estalvi de la gent del país.  

Per acabar els articles escrits sobre els carruatges aprofitant el material aplegat per en Josep Vert, reportem la recuperació i restauració d'una tartana abandonada en un oliverar de l'Alt Empordà. Aquesta tartana, desada molts anys als baixos d'una casa, un bon dia féu nosa i fou dipositada en un camp, al costat d'una olivera, l'arbre mediterrani per excel·lència:  

Estat lamentable que presentava la tartana fotografiada pel senyor Vert:
















Peces mecàniques que muntava la tartana recuperada pel senyor Vert:


















La tartana ben restaurada i retornada a la vida:

Aquest article tanca la sèrie dedicada als carruatges del país que inclou fotografies d'un gran interès històric: com es desenvolupava el transport de mercaderies i persones amb vehicles tirats per animals a finals del segle XIX i els primers anys del segle XX a les comarques del Pirineu de Girona -Cerdanya, Ripollès i Garrotxa-, en unes condicions difícils a l'hivern i en unes carreteres pèssimes. Un problema, aquest darrer, que persisteix per la manca de voluntat política en resoldre'l satisfactòriament.

Carros, tartanes i diligències de l'arxiu d'en Josep Vert i Planas (VII).

En Josep Vert i Planas, que exercí el càrrec de batlle de Torroella de Montgrí un any, a principis de la dècada de 1950, sentí un viu interès per la història de la seva vila. Aquest interès l'impulsà a fer excavacions arqueològiques al Montgrí i el darrer curs del riu Ter, activitat que comptà amb l'assessorament dels principals arqueòlegs d'aleshores.

Liquidat i tancat el seu taller de construcció de carrosseries metàl·liques en una nau a la ciutat de Girona, que produïa amb el nom comercial de Vermetal, a principis dels anys 1980, tancament precipitat per la crisi econòmica, la competència ferotge i l'absència de continuïtat familiar al capdavant del negoci, en Josep Vert centrà el seu interès en la recuperació de carros i tartanes i en l'estudi i redacció de la història del transport a les comarques gironines. Aquest treball fou paral·lel al seu interès de la història del baix Ter i els treballs en jaciments arqueològics. 

En l'arxiu fotogràfic arreplegat pel senyor Vert hi ha unes quantes fotografies de carros i tartanes que ell féu amb la seva càmera fotogràfica. La primera fotografia és d'una tartana dipositada al pati d'una finca:

Una tartana restaurada en un garatge en els anys 1990:










La tartana exposada en un museu:








Una altre tartana retratada en l'era d'una masia:





Reproduccions a escala d'un carro tirat per un cavall, un jou de bous i una arada tirada per un matxo:





En un viatge que l'any 1972 el senyor Vert féu a Portugal retratà, al voltants de Guarda, dos carros tirat pels bous:



El segon carro tirat per un parell de bous, de rodes de fusta de disc:

A Portugal, i també a Galícia, en els anys 1970 es mantenia l'ús amb rodes de disc; un carro carregant garbes en un camp:

Un altre carro de rodes de disc retratat a Galícia l'any 1989:









Continuarà.

La família Vert: carreters i carrossers de Ripoll (Ripollès) (I).

En Joan Vert i Pujol, fill de Torroella de Montgrí, seguí l'ofici familiar i féu de constructor de carros. Els carros i tartanes que la família Vert construïa eren molt apreciats a les comarques del Baix i de l'Alt Empordà.

En Joan Vert i Pujol tingué l'any 1892 un fill, en Josep Vert i Rigau, que era cosí d'en Josep Vert i Planas, constructor de carros, carrosseries d'autocars, de camions i de furgons i executà en aquest camp transformacions de tota mena. També construí carrosseries metàl·liques sota la marca Vermetal SA, primer a Torroella de Montgrí i més tard, a principis dels anys 1960, a Girona. És autor d'un treball, en tres volums, sobre les empreses carrosseres i de transports de viatgers de les comarques gironines d'un gran interès.

Completat l'aprenentatge i en disposició d'un petit capital estalviat, el 1912, amb vint anys, en Josep Vert i Rigau s'establí a Ripoll, la capital del Ripollès, aixecada a l'aiguabarreig dels rius Ter i Freser, d'una gran vivacitat per la indústria tèxtil i metal·lúrgica que acollia. 

Uns carros que travessaven el pont aixecat sobre el riu Ter, a les envistes de Torroella de Montgrí, vila d'on procedeix la família Vert; al fons els massís del Montgrí, amb la muntanya de Santa Caterina al mig, coronada pel castell: 

Carrosseries d'autocars construïdes per en Josep Vert i Planas, cosí d'en Josep Vert i Rigau, a Torroella de Montgrí:

Carros, tartanes i galeres dibuixades per en Joan Vert i Pujol el 1892, any del naixement de llur fill Josep Vert i Rigau que abandonà l'Empordà i s'establí al Ripollès: 

Taller que llogà en Josep Vert i Rigau, al Raval de Barcelona, al costat del riu Freser, on construïa i reparava carros i tartanes. Com era costum aleshores, la família Vert residia al pis superior del taller:

Per la construcció de rodes dels carros, les  anelles metàl·liques exteriors eren muntades roents damunt les rodes de fusta i estampides passant-les per aigua freda en una font que encara raja al Raval de Barcelona, al costat del taller. Assentat al Ripollès, en Josep Vert es guanyà un reconegut prestigi com a constructor de carros i tartanes i reparacions de tota mena.

Targeta del taller de construccions i reparacions de carruatges que tingué el senyor Josep Vert i Rigau a Raval de Barcelona, de Ripoll, i que girava amb el nom comercial del seu pare, en Joan Vert:

Una tartana construïda per en Josep Vert i Rigau:




El senyor Josep Vert i Rigau retratat al costat d'una tartana que construí:



Una galera amb vidres construïda per encàrrec del senyor Josep Barceló:

El 23 de maig de 1927 nasqué a Ripoll en Joan Vert i Prat, fill d'en Josep Vert i Rigau. La construcció de carros es veié afectada per l'esclat de la guerra civil. Acabat el conflicte armat l'any 1939, en Joan Vert i Prat féu d'aprenent de constructor de carros i reconstruí i transformà, al costat de son pare, carrosseries de tota classe. També s'encarregaren de gestionar el sortidor de benzina que hi havia al costat del taller, a la carretera de Barcelona, subministrada en funció de les quotes assignades prèviament per les autoritats.

Als vint-i-un anys d'edat en Joan Vert i Prat fou destinat a Melilla, al nord d'Àfrica, a fer el servei militar durant un any i mig. Estigué tota la mili sense poder veure la família. Hi ha l'anècdota que en Joan Vert i Prat tenia un gos molt estimat que l'acomiadà a l'estació del tren de Ripoll en marxar a l'Àfrica. El gos indefectiblement l'esperava totes les tardes a l'estació del tren. Els dies freds i nevats el gos també hi feia acte de presència a l'estació esperant el retorn de l'amo. Quan, transcorregut un any i mig el senyor Joan Vet tornà a Ripoll, el gos manifestà a l'estació del tren unes festes i alegries indescriptibles.

Un carro tancat per al transport de carns construït per en Josep Vert i Rigau (segon per la dreta) i llur fill Joan Vert i Prat (tercer per la dreta):

Un carro de repartiment de la paqueteria de RENFE de Transports Capdevila, que era el despatx de la companyia ferroviària a Ripoll, retratat davant del garatge, les reparacions del qual eren executades per en Joan Vert i Prat. 

El senyor Joan Vert i Prat contragué matrimoni en segones núpcies amb la senyora Carme Roca i Serrano. Tingueren quatre fills, dues noies i dos nois. El senyor Joan Vert, amb bigoti i darrera d'un vailet, al cim d'un carro amb una coberta vegetal:

En els anys 1940 prosseguí la construcció i reparació de carros. A finals d'aquella dècada emprengué la construcció de les primeres carrosseries per autocars i camions. Aquesta faceta la tractarem en el proper article.