Carros, tartanes i diligències de l'arxiu d'en Josep Vert i Planas (i IX).

En l'anterior article hem exposat l'impagable esforç que els afeccionats de casa nostra han esmerçat per recuperar els carros i tartanes conservades fins els nostres dies, sovint en unes condicions pèssimes. En aquest punt, tals treballs de recuperació han estat impulsat pels mateix esperit i ànim que es respira a la resta de països europeus. Valorar la significació que representen els carruatges, el seu paper en el curs dels segles i l'interès en preservar-los per les generacions de l'avenir que ens succeiran. És tenir un interès per les coses pròpies, produïdes per la gent del país amb les tècniques, coneixement i materials que tenien a l'abast. I malgrat la migradesa del país, els resultats foren òptims, excel·lents.  Aquest principi és aplicable a qualsevol activitat de recuperació i restauració.

El país tingué excel·lents, grans constructors de carros. Ferrers, tapissers, fusters i basters participaven en la construcció dels carruatges i els guarniments dels animals que els tiraven. Aquesta fou una de les llavors que permeté l'arrelament de la indústria al país; una de les quals, de gran importància i valorada arreu pel prestigi del producte fet, la forja. I fou arran de l'establiment de les fargues que hi hagué el ferment perquè a Barcelona uns quants emprenedors agosarats i intrèpids fundessin empreses que construïen vehicles d'explosió, material ferroviari, calderes i màquines a vapor. La manca de matèries primeres fou suplert i superat pels coneixements, empenta, treball i estalvi de la gent del país.  

Per acabar els articles escrits sobre els carruatges aprofitant el material aplegat per en Josep Vert, reportem la recuperació i restauració d'una tartana abandonada en un oliverar de l'Alt Empordà. Aquesta tartana, desada molts anys als baixos d'una casa, un bon dia féu nosa i fou dipositada en un camp, al costat d'una olivera, l'arbre mediterrani per excel·lència:  

Estat lamentable que presentava la tartana fotografiada pel senyor Vert:
















Peces mecàniques que muntava la tartana recuperada pel senyor Vert:


















La tartana ben restaurada i retornada a la vida:

Aquest article tanca la sèrie dedicada als carruatges del país que inclou fotografies d'un gran interès històric: com es desenvolupava el transport de mercaderies i persones amb vehicles tirats per animals a finals del segle XIX i els primers anys del segle XX a les comarques del Pirineu de Girona -Cerdanya, Ripollès i Garrotxa-, en unes condicions difícils a l'hivern i en unes carreteres pèssimes. Un problema, aquest darrer, que persisteix per la manca de voluntat política en resoldre'l satisfactòriament.

Transports Joan Corominas SL de Salt: camions accidentats (IX).

És consubstancial a una empresa de transports de mercaderies amb gairebé seixanta anys d'història els camions de la qual han recorregut milions de quilòmetres arreu de Catalunya, Espanya i la resta de països europeus traginant tota mena de mercaderies, el fet que de tant en tant qualque camió estigui implicat en un accident. Malauradament és una eventualitat inherent a l'ofici. No cal donar-li més voltes. Totes les empreses que treballen amb camions, en un moment o altre, han de fer front a un accident.

L'arxiu fotogràfic del senyor Corominas també conté retrats d'accidents i incidències de tota mena. El primer correspon a una tractora Man i llur semiremolc, carregat de bidons, completament bolcats:

Treballs de neteja de la càrrega que transportava el camió amb el rodes enlaire:

Un altre accident protagonitzat per una tractora Volvo i llur semiremolc bolcats enmig d'una carretera i assistits pels Mossos d'Esquadra, la policia catalana, per regular el trànsit i facilitar les tasques de retirada del vehicle i de la càrrega escampada:

La tractora Volvo bolcada:

Tasques de retirada de la tractora i del semiremolc accidents a càrrec de l'empresa Grues Padrosa de Llers, a l'Alt Empordà:

 



Neteja de la carrega que transportava el semiremolc escampada a la carretera:





Els danys que presentava la tractora Volvo:



Semiremolcs accidents arran d'accidents:









Líquid vessat d'un dipòsit carregat en un semiremolc:









Una furgoneta Fiat Doblo de la casa, accidentada:

En el proper article exposarem la nau que Transports Corominas té al polígon Torremirona de Salt i més camions que han format part de la seva flota.

Els camions Kenworth de Transports Padrosa de Figueres (Alt Empordà).

Transports Padrosa disposa de tres camions Kenworth, dos de rígids i una tractora. D'ençà de finals dels anys 1940, per als transports generals per carretera el senyor Pere Padrosa va comprar camions Pegaso. Tampoc hi havia gaires més alternatives. La competència, aquells anys, era una pura quimera. Els transportistes més afortunats treballaven amb camions Pegaso i la resta, que eren gairebé tots, s'havien d'espavilar en el mercat de camions usats.

En el sector de les grues i auto-grues hi havia més oferta i competència procedent dels fabricants estrangers. Els responsables de la política industrial de l'estat espanyol, que coincidia fil per randa amb els interessos de l'Institut Nacional d'Indústria (INI), no hi tenien interessos directes en aquest sector. I els pocs fabricants espanyols, que no s'havien pas constituït en cap grup de pressió, afavoria la importació de grues. A partir dels anys 1960 van començar a haver-hi grues estrangeres. D'ençà dels anys 1970, Grues Padrosa va treballar amb els principals fabricants de grues i auto-grues. 

Que Transports Padrosa treballés amb camions Pegaso no va ser un impediment perquè el senyor Pere Padrosa, a qui agradava el seu ofici i els camions, s'animés a comprar una tractora Kenworth de tres eixos dotada d'una cabina avançada. Aquest camió tenia un ús polivalent: el potent i fiable motor que equipava li permetia cobrir transports especials -com arrossegar maquinària d'obres públiques, d'un gran pes- i tirar d'un semiremolc de transports generals. Aquest camió, coronat amb un barret ben curiós, de gust nord-americà genuí, va recórrer més d'un milió de quilòmetres sense cap pana ni problema. Ara es conserva en un dels garatges que l'empresa té a Llers.

Tres fotografies de la tractora Kenworth de l'arxiu fotogràfic de l'empresa Transports Padrosa amb una matrícula simpàtica:

El segon Kenworth de la casa és un camió rígid de dos eixos carrossat amb una grua per arrossegar camions i autocars avariats i accidentats:

Aquest camió fotografiat al pati exterior de la central de Transports Padrosa a Hostalets de Llers:

El tercer Kenworth és un altre camió de quatre eixos, també equipat amb una grua per a remolcar vehicles de tonatge:

Fotografies d'algunes de les intervencions d'aquests dos Kenworths en accidents succeïts a l'Alt Empordà:

Aquestes dues grues tenen feina. És un fet dramàtic però real que colpeja l'Alt Empordà. La carretera Nacional II en el tram comprès entre Girona i La Jonquera registra una alta accidentalitat. Una carretera amb un trànsit incessant de camions disposa d'un sol carril en cada sentit. Mesos enrere els veïns de Bàscara, farts d'accidents, organitzaren una protesta. En un accident hi havia mort una veïna quan anava a mercat a Figueres. Va xocar frontalment amb un camió. 

Tanmateix les inversions en infraestructures del govern espanyol no preveuen pas el desdoblament de la carretera nacional II atès que no és prioritària. La principal entrada lliure de peatge a l'estat espanyol procedent d'Europa no s'ha de desdoblar segons el ministeri espanyol competent en aquesta matèria. Sembla un acudit dolent però no ho és. Tampoc n'és de prioritari desdoblar la nacional II en el tram de Fraga fins a Saragossa. Ens estalviem d'enumerar infraestructures completament inútils. Tothom en sap més d'una. 

Per acabar aquesta crònica, dues fotografies de dos camions Iveco fotografiats en un treball:  

En el proper article recordarem la Cirila, un dels camions més estimats de la casa.