Carros, tartanes i diligències de l'arxiu d'en Josep Vert i Planas (i IX).

En l'anterior article hem exposat l'impagable esforç que els afeccionats de casa nostra han esmerçat per recuperar els carros i tartanes conservades fins els nostres dies, sovint en unes condicions pèssimes. En aquest punt, tals treballs de recuperació han estat impulsat pels mateix esperit i ànim que es respira a la resta de països europeus. Valorar la significació que representen els carruatges, el seu paper en el curs dels segles i l'interès en preservar-los per les generacions de l'avenir que ens succeiran. És tenir un interès per les coses pròpies, produïdes per la gent del país amb les tècniques, coneixement i materials que tenien a l'abast. I malgrat la migradesa del país, els resultats foren òptims, excel·lents.  Aquest principi és aplicable a qualsevol activitat de recuperació i restauració.

El país tingué excel·lents, grans constructors de carros. Ferrers, tapissers, fusters i basters participaven en la construcció dels carruatges i els guarniments dels animals que els tiraven. Aquesta fou una de les llavors que permeté l'arrelament de la indústria al país; una de les quals, de gran importància i valorada arreu pel prestigi del producte fet, la forja. I fou arran de l'establiment de les fargues que hi hagué el ferment perquè a Barcelona uns quants emprenedors agosarats i intrèpids fundessin empreses que construïen vehicles d'explosió, material ferroviari, calderes i màquines a vapor. La manca de matèries primeres fou suplert i superat pels coneixements, empenta, treball i estalvi de la gent del país.  

Per acabar els articles escrits sobre els carruatges aprofitant el material aplegat per en Josep Vert, reportem la recuperació i restauració d'una tartana abandonada en un oliverar de l'Alt Empordà. Aquesta tartana, desada molts anys als baixos d'una casa, un bon dia féu nosa i fou dipositada en un camp, al costat d'una olivera, l'arbre mediterrani per excel·lència:  

Estat lamentable que presentava la tartana fotografiada pel senyor Vert:
















Peces mecàniques que muntava la tartana recuperada pel senyor Vert:


















La tartana ben restaurada i retornada a la vida:

Aquest article tanca la sèrie dedicada als carruatges del país que inclou fotografies d'un gran interès històric: com es desenvolupava el transport de mercaderies i persones amb vehicles tirats per animals a finals del segle XIX i els primers anys del segle XX a les comarques del Pirineu de Girona -Cerdanya, Ripollès i Garrotxa-, en unes condicions difícils a l'hivern i en unes carreteres pèssimes. Un problema, aquest darrer, que persisteix per la manca de voluntat política en resoldre'l satisfactòriament.

Catalunya Visió de l'editorial Taber de Barcelona (II).

El tercer volum de Catalunya Visió aborda les comarques de l'Alt Urgell, Cerdanya, la Catalunya Nord i Andorra, el país del Pirineus, l'únic territori de parla catalana plenament sobirà. Portada del llibre amb un poblet típicament pirinenc, arrapat en el pendent d'una muntanya i amb el campanar de l'església romànica ocupant-hi en lloc preeminent:  

Un Ebro D55 amb llur remolc circulant per un paisatge completament nevat de la Cerdanya:

La vivacitat comercial que presentava Andorra, a finals dels anys 1960 i principis de 1970, respecte del comerç català era aclaparadora. Les classes mitjanes del país frisaven per escapar-se a Andorra, sortir del clos resclosit i pudent imposat per la dictadura del general Franco, respirar aires fresquívols i renovats, i proveir-se d'articles preuats com xocolata, mantega, formatges, roba, rellotges, ràdios  i altres articles de consum. Un Opel aparcat davant d'una botiga atapeïda de productes locals: 

Els vehicles dipositats en un desballestament d'Andorra reflecteix el parc mòbil andorrà a finals dels anys 1960. Quina diferència amb el parc automobilístic espanyol que hi havia aleshores. Els andorrans, lliurement i sense restriccions de cap mena, podien adquirir qualsevol vehicle europeu. Aquesta possibilitat a Espanya era una quimera per al ciutadà corrent que s'havia de conformar amb els vehicles produïts a les fàbriques espanyoles. Uns pocs privilegiats dotats d'un alt poder adquisitiu podien adquirir vehicles d'importació. Per raons geogràfiques, la proximitat a França afavoria la importació i matriculació a Andorra de vehicles francesos:   

Aquells anys Andorra oferia un comerç molt ben assortit en tota classe de productes procedents d'arreu dels països europeus a uns preus força competitius i una amplia oferta de pistes d'esquí i altres esports d'hivern que atreia un gran nombre de francesos, catalans i espanyols delerosos de consumir els cobejats articles i productes que allà tenien a l'abast:

Aquesta furgoneta Volkswagen, comuna a Andorra, era molt difícil veure-la a Barcelona a finals dels anys 1960.

Circulació que presentava un dels carrers principals d'Andorra la Vella. En primer terme, un microbús Mercedes Benz que cobria la línia regular entre Andorra la Vella i Escaldes:

El creixement econòmic d'Andorra, arran dels anys 1960, pivotà sobre el comerç, els serveis bancaris i els esports d'hivern. Una retrac carregada de turistes:

Greus problemes d'aparcament es produïen a finals dels anys 1960 en alguns punts concrets del Pirineu: 

En contrast amb Andorra, la calma presidia la vida i les activitats diàries en els pobles del país. No hi havia tanta riquesa, benestar i consum a l'abast, però s'hi guanyava en tranquil·litat i qualitat de vida. Una petita plaça amb dos dels cotxes comuns en els anys 1960, un Renault Gordini i un Seat 1400:

Les feines de camp es mecanitzaven de mica en mica. La introducció del tractor en el camp català fou una veritable revolució. Un pagès carregant garbes a un remolc:

El cinquè volum s'endinsava en algunes de les comarques més belles de Catalunya, l'Empordà, la Garrotxa, La Selva i el Gironès:

Un Seat 1400 aparcat al costat d'unes muralles d'un poble de la Catalunya vella: 



Un tractor segant un camp:

Un altre tractor aparcat dins d'una església força desgavellada. Una imatge, relativament habituals aquells anys:

Imatge quotidiana d'una ciutat d'un cert pes que disposava d'autobusos urbans. Aparcats, dos cotxes propis d'aquella dècada prodigiosa, en Renault Gordini produït per Fasa a Valladolid i un Seat 1500, de color fosc, fabricat a la planta de la Zona Franca de Barcelona:

Continuarà.

Un Ford Maria de la O a Puigcerdà (Cerdanya).

L'amic Daniel Sitjà Palomeras, afeccionat als esports d'hivern que té per costum de practicar a les pistes d'esquí de la Cerdanya, ha retratat casualment al polígon industrial de Puigcerdà un camió Ford Maria de la O equipat amb un motor dièsel de la casa Barreiros:

Molts d'aquests camions vingueren a Espanya en el període de la guerra civil (1936-1939). L'exèrcit revoltat n'adquirí força camions Ford gràcies al suport indissimulat que els principals industrials nord-americans prestaren al general Franco. El govern anglès i nord-americà, malgrat la neutralitat invocada, també eren ferms partidaris dels militars sublevats contra el govern republicà. 

Donats de baixa del parc mòbil de l'exèrcit espanyol, aquests camions eren alienats en subhastes públiques; generalment es venien en lots. Incorporat a la vida civil, aquest camió fou carrossat amb un caixa de fusta apte per transports generals i motoritzat amb un motor dièsel que la casa Barreiros fabricava a Madrid. La combinació de colors de la cabina vermella i la caixa de fusta verd clar -i també de colors blau i gris- eren habituals en els anys 1960. 

Retirats de la circulació molts d'aquests camions acabaven els seus dies en granges i finques agrícoles per l'ús intern de l'explotació. Segons que sembla, aquest camió desproveït de targetes de la Inspecció Tècnica de Vehicles i per l'estat que presenta la planxa de la cabina, ha estat una colla d'anys tancat en un garatge. I per motius que desconeixem, però fàcilment imaginables, l'han deixat aparcat al carrer. 

Aquest camió, protagonista d'un dels episodis més tràgics de la dissortada història d'Espanya i de la seva desgraciada postguerra, mereix ser recuperat i restaurat. Poques unitats, pels motius exposats, han arribat fins els nostres dies. Fóra un pena que es perdés o es deixés perdre per la poca cura i diligència del seu propietari.  Es tracta al capdavall d'una peça carregada d'història.

Trobada de vehicles militars d'època a l'aeròdrom d'Alp (Cerdanya).

Catalunya, país apassionat dels motors en totes les seves manifestacions i que fa olor de benzina, la història del qual li ha estat adversa de conservar les indústries pròpies d'automoció fundades en les primeres dècades del segle XX per industrials emprenedors i valents i que tingueren un gran reconeixement fins l'any 1936, quan l'ensulsiada s'ho endugué tot avall, disposa d'uns quants esdeveniments per als amants de tota mena de vehicles: ral·lis, curses en el circuit de Catalunya, a Montmeló, trobades de motos i vehicles clàssics (cotxes, camions, autocars i autobusos). També hi ha molts col·leccionistes de vehicles i mecànics i planxistes especialitzats en llur restauració. 

Una de les trobades més singulars que es celebra el mes de març de cada any és la concentració internacional de vehicles militars d'època a El Guixaró, una antiga colònia tèxtil del municipi de Casserres, a la comarca del Berguedà. Aquest encontre dels afeccionats als vehicles militars d'època, convenientment uniformats, es completa amb excursions per les muntanyes del Berguedà. Destaquen en aquesta trobada les sortides a la Serra d'Ensija i els Rasos de Peguera. Aquest encontre, promogut per uns afeccionats berguedans, augmenta any rere any el nombre de participants, vehicles i públic.

De trobades de vehicles militars d'època se'n celebren d'altres al país. Avui dissabte, 19 de juliol, s'ha celebrat a Alp, a la comarca de Cerdanya, una trobada de vehicles militars d'època, una activitat monopolitzada pels vehicles nord-americans. El vehicle estrella d'aquesta mena d'encontres, sense cap dubte, és el popular Jeep Willys que tan bon paper féu en la Segona Guerra Mundial i en la Guerra de Corea. 

Jeeps Willys que han participat a la concentració de vehicles militars d'època que ha tingut lloc avui a Alp, aparcats al centre del poble, enviades per l'amic Arnau:

Un camió militar nord-americà de tres eixos, popularitzat per les pel·lícules bèl·liques i documentals de guerres i conflictes, aparcat al centre d'Alp. A la seva dreta, uns participants uniformats:

Un camió militat nord-americà exposat a l'aeròdrom d'Alp; al fons, a la pista, un avió militar d'època que també participà des de l'aire en aquesta trobada:

Un tractor Ebro Super55, molt popular en els camps del país en els anys 1960 i 1970, aparcat a prop de l'aeròdrom d'Alp on tingué lloc la concentració de vehicles militars d'època de Cerdanya:

Una filera de moderns camions militars:

Aquestes trobades constitueixen recreacions de les sortides militars amb vehicles. Els participants planten les tendes de campanya, dormen en sacs de dormir i consumeixen alguns àpats als campaments improvisats i muntats a corre-cuita.  Enguany, que s'escau el centenari de l'inici de la Primera Guerra Mundial, esdeveniment al qual la premsa escrita i la televisió ha prestat una gran atenció atès que fou el primer conflicte a escala global, de ben segur que ha impulsat l'interès per aquestes trobades.

El Pegaso 3041 de Llenyes i carbons J. Carreras de la ciutat de Girona.

Per guanyar quota de mercat ENASA va produir al començament camions per transports generals. Els primers models eren vehicles polivalents malgrat llur concepció per transitar per carretera. La poca oferta que hi havia aquells anys de models nous i la impossibilitat d'importar camions de l'estranger propiciava que els Pegasos cobrissin labors forestals i treballs d'obres públiques.  

A mitjans dels anys 1960, i per la ferotge competència que Barreiros planteja a Pegaso, els responsables de ENASA decideixen de produir una gamma de camions destinada a atendre el gremi  dels constructors i les empreses d'obres públiques. Sorgeixen els dúmpers. Paral·lelament van desenvolupar una gamma de camions 4x4 per a labors específiques. Els cossos de bombers van adquirir molts Pegasos 3041, un camió de poc tonatge dotat amb la cabina del Comet i d'una gran aptitud per transitar per tota mena de terrenys. Alguns d'aquests camions, pocs, els compraren particulars i empreses. 

N'és una mostra de la fiabilitat d'aquests camions el fet que transcorreguts més de trenta anys del cessament de la seva fabricació, encara algunes unitats estiguin en actiu. Disposaven d'un motor dièsel d'acreditada eficàcia. Fins no fa gaires anys, el cos de bombers de la Generalitat de Catalunya en tenia una bona flota. Amb la renovació del parc mòbil, alguns han anat a parar a les agrupacions de voluntaris de defensa forestal que hi ha escampades pel país.   

A finals d'agost, de tornada d'un dia de compres a Andorra la Vella, una obligació pròpia de qualsevol relació matrimonial que imposa la respectiva dona, vàrem tenir ocasió de fotografiar un camió Pegaso 3041 equipat amb un bolquet. Aquest camió, que té tracció a les quatre rodes, és d'una empresa d'obres públiques de La Molina que treballa principalment en el manteniment de les pistes d'esquí d'aquests vessants. El camió, que arrenca i funciona, com s'aprecia en les fotografies no està en actiu. Volem agrair l'amabilitat amb què varen tractar-nos els treballadors de l'empresa. 

El Pegaso aparcat al costat d'unes màquines d'obra pública a La Molina: 

Detall del mecanisme de tracció que munta aquest model produït per Pegaso:

El Pegaso 3041 que conserva aquesta empresa d'obres públiques de la Cerdanya va fer-me present un altre Pegaso 3041, encara en actiu, d'un transportista de Girona, el senyor Carreras, dedicat a traginar llenyes i carbons. 

Els antics transportistes gironins, tots ells jubilats, recorden quan el senyor Carreras -que sempre s'ha dedicat a anar a bosc i traginar llenya- va començar amb un camió nord-americà reconstruït com bonament es podia aquells anys. Era un Ford o un Chevrolet, de morro, amb diferencial Timken i apedaçat de pertot arreu amb peces diverses. En aquells anys el costum era de proveir-se de peces de tota classe als ferrovellers de Perpinyà i dels pobles del voltant. La capital del Rosselló no és pas gaire lluny de Girona. I els ferrovellers rossellonesos tenien moltes peces de vehicles nord-americans procedents de la Segona Guerra Mundial i del Pla Marshall. 

Després d'aquest camió, el senyor Carreras va comprar el primer Pegaso, un 1100, que muntava un motor de quatre cilindres. Per recollir la llenya del bosc va instal·lar-l'hi una grua. El Pegaso 1100, un camió molt sorollós i poc potent, va substituir-lo per un Pegaso 3041 que conserva immaculadament; la grua és la mateixa que muntava el Pegaso 1100.

Fotografies del Pegaso 3041 del senyor Carreras:

El senyor Carreras és molt pulcre. Si el camió rep un petit cop o bony, d'immediat el porta al taller Auto Rallye de Sarrià de Ter per reparar-li la planxa i repassar-li les lletres de la porta a mà amb pinzell. 

El senyor Carreras havia tingut un magatzem al barri de Vista Alegre de Girona, a tocar de l'antic camp de Futbol del Girona. Avui dia disposa d'un magatzem de carbó al barri de Campdorà. Li porten el carbó amb camions tràilers i ell el reparteix entre els seus clients amb el seu Pegaso 3041, un vehicle que mereix ser conservat.