No és cap secret que a les fires de mostres, els expositors estan a l'aguait de les novetats que presenten la resta de competidors. Sovint, aquestes novetats són incorporades per la resta de fabricants o productors en els nous productes que comercialitzen.
La cabina del Pegaso Comet, un disseny encertat i modern aleshores, constituïa una actualització del Ford-Simca Cargo. Per no parlar de les cabines del Barreiros Saeta, copiada directament i sense miraments del Berliet francès. Motor Ibèrica SA, productor dels camions, furgonetes i tractors Ebro, no va ser pas l'excepció a aquest tarannà dels fabricants espanyols de camions. Seguia el disseny dels camions que comercialitzava la divisió europea de la casa Ford. En canvi, Talleres Nápoles SA de Saragossa, productor dels camions, autocars i furgonetes Nazar, va comercialitzar uns vehicles força originals d'inspiració italiana.
En el món dels autocars també va haver-hi empreses carrosseres que van marcar la pauta en quant al disseny. És el cas del carrosser Ayats, d'Arbúcies, que va tenir una època daurada als anys 1960 i 1970. Llurs carrosseries, elegants i de qualitat, eren admirades i copiades per la resta de carrossers.
Pel seu ofici de carrosser, activitat que l'apassionava, en Joan Vert estava molt atent a les carrosseries que es produïen a d'altres països europeus. Valorava tant l'evolució del disseny com la incorporació de nous materials i innovacions tècniques i de seguretat.
Per aquest propòsit, tenia un mirador privilegiat, l'Estartit, la platja del seu poble, Torroella de Montgrí, i d'altres pobles de la Costa Brava on hi trobava els autocars, espanyols i estrangers, que transportaven els turistes que gaudien d'aquella costa extraordinària.
Remenant per l'arxiu del senyor Vert, hem trobat la fotografia d'aquest autocar, amb una carrosseria prou bonica:
En aquest arxiu hi ha també altres fotografies d'autocars estrangers que van cridar-li l'atenció i els va retratar. El primer és un bonic Setra, un carrosser alemany que definia i marcava el disseny que seguien els altres carrossers:
Una altre carrosseria, de la casa Neoplan, amb un disseny semblant al fabricant alemany Setra, la solució proposada del qual en quant al frontal fou més endavant adoptada per l'empresa d'en Josep Vert, Vertmetal SA:
Un altre carrosseria característica de la dècada dels anys 1960 amb les línies arrodonides i gran superfícies vidrades:
En Josep Vert també va fotografiar en el marc incomparable d'una platja de la Costa Brava autocars del país, com aquest Pegaso Monotral, fabricat a Mataró, una de les carrosseries més reeixides de la dècada del 1960:
A Lleida, va fotografiar aquest Hino. Segurament que en Josep Vert era afeccionat a la fotografia i hi tenia gust, com ho manifesta en aquesta fotografia tirada amb gràcia. Al fons, sobre el turó, hi ha la Seu vella de Lleida:
Un autocar retratat per en Josep Vert en un viatge a Conca:
Un autocar de l'empresa Molist, amb l'ornamentació de l'època, fotografiat davant de l'entrada principal del Palau Reial de Pedralbes, al capdamunt de l'avinguda Diagonal de Barcelona:
Un altre autocar de l'empresa Molist amb un frontal més senzill:
Un autocar de l'empresa gironina Pujol i Pujol, amb una carrosseria típica de la segona meitat dels anys 1960, quan s'abandonen les formes arrodonides i s'imposen les línies rectes:
Aquest accident d'un camió Unic bolcat en un camp també va ser fotografiat per en Josep Vert:
En properes cròniques publicarem fotografies de les carrosseries d'autocars fabricades per en Josep Vert i Planas, un dels carrossers més importants de les comarques gironines, i l'empresa Vertmetal SA, fundada per ell.
La cabina del Pegaso Comet, un disseny encertat i modern aleshores, constituïa una actualització del Ford-Simca Cargo. Per no parlar de les cabines del Barreiros Saeta, copiada directament i sense miraments del Berliet francès. Motor Ibèrica SA, productor dels camions, furgonetes i tractors Ebro, no va ser pas l'excepció a aquest tarannà dels fabricants espanyols de camions. Seguia el disseny dels camions que comercialitzava la divisió europea de la casa Ford. En canvi, Talleres Nápoles SA de Saragossa, productor dels camions, autocars i furgonetes Nazar, va comercialitzar uns vehicles força originals d'inspiració italiana.
En el món dels autocars també va haver-hi empreses carrosseres que van marcar la pauta en quant al disseny. És el cas del carrosser Ayats, d'Arbúcies, que va tenir una època daurada als anys 1960 i 1970. Llurs carrosseries, elegants i de qualitat, eren admirades i copiades per la resta de carrossers.
Pel seu ofici de carrosser, activitat que l'apassionava, en Joan Vert estava molt atent a les carrosseries que es produïen a d'altres països europeus. Valorava tant l'evolució del disseny com la incorporació de nous materials i innovacions tècniques i de seguretat.
Per aquest propòsit, tenia un mirador privilegiat, l'Estartit, la platja del seu poble, Torroella de Montgrí, i d'altres pobles de la Costa Brava on hi trobava els autocars, espanyols i estrangers, que transportaven els turistes que gaudien d'aquella costa extraordinària.
Remenant per l'arxiu del senyor Vert, hem trobat la fotografia d'aquest autocar, amb una carrosseria prou bonica:
Un autocar fotografiat per en Josep Vert a Mallorca. El frontal d'aquesta carrosseria fou adoptat en algunes de les carrosseries que va fabricar al seu taller de Torroella de Montgrí:
Aquest autocar de l'empresa Monasterio també objectiu de la càmera fotogràfica d'en Josep Vert. Hi ha unes anotacions en bolígraf:
En aquest arxiu hi ha també altres fotografies d'autocars estrangers que van cridar-li l'atenció i els va retratar. El primer és un bonic Setra, un carrosser alemany que definia i marcava el disseny que seguien els altres carrossers:
Una altre carrosseria, de la casa Neoplan, amb un disseny semblant al fabricant alemany Setra, la solució proposada del qual en quant al frontal fou més endavant adoptada per l'empresa d'en Josep Vert, Vertmetal SA:
Un altre carrosseria característica de la dècada dels anys 1960 amb les línies arrodonides i gran superfícies vidrades:
En Josep Vert també va fotografiar en el marc incomparable d'una platja de la Costa Brava autocars del país, com aquest Pegaso Monotral, fabricat a Mataró, una de les carrosseries més reeixides de la dècada del 1960:
A Lleida, va fotografiar aquest Hino. Segurament que en Josep Vert era afeccionat a la fotografia i hi tenia gust, com ho manifesta en aquesta fotografia tirada amb gràcia. Al fons, sobre el turó, hi ha la Seu vella de Lleida:
Un autocar retratat per en Josep Vert en un viatge a Conca:
Un autocar de l'empresa Molist, amb l'ornamentació de l'època, fotografiat davant de l'entrada principal del Palau Reial de Pedralbes, al capdamunt de l'avinguda Diagonal de Barcelona:
Un altre autocar de l'empresa Molist amb un frontal més senzill:
Un autocar de l'empresa gironina Pujol i Pujol, amb una carrosseria típica de la segona meitat dels anys 1960, quan s'abandonen les formes arrodonides i s'imposen les línies rectes:
Aquest accident d'un camió Unic bolcat en un camp també va ser fotografiat per en Josep Vert:
En properes cròniques publicarem fotografies de les carrosseries d'autocars fabricades per en Josep Vert i Planas, un dels carrossers més importants de les comarques gironines, i l'empresa Vertmetal SA, fundada per ell.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada