Carrosseries construïdes per en Josep Vert i Planas de Torroella de Montgrí (i III).

Continuem amb l'exposició d'algunes de les carrosseries fabricades per en Josep Vert i Planas en el local del carrer Figueres de Torroella de Montgrí i en la fàbrica que, a començaments dels anys 1960, va aixecar als afores de Girona quan operava amb el nom de Vertmetal SA. Una carrosseria de fusta construïda en la dècada de 1930 sobre un xassís Studebaker, una marca molt ben acollida aleshores pels transportistes de les comarques gironines:

Una altre carrosseria d'en Josep Vert, carrosser, construïda sobre un xassís Studebaker:

Una altre carrosseria de gran bellesa i refinament sobre un xassís Lancia destinat a la línia regular de Girona, Banyoles, Olot i Figueres:

Carrosseria construïda sobre un xassís General Motors de l'empresa de Palafrugell Ribot, Font i Artigas SA que reflecteix el perfeccionisme d'en Vert pel treball que li encarregaven:

I una moderna carrosseria d'autocar d'extraordinària bellesa produïda pel taller Vert poc abans de l'esclat de la Guerra Civil Espanyola:

El senyor Josep Pou, de Les Olives, va ser un bon client del carrosser Josep Vert. Un autocar International fotografiat a Figueres l'any 1928 cobrint un servei de mercats amb una carrosseria de fusta produïda per en Josep Vert al seu taller de Torroella de Montgrí:

El segon International d'en Josep Pou i Soles carrossat per en Josep Vert i Planas destinat al servei de mercats i excursions discrecionals:

El tercer autocar International del senyor Pou fotografiat al parc de la Devesa de Girona l'any 1930:

Un altre dels clients de les Carrosseries Vert va ser Autocars Font, de Llagostera, per qui va carrossar aquest Hino amb aquesta carrosseria d'una gran modernitat produïda a la moderna nau de Girona:

L'empresa Autocars Font també va tenir aquest petit autocar carrossat per en Josep Vert:

Dos autocars més de l'empresa Autocars Font, de Llagostera, un Henschel i un Seddon:

A la primera meitat dels anys 1960 en Josep Vert va carrossar per encàrrec de l'empresa Pujol i Pujol, de Lloret de Mar, aquest autocar petit amb una carrosseria molt funcional i disseny futurista, agosarat i controvertit:

Les fotografies publicats en aquests tres articles sobre algunes de les carrosseries fabricades pel senyor Vert posen de manifest la qualitat i disseny d'aquest carrosser de Torroella de Montgrí, trets extensius a la major part dels carrossers catalans.

Carrosseries construïdes per en Josep Vert i Planas de Torroella de Montgrí (I).

Catalunya és un país de carreters i carrossers. Aquesta activitat s'insereix dins de la més ample d'oficis i gremis que es van desenvolupar a la baixa Edat Mitjana amb una notable producció de bens de tota classe que inclou la construcció de vaixells a les drassanes i també d'armes, una part significativa de la qual s'exportava a d'altres països europeus, i que va culminar amb la revolució industrial a Catalunya que palesa la capacitat d'adaptar-se al canvi tecnològic operat per la invenció de la màquina de vapor i llur aplicació a la indústria. Aquesta revolució industrial, realitzada en un context molt advers, va ser possible per la mentalitat dels catalans, la capacitat d'estalvi i el capital acumulat, unes institucions jurídiques favorables i l'ofici i coneixements.

L'activitat de construcció de carros, carretes i tartanes, i la de bótes i bocois, també va experimentar un creixement amb la industrialització del país. S'havia de transportar els productes agrícoles i també les matèries primeres i acabades produïdes per la indústria. Llur importància es reforçava a Catalunya per la precarietat de la xarxa de vies de trens del país, provocat per l'endarreriment de l'estat espanyol respecte de la resta de països europeus que sí van modernitzar-se. França i Anglaterra en són l'exponent més clar. El primer tren construït a la Península Ibèrica l'any 1848, entre Barcelona i Mataró, va ser obra de la iniciativa privada. Avui dia, en canvi, l'estat espanyol s'ha passat de frenada amb la construcció de línies de Trens d'Alta Velocitat que no pot mantenir per la manca de viatgers. Un país que oscil·la en els extrems sense racionalitat ni planificació de cap mena.

La capacitat d'adaptar-se als nous canvis, reflex d'aquesta mentalitat oberta, dúctil i moderna característica dels catalans, la trobem en la família Vert, constructors de carros i tartanes a Torroella de Montgrí.

Amb la irrupció dels vehicles amb motor d'explosió que substituïa els vehicles de tracció animal, i que va tenir un gran desenvolupament a Catalunya amb marques de reconegut prestigi com la Hispano Suiza de Barcelona, la família Vert va simultaniejar la construcció de carros i tartanes amb les primeres carrosseries de fusta per òmnibus i les cabines i caixes per a camions.

Espigolant en l'arxiu fotogràfic del senyor Josep Vert, hi ha unes quantes fotografies d'autocars que visualitzen aquesta evolució en la construcció de carrosseries d'autocars. La primera fotografia és d'un òmnibus del Garatge Lopez de La Bisbal d'Empordà, construït sobre un xassís nord-americà, amb una carrosseria de fusta: 

Carrosseria construïda per encàrrec de l'orquestra La Principal de la Bisbal, amb una capacitat per a catorze persones:

Un autocar del Garatge Estació de La Bisbal d'Empordà amb un gasogen a la part posterior, un giny que va haver-se d'improvisar en la immediata postguerra pel poc carburant que hi havia disponible:

Una carrosseria construïda en els anys 1950 damunt d'un xassís molt més antic. Els anys 1940 i 1950 són els de la reconstrucció i dels invents de tota mena per poder disposar d'un vehicle: 

Una altre carrosseria d'aquells anys, obra del carrosser Vert, construïda amb gust i qualitat admirables malgrat els pocs mitjans disponibles aquells anys. Sort n'hi havia que Perpinyà, la capital del Rosselló, era a prop:

Un dels primers xassís Pegaso carrossats per en Josep Vert, propietat de l'empresa Sagalés, de Caldes de Montbui:

Tres targetes postals de carrosseries metàl·liques construïdes per l'empresa Carrosseries Vert sobre xassís Man i Pegaso:

Un bell i luxós autocar Pegaso amb carrosseria Vert, de principis dels anys 1960, amb línies arrodonides i espais oberts, encarregat per l'empresa Pujol i Pujol de Lloret de Mar per als transport dels primers turistes que descobrien la Costa Brava:

Un autocar Hino de l'empresa Transports Font carrosat per Vertmetal al taller de Girona:

Continuarà.

Alguns autocars fotografiats per en Josep Vert i Planas.

No és cap secret que a les fires de mostres, els expositors estan a l'aguait de les novetats que presenten la resta de competidors. Sovint, aquestes novetats són incorporades per la resta de fabricants o productors en els nous productes que comercialitzen.

La cabina del Pegaso Comet, un disseny encertat i modern aleshores, constituïa una actualització del Ford-Simca Cargo. Per no parlar de les cabines del Barreiros Saeta, copiada directament i sense miraments del Berliet francès. Motor Ibèrica SA, productor dels camions, furgonetes i tractors Ebro, no va ser pas l'excepció a aquest tarannà dels fabricants espanyols de camions. Seguia el disseny dels camions que comercialitzava la divisió europea de la casa Ford. En canvi, Talleres Nápoles SA de Saragossa, productor dels camions, autocars i furgonetes Nazar, va comercialitzar uns vehicles força originals d'inspiració italiana.

En el món dels autocars també va haver-hi empreses carrosseres que van marcar la pauta en quant al disseny. És el cas del carrosser Ayats, d'Arbúcies, que va tenir una època daurada als anys 1960 i 1970. Llurs carrosseries, elegants i de qualitat, eren admirades i copiades per la resta de carrossers.

Pel seu ofici de carrosser, activitat que l'apassionava, en Joan Vert estava molt atent a les carrosseries que es produïen a d'altres països europeus. Valorava tant l'evolució del disseny com la incorporació de nous materials i innovacions tècniques i de seguretat.

Per aquest propòsit, tenia un mirador privilegiat, l'Estartit, la platja del seu poble, Torroella de Montgrí, i d'altres pobles de la Costa Brava on hi trobava els autocars, espanyols i estrangers, que transportaven els turistes que gaudien d'aquella costa extraordinària.

Remenant per l'arxiu del senyor Vert, hem trobat la fotografia d'aquest autocar, amb una carrosseria prou bonica:

Un autocar fotografiat per en Josep Vert a Mallorca. El frontal d'aquesta carrosseria fou adoptat en algunes de les carrosseries que va fabricar al seu taller de Torroella de Montgrí:

Aquest autocar de l'empresa Monasterio també objectiu de la càmera fotogràfica d'en Josep Vert. Hi ha unes anotacions en bolígraf:

En aquest arxiu hi ha també altres fotografies d'autocars estrangers que van cridar-li l'atenció i els va retratar. El primer és un bonic Setra, un carrosser alemany que definia i marcava el disseny que seguien els altres carrossers:







Una altre carrosseria, de la casa Neoplan, amb un disseny semblant al fabricant alemany Setra, la solució proposada del qual en quant al frontal fou més endavant adoptada per l'empresa d'en Josep Vert, Vertmetal SA:







Un altre carrosseria característica de la dècada dels anys 1960 amb les línies arrodonides i gran superfícies vidrades:





En Josep Vert també va fotografiar en el marc incomparable d'una platja de la Costa Brava autocars del país, com aquest Pegaso Monotral, fabricat a Mataró, una de les carrosseries més reeixides de la dècada del 1960:



A Lleida, va fotografiar aquest Hino. Segurament que en Josep Vert era afeccionat a la fotografia i hi tenia gust, com ho manifesta en aquesta fotografia tirada amb gràcia. Al fons, sobre el turó, hi ha la Seu vella de Lleida:



Un autocar retratat per en Josep Vert en un viatge a Conca:



Un autocar de l'empresa Molist, amb l'ornamentació de l'època, fotografiat davant de l'entrada principal del Palau Reial de Pedralbes, al capdamunt de l'avinguda Diagonal de Barcelona:



Un altre autocar de l'empresa Molist amb un frontal més senzill:



Un autocar de l'empresa gironina Pujol i Pujol, amb una carrosseria típica de la segona meitat dels anys 1960, quan s'abandonen les formes arrodonides i s'imposen les línies rectes:



Aquest accident d'un camió Unic bolcat en un camp també va ser fotografiat per en Josep Vert:



En properes cròniques publicarem fotografies de les carrosseries d'autocars fabricades per en Josep Vert i Planas, un dels carrossers més importants de les comarques gironines, i l'empresa Vertmetal SA, fundada per ell.

Autocars de Can Olivet de Banyoles: calaix de sastre (V).

Aquesta cinquena crònica del calaix de sastre s'inicia amb tres autocars de Can Olivet fotografiats en ocasió d'un viatge a San Remo l'any 1982: un Dodge carrossat per Vanholl i dos Pegasos carrossats per en Beulas i per l'Ayats:

L'autocar Pegaso carrossat per l'Ayats que el senyor Joan Brugués va comprar a l'Antoni Cassà, "Aiano", d'Olot, el desembre del 1978:

L'Agustí Brugués i Olivé remenant un moto Vespa, vermella, al garatge de Can Olivet del carrer Pere Alsius de Banyoles. També s'hi veu la furgoneta Ebro F108 de manteniment, un autocar Pegaso carrossat per l'Ayats i comprat a l'Antonio Cassà, d'Olot, i un altre Pegaso també carrossat per l'Ayats i dut de Mallorca:

Viatge a Lorda (Gascunya) amb tres autocars de Can Olivet: un Pegaso carrossat per en Beulas i dos Dodge carrossats per en Vanholl, de Saragossa. Al costat del Pegaso hi ha un autocar de l'empresa Pujol i Pujol, de Lloret de Mar, amb el seu color vermell característic:

Uns quants autocars desballestats al pati del garatge del carrer Pere Alsius de Banyoles: un Nazar "ocell blau" xic, un OM carrossat per l'Ayats i matriculat a Oviedo que s'havia dut de Mallorca, i un Seddon carrossat per en Ciscar, de Saragossa:

Un autocar Avia, petit, que havia estat d'en Lluís Serra, de Girona, al costat d'un Sava d'en Francesc Puigdemont, de Sant Privat d'en Bas (Garrotxa), propietari de la coneguda fonda restaurant Can Mulleras, tancada de fa poc. Amb aquest Sava el senyor Puigdemont transportava el fato des d'Olot i també clients, com si fos una "lletera" o "mixte". Possiblement aquest autocar va ser comprat al concessionari oficial Sava d'Olot, Auto Record SL.

El pati del garatge del carrer Pere Alsius amb l'autocar Nazar, l'OM carrossat per l'Ayats i un Pegaso Monotral:

L'OM i el Seddon desballestats:

El Dodge carrossat per Vanholl al garatge del carrer Pere Alsius de Banyoles:

Un Pegaso carrossat per l'Obradors, de Manresa, equipat amb un motor de 165 cavalls "Europa", un altre Pegaso carrossat per Setra Seida i el Pegaso comprat a l'Antoni Cassà "Aiano", carrossat per l'Ayats, al garatge del carrer Pere Alsius, de Banyoles:

Autocar Pegaso amb carrosseria Setra Seida, de Can Olivet:

L'autocar Pegaso amb carrosseria Setra Seida i matrícula GI-7475-E fotografiat a París i Viena l'any 1976 en un viatge organitzat per l'agència de viatges Canigó:

L'Anna Brugués i l'Antonio Jiménez fotografiats davant d'un autocar Scania a París:

Uns quants autocars de Can Olivet al garatge del carrer Pere Alsius de Banyoles:

Autocars de Can Olivet fotografiats a l'àrea de servei d'una autopista cap a Itàlia:

Continuarà.