Autocars Farners Bus SA de Santa Coloma de Farners (La Selva): la fundació de l'empresa (II).

En Jordi Bosch i Bernatallada, fill d'en Joan Bosch i Nogué, nasqué a Brunyola l'any 1955. En possessió del permís de conduir de primera comprà dues tractores Dodge-Barreiros que arrossegaven unes cisternes pel transport de gasoli i benzina per compte d'uns distribuïdors oficials de la CAMPSA: Girogas i Trabugas SA.

La tractora Dodge-Barreiros que conduïa el senyor Bosch, amb matrícula GI-1081-I, recorregué en dos anys  sis-cents setanta mil quilòmetres. Traginà carburant amb la cisterna a Girona, Vic i Manresa. Hi treballà tres anys en aquesta feina, a les darreries dels anys 1970.

A principis dels anys 1980, en Jordi Bosch també treballà, com anys enrere havia fet son pare Joan, per Transports Joan Esqueu, de Santa Coloma de Farners. Feia la recaderia de Santa Coloma de Farners a Barcelona.

Atès que el món del transport li agradava, l'any 1983 en Jordi Bosch comprà a la família Boada, propietària del Garatge Boada de Santa Coloma de Farners, la línia regular de viatgers de Sils-Santa Coloma de Farners i Anglès.

El senyor Josep Boada Auguet havia estat el representant dels camions Bedford en els anys 1950, i de la casa Barreiros a partir dels anys 1960. El Garatge Boada, amb l'establiment al carrer de Sant Sebastià, disposava d'uns mecànics altament qualificats que coneixien l'ofici. Tal era el seu prestigi que molts transportistes de les comarques de la Selva, el Baix Empordà i el Gironès confiaven les reparacions, transformacions dels camions i la compra de vehicles nous i d'ocasió al Garatge Boada.

Un camió Bedford i un Barreiros TT90.21 de Transports J. Hereu Vidal de Sant Feliu de Guíxols venuts pel Garatge Boada:

L'any 1983 la Hispano Farnense tenia tres autocars. Tots eren de la casa Barreiros atès que la família Boada n'eren els representants. El més antic era un autocar procedent d'un xassís de camió Barreiros amb una carrosseria construïda per Vertmetal SA de Girona, taller carrosser d'en Josep Vert i Planas, fill de Torroella de Montgrí:

La carrosseria que muntava aquest autocar era molt mal construïda, entravessada, i circulava de tort per la carretera. Un producte propi dels anys en què fou matriculat. Era destinat solament a la línia regular de Santa Coloma de Farners-Riudarenes-Mallorquines i Sils.

El segon autocar que disposava la Hispano Farnense era un Barreiros equipat amb el motor Azor de cent quinze cavalls de potència i una carrosseria procedent de Castro Caride. Llur matrícula era T-44925:

En Jordi Bosch, que aleshores solament tenia el permís per conduir camions, gaudia conduint-lo. En conserva un record excel·lent atès que era un bon vehicle. Més fotografies d'aquest cotxe:









El tercer autocar era un altre Barreiros-Aclo amb motor central i carrossat per ca l'Ayats d'Arbúcies:

La línia regular de viatgers que el senyor Bosch adquirí a la família Boada, de curt recorregut, cobria els pobles de Sils, Santa Coloma de Farners i Anglès. Tanmateix, el tram fins a Anglès l'havien abandonat per manca de rendiment. El 1983, el mateix any de la compra de l'empresa, li canvià el nom: de la Hispano Farnense, un nom arcaic, fou rebatejat com a Farners Bus SA. 

Durant vint anys el senyor Jordi Bosch, amb els autocars de Farners Bus SA, féu el servei de discoteques. A les cinc de la tarda dels diumenges recollia els clients de Santa Coloma de Farners que es desplaçaven a la discoteca La Gatzara d'Anglès. Tornaven a Santa Coloma de Farners a dos quarts de deu de la nit. Aquest servei el cobria amb l'autocar Barreiros 115 Azor carrossat per Castro-Caride. Un vehicle excel·lent tant de motor com de carrosseria. També féu el servei de la discoteca La Pèrgola de Riudarenes els caps de setmana.

Farners Bus SA feia la línia regular de de Santa Coloma de Farners-Riudarenes-Mallorquines i Sils i ensems serveis discrecionals. Compraren, a Autocars Canals de Girona, un autocar Pegaso amb un motor de dos-cents cavalls de potència i carrosseria Ayats. Fou el quart cotxe de la casa. Llur matrícula era GI-93286:

El cinquè autocar del Farners Bus SA fou un OM amb carrosseria Ayats, adquirit a l'empresa Plenacosta, també de Santa Coloma de Farners, el motor del qual cremava les culates. Per aquest motiu no el tingueren pas gaire temps.

El sisè autocar de Farners Bus fou un Avia 6000 amb matrícula Z-7261-F, carrossat per Ugarte de Logronyo, que li acoblaren el motor, canvi de marxes i diferencial d'un Dodge-Barreiros:

Més fotografies d'aquest autocar, inclòs un batzac: 







Els primers autocars de Farners Bus SA, objecte d'aquest article, llevat del OM, retratats arrenglerats:






Un autocar de la casa que patí un petit accident: una sortida de la carretera:




Continuarà.

Camions de Llagostera per gentilesa del Taller Bernis.

Els responsables del Taller Bernis de Llagostera, bons amics d'en Pere Liu i Vila des dels anys que foren agents de l'empresa Nazar de Saragossa, conserven unes quantes fotografies de vehicles que van córrer en aquest municipi. En Pere Liu, cap dels taller de Nazar a Girona i que expedia els certificats de garantia dels vehicles matriculats, va tenir una intensa relació amb el Taller Bernis als anys 1960.

Per facilitar la implantació i venda dels autocars, camions i furgonetes de la marca Nazar a les comarques gironines, en un context d'una competència ferotge, en Lluís Costa i els altres socis que tenien aquesta representació van resoldre de nomenar delegats o agents de la casa Nazar arreu de la província de Girona.

El nomenament d'agent o delegat de la casa Nazar va recaure en tallers de reconegut prestigi que podien aportar clients. A La Bisbal d'Empordà, els agents eren el Garatge Estació i a Llagostera ho era el Taller Bernis. Aquests delegats o agents captaven potencials clients i en feien el manteniment i les reparacions dels vehicles. En el cas del Taller Bernis, també disposaven d'un servei de grua per remolcar vehicles avariats i accidentats. Havien reparat dos camions Nazar, l'un d'en Lluís Bassols i Pijoan, per motiu en Cornetes, de S'Agaró-Castell Platja d'Aro, i l'altre d'en Joan Sabater Estrach de Sant Feliu de Guíxols.

El municipi de Llagostera, a la comarca del Gironès i limítrof amb el massís de les Gavarres, constitueix un nus de carreteres per llur emplaçament estratègic, la principal de les quals condueix de Vidreres a La Costa Brava. També hi havia transcorregut la línia del carrilet -ferrocarril de via estreta- que enllaçava Girona amb Sant Feliu de Guíxols, tancat l'any 1969.

La proximitat al massís de Les Gavarres va ser la causa del desenvolupament a Llagostera d'una admirable indústria de producció de taps de suro. D'altres municipis propers com Cassà de la Selva, Sant Feliu de Guíxols, Palamós i Palafrugell també van tenir una important indústria surera.

Les primeres fotografies que conserva el Taller Bernis és d'un camió Dodge, matriculat a Bilbao, i carrossat amb la típica caixa de fusta i marquesina, ideal per al transport de suro amb clova, els fardells de suro i els taps elaborats:

Aquest camió, comprat per un transportista de Llagostera, en Vila, va ser motoritzat amb un motor dièsel Perkins, una pràctica molt estesa aquells anys. Posteriorment, quan l'activitat surera va declinar aquest transportista va orientar-se cap els transports generals: 

Si en un article anterior destacaven el paper del camió Ebro B-45 com el camió lleuger per antonomàsia de la dècada dels anys 1960, aquest paper va correspondre-li als motors Perkins en la dècada anterior. Antics camions i autocars, completament transformats i reconstruïts, van ser equipats amb aquests motors d'origen anglès, que eren dels pocs disponibles en el mercat que oferien garanties. En els anys 1960, alguns constructors espanyols de camions i autocars com Avia, Nazar i Lai-Karpetan van recórrer als motors Perkins per motoritzar els vehicles que produïen.

Els anys 1940 i 1950 són els anys de la recerca febril de xassissos per a reconstruir camions i autocars. Era la única manera, aquells anys, de disposar d'un vehicle. Amb un tros de xassís es fabricava un camió o un autocar. Un carrosser destre, un motor Perkins i un diferencial Timken era tot el que calia. Tres fotografies de tres xassissos amb els motors, la direcció i el diferencial; el primer, un Ford de disset cavalls:

Un camió Bedford equipat amb un motor dièsel Barreiros i carrossat amb una caixa i sobrecabina, per a treballar per la indústria surera, de l'empresa Transports Payret de Llagostera:

Transports Payret compaginaven la recaderia de Llagostera a Barcelona i els transports per la indústria surera. La major part dels Bedfords que van circular per les comarques del Gironès i del Baix Empordà els va vendre el Garatge Boada, de Santa Coloma de Farners, que també eren representants de Barreiros.

L'ús de la tracció animal quan falla la tracció mecànica. Uns homes arrossegant per un marge un camió amb un bolquet mitjançant l'ús d'una cadena. En desconeixem el model, francament: 

Una camioneta de la casa Pallach, dedicada a la venda de licors, de l'antic municipi de Palau-sacosta, annexionat i convertit en un barri de la ciutat de Girona. Possiblement que es tractava d'un antic auto transformat en camioneta per qualsevulla dels bons carrossers gironins d'aquells anys:

Un camió Delahaye, amb matrícula GI-7756, i una caixa de fusta i marquesina per a transports generals:

Un vailet bada davant d'un Pegaso Comet bolcat que emergeix enmig de la vegetació com el brot d'una alzina surera: 

Un tractor que funcionava amb gasogen i disposava d'una politja lateral que feia anar una corretja que rodava una altre politja de la màquina de batre. En aquestes dues fotografies es visualitza aquest moviment: 

Finalment, per gentilesa d'en Pere Liu, us presentem el retrat d'un camió Berliet de Transports José Prats de Vidreres, amb una caixa de fusta i sostre. Aquesta empresa familiar, molt antiga, recollia llet amb lleteres per la planta de La Lactaria Espanyola SA de Vidreres, productora de la llet RAM i realitzava el transport de l'empresa Fibracolor SA, de Tordera, dedicada a l'acabat, tenyit i estampació de peces tèxtils:

El recull de fotografies de camions que han corregut per les carreteres del país, amb llur matrícula i propietari, és un dels objectius centrals d'aquest bloc. Sort en tenim de la col·laboració desinteressada dels titulars de les fotografies i dels amics que ens hi posen en contacte, com en Pere Liu, a qui agraïm un cop més aquest labor.

L'enderrocament del garatge de Transports Josep Hereu i Vidal de Sant Final de Guíxols: la desaparició de l'empresa.

La central de l'empresa Transports Josep Hereu Vidal, constituïda per una nau d'un sol pis que disposava d'una generosa fondària, era posada al centre de Sant Feliu de Guíxols. Era l'espai on es dipositava tota la mercaderia recollida per tramitar i la que calia repartir. Una fotografia del garatge en els anys 1940, amb la mercaderia apilada a la dreta pendent de despatxar-se i els vehicles disponibles: 

El garatge l'any 1975 amb el senyor Josep Hereu, al mig. Al fons, a la dreta, el Barreiros Super Azor amb acerbi, la pava:

Tres Barreiros de la casa, amb les seves caixes de fusta amb les alces, de can Terradas de Riudarenes, aparcats dins el garatge:

Amb la jubilació del senyor Josep Hereu Vidal, després d'una intensa vida de treball, es va extingir l'empresa de transports familiar. Els temps havien canviat, i de quina manera, des que la senyora Josepa Vidal Bou va tenir l'empenta de fundar l'any 1918 el servei de missatgeria i recaderia amb un mocador de farcells des de Sant Feliu de Guíxols fins a Barcelona usant la línia de tren de Girona a Barcelona que s'aturava a l'estació de Caldes de Malavella, un poble reconegut per la qualitat dels seus balnearis.

El tancament de l'empresa va comportar la venda del garatge a una empresa immobiliària que va aixecar-hi un edifici d'habitatges. El senyor Hereu va fotografiar el dia del tancament del garatge:

La porta del garatge oberta i el rètol de l'empresa llevat del seu emplaçament:

Aquest rètol, retirat de l'espai que havia ocupat tants d'anys a la façana del garatge, condensa l'acte del tancament d'aquesta empresa de transports amb gairebé noranta anys d'història, que és aviat dit: 

El solar resultant de l'aterrament del garatge. On s'hi tancaven camions i furgonetes és un espai habitat per persones que gaudeixen d'un dels pobles més acollidors de la Costa Brava:

Amb aquest article finalitzem la sèrie dedicada a l'empresa Transports Josep Hereu i Vidal. La trajectòria d'aquesta empresa il·lustra d'una manera precisa la història del transport al nostre país, amb les vicissituds que aquest sector econòmic ha sofert al llarg del segle XX, incloent-hi una guerra civil amb una postguerra paupèrrima i dues dictadures. 

Alguns accidents que van patir els camions Bedford de l'empresa Transports Josep Hereu de Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà).

Que alguns camions d'una empresa amb la història i la importància de Transports Josep Hereu, que disposava d'uns quants vehicles, es veies implicat en algun accident és consubstancial a aquest ofici. Els Bedfords de la dècada dels anys 1950 no van ser aliens a aquest fet. I en Josep Hereu conserva unes fotografies de dues bolcades del camió Bedford matriculat a Madrid. En aquest cas, el Bedford va bolcar en un petit marge. La mercaderia fou carregada a un altre Bedford de l'empresa:  

Aquest Bedford va tenir una altre bolcada:

Probablement la mercaderia que transportaven, constituïda pel bales de taps de suro, era un risc evident de patir una bolcada per la seva alçada i poc pes. Davant d'un sot, freqüent en aquelles carreteres, hi havia el risc que el camions bolquessin. Tanmateix, recuperat el vehicle, el reparaven al Garatge Boada de Santa Coloma de Farners i tornava a treballar. 

En el proper article abordarem els camions que l'empresa Transports Josep Hereu va tenir als anys 1960. Els primers Barreiros.  

La compra per l'empresa de transports Josep Hereu d'un quart camió Bedford als anys 1950

Encara va haver-hi un altre camió Bedford, amb matrícula de Madrid i carrossat amb la mateixa caixa de fusta de transports generals. En aquells anys era freqüent que alguns camions, principalment importats, s'haguessin de matricular a Madrid, la capital de l'Estat, sense cap relació amb el domicili del propietari del vehicle.

Les fotos que conserva el senyor Hereu d'aquest Bedford corresponen a la celebració de la festa de Sant Cristòfol, amb la marquesina i la caixa atapeïda de mainada asseguda. Era un dels grans esdeveniments festius d'aquells anys:  

El Bedford acompanyat del Mercedes Benz desfilant en la festa de sant Cristòfol:



El Bedford fotografiat al pati d'una empresa surera amb la caixa i unes alces per carregar-hi més mercaderia:

Aquest camió també se li va canviar el motor original de benzina que equipava per un motor dièsel Barreiros. Un dels factors que es tenien en compte en la compra d'un camió nou era el servei postventa, amb l'eficàcia i celeritat de les reparacions de les panes, força habituals aquells anys.