Farners Bus Autocars Farners Bus SA de Santa Coloma de Farners (La Selva): temps moderns (i XI).

Atès que els serveis de trasllat de turistes que fa Autocars Farners Bus SA procedents d'arreu d'Europa, inclosos dels antics països de l'Est, devers la Costa Brava, es concentra a Blanes i Lloret de Mar, les dues principals poblacions turístiques de la comarca de La Selva juntament amb Tossa de Mar, el senyor Bosch abandonà el garatge de Santa Coloma de Farners, ubicat terra endins, i opera des d'un garatge situat a mig camí de Tordera a Blanes. 

Aquests darrers anys la Costa Brava ha registrat un augment considerable dels turistes arribats de l'Est, encapçalats pels ciutadans russos, que també són els principals inversors en la compra de productes immobiliaris exclusius. Sort n'hi ha hagut.

Aquest garatge, proper a la Carretera Nacional II, fou una antiga fàbrica que produïa aglomerat de suro. La nau ara és ocupada pels vehicles d'Autocars Farners Bus SA i d'altres empreses que hi treballen com a subcontractades en el bon temps quan la demanda de serveis no es pot pas atendre amb la flota del senyor Bosch. Aquesta finca disposa d'un gran pati amb capacitat per aparcar-hi uns quants autocars.

Façana del garatge que abans fou La Cotosa, La Corchera de Tordera SA, empresa que elaborava aglomerats de suro i que plegà fa uns quants anys:

Interior del garatge amb uns quants autocars d'empreses i carrossers diversos:











Un microbús Ford Transit que fou d'Autocars Giralt d'Amer:



El primer microbús que tingué Autocars Farners Bus SA, un Ford Transit, és dipositat en aquest pati:

Uns quants autocars, d'empreses del país i de fora, que treballen per compte d'Autocars Farners Bus SA. El primer, un autocar carrossat per Ayats, model Atlantis, de l'empresa Autocars B. Ferrer SL de Barcelona, que opera com a viatges Termetours:

La bellesa de línies que presenta aquest model d'autocar de ca l'Ayats és inqüestionable:









Un Setra de l'empresa Bravatur de Castell-Platja d'Aro:





Altres autocars aparcats al pati de l'empresa:

















D'esquerra a dreta: els senyors Miquel Patinyo, Jordi  Ferrer, Joan Brugués i Jordi Bosch: 

Agraïm al senyor Jordi Bosch la gentilesa amb què ens acollí a les instal·lacions de la seva empresa de transport i ensems l'exposició de la biografia professional del seu pare i la seva trajectòria empresarial, que s'afegeix a la recopilació d'empreses de viatgers per carretera de Girona, una activitat aferrada al creixement de turisme a les comarques gironines.

L'enderrocament del garatge de Transports Josep Hereu i Vidal de Sant Final de Guíxols: la desaparició de l'empresa.

La central de l'empresa Transports Josep Hereu Vidal, constituïda per una nau d'un sol pis que disposava d'una generosa fondària, era posada al centre de Sant Feliu de Guíxols. Era l'espai on es dipositava tota la mercaderia recollida per tramitar i la que calia repartir. Una fotografia del garatge en els anys 1940, amb la mercaderia apilada a la dreta pendent de despatxar-se i els vehicles disponibles: 

El garatge l'any 1975 amb el senyor Josep Hereu, al mig. Al fons, a la dreta, el Barreiros Super Azor amb acerbi, la pava:

Tres Barreiros de la casa, amb les seves caixes de fusta amb les alces, de can Terradas de Riudarenes, aparcats dins el garatge:

Amb la jubilació del senyor Josep Hereu Vidal, després d'una intensa vida de treball, es va extingir l'empresa de transports familiar. Els temps havien canviat, i de quina manera, des que la senyora Josepa Vidal Bou va tenir l'empenta de fundar l'any 1918 el servei de missatgeria i recaderia amb un mocador de farcells des de Sant Feliu de Guíxols fins a Barcelona usant la línia de tren de Girona a Barcelona que s'aturava a l'estació de Caldes de Malavella, un poble reconegut per la qualitat dels seus balnearis.

El tancament de l'empresa va comportar la venda del garatge a una empresa immobiliària que va aixecar-hi un edifici d'habitatges. El senyor Hereu va fotografiar el dia del tancament del garatge:

La porta del garatge oberta i el rètol de l'empresa llevat del seu emplaçament:

Aquest rètol, retirat de l'espai que havia ocupat tants d'anys a la façana del garatge, condensa l'acte del tancament d'aquesta empresa de transports amb gairebé noranta anys d'història, que és aviat dit: 

El solar resultant de l'aterrament del garatge. On s'hi tancaven camions i furgonetes és un espai habitat per persones que gaudeixen d'un dels pobles més acollidors de la Costa Brava:

Amb aquest article finalitzem la sèrie dedicada a l'empresa Transports Josep Hereu i Vidal. La trajectòria d'aquesta empresa il·lustra d'una manera precisa la història del transport al nostre país, amb les vicissituds que aquest sector econòmic ha sofert al llarg del segle XX, incloent-hi una guerra civil amb una postguerra paupèrrima i dues dictadures. 

Alguns accidents que van patir els camions Bedford de l'empresa Transports Josep Hereu de Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà).

Que alguns camions d'una empresa amb la història i la importància de Transports Josep Hereu, que disposava d'uns quants vehicles, es veies implicat en algun accident és consubstancial a aquest ofici. Els Bedfords de la dècada dels anys 1950 no van ser aliens a aquest fet. I en Josep Hereu conserva unes fotografies de dues bolcades del camió Bedford matriculat a Madrid. En aquest cas, el Bedford va bolcar en un petit marge. La mercaderia fou carregada a un altre Bedford de l'empresa:  

Aquest Bedford va tenir una altre bolcada:

Probablement la mercaderia que transportaven, constituïda pel bales de taps de suro, era un risc evident de patir una bolcada per la seva alçada i poc pes. Davant d'un sot, freqüent en aquelles carreteres, hi havia el risc que el camions bolquessin. Tanmateix, recuperat el vehicle, el reparaven al Garatge Boada de Santa Coloma de Farners i tornava a treballar. 

En el proper article abordarem els camions que l'empresa Transports Josep Hereu va tenir als anys 1960. Els primers Barreiros.  

La compra per l'empresa de transports Josep Hereu d'un quart camió Bedford als anys 1950

Encara va haver-hi un altre camió Bedford, amb matrícula de Madrid i carrossat amb la mateixa caixa de fusta de transports generals. En aquells anys era freqüent que alguns camions, principalment importats, s'haguessin de matricular a Madrid, la capital de l'Estat, sense cap relació amb el domicili del propietari del vehicle.

Les fotos que conserva el senyor Hereu d'aquest Bedford corresponen a la celebració de la festa de Sant Cristòfol, amb la marquesina i la caixa atapeïda de mainada asseguda. Era un dels grans esdeveniments festius d'aquells anys:  

El Bedford acompanyat del Mercedes Benz desfilant en la festa de sant Cristòfol:



El Bedford fotografiat al pati d'una empresa surera amb la caixa i unes alces per carregar-hi més mercaderia:

Aquest camió també se li va canviar el motor original de benzina que equipava per un motor dièsel Barreiros. Un dels factors que es tenien en compte en la compra d'un camió nou era el servei postventa, amb l'eficàcia i celeritat de les reparacions de les panes, força habituals aquells anys.

La compra per l'empresa de transports Josep Hereu del primer camió Bedford l'any 1950.

A la dècada dels anys 1940 i 1950, el port de Sant Feliu de Guíxols va registrar una intensa activitat comercial. Principalment, els vaixells hi descarregaven pasta de paper per les indústries papereres de la comarca del Gironès i la Garrotxa. El caolí, que era una matèria primera usada per l'empresa paperera Torras Hotench SA, amb fàbriques a Sant Julià de Ramis i Sarrià de Ter, també es descarregava en aquest port. Transports Barnadas, de Girona, treballava exclusivament per Torras Hostench SA. 

L'activitat comercial d'aquest port es realitzava a través dels consignataris dels vaixells. El mineral que s'extreia de les mines d'Osor -feldspat i barita-, a la comarca de La Selva, propietat de Minersa SA, s'exportava a través del port de Sant Feliu de Guíxols. Troncs de fusta i mares de vi arribaven a través d'aquest port.

Al segle XIX i els primers anys del segle XX, el port de Sant Feliu de Guíxols havia gaudit d'un intens trànsit de mercaderies. Hi havia els productes manufacturats de les indústries del suro, bàsicament taps de suro, i durant la Primera Guerra Mundial l'empresa tèxtil Godó i Trias SA produïa sacs terrers de jute demandats pels països contendents per excavar les trinxeres en els fronts de guerra.  

Amb aquests antecedents, i atès el caràcter emprenedor de la gent del país, la dècada dels anys 1950 s'afrontava amb més il·lusió i millors perspectives. En el cas de l'empresa de Transports Josep Hereu, es van estrenar els primers camions nous, després de catorze anys. Eren camions Bedford anglesos que muntaven uns motors de benzina, adquirits al Garatge Boada, de Santa Coloma de Farners, de molta anomenada aquells anys, i amb caixes de fusta per transports generals que va construir en Josep Vert i Planas. 

El primer Bedford, amb la matrícula provisional, lliurat pel Garatge Boada abans de ser carrossat:   

El Bedford participant en la festa de Sant Cristòfol:

Fotografiat en la festa de Sant Cristòfol amb llur matrícula definitiva. La caixa, inicialment oberta, va ser transformada i tancada:

Transports Josep Hereu en va tenir uns quants de Bedfords. Un bon camió en aquells moments, del qual se n'importaven força unitats. Amb el temps els substituirien llurs motors originals de benzina per motors dièsel Barreiros. Aquests camions traginaven els paquets de la recaderia i els transports generals que sortien, principalment cap a Barcelona.

La compra d'aquests Bedford amb el GMC de benzina va permetre d'ampliar la flota de camions. Els propers articles versaran sobre els altres Bedfords.