TRANSPORTS PADROSA SA de Figueres: un transport ben especial i la casa nova del carrer dels Fossos (iv).

Hi ha un transport ben especial que va atendre en Pere Padrosa i Simon, el 23 de juny de 1939, tot just acabada la Guerra Civil, que mereix llur narració en aquesta crònica. 

Acompanyat de l'Arturo Soldevila, l'Arturo carnisser, com era conegut, un personatge molt popular a Figueres aquells anys, titular d'una carnisseria al carrer Nou, van marxar amb un camió per recollir uns braus per torejar a la primera cursa de braus celebrada a Figueres després de la Guerra Civil. 

Amb el camió van fer cap a una finca del poble de Terrones, a la província de Salamanca, on van carregar-hi sis toros. Aquest transport van fer-lo amb el camió nou el xassís del qual en Pere Padrosa havia comprat conjuntament amb els seus amics Cañet i Serra. Van arribar a Figueres el dia 29 de juny, el dia programat per la cursa de braus. 

Sobre aquest xassís nou, havien muntat una cabina sense sense vidres i un motor procedent d'una màquina de batre de la casa Avellana, una important indústria de trilladores amb fàbrica als carrers de Colom i dels Fossos, que aquells anys també construïa gasògens. 

L'any 1944, en Pere Padrosa i Simon va comprar per cinquanta mil pessetes una casa mig enrunada ubicada al carrer dels Fossos cantonada amb la Calçada dels Monjos. En aquell solar hi va bastir un nou edifici amb un gran garatge a la planta baixa, i l'habitatge per residir-hi a la primera planta. La construcció de la casa va costar-li cent quaranta mil pessetes. Garatge de la casa dels carrers dels Fossos: 

L'any 1944, TRANSPORTS PADROSA SA disposava de dos camions nous: un Ford amb matrícula GI-6145 i un Austin amb matrícula GI-5265. Havia donat de baixa uns quants camions vells adquirits a les subhastes i a la Comissió Mixta de material extraviat. 

L'any 1946, en Pere Padrosa tenia tres camions més: dos Austin amb matrícules GI-7346 i GI-7503, i un International GI-7478. Al cap d'uns anys, aquest camió International va ser transformat pel carrosser Torrent, de Figueres, en un autocar per traslladar els jugadors de l'equip de futbol de la Unió Esportiva Figueres en llurs desplaçaments. El cost de les despeses dels desplaçaments dels jugadors els assumia personalment el senyor Padrosa, fet que palesa la seva generositat.

Amb els camions que tenia en Pere Padrosa a la segona meitat dels anys 1940, podia atendre els encàrrecs de transport d'organismes públics i l'exèrcit i de particulars i empreses. Entre els clients principals que tenia aquells anys hi havia en Gusó de Vilanova de la Muga. Li traginava farratges -userda. civada, patates i palla. També transportava llambordes que s'extreien de les pedreres de Castellfollit de la Roca. 

Aquells anys va assolir un altre servei prou important. El transport de mercaderies al campament militar de Sant Climent Sescebes. Primerament el transport del material per muntar els barracons i la construcció dels edificis. Posteriorment, acabat els edificis i instal·lacions del campament, transportava diàriament els llonguets de pa -en deien xuscos- pels soldats aquarterats. Aquests llonguets de pa s'elaboraven i panificaven als forns de la intendència militar, a la carretera de Roses, prop del rec del Mal Pas, a Figueres. 

Turisme amb remolc usat pel transports de llonguets de pa (xuscos) des de la panificadora militar de Figueres fins al campament militar de Sant Climent Sescebes: 

En aquell temps, en Pere Padrosa no conduïa pas camions atès que la feina a l'oficina concentrava la seva atenció i esforços. En la seva etapa de conductor havia recorregut diversos països europeus (França, Itàlia, Bèlgica i Alemanya). 

Són els anys que amplia la seva activitat amb la concessió del servei de taxis de Figueres, que va mantenir força anys i va disposar fins a tres taxis amb conductors assalariats. També disposava d'un turisme propi. 

Permís atorgat l'any 1947 per l'Ajuntament de Figueres que autoritzada al senyor Padrosa per exercir la professió de conductor d'autos de lloguer o taxis, a la Rambla: 

En la propera crònica ens endinsarem en una faceta d'en Pere Padrosa i Simon. La Presidència de la Unió Esportiva Figueres.

HISTÒRIA DE L'EMPRESA TRANSORTS PADROSA SA de Figueres: la fundació de l'empresa i la guerra civil (ii).

En Pere Padrosa i Simon era un empresari de raça. Tenia les idees clares i el coratge, empenta i valentia per tirar-les endavant. L'any 1933, pel seu compte, va adquirir un xassís nou de la marca Studebaker, de 25 HP, pel preu de 1.191 pessetes i 75 cèntims. Llur matrícula era GI-6605. Un cop carrossat feia transports de tota mena, incloent-hi traginar oli fins al País Valencià. L'activitat del transport li agradava i l'esperonava. Certificat lliurat per Duanes per l'entrada del primer camió d'en Pere Padrosa, el Studebaker:



El Studebaker d'en Pere Padrosa:

A començaments de l'any 1936 es produeix un fet transcendental per en Pere Padrosa. Fins aquell moment era un actiu, diligent i eficaç treballador de l'agència de transports Deusedes amb les seves pròpies idees comercials i empresarials. Però a principis del 1936, se li va oferir la possibilitat de comprar una part del negoci de Can Deusedes. 

En principi, en Benet Deusedes solament volia vendre-li la meitat del negoci pel desig que llur fill gran continués a l'empresa; tanmateix, va resoldre de vendre-li tota l'empresa a en Pere Padrosa. El pagament del preu convingut va fer-se en dos terminis i per disposar de diners, la família Padrosa va haver de vendre's els camps de la seva propietat a Cabanes, a tocar del riu Muga. 

En Benet Deusedes sabia que en Pere Padrosa, un conductor excepcional i home d'empresa, esdevindria un gran empresari. Ho duia a la sang. Adquirit el negoci, va canviar-li el nom de l'agència pel de TRANSPORTS PERE PADROSA SIMON, i va continuar al mateix domicili de la part alta de la Rambla de Figueres.  Una de les activitats principals d'aquesta agència era el transport de les mercaderies militars, des de l'estació, fins el castell militar de Figueres.

En Benet Deusedes es va traslladar a un altre despatx de la mateixa Rambla, cantonada amb el carrer de Girona, sobre la ferreteria Sunyer, on va dedicar-se al negoci de les assegurances que duia amb molta cura i diligència llur fill petit, l'Emili.

A principis de 1936, el domicili familiar de la família Padrosa era al carrer d'Olot; el garatge era en uns baixos al capdamunt del carrer de Vilafant, i la quadra al carrer de Vellaire. La paret del fons de la finca del carrer Vellaire, que donava a l'Horta Raguer -avui dia carrer Nostra Senyora de Lourdes-, hi havia unes espitlleres als murs atès que formaven part del clos de la defensa de la vila durant la guerra carlina del segle XIX. 

Sota la direcció d'en Pere Padrosa, l'empresa va continuar amb els serveis de transports de sempre -mercaderies i aviram a l'estació de Figueres i les mercaderies militars des de l'estació fins el castell de Figueres- i va ampliar l'activitat. Va convenir amb en Cintet del Bous, un important tractant de bestiar de Figueres que residia al carrer de Sant Vicenç, el trasllat cada dissabte al mercat de Girona d'un camió carregat de bestiar, concretament de vaques. El camió arrencava a les quatre del matí per ser-hi quan s'encetaven les transaccions comercials al firal de Girona, emplaçat a l'areny de l'Onyar.

També va fer tractes amb en Gusó, de Vilanova de la Muga, un tractant de farratges. Li transportava bales i paques, particularment d'userda, arreu de les comarques gironines. Transportava bótes i bocois de vi des dels vagons de l'estació del ferrocarril de Figueres fins als establiments comercials de la ciutat. Per aquesta activitat disposava d'un carro especial, totalment obert, amb unes cadenes que mitjançant una maneta s'enfilaven per no tocar amb el terra i ésser transportades. El negoci rutllava però el 18 de juliol de 1936 va esclatar la guerra civil espanyola. Aquesta tragèdia canviaria per sempre més la vida de tothom. 

Al cap de pocs dies d'esclatada la guerra civil, el comitè antifeixista va iniciar la col·lectivització de totes les empreses i serveis. L'empresa de transports d'en Pere Padrosa, que comptava aleshores amb una plantilla de quatre treballadors, li van requisar un cavall, un carruatge, un carro amb cadenes, una carreta i dos camions, un Studebaker GI-5266, de 22 HP, i un Ford GI-6145, de 25 HP. Relació dels vehicles requisats a en Pere Padrosa al començament de la Guerra Civil:

Document en virtut del qual es socialitza, el setembre del 1936, el local de l'empresa TRANSPORTS PERE PADROSA SIMON, a Figueres:

El dia 18 d'octubre de 1937, a en Pere Padrosa i Simon se li va comunicar que "complimentant ordres del cap de la segona regió de la Direcció General de Transports, se us ordena que amb tota urgència la concentració del vostre camió, presentar-vos al garatge Callicó (de Girona) per rebre instruccions. El que us comunico per al més exacte compliment.". En Pere Padrosa no s'hi va presentar pas. Ordre comunicada a en Pere Padrosa pel lliurament del camió Studebaker al garatge Callicó, de Girona, que fou desatesa:

 

A l'ensems que li requisaven els vehicles, en Pere Padrosa fou nomenat cap de la cooperativa figuerenca. Com a tal, va sol·licitar, i li fou atorgat, un passi especial per transitar de Figueres a Vilabertran, el qual va usar per fer viatges fins a Alacant.

El govern republicà va decretar la mobilització de tot el jovent per anar a lluitar al front. Casualment, en Pere Padrosa va conèixer un tinent d'aviació amb qui va fer força amistat. Aquest oficial va avalar-lo perquè en Pere Padrosa complís el servei de voluntari al cos d'aviació, abans de la mobilització forçosa, sol·licitud que li fou estimada. D'aquesta manera fou destinat al batalló de Transports d'aviació de Pedralbes i, en un concurs de caporals, va assolir el grau de caporal conductor habitual. Comunicació per presentar-se al concurs de conductors de transports d'aviació a la Guerra Civil:



En Pere Padrosa fou destinat al camp d'aviació de Cabanes, a l'Alt Empordà. Va ser conductor del vehicle d'en Manuel Ujedo, cap d'aquests serveis a Girona. Habitualment visitava els camps d'aviació de la província de Girona com Cabanes, Celrà, Vilajuïga i Banyoles. Va tenir l'oportunitat d'admirar els nous avions russos Tupolev, de bombardeig, coneguts com a "Katiuska" i els caces Polikarpov, batejats popularment com "xatos". Aquests avions eren pilotats per joves pilots russos de divuit anys d'edat. Carnet expedit a favor d'en Pere Padrosa de conductor eventual l'any 1938:



Amb el capità Manuel Ujedo, en Pere Padrosa va allotjar-se durant un període de temps a l'hotel Peninsular de Girona. També s'havien desplaçat a Barcelona. En un d'aquests viatges, Barcelona va patir, en un sol dia, vint-i-un bombardeigs de l'aviació feixista sollevada.

Figueres, la capital de l'Alt Empordà, també va patir bombardeigs indiscriminats que massacraven la població civil. Un bombardeig terrible es va produir el dia 23 de gener de 1938, diumenge, quan els avions alemanys van deixar caure un reguitzell de bombes sobre Figueres que van afectar particularment el Passeig Nou i el Parc Bosc municipal, en aquells moments, atapeïts de gent que gaudia del sol. Entre els qui voltejaven pel passeig hi havia en Baldiri Padrosa acompanyat del seu nét, en Pere Padrosa i Puignau, que encara no tenia els quatre anys.

El risc provocat pels bombardeigs indiscriminats que patia la ciutat de Figueres des de principis de l'any 1938 va determinar el trasllat de la senyora Padrosa i llur fill a Avinyonet de Puigventós, a la casa dels sogres d'en Pere Padrosa i Simon.

A les darreries de la guerra, en Pere Padrosa fou destinat de xofer d'un comissari de guerra que tenia molt mala fama. Dos dies abans de l'ocupació de Figueres per l'exèrcit franquista, el comissari de guerra va ordenar-li que el recollís al camp d'aviació per un servei especial. En Pere Padrosa no s'hi va presentar perquè sospitava, amb causa i fonament, que volia que el conduís fins a la frontera, camí de l'exili.

Durant la guerra civil, i per causa dels seus contactes amb l'oficialitat republicana, en Pere Padrosa va saber que el general Francisco Franco, cap de l'exèrcit feixista alçat en armes contra el govern de la II República, havia dictat unes normes que garantia el valor de la moneda dels ciutadans de la zona republicana emesa en temps de la monarquia d'Alfonso XIII, o sia, moneda anterior al 14 d'abril de 1931; per contra, les monedes i bitllets emesos per la II República -abans i durant la guerra civil- no tindrien cap valor.

En Pere Padrosa va tenir prou cura de guardar els diners emesos durant la monarquia. D'aquesta manera, acabada la guerra civil el 1 d'abril de 1939, disposava d'una reserva de vint mil pessetes en paper moneda i quatre mil pessetes en monedes de plata. Un capital molt important i valuós en aquells moments tan difícils en que molta gent va descobrir esgarrifada que el paper moneda que guardaven, emès per la II República, no tenia pas cap valor. Per fer-nos una idea del capital que acumulava en Pere Padrosa, anotem que un jornal d'un paleta l'any 1939 era de 10 pessetes.

Salconduït expedit per les noves autoritats de l'exèrcit feixista revoltat i victoriós de la Guerra Civil, el febrer del 1939, que autoritzava en Pere Padrosa per a traslladar-se a Figueres:



En al propera crònica exposarem la represa de l'activitat del transports en la postguerra.