La tractora Pegaso que tingué Transports Padrosa de Figueres.

Avui, trenta-u de desembre, darrer dia de l'any, el dia que surt l'home de nassos, ens acomiadem de l'any 2018 amb una fotografia publicada a la revista Gavarres, enviada per un bon amic, en Joan Mercader, d'una tractora Pegaso que fou del transportista Padrosa de Figueres, capital de l'Alt Empordà:

La revista Gavarres que publica l'editorial Gavarres de Cassà de la Selva, d'una gran amenitat, amb articles que destaquen per la qualitat literària de llurs col·laboradors, recopila la vida quotidiana en les comarques del Baix Empordà i del Gironès en el segle XX amb el testimoni d'alguns protagonistes que exposen llurs records i vivències. 

La fotografia que compartim en aquest article, datada l'any 1955, publicada en el número 34 de la revista Gavarres que conté un dossier sobre el vi de la terra, recull la descarrega i el proveïment, a un magatzem del carrer Ample de Cassà de la Selva, de vi elaborat en un celler de la comarca de l'Alt Empordà. El vi fou traginat en una cisterna al cim d'un semiremolc, amb unes baranes de fusta treballades d'una gran bellesa, que la tractora Pegaso del transportista Padrosa arrossegava. La part posterior de la cisterna era pintada amb la raó social Transports Padrosa i llur adreça a Figueres, on hi tancaven els camions, el carrer del doctor Burgas. El procés de descarrega era observat amb interès i un punt de satisfacció per un home i dos vailets.

El Pegaso tenia assignada la matrícula GI-9056, que correspon més o menys als anys 1950 ó 1951. Fou una de les primeres tractores de la casa Pegaso que hi hagué a les comarques gironines. Can Padrosa sempre treballà amb bons camions. 

El camió Nazar A de Sant Climent Sescebes (Alt Empordà).

De Canet d'Adri, una raconada deliciosa propera a la ciutat de Girona, vàrem marxar per la carretera Nacional II cap a Sant Climent Sescebes. La carretera espanyola més important és en aquest tram d'un sol carril en cada sentit i travessa el nucli urbà de Bàscara, on s'han produït diversos accidents mortals. Superada la variant de Figueres, sense voral per als vehicles que tenen una pana, apareix el trencat que condueix a Sant Climent Sescebes. 

Als afores del poble hi ha una masia amb tres camions a l'era: un Studebaker, el Nazar A objecte de la nostra visita, i un Pegaso Comet. Allà ens atengué amablement el senyor Martí Fabra, amo dels camions i d'un celler que produeix vins excel·lents de reconegut prestigi.

En Joan Fabra, pare d'en Martí, va comprar aquest Nazar A gairebé nou a un senyor de l'Alt Empordà. Feia solament un any que l'havia comprat al concessionari oficial de Girona. Va ser un dels primers Nazars que es van vendre en aquella contrada.  

El manteniment i les reparacions del Nazar els senyors Martí i Joan Fabra les encarregava al taller oficial ubicat a la plaça de toros de Girona. Va ser un dels últims camions Nazar que van córrer per les comarques gironines. Disposa de tacògraf i conserva, en part, l'entapissat interior original del camió basat en una imitació de pell de felí d'una notable originalitat. 

El Nazar A del senyor Fabra és de xassís curt i carrossat amb una caixa de fusta com la dels remolcs agrícoles. Aquest camió va estar sempre tancat sota cobert fins que, per manca d'espai, es va haver de deixar a sol i serena amb els problemes d'oxidació que se'n deriven. Admirable l'estil de la retolació de l'època del propietari del camió i la seva residència, en castellà, per imperatiu legal aquells anys:

El senyor Fabra també té un camió Studebaker completament devastat. La història d'aquest camió, matriculat abans de la Guerra Civil Espanyola, és molt infortunada. Es va cremar en un dels incendis que periòdicament assolen la comarca de l'Alt Empordà. Els bombers, desbordats per la magnitud de l'incendi, no van poder fer absolutament res per evitar que es cremés. El seu motor original havia estat substituït per un motor dièsel Barreiros: 

 

L'últim camió que té el senyor Fabra a l'era de casa seva és aquest Pegaso Comet amb una caixa de transports generals fabricada per l'empresa Carrosseries Auto Empordà SL, de Figueres. Va substituir el Nazar A:

Agraïm al senyor Fabra i la seva família l'amabilitat amb què van acollir-nos a casa seva. Tant de bo que s'animin a aixecar un cobert per aixoplugar els dos camions que ara pateixen les inclemències del temps, el Nazar A i el Pegaso Comet. Sinó, en poc temps, seran completament irrecuperables.

TRANSPORTS PADROSA SA de Figueres: un transport ben especial i la casa nova del carrer dels Fossos (iv).

Hi ha un transport ben especial que va atendre en Pere Padrosa i Simon, el 23 de juny de 1939, tot just acabada la Guerra Civil, que mereix llur narració en aquesta crònica. 

Acompanyat de l'Arturo Soldevila, l'Arturo carnisser, com era conegut, un personatge molt popular a Figueres aquells anys, titular d'una carnisseria al carrer Nou, van marxar amb un camió per recollir uns braus per torejar a la primera cursa de braus celebrada a Figueres després de la Guerra Civil. 

Amb el camió van fer cap a una finca del poble de Terrones, a la província de Salamanca, on van carregar-hi sis toros. Aquest transport van fer-lo amb el camió nou el xassís del qual en Pere Padrosa havia comprat conjuntament amb els seus amics Cañet i Serra. Van arribar a Figueres el dia 29 de juny, el dia programat per la cursa de braus. 

Sobre aquest xassís nou, havien muntat una cabina sense sense vidres i un motor procedent d'una màquina de batre de la casa Avellana, una important indústria de trilladores amb fàbrica als carrers de Colom i dels Fossos, que aquells anys també construïa gasògens. 

L'any 1944, en Pere Padrosa i Simon va comprar per cinquanta mil pessetes una casa mig enrunada ubicada al carrer dels Fossos cantonada amb la Calçada dels Monjos. En aquell solar hi va bastir un nou edifici amb un gran garatge a la planta baixa, i l'habitatge per residir-hi a la primera planta. La construcció de la casa va costar-li cent quaranta mil pessetes. Garatge de la casa dels carrers dels Fossos: 

L'any 1944, TRANSPORTS PADROSA SA disposava de dos camions nous: un Ford amb matrícula GI-6145 i un Austin amb matrícula GI-5265. Havia donat de baixa uns quants camions vells adquirits a les subhastes i a la Comissió Mixta de material extraviat. 

L'any 1946, en Pere Padrosa tenia tres camions més: dos Austin amb matrícules GI-7346 i GI-7503, i un International GI-7478. Al cap d'uns anys, aquest camió International va ser transformat pel carrosser Torrent, de Figueres, en un autocar per traslladar els jugadors de l'equip de futbol de la Unió Esportiva Figueres en llurs desplaçaments. El cost de les despeses dels desplaçaments dels jugadors els assumia personalment el senyor Padrosa, fet que palesa la seva generositat.

Amb els camions que tenia en Pere Padrosa a la segona meitat dels anys 1940, podia atendre els encàrrecs de transport d'organismes públics i l'exèrcit i de particulars i empreses. Entre els clients principals que tenia aquells anys hi havia en Gusó de Vilanova de la Muga. Li traginava farratges -userda. civada, patates i palla. També transportava llambordes que s'extreien de les pedreres de Castellfollit de la Roca. 

Aquells anys va assolir un altre servei prou important. El transport de mercaderies al campament militar de Sant Climent Sescebes. Primerament el transport del material per muntar els barracons i la construcció dels edificis. Posteriorment, acabat els edificis i instal·lacions del campament, transportava diàriament els llonguets de pa -en deien xuscos- pels soldats aquarterats. Aquests llonguets de pa s'elaboraven i panificaven als forns de la intendència militar, a la carretera de Roses, prop del rec del Mal Pas, a Figueres. 

Turisme amb remolc usat pel transports de llonguets de pa (xuscos) des de la panificadora militar de Figueres fins al campament militar de Sant Climent Sescebes: 

En aquell temps, en Pere Padrosa no conduïa pas camions atès que la feina a l'oficina concentrava la seva atenció i esforços. En la seva etapa de conductor havia recorregut diversos països europeus (França, Itàlia, Bèlgica i Alemanya). 

Són els anys que amplia la seva activitat amb la concessió del servei de taxis de Figueres, que va mantenir força anys i va disposar fins a tres taxis amb conductors assalariats. També disposava d'un turisme propi. 

Permís atorgat l'any 1947 per l'Ajuntament de Figueres que autoritzada al senyor Padrosa per exercir la professió de conductor d'autos de lloguer o taxis, a la Rambla: 

En la propera crònica ens endinsarem en una faceta d'en Pere Padrosa i Simon. La Presidència de la Unió Esportiva Figueres.