En els anys 1940, una dècada particularment difícil pels estralls de la guerra civil i l'aïllament internacional del règim franquista, els pobles de les valls de La Baixa Cerdanya i l'Alt Urgell eren densament habitats. Malgrat la pobresa de l'Alt Urgell, la gent tenia l'imprescindible per a viure i suportar l'hivern. L'activitat ramadera i la venda de la llet a la Cooperativa del Cadí era de gran ajuda.
Els escassos vehicles disponibles en els anys 1940 i la impossibilitat de poder-se traslladar a La Seu d'Urgell, va provocar que aquests camions hagueren d'atendre per força les necessitats dels veïns dels pobles que cobrien. Transportaven els veïns que havien d'anar al metge, a realitzar gestions administratives o bancàries; i a més satisfeien els encàrrecs i comandes dels veïns que havien de menester els productes que no hi havia pas al poble.
Aquesta activitat de transport de persones, lleteres i mercaderia diversa fou tolerada per les autoritats de l'època fins a començaments de la dècada del 1960. La Guàrdia civil feia la vista grossa atesa la imprescindible funció social d'aquesta activitat en els pobles de l'Alt Urgell, una comarca muntanyosa i amb pobles disseminats i isolats en valls de difícil trànsit i accés.
L'any 1959 es va promulgar la Llei 47/1959, de 30 de juliol, que atribuïa al Ministeri de l'Interior espanyol les competències de vigilància i disciplina del trànsit, circulació i transport per carreteres, funcions que s'encomanaven a la Guàrdia Civil. Aquesta llei també va crear la Direcció Central de Transit, un òrgan de direcció, ordenació i coordinació.
L'any següent va promulgar-se el Decret 1966/1960, de 21 de juliol, que desenvolupava reglamentàriament les competències atribuïdes a la Direcció Central de Trànsit, tant les de caràcter general com les específiques de vigilància, instruccions de les normes del trànsit i els serveis d'auxili en carretera.
L'entrada en vigor d'aquesta legislació que provocava una profund intervencionisme administratiu en matèria de trànsit, s'ha de posar en relació amb la voluntat de les autoritats de l'època de crear un estat de dret en les relacions entre les administracions públiques i els administrats per evitar la discrecionalitat administrativa. Així, l'any 1954 es va promulgar la Llei d'expropiació forçosa amb una incidència directa sobre el dret de propietat; la llei de la jurisdicció contenciós administrativa l'any 1956, i la llei del procediment administratiu el 1958. Un dels impulsors d'aquesta legislació fou en Laureano López Rodó, catedràtic de dret administratiu i tecnòcrata de l'Opus Dei.
En aplicació de la Llei 47/1959, els transportistes d'aquestes dues comarques que realitzaven el transport mixt de persones i mercaderies van haver de sol·licitar al Ministeri d'Obres Públiques l'atorgament de les llicències per a exercir aquesta activitat, amb l'adquisició de vehicles adients i la fixació del nombre de places autoritzades. Espigolant en el treball d'en Xavier Florez sobre les mixtes, que incorpora un estudi previ d'en José Antonio Tartajo, les línies i llurs titulars a començaments dels anys 1960 en la comarca de l'Alt Urgell és la següent:
1) Línia de Castells a La Seu d'Urgell era titularitat d'en Llorenç Moliné i Clop, segons la sol·licitud formulada el novembre del 1960 i atorgada el novembre del 1961. Aquesta línia fou traspassada a en Carles Moliné i Boneta, que l'abandona vers l'any 1995.
2) Línia de Civís, a tocar de la frontera andorrana, fins a La Seu d'Urgell, titularitat de l'Antoni Villarrubia i Call, fou sol·licitada el novembre del 1961 i atorgada l'octubre del 1962. Aquesta línia s'abandona abans de l'any 1982.
3) Línia de Cornellana, Fórnols del Cadí i La Vansa fins a La Seu d'Urgell, titularitat d'en Ramon Nadal i Francolí atenent a la petició formulada el novembre del 1961 i concedida l'agost del 1962. Aquesta línia fou traspassada a en Jordi Nadal i Queralt, qui posteriorment va traspassar-la a l'Horaci Botella i Soret. Aquesta línia continua en actiu i es presta amb aquesta furgoneta Peugeot Boxer fotografiada per en Xavier Florez a l'estació d'autobusos de La Seu d'Urgell:
4) Cava, Ansovell i Arsèguel fins a La Seu d'Urgell, fou sol·licitada per en Josep Barral i Caselles, i se li va atorgar a en Joan Barral i Isern. S'abandona l'agost del 1986. L'Ebro que cobria aquesta línia:
5) Arànser fins a la Seu d'Urgell, sol·licitada el juliol del 1962 per en Salvador Vidal i Canal, atorgant-se-li el maig del 1963. A començaments del 1980, aquesta línia fou traspassada a l'Antoni Sirvent i Formentí. Un cop va jubilar-se el 2003, la traspassa a llur fill, l'Antoni Sirvent i Pozo, qui cobreix la línia de Lles de Cerdanya, Arànser i Músser fins a La Seu d'Urgell amb aquest Pegaso 1214 mixta fotografiat per en Xavier Florez a l'estació d'autobusos de La Seu d'Urgell:
Aquest camió mixt fotografiat a Lles de Cerdanya:
Aquest camió havia estat propietat d'en Ramon Nadal i Francolí i cobria la línia de Cornellana, Fórnols del Cadí i La Vansa fins a La Seu d'Urgell. Quan va jubilar-se, el va vendre a l'Antoni Sirvent i Pozo.
6) Junyent i les Valls d'Aguilar fins a la Seu d'Urgell, peticionada per en Fructuós Riu i Mitjana el maig del 1963, i concedida a en Francesc Riu i Mitjana l'abril del 1964. Aquesta línia fou abandonada a començaments de la dècada del 1980.
La desaparició del transport mixt a aquestes dues comarques mitjançant lleteres fou provocat per dues causes. En primer lloc, el despoblament dels pobles de l'Alt Urgell estimulat per les oportunitats laborals i avantatges que hi havia a la principals ciutats industrials catalanes en aquells anys. També hi va influir l'entrada en vigor de la normativa que obligava a transportar la llet en cisternes condicionades i prohibia el transport en lleteres. Cal dir que algunes línies de lleteres o transport mixt s'havien abandonat abans de l'entrada en vigor d'aquesta normativa.
Camió Renault de la cooperativa del Cadí equipat amb una moderna cisterna de transport de llet, fotografiat a Martinet de Cerdanya:
És indubtable l'interés que els dos camions típicament mixtes o lleteres que hi ha actualment -l'Ebro del senyor Joan Barral i el Pegaso 1214 de l'Antoni Sirvent i Pozo- es conservin atès que són les darreres unitats que palesen una forma particular de transport de persones i mercaderies que hi hagué en algunes comarques pirinenques durant la segona meitat del segle XX.
Vull agrair molt especialment a en Xavier Florez tota la informació facilitada per a redactar aquest article. I a l'amic Jordi Núñez, haver fotografiat el Pegaso 1214 de la línia de Lles de Cerdanya que va encuriosir-me sobre aquesta modalitat de transport en risc de desaparèixer per sempre més.
