A l'alta Noguera, una subcomarca limítrof amb les comarques de l'Alt Urgell i el Pallars Jussà, i la Llitera i la Ribagorça, aquestes dues incloses dins de la Franja de Ponent, un territori de parla catalana adscrit administrativament a l'Aragó, hi ha dos nusos de carretera per als vehicles, alguns dels quals estrangers -principalment andorrans i francesos- que accedeixen al país a través d'Andorra i La Seu d'Urgell. Superat el pas de la Farga de Moles, límit de la frontera espanyola i andorrana, els automobilistes tenen dues rutes possibles: la carretera de Puigcerdà que entronca amb el túnel del Cadí o la carretera que, traçada paral·lelament sobre el riu Segre, condueix fins a Ponts.
Fins a l'obertura i posada en funcionament del túnel del Cadí, la ruta usual de Barcelona a Andorra era la carretera que passava per Molins de Rei, Martorell, Esparraguera, el port del Bruc, Igualada, Calaf, Torà, Ponts, Organyà i La Seu d'Urgell. La distància entre Barcelona i Ponts amb les carreteres i vehicles disponibles aleshores propiciava que Ponts fos parada obligatòria per a menjar i descansar.
Ponts, un poble d'un creixement lineal sobre la carretera, presenta comerços, locals i restaurants, alguns dels quals, decadents i antiquats. Els forns de pa amb els productes admirablement col·locats als aparadors i vells restaurants amb tendals esparracats i les lletres desgastades que anuncien On parle français constitueix una clara manifestació de l'anacronisme d'alguns d'aquests establiments.
Els nous establiments oberts a Ponts, com l'hotel i restaurant Pedra Negra, s'han aixecat fora del poble i tenen uns amples espais d'estacionament per a atreure autocars. En tots els racons de Ponts es manifesta que va ser, i encara és, un important nus de carreteres perquè el desdoblament de la carretera que condueix a La Seu d'Urgell encara no s'ha executat. Segurament que encara trigarà una colla d'anys el desdoblament projectat.
Els nous establiments oberts a Ponts, com l'hotel i restaurant Pedra Negra, s'han aixecat fora del poble i tenen uns amples espais d'estacionament per a atreure autocars. En tots els racons de Ponts es manifesta que va ser, i encara és, un important nus de carreteres perquè el desdoblament de la carretera que condueix a La Seu d'Urgell encara no s'ha executat. Segurament que encara trigarà una colla d'anys el desdoblament projectat.
Dues fotografies de la rotonda sud de Ponts que distribueix el trànsit de vehicles que van cap a La Seu d'Urgell procedents de Barcelona i els que marxen cap a Artesa de Segre i Barcelona procedents de La Seu d'Urgell. Aquesta rotonda està flanquejada per un hotel, un forn de pa i dos restaurants, una manifestació de la intensa activitat comercial que registre aquest municipi:
De Ponts arrenca una carretera que condueix dretament a Artesa de Segre, un municipi d'una gran extensió per l'agregació d'altres municipis limítrofs. Artesa de Segre té una horta fèrtil regada pel riu Segre i els vins de la Vall de Baldomar, d'una qualitat excel·lent, inclosos dins de la denominació de Costers del Segre.
Aquest poble, que ha crescut al voltant de les carreteres que el travessen i que s'han convertit en les principals artèries comercials, és de pas obligatori per accedir al Pallars Jussà a través del port de Comiols i per als qui, procedents d'Andorra i La Seu d'Urgell, marxen cap a Lleida i s'endinsen a les Espanyes.
Fotografia de finals dels anys 1950 de la carretera de Ponts, a Artesa de Segre. A l'esquerra, arrenca la carretera que condueix a Tremp, la capital del Pallars Jussà:
Fotografia de finals dels anys 1950 de la carretera de Ponts, a Artesa de Segre. A l'esquerra, arrenca la carretera que condueix a Tremp, la capital del Pallars Jussà:
La carretera d'Agramunt, en una fotografia d'època, és el principal carrer d'Artesa de Segre amb els establiments de més anomenada que donen servei als veïns del poble i de la resta de pobles integrats dins d'aquest municipi:
Artesa de Segre, com la major part dels municipis que tenen cursos d'aigua, també va implantar-se la indústria tèxtil. Filatures del Segre SA, aixecada vora del riu Segre, disposava d'una gran fàbrica i d'una colònia amb els habitatges dels treballadors. Estat que presentava la colònia als anys 1950:
Aquesta filatura va haver de tancar les portes arran de la greu crisi que va afectar la indústria tèxtil catalana a mitjans dels anys 1970. Llurs instal·lacions van dividir-se i s'hi van implantar empreses d'Artesa de Segre com Càrniques Pijuan SL, coneguda amb la marca comercial Carnisseria Pijuan d'Artesa, reconeguda per la qualitat de les seves elaboracions i embotits. També hi ha l'empresa Mobles Ros, amb una fàbrica a la carretera de Lleida.
Una altre de les obres públiques remarcables construïdes a Artesa de Segre al segle XVIII va ser el pont d'Alertorn, per creuar el Segre i que comunicava les comarques de la Noguera amb el Pallars Jussà:
A diferència de Ponts, Artesa de Segre pateix les conseqüències de la construcció de la variant de la carretera d'Andorra a Lleida. Aquest important trànsit de vehicles que abans passava per dins del poble i s'aturava per a proveir-se de productes i serveis, ara passa de llarg amb les perjudicis que provoca al comerç de la població. Un cop sever per un poble amb poca activitat econòmica i una població envellida.
La carretera d'Artesa de Segre a Tremp ofereix uns bells paisatges. En el tram d'aquesta carretera que discorre per la Noguera hom pot gaudir de la serra d'Aubenç, a l'est, de la serra del Montsec i la muntanya de Sant Mamet, a ponent, i del port de Comiols, al nord. Un cop abandonada Artesa de Segre i creuat el riu Segre apareix el cim de Montmagastre, de forma cònica i que conserva les restes de l'església de Sant Miquel de Montmagastre. Aquesta muntanya des de la casa Gran de Folquer:
Visió posterior de la casa Gran de Folquer, un dels masos principals del municipi d'Artesa de Segre, fotografiada una tarda tempestuosa d'estiu:
Un roure esponerós al costat del camí que mena a la casa Gran de Folquer. A l'horitzo s'esguarda el cim solitari de Montmagastre:
La serra de Comiols, adusta i eixuta, des de la casa Gran de Folquer:
Els darrers anys marcats per una despesa desproporcionada de les administracions en l'execució d'obres públiques es van construir nombroses variants que desvien el trànsit rodat dels nuclis urbans dels pobles, els quals resten aïllats. L'avantatge que les variants suposa envers els automobilistes és inversament proporcional als perjudicis que suposa per als comerços i l'activitat econòmica d'aquests pobles. El contrast entre Artesa de Segre i Ponts, dos municipis de la comarca de la Noguera separats per dotze quilòmetres, n'és una prova fefaent d'aquest fet.
La crisi econòmica que patim tant de bo que obri una reflexió i replantejament sobre la utilitat i beneficis de la construcció de variants, no solament per l'impacte paisatgístic i la destrucció del territori que comporta, sinó pels efectes perjudicials que provoquen sobre els municipis afectats. Els francesos, en aquest punt, sembla que tenen uns criteris d'adopció de decisions més clars amb una clara delimitació de les carreteres turístiques, que passen pels pobles, i de les vies principals en què preval la circulació de vehicles.
