Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Alt Urgell. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Alt Urgell. Mostrar tots els missatges

dissabte, 9 de maig del 2015

Catalunya Visió de l'editorial Taber de Barcelona (II).

El tercer volum de Catalunya Visió aborda les comarques de l'Alt Urgell, Cerdanya, la Catalunya Nord i Andorra, el país del Pirineus, l'únic territori de parla catalana plenament sobirà. Portada del llibre amb un poblet típicament pirinenc, arrapat en el pendent d'una muntanya i amb el campanar de l'església romànica ocupant-hi en lloc preeminent:  

IMG_6040

Un Ebro D55 amb llur remolc circulant per un paisatge completament nevat de la Cerdanya:

IMG_6041

La vivacitat comercial que presentava Andorra, a finals dels anys 1960 i principis de 1970, respecte del comerç català era aclaparadora. Les classes mitjanes del país frisaven per escapar-se a Andorra, sortir del clos resclosit i pudent imposat per la dictadura del general Franco, respirar aires fresquívols i renovats, i proveir-se d'articles preuats com xocolata, mantega, formatges, roba, rellotges, ràdios  i altres articles de consum. Un Opel aparcat davant d'una botiga atapeïda de productes locals: 

IMG_6042

Els vehicles dipositats en un desballestament d'Andorra reflecteix el parc mòbil andorrà a finals dels anys 1960. Quina diferència amb el parc automobilístic espanyol que hi havia aleshores. Els andorrans, lliurement i sense restriccions de cap mena, podien adquirir qualsevol vehicle europeu. Aquesta possibilitat a Espanya era una quimera per al ciutadà corrent que s'havia de conformar amb els vehicles produïts a les fàbriques espanyoles. Uns pocs privilegiats dotats d'un alt poder adquisitiu podien adquirir vehicles d'importació. Per raons geogràfiques, la proximitat a França afavoria la importació i matriculació a Andorra de vehicles francesos:   

IMG_6043

Aquells anys Andorra oferia un comerç molt ben assortit en tota classe de productes procedents d'arreu dels països europeus a uns preus força competitius i una amplia oferta de pistes d'esquí i altres esports d'hivern que atreia un gran nombre de francesos, catalans i espanyols delerosos de consumir els cobejats articles i productes que allà tenien a l'abast:

IMG_6044

Aquesta furgoneta Volkswagen, comuna a Andorra, era molt difícil veure-la a Barcelona a finals dels anys 1960.

IMG_6045

Circulació que presentava un dels carrers principals d'Andorra la Vella. En primer terme, un microbús Mercedes Benz que cobria la línia regular entre Andorra la Vella i Escaldes:

IMG_6047

El creixement econòmic d'Andorra, arran dels anys 1960, pivotà sobre el comerç, els serveis bancaris i els esports d'hivern. Una retrac carregada de turistes:

IMG_6048

Greus problemes d'aparcament es produïen a finals dels anys 1960 en alguns punts concrets del Pirineu: 

IMG_6049

En contrast amb Andorra, la calma presidia la vida i les activitats diàries en els pobles del país. No hi havia tanta riquesa, benestar i consum a l'abast, però s'hi guanyava en tranquil·litat i qualitat de vida. Una petita plaça amb dos dels cotxes comuns en els anys 1960, un Renault Gordini i un Seat 1400:

IMG_6050

Les feines de camp es mecanitzaven de mica en mica. La introducció del tractor en el camp català fou una veritable revolució. Un pagès carregant garbes a un remolc:

IMG_6051

El cinquè volum s'endinsava en algunes de les comarques més belles de Catalunya, l'Empordà, la Garrotxa, La Selva i el Gironès:

IMG_6035

Un Seat 1400 aparcat al costat d'unes muralles d'un poble de la Catalunya vella: 

IMG_6036

Un tractor segant un camp:

IMG_6037

Un altre tractor aparcat dins d'una església força desgavellada. Una imatge, relativament habituals aquells anys:

IMG_6038

Imatge quotidiana d'una ciutat d'un cert pes que disposava d'autobusos urbans. Aparcats, dos cotxes propis d'aquella dècada prodigiosa, en Renault Gordini produït per Fasa a Valladolid i un Seat 1500, de color fosc, fabricat a la planta de la Zona Franca de Barcelona:

IMG_6039

Continuarà.

dissabte, 15 de gener del 2011

El camió Ebro mixta d'en Joan Barral i Isern, d'Arsèguel (Alt Urgell).

Fullejant la revista "Cadí-Pedraforca", de lectura absolutament recomanable, vaig capbussar-me en un article sobre la història de la cooperativa del Cadí de la Seu d'Urgell. En aquest article hi havia un dossier dedicat a l'activitat del transport generada al voltant d'aquesta cooperativa. Els transportistes que duien la llet en llaunes des dels pobles de les valls de l'Alt Urgell fins a La Seu d'Urgell: en Porta de Bellver de Cerdanya, en Ramon Sellés de Lles de Cerdanya, el Peret de Pont de Bar, o en Ros del Nadal de La Vansa.

Aquest dossier narrava l'història d'en Joan Barral i Isern, de Can Joanet d'Arsèguel, titular de la línia de Cava, Ansovell i Arsèguel fins a La Seu d'Urgell, mitjançant una concessió atorgada pel Ministeri d'Obres Públiques l'any 1962.

Arsèguel és un poble meravellós de l'Alt Urgell que gaudeix d'unes extraordinàries vistes sobre la serra del Cadí. Visió del poble d'Arsèguel des de la carretera del Pont d'Arsèguel amb la serra del Cadí:

IMG_2881

Visió de la serra del Cadí des de Can Joanet d'Arsèguel:

IMG_2901

L'església d'Arsèguel, separada del nucli urbà:

IMG_2899

Juntament amb en Xavier Florez, vam visitar el camió mixta que en Joan Barral conserva en un cobert a Arsèguel. És un Ebro gros que va comprar l'any 1962 a la fàbrica de MOTOR IBÉRICA SA de Barcelona. La cabina i la caixa fou construïda per en Regada, un carrosser de Ponts (La Noguera). És curiós que un poble com Ponts hi hagi hagut una destacada activitat carrossera. La xapa de la cabina fou modelada a cops de martell. Un treball completament artesanal.

Aquest Ebro amb matrícula L-55362 estava autoritzat per a transportar catorze persones dins de la cabina. Al cap d'uns anys, va canviar la normativa i solament podia encabir-hi nou persones.

El disseny d'aquesta cabina acusa la influència de les carrosseries dels autocars de la dècada del 1950: gran radiador central per refrigerar el motor, línies arrodonides i llums davanters sobresortits de la cabina; les finestres i l'interior són característics dels autocars de principis del 1960.

IMG_2883

IMG_2884

IMG_2885

IMG_2886

IMG_2887

IMG_2888

IMG_2898

IMG_2889

IMG_2891

IMG_2892

IMG_2903

Aquest camió mixte va estar en servei des de l'any 1962 fins el 1986 quan en Joan Barral va deixar de prestar el servei de recollida de llet i transport de persones. L'any 1986 va entrar en vigor la normativa que exigia el transport de llet en cisternes condicionades. Aquesta normativa impedia el transport de la llet en llaunes com s'havia fet de sempre. Des de l'agost del 1986 fins ara aquest Ebro ha estat guardat en aquest cobert:

IMG_2900

En Joan Barral davant de la porta del cobert que aixopluga aquest camió mixta:

IMG_2882

Aquest Ebro va il·lustrar la portada de la Memòria d'activitats generals i estadística de la Direcció General de Transports del Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat del 1981:

fot950

fot951

El pare d'en Joan Barral anava sovint a La seu d'Urgell. Per aquest motiu van proposar-li el transport de la llet d'Arsèguel, Ansovell i Cava fins a La Seu d'Urgell, activitat que executava amb un matxo i una tartana fins que l'any 1934 va comprar un camió Ford de 17 cavalls. Aquest camió fou requisat en la guerra civil i el van recuperar l'any 1939 a prop de Puigcerdà, sense rodes. Al cap d'un anys, varen comprar un camió Ebro petit. I més endavant, van adquirir aquest camió Ebro destinat al transport de persones i mercaderies.

Des de l'any 1962 fins l'agost del 1986, el senyor Barral recollia de matinada les llaunes de llet de 8 litres dels pobles de Cava, Ansovell, Arsèguel i Alàs de Torres que duia fins a la cooperativa del Cadí. També duia persones d'aquests pobles que havien de desplaçar-se fins a La Seu d'Urgell mitjançant un servei de taxi. Alhora atenia les comandes dels vilatans que li sol·licitaven productes diversos: medecines, fato, tabac o bombones de butà, entre d'altres. També pujava el correu a aquests pobles.

La recollida de llet es realitzava tots els dies de l'any, incloent-hi Nadal i Pasqua. El mes d'agost també es treballava. Aquest Ebro mixta sortia de bon matí des d'Arsèguel i arribava fins a Ansovell per a carregar les llaunes de llet. Les llaunes del poble de Cava les baixaven amb un carro fins a l'encreuament de Cava i Ansovell, on eren recollides. Aquesta cabina s'escalfava per la calor que desprenia el tub d'escapament del camió. Una llauna de vint litres de transport de llet del poble d'Ansovell que conserva la Dolors Terradellas Burniol, de Ripoll:

IMG_2906

Les lleteres que carregava en Joan Barral cada dia pesaven vint-i-set quilos: vint litres de llet i set quilos de la llauna.

El carrosser Regada va construir una altre unitat com la d'en Joan Barral per al titular de la línia de La Farga de Moles, a tocar de la frontera andorrana, fins a La Seu d'Urgell. Malauradament aquest vehicle fou desballestat quan va abandonar-se aquest servei. Crec que és molt important que es conservi aquest camió mixta que el senyor Barral ha guardat durant tots aquests anys per quant forma part de la història de l'Alt Urgell i reflecteix una època ja desapareguda.