TRANSPORTS ESTAÑOL SL de Banyoles (Pla de l'Estany).

Ja ho hem dit en una altre ocasió. Banyoles, la capital de la comarca del Pla de l'Estany, ha tingut sempre un gran nombre de transportistes. Per diverses causes, la gent de Banyoles i dels pobles del voltant -que inclou també Besalú, una ciutat propera però pertanyent administrativament a la comarca de la Garrotxa- s'han dedicat professionalment al transport de mercaderies i de persones. 

Aquesta important activitat econòmica va propiciar-se a Banyoles i els pobles de la rodalia per la confluència de diverses causes: la seva situació  estratègica, situada a mig camí de Figueres, amb una important activitat comercial i de mercats, Girona, la capital de la província amb tot el que comporta i Olot, una ciutat industrial que va experimentar un important creixement. 

Els transportistes de Banyoles, que practicaven la professió amb carros i tartanes, tenien el suport de la gent d'ofici que treballaven per ells. Eren els carreters i ferrers, que més endavant produirien les carrosseries per camions i autocars, inclosa la construcció de cabines i caixes a la dècada dels anys 1940 i 1950, els anys de la reconstrucció de vehicles, i els mecànics que coneixien perfectament tots els elements que integraven un vehicle: el motor, la transmissió -diferencial i canvi de marxes- i la part elèctrica. Si hom disposava d'un xassís, a Banyoles li construïen un autocar o un camió sencer. 

També Banyoles va experimentar un desenvolupament de l'activitat industrial amb la implantació de fàbriques de tota mena. Quatre factors en van ser determinants: l'empenta de la seva gent -i dels pobles veïns que van establir-s'hi-, l'extensa plana que l'envolta, apte per a tota mena d'usos, la seva excel·lent comunicació i l'aigua abundant. Aquest fet va consolidar els traginers i transportistes de Banyoles.

En Pere Liu, un bon amic que continua la infatigable recerca de transportistes i vehicles, ha aconseguit unes fotografies d'un dels camions que va tenir l'empresa Estañol, de Banyoles. Un Leyland Comet retratat l'any 1956: 

La família Estañol ja fa molts d'any que es dedica al transport. Als anys 1940 van tenir un camió Ford Maria de la O, com era conegut, i un Bedford, un camió anglès que va tenir anomenada aquells anys. Per les comarques gironines en van circular una colla de Bedfords, d'importació. Posteriorment, a mitjans dels anys 1950, varem comprar possiblement el millor camió que hi havia aleshores al mercat, aquest Leyland Comet. 

De sempre, Transports Estañol es va dedicar als transports generals. Els seus camions eren carrossats amb unes caixes de fusta aptes per traginar tota mena de productes. Més endavant, a partir dels anys 1960, van comprar camions Barreiros per fer aquesta feina. 

Avui dia TRANSPORTS ESTAÑOL SL, una empresa familiar que opera com a societat limitada, continua en l'activitat de transport, centrada principalment en el gra. Disposa d'una flota de camions Man per al transport de mercaderies. 

Aquest bloc vol agrair el treball pacient i constant d'en Pere Liu a la recerca dels protagonistes de la història del transport al nostre país. Tres grans col·laboradors del bloc, d'esquerra a dreta: en Pere Liu, en Joan Brugués i en Joan Mercader: 

Visita a les instal·lacions de l'empresa carrossera Beulas SA d'Arbúcies (i V).

Després varem visitar la nau on es munten les planxes i vidres que recobreixen les estructures metàl·liques que conformen l'esquelet de la carrosseria d'un autocar, i els interiors amb les butaques i demés elements. Aquesta nau és la més antiga del recinte fabril de l'empresa Beulas d'Arbúcies:

Eixida de la cadena de muntatge de la planxa i dels interiors de les carrosseries dels autocars:





Muntatge de la planxa que recobreix l'estructura metàl·lica d'una carrosseria:







Treballs interiors de caràcter tècnic, un cop la carrosseria ja està enllestida i pintada:





Cadena de muntatge de les carrosseries:







Muntatge del sostre sobre l'estructura metàl·lica de la carrosseria:

Finalment, el senyor Beulas va ensenyar-nos la nau on s'ubiquen les cabines de pintura de les carrosseries:

Una carrosseria dins d'una cabina de pintura:

Una plataforma mòbil sobre unes guies transporta els autocars carrossats fins les cabines on es pinten segons la petició del propietari o empresa:

Una cabina de pintura:





Un autocar a mig carrossar dins d'una nau de l'empresa:

Era la una del migdia i sonaven les sirenes de la fàbrica advertint de la finalització de la jornada laboral del matí. També era el moment del comiat d'aquesta visita interessantíssima davant de l'entrada de les oficines, just en el mateix indret on l'havien iniciada tres hores abans. D'esquerra a dreta, en Joan Brugués i Prat, en Joaquim Beulas, en Pere Liu, en Xavier Florez i en Miquel Patinyo:

Nau la part superior de la qual hi ha les oficines de l'empresa. En aquesta nau hem començat aquesta visita gràcies a l'amistat del senyor Joan Brugués amb el senyor Joaquim Beulas. I en aquesta nau l'hem finalitzada:

L'objectiu d'aquestes cròniques ha estat de presentar-vos el procés productiu complet de la construcció d'una carrosseria d'autocar.

Volem agrair a l'empresa Beulas SA i, particularment, al senyor Joaquim Beulas que ens hagi ensenyat les instal·lacions d'un dels principals carrossers europeus. Igualment, les gestions del senyor Joan Brugués i Prat perquè aquesta visita es podés realitzar.

Història d'Autos Sala SA de Figueres: les línies regulars de l'Alt Empordà i el Rosselló (i III).

Als catalans del Rosselló que llegeixen aquest bloc.

A la dècada del 1970 Autos Sala SA explotava dues línies regulars: la de Figueres fins El Pertús i la de Figueres fins Agullana; també prestaven serveis discrecionals, principalment excursions i sortides.

Per la renovació de la flota, van adquirir un bonic autocar Barreiros que va carrossar l'empresa Beulas, d'Arbúcies, amb els colors granat i blanc característics d'aquesta empresa empordanesa.

Fotografia d'aquest autocar Barreiros, tot just sortit dels Tallers Beulas d'Arbucies, amb la placa verda provisional. Muntava una carrosseria típica dels anys 1970:

El darrer autocar que va comprar l'empresa Autos Sala SA va ser aquest Renault carrossat per Vanholl:

Dos néts de la senyora Narcisa Sala:

El 22 de febrer de 1989, la família Sala va vendre's les concessions de les línies regulars al senyor Pere Turrà, de Roses. S'extingia una empresa centenària molt popular a l'Alt Empordà i el Rosselló que va patir les convulsions ocorregudes en aquestes dues comarques al segle XX.

La família Sala té la relació de les tartanes propietat del senyor Simon Sala i Palet, amb despatx al carrer de La Jonquera de Figueres, atenent a la contribució que abonava a l'Ajuntament de Figueres:

Igualment, una relació de tots els vehicles de la família Sala, des de l'any 1913 fins als anys 1980:

Horaris de la línia regular de Figueres fins El Pertús, incloent-hi els dels Cars Verds del Rosselló, concessionari de la línia des del Pertús fins a Perpinyà. També hi ha els horaris de la línia de Figueres fins a Agullana, els serveis de mercats -que reforçava la línia amb un vehicle addicional- i dels diumenges i dies festius:

Publicitat de l'agència VIATGES GACELA BUS, de la família Sala, ubicada al carrer Pujada del Castell núm. 11 de Figueres, amb els serveis que oferien:

Immoble del carrer de la Pujada del Castell número 11 de Figueres, els baixos del qual hi havia hagut el despatx, administració i parada d'Autos Sala SA i de l'agència VIATGES GACELA BUS:

La senyora Narcisa Sala i el senyor Joan Brugués enraonant a casa de la senyora Sala, a Figueres:

Aquestes tres cròniques es basen en els records d'en Miquel i la Narcisa Sala recollits en l'article publicat per en Joan Guillamet al número 165 de la revista de Girona, del juliol-agost del 1994, titulat "Els cotxes de línia. La ruta de França".

Aquest bloc vol agrair l'amabilitat de la senyora Narcisa Sala, del senyor Josep Sala i Salip, demés família Sala, Eduard Puig i Vayreda, Joan Brugues i Prat i Miquel Patinyo, la col·laboració dels quals ha permès la publicació de la història de l'empresa Autos Sala SA.