Més autobusos retratats per en Xavier Maraña Hidalgo (I).

Continuem amb l'exposició dels autobusos que en Xavier Maraña fotografià a principis dels anys 1990. La major part d'aquestes fotografies, inèdites, han tingut molta requesta entre els afeccionats. Comencem amb un microbús Sava fotografiat el 28 de maig de 1994 a Vilafranca del Penedès:

Aquest autobús formava part d'una partida que Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) adquirí per a transportar persones amb mobilitat reduïda, motiu pel qual comptaven amb una rampa al mig per accedir-hi amb cadires de rodes:

Mon-Bus, empresa resultant de la fusió de les empreses Monnic i Autos Canals l'any 1997, comprà aquell mateix any un lot de sis vehicles d'ocasió a TMB. Aquest vehicle, retratat a la cotxera de l'empresa, n'era un:

Pegaso 5023 amb carrosseria Unicar fotografiat a la cotxera de l'empresa Mon-Bus, a Vilanoveta, el 20 de setembre de 1998:

Pegaso Monotral 6038 arreplegat per en Xavier a El Vendrell, i que cobria la línia de Cubelles-Cunit-Segur de Calafell fins el Vendrell. Quan el veié, el 19 de d'agost de 1999, no s'ho podia pas creure. Fou el número 7094 de Transports Metropolitans de Barcelona:

Un Pegaso 6038 de Mon-Bus que també anteriorment fou de TMB:

Canviem de comarca i d'empresa. Us oferim alguns dels cotxes que tingué Sarbus, l'empresa de línies regulars de Barcelona a Sabadell i Terrassa i altres municipis del Vallès Occidental. El primer, un Pegaso 5024 amb carrosseria Unicar U-75, sèrie 124 a 126, de Sarbús, fotografiat el 24 de març de 1994:

 

Pegasos 5023 carrossat per Icarsa, un cotxe que al Xavier li entusiasma, sèrie 81 a 88 de Sarbús, fotografiats el març de 1994:

Un Pegaso 5023 amb carrosseria Icarsa, fografiat el 1 de setembre de 1994:

Un Pegaso 5023 amb carrosseria Unicar U-75, número 708, comprat de segona mà a Transportes Urbanos de Zaragoza (TUZSA):

Pegaso Monotral 6038 adquirit de segona mà per Sarbus a TUZSA (Transportes Urbanos de Zaragoza), retratat per en Xavier Maraña el 25 de maig de 1996 a Sabadell sud:

Frontal del Pegaso procedent de TUZSA:

Pegaso 5024 amb carrosseria Unicar U-75, sèrie 124 a 126 de Sarbús, retratat per en Xavier el dia 24 de maig 1996:

Mercedes Benz 0305 carrossat per Vanholl i adquirit per Sarbus de segona mà a TUZSA, fotografiat a l'estació d'autobusos de Fabra i Puig de Barcelona el 23 de juny de 1999: 

Continuarà.

Transports Joan Corominas SL de Salt (II).

Si els anys 1960 l'empresa de transports d'en Joan Corominas es centrà en les rutes a Catalunya (ruta de Barcelona per al transport de caixes de Pepsi Cola), amb la penetració fins a Cariñena per la recollida de vi i a València per servir el lleixiu Guerrero, més el servei internacional a Besiers per proveir els canyissos produïts a Salt, els anys 1970 representen les rutes provincials arreu d'Espanya.

Per aquesta comesa el senyor Corominas renovà la flota amb la compra de camions dotats de motors més potents i amb major capacitat de càrrega. El servei de transports regulars  a províncies s'encetà amb la compra a Gerauto SA, el concessionari oficial Barreiros-Dodge-Simca de Girona, d'un camió Barreiros 2626 que carrossà amb una caixa de fusta equipada amb alces per atendre tota mena de serveis. Fou un dels primers Barreiros doble direcció que circulà per Girona. 

Dues fotografies del Barreiros amb la caixa muntada:

El Barreiros 2626 amb la placa verda, en una fotografia en color, ben estibat de material de construcció:

Al cap d'uns anys el Barreiros 2626 se li muntà una caixa frigorífica. Carregava pernils en una fàbrica de Riudellots de la Selva que duia a Salamanca a assecar. De tornada aprofitava la caixa frigorífica per transportar gra a granel. També havia dut pinso. Coses d'aquells anys. Dues fotografies del Barreiros 2626 carrossat amb la caixa frigorífica:  

Arran d'un accident molt greu que sofrí aquest camió, li canviaren la cabina original que tenia de fàbrica per una més moderna. En els darrers anys, aquest Barreiros, que donà un resultat excel·lent, li muntaren un bolquet per fer transports de proximitat. Tres foren doncs les carrosseries que equipà aquest camió en els anys que estigué en actiu.

En els primers anys de la dècada de 1970 el senyor Joan Corominas estrenà nou un Pegaso 1086, amb una cabina fixa. Treballava principalment per l'empresa Pagans SA de Girona. L'any 1944 Pagans SA posà en funcionament al carrer Emili Grahit de Girona una fàbrica per la producció de sabons. Amb l'aparició dels detergents, Pagans SA s'especialitzà en la producció de gelatina. L'expansió del nucli urbà de Girona amb la urbanització dels espais que envoltaven la fàbrica de can Pagans i l'atribució d'usos residencials incompatibles amb l'ús industrial preexistent per la pudor que emanava de la fàbrica comportà el seu trasllat a Cervià de Ter, operació executada la primavera de l'any 1986. A Burgos recollia ossos que can Pagans usava per la producció de sabons i detergents.

En la fotografia del Pegaso 1086 també hi apareix retratat casualment un Seat 1500 familiar que estava estacionat al carrer:

Dues fotografies d'un petit accident que tingué el Pegaso 1086:

El senyor Corominas hi féu molta campanya a can Pagans. Féu tots els viatges de llarga distància arreu de les províncies espanyoles. I els viatges de curta distància foren executats pel senyor Isidoro García i Lobato que disposava d'un Avia 4000, dos Ebros D-550 i D-600, un dels primers Barreiros 4220 que corregueren per Girona i un Pegaso 1065 Europa. El senyor García, que tenia una foneria de greixos al carrer Eivissa, al costat dels Salesians del barrí del Pont Major de Girona, li vengué els camions anys més tard al senyor Enric Vàzquez.

Girona també tingué més empreses químiques la importància de les quals era comparable a can Pagans. Fou el cas de Industries Químiques i Tartàriques SA, fundada l'any 1918 per iniciativa del senyor Josep Ensesa i Pujadas i que tancà les portes l'any 1990.

En aquells anys també estrenà el senyor Coromines dues tractores Pegaso 2080 de cabina fixa. Arrossegaven dos semiremolcs de dos eixos de plataforma amb laterals. Aquests camions feien el transport de províncies arreu d'Espanya:

En la segona meitat dels anys 1970 estrenà el senyor Corominas una tractora Pegaso 2081 dotada de cabina abatible proveïda de la matrícula GI-K. Amb aquesta tractora, que arrossegava un semiremolc llarg de tres eixos, repartia arreu el lleixiu Guerrero produïda per la Companyia Anònima de Industries Electroquímiques (CADIE), fundada l'any 1947 pel químic Ramon Noguera i Sabater, i que tenia la fàbrica al carrer Antic i Roca de Girona. CADIE també fabricava el popular rentavaixelles Mistol. També treballà per la Destil·leria Regàs del barri del Pont Major de Girona en la distribució, arreu d'Espanya, dels destil·lats produïts i envasats en garrafes de vidre. Un transport molt delicat que exigia molta perícia: les garrafes eren cobertes de palla per evitar-ne trencaments.

També carregava al port de Barcelona carbó a granel per compte de l'empresa Companyia General de Carbons SA i el descarregava a Carbons Mas de Palamós, que en subministrava a particulars i empreses del Baix Empordà. Aquesta feina també la féu Transports Llenas per compte del senyor Corominas.

Dinar de transportistes gironins, amb l'assistència d'en Joan Corominas, a mitjans dels anys 1970:

A principis dels anys 1980 Transports Corominas SL de Salt emprèn els transports internacionals arreu d'Europa. Amb aquesta finalitat estrenà una tractora Dodge C38T que muntava un motor de tres-cents cavalls de potència. Llur matrícula era GI-P i treballava bàsicament en el transport internacional. La tractora Dodge, que fou el primer camió de la casa pintat de color blau i donà un resultat excel·lent, retratada davant de la casa Tendals Rafel de Riudarenes: 

Més endavant comprà dues tractores Dodge d'ocasió. Llurs matrícules eren GI-J i B-DV. En aquells anys Transports Corominas també treballà en el transport de cotxes amb una de les tractores Pegaso 2080.

L'any 1983 Transports Corominas SL també li afectà la suspensió de pagaments de l'empresa paperera Torras Hostench SA. Suposà un cop. Havien comprat un camió per treballar només per la Torras, perquè els hi van demanar que augmentessin la flota, i la suspensió de pagament just després féu molt de mal a l'empresa.

Una tractora Ebro P270T d'un transportista autònom enganxada a un semiremolc de Transports Corominas SL. Trobar una fotografia d'aquest model de camió, que se'n vengueren molts pocs en els anys 1970 atès que els problemes mecànics que presentaven es difongueren ràpidament entre els transportistes, és una autèntica raresa, una veritable troballa: 

El senyor Corominas a bord d'un vaixell carregat de pasta de paper, fondejat al port de Palamós:

En els anys 1970 també hi havia moments per al lleure i les sortides. Així es posa de manifest en una excursió feta a bord dels autocars que hi havia aquells anys carrossats per Vanholl i Setra Seida pel matrimoni Corominas acompanyat d'amics: 

En el proper article abordarem els anys les conseqüències que sobre el transport tingué l'adhesió d'Espanya a la Comunitat Econòmica Europea, particularment, per les empreses que feien transports internacionals.

En Manuel Fernández, en "Chaleco": un popular intermediari de la compravenda d'autocars de Pallejà (Baix Llobregat).

Un dels objectius d'aquest bloc és de recuperar persones que han estat vinculats professionalment amb el transport al nostre país, un objectiu que se'ns revela quimèric, gairebé inabastable, segurament impossible atès que inclou transportistes de persones i mercaderies, gruistes, carrossers, mecànics, titulars de concessionaris de vehicles i, fins i tot, productors de vehicles, components i accessoris. I aquest treball de recuperació o recerca centrat exclusivament a Catalunya. 

Malgrat que sabem positivament que aquest propòsit no l'assolirem pas d'una manera completa i definitiva, continuem exposant alguns empresaris que van tenir rellevància en el món del transport a Catalunya. Avui li toca el torn a en Manuel Fernández, per motiu "el chaleco", un andalús que va emigrar a Catalunya als anys 1960 a la recerca d'unes oportunitats que no trobava a la seva terra. Arribat aquí, va haver-se d'espavilar.

En Manuel Fernández duia sempre una armilla, una peça de vestir que li agradava especialment. Per aquest motiu era conegut com "el Chaleco", una indumentària poc usada, en franc retrocés i que sorprenia en una persona que es dedicava a comprar i vendre autocars usats a Pallejà, un municipi de la comarca del Baix Llobregat. 

En Joan Brugués i Prat, com molts d'altres empresaris del transport de viatgers que tenien autocars, tractava amb "el Chaleco". En les anteriors cròniques publicades sobre les empreses participades pel senyor Brugués hem exposat quins vehicles, un cop donats de baixa, van ser adquirits per en Manuel Fernández. El senyor Brugués també va adquirir autocars nous i usats per mediació d'en Fernández. Sense ànim exhaustiu, alguns dels autocars que va participar-hi en Manuel Fernández són els següents. Primerament, aquest autocar Avia, propietat de l'empresa GIRONABUS SA, de vint places, que es va vendre a en Manuel Fernández:

 

Un altre autocar Barreiros de GIRONABUS SA venut el 12 de març de 1980 al "Chaleco", qui el va revendre a l'empresa AUTOCARS BELLO:

I en Manuel Fernández també va comprar el mateix dia, el 12 de març de 1980, aquest autocar Barreiros de GIRONABUS SA

Autocar Avia amb carrosseria Beulas de l'empresa GIRONABUS SA que es va vendre igualment a en Manuel Fernández:

Aquests autocars Dodge, amb carrosseria Vanholl, també de l'empresa GIRONABUS SA, van ser comprats al concessionari AUTO NAVARRA de Pamplona per mediació d'en Manuel Fernández: 

Aquest autocar Pegaso amb carrosseria Setra Seida, fotografiat a una benzinera d'Arbúcies, va comprar-lo l'empresa BRUGUÉS OLIVET SA el 25 de gener de 1990 a l'empresari mallorquí Gabriel Barceló i Oliver per mediació d'en Manuel Fernández:

Un altre autocar Pegaso carrossat per Setra, propietat d'en Sebastià Barceló i Oliver, comprat el 25 de gener de 1990 per l'empresa BRUGUÉS OLIVET SA per mediació d'en "Chaleco":

Autocar Pegaso Comet carrossat per Hugas, de Barcelona, amb matrícula B-380.698 que el senyor Manuel Fernández va comprar al senyor Joan Brugués el 24 de desembre de 1981. En realitat, el senyor Fernández va comprar la targeta de transport atès que l'autocar, matriculat el setembre de 1964 i que havia integrat la flota d'autocars del senyor Antonio Cassa i Jordà, d'Olot, va ser desballestat:

El senyor Brugués conserva dues fotografies del negoci d'en Manuel Fernández a Pallejà. Un solar tancat on dipositava els autocars que oferia:

A la dècada dels anys 1970 i 1980, uns quants conductors d'autocars engrescats a fer-se autònoms i tenir el seu propi autocar, van trobar sovint a casa d'en Manuel Fernández el vehicle que necessitaven per arrencar l'activitat i els pagaments a terminis que precisaven. Aleshores una lletra de canvi era un títol executiu amb valor i garantia. També les targetes de transports i el compliment dels requisits administratius exigits per la legislació aplicable ho resolia el "Chaleco". Importants empreses de transports de viatges venien i compraven els seus autocars a en Manuel Fernández que, d'aquesta manera, tenia autocars per oferir. Alguns dels autocars retratats pel senyor Brugués al solar d'en Manuel Fernández, a Pallejà, eren els millors vehicles que hi havia en aquells moments al mercat. 

A can Chaleco, si se'ns permet l'expressió, hi havia de tot: des de vehicles vells i devastats per ser desballestats l'únic valor dels quals era la targeta del transport fins a vehicles moderns d'empreses que renovaven les flotes. Dins d'aquest sector, a Catalunya, en Manuel Fernández va ser un personatge popular i d'anomenada que tancava els tractes en funció de les necessitats de cada client.

Agraïm la informació facilitada pel senyor Brugués que ens permet de recuperar un empresari singular i conegut de la compravenda d'autocars a Catalunya un quants anys enrere.

Història d'Autos Sala SA de Figueres: les línies regulars de l'Alt Empordà i el Rosselló (i III).

Als catalans del Rosselló que llegeixen aquest bloc.

A la dècada del 1970 Autos Sala SA explotava dues línies regulars: la de Figueres fins El Pertús i la de Figueres fins Agullana; també prestaven serveis discrecionals, principalment excursions i sortides.

Per la renovació de la flota, van adquirir un bonic autocar Barreiros que va carrossar l'empresa Beulas, d'Arbúcies, amb els colors granat i blanc característics d'aquesta empresa empordanesa.

Fotografia d'aquest autocar Barreiros, tot just sortit dels Tallers Beulas d'Arbucies, amb la placa verda provisional. Muntava una carrosseria típica dels anys 1970:

El darrer autocar que va comprar l'empresa Autos Sala SA va ser aquest Renault carrossat per Vanholl:

Dos néts de la senyora Narcisa Sala:

El 22 de febrer de 1989, la família Sala va vendre's les concessions de les línies regulars al senyor Pere Turrà, de Roses. S'extingia una empresa centenària molt popular a l'Alt Empordà i el Rosselló que va patir les convulsions ocorregudes en aquestes dues comarques al segle XX.

La família Sala té la relació de les tartanes propietat del senyor Simon Sala i Palet, amb despatx al carrer de La Jonquera de Figueres, atenent a la contribució que abonava a l'Ajuntament de Figueres:

Igualment, una relació de tots els vehicles de la família Sala, des de l'any 1913 fins als anys 1980:

Horaris de la línia regular de Figueres fins El Pertús, incloent-hi els dels Cars Verds del Rosselló, concessionari de la línia des del Pertús fins a Perpinyà. També hi ha els horaris de la línia de Figueres fins a Agullana, els serveis de mercats -que reforçava la línia amb un vehicle addicional- i dels diumenges i dies festius:

Publicitat de l'agència VIATGES GACELA BUS, de la família Sala, ubicada al carrer Pujada del Castell núm. 11 de Figueres, amb els serveis que oferien:

Immoble del carrer de la Pujada del Castell número 11 de Figueres, els baixos del qual hi havia hagut el despatx, administració i parada d'Autos Sala SA i de l'agència VIATGES GACELA BUS:

La senyora Narcisa Sala i el senyor Joan Brugués enraonant a casa de la senyora Sala, a Figueres:

Aquestes tres cròniques es basen en els records d'en Miquel i la Narcisa Sala recollits en l'article publicat per en Joan Guillamet al número 165 de la revista de Girona, del juliol-agost del 1994, titulat "Els cotxes de línia. La ruta de França".

Aquest bloc vol agrair l'amabilitat de la senyora Narcisa Sala, del senyor Josep Sala i Salip, demés família Sala, Eduard Puig i Vayreda, Joan Brugues i Prat i Miquel Patinyo, la col·laboració dels quals ha permès la publicació de la història de l'empresa Autos Sala SA.