Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Josep Vallverdú. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Josep Vallverdú. Mostrar tots els missatges

dissabte, 9 de maig del 2015

Catalunya Visió de l'editorial Taber de Barcelona (II).

El tercer volum de Catalunya Visió aborda les comarques de l'Alt Urgell, Cerdanya, la Catalunya Nord i Andorra, el país del Pirineus, l'únic territori de parla catalana plenament sobirà. Portada del llibre amb un poblet típicament pirinenc, arrapat en el pendent d'una muntanya i amb el campanar de l'església romànica ocupant-hi en lloc preeminent:  

IMG_6040

Un Ebro D55 amb llur remolc circulant per un paisatge completament nevat de la Cerdanya:

IMG_6041

La vivacitat comercial que presentava Andorra, a finals dels anys 1960 i principis de 1970, respecte del comerç català era aclaparadora. Les classes mitjanes del país frisaven per escapar-se a Andorra, sortir del clos resclosit i pudent imposat per la dictadura del general Franco, respirar aires fresquívols i renovats, i proveir-se d'articles preuats com xocolata, mantega, formatges, roba, rellotges, ràdios  i altres articles de consum. Un Opel aparcat davant d'una botiga atapeïda de productes locals: 

IMG_6042

Els vehicles dipositats en un desballestament d'Andorra reflecteix el parc mòbil andorrà a finals dels anys 1960. Quina diferència amb el parc automobilístic espanyol que hi havia aleshores. Els andorrans, lliurement i sense restriccions de cap mena, podien adquirir qualsevol vehicle europeu. Aquesta possibilitat a Espanya era una quimera per al ciutadà corrent que s'havia de conformar amb els vehicles produïts a les fàbriques espanyoles. Uns pocs privilegiats dotats d'un alt poder adquisitiu podien adquirir vehicles d'importació. Per raons geogràfiques, la proximitat a França afavoria la importació i matriculació a Andorra de vehicles francesos:   

IMG_6043

Aquells anys Andorra oferia un comerç molt ben assortit en tota classe de productes procedents d'arreu dels països europeus a uns preus força competitius i una amplia oferta de pistes d'esquí i altres esports d'hivern que atreia un gran nombre de francesos, catalans i espanyols delerosos de consumir els cobejats articles i productes que allà tenien a l'abast:

IMG_6044

Aquesta furgoneta Volkswagen, comuna a Andorra, era molt difícil veure-la a Barcelona a finals dels anys 1960.

IMG_6045

Circulació que presentava un dels carrers principals d'Andorra la Vella. En primer terme, un microbús Mercedes Benz que cobria la línia regular entre Andorra la Vella i Escaldes:

IMG_6047

El creixement econòmic d'Andorra, arran dels anys 1960, pivotà sobre el comerç, els serveis bancaris i els esports d'hivern. Una retrac carregada de turistes:

IMG_6048

Greus problemes d'aparcament es produïen a finals dels anys 1960 en alguns punts concrets del Pirineu: 

IMG_6049

En contrast amb Andorra, la calma presidia la vida i les activitats diàries en els pobles del país. No hi havia tanta riquesa, benestar i consum a l'abast, però s'hi guanyava en tranquil·litat i qualitat de vida. Una petita plaça amb dos dels cotxes comuns en els anys 1960, un Renault Gordini i un Seat 1400:

IMG_6050

Les feines de camp es mecanitzaven de mica en mica. La introducció del tractor en el camp català fou una veritable revolució. Un pagès carregant garbes a un remolc:

IMG_6051

El cinquè volum s'endinsava en algunes de les comarques més belles de Catalunya, l'Empordà, la Garrotxa, La Selva i el Gironès:

IMG_6035

Un Seat 1400 aparcat al costat d'unes muralles d'un poble de la Catalunya vella: 

IMG_6036

Un tractor segant un camp:

IMG_6037

Un altre tractor aparcat dins d'una església força desgavellada. Una imatge, relativament habituals aquells anys:

IMG_6038

Imatge quotidiana d'una ciutat d'un cert pes que disposava d'autobusos urbans. Aparcats, dos cotxes propis d'aquella dècada prodigiosa, en Renault Gordini produït per Fasa a Valladolid i un Seat 1500, de color fosc, fabricat a la planta de la Zona Franca de Barcelona:

IMG_6039

Continuarà.

dimarts, 30 de juliol del 2013

El Citroen dos cavalls que repartia els llibres de l'editorial La Galera de Barcelona els anys 1960.

L'any 1963 l'Andreu Dòria i Dexeus va fundar a casa seva l'editorial La Galera amb l'objectiu de promoure i difondre la literatura infantil i juvenil de qualitat que servís a la llengua, la cultura i l'escola catalana i que entroncava amb la pedagogia renovadora d'aquells anys. Assessorat per la pedagoga Marta Mata el 1963 va publicar dos llibres infantils. El senyor Dòria coneixia el món editorial car l'any 1945 havia entrat a treballar a les editorials Carroggio i Reverté.

Aquest projecte editorial el va emprendre en un context molt difícil per la repressió implacable de la dictadura del general Francisco Franco cap a la cultura i llengua catalana, que volia extingir completament. L'Andreu Dòria va continuar la tasca desenvolupada per en Josep Maria Folch i Torres abans de la Guerra Civil amb la publicació de la col·lecció de contes infantils del Patufet per posar a l'abast dels joves lectors llibres en català. 

Aquestes dificultats no van impedir que entorn de l'editorial La Galera s'hi apleguessin autors joves i entusiastes que amb el temps s'han convertit en grans figures de la literatura catalana. L'Emili Teixidor, Joaquim Carbó, Sebastià Sorribes, Josep Vallverdú, Pilarin Bayés i Gabriel Janer-Manila en són els més representatius d'aquella primera etapa. 

En els anys 1960 l'editorial La Galera publica grans èxits com El Zoo d'en Pitus de Sebastià Sorribes l'any 1966, Rovelló de Francesc Vallverdú l'any 1969 i La Colla dels 10 de Joaquim Carbó l'any 1970. Les dificultats que va haver de superar La Galera es visualitzen amb la fotografia del Citroen dos cavalls amb què distribuïen els llibres publicats:

IMG_5884


El Citroen carregat de paquets de llibres per ser distribuïts arreu de Catalunya:

IMG_5883

El 1988 l'Andreu Dòria va rebre la Creu de Sant Jordi. L'any 1992 La Galera va integrar-se a la Fundació Gran Enciclopèdia Catalana. La crisi va afectar greument les editorials especialitzades en el públic infantil i juvenil per la reducció del nombre de lectors, la saturació del mercat i els canvis de consum de les famílies. A La Galera hi han publicat autors de reconegut prestigi com en Jordi Sierra i Fabra, Ignasi Blanch, Carles Sala, Imma Chacón, Ana Alonso, Javier Pelegrín i Francesc Miralles.

Avui dia La Galera ofereix publicacions de gran qualitat. Des de l'any 1963 ha publicat més de mil cinc-cents títols i cent col·leccions de referència. Els èxits actuals són La porta dels tres panys de Sònia Fernàndez-Vidal, La gramàtica de l'amor de Rocio Carmona i Retrum de Francesc Miralles.

La gran labor de La Galera entre els joves lectors catalans li ha merescut en aquests cinquanta anys d'activitat l'atorgament del Premi Nacional del Llibre, el Crítica Serra d'Or i la Creu de Sant Jordi. L'Andreu Dòria i Dexeus, capdavanter en la publicació de llibres en català per a infants i joves, va morir a Barcelona l'any 1995, a l'edat de 74 anys, per una hemorràgia cerebral.

Aquest espai felicita al David Castillo, coordinador del Suplement Cultura del diari El Punt-Avui, la publicació de l'article sobre el cinquantè aniversari de la fundació de l'editorial La Galera, article que  posa de manifest la labor de l'Andreu Dòria en el camp editorial català i les prohibicions, dificultats i entrebancs amb què van trobar-se els projectes editorials en català durant els trenta-sis anys de dictadura franquista.