Recull d'imatges de "Fires i mercats a Catalunya" d'Edicions 62: text d'en Lluís Casassas i Simó i fotografies d'en Jordi Gumí i Cardona (I).

El 1978, l'any de l'aprovació de la constitució espanyola, text sacrosant per uns i controvertit per uns altres, Edicions 62 de Barcelona, a imatge i semblança dels llibres il·lustrats amb fotografies que Edicions Destino, també de Barcelona, edità en les dècades de 1960 i 1970,  llançà al mercat el llibre Fires i Mercats a Catalunya. El text fou encarregat a en Lluís Casassas i Simó, geògraf nascut a Sabadell l'any 1922 i mort a Barcelona el 1992, i les fotografies anaren a càrrec d'en Jordi Gumí i Cardona, nascut a Barcelona el 1931 i mort en aquesta ciutat l'any 2013, professor de l'escola Massana i fotògraf que il·lustrà nombrosos llibres de temàtiques diverses en el curs de la seva dilatada i fecunda carrera professional. 

Portada del llibre Fires i Mercats a Catalunya que l'editorial Edicions 62 publicà l'any 1978:

Les dues primeres fotografies són de la tria de mulats que es celebra anualment el 13 d'octubre, festivitat de Sant Eduard, a Espinavell, un petit nucli habitat integrat en el municipi de Molló, a la comarca del Ripollès. El bestiar equí i boví de la vall de Camprodon marxa pels volts de Sant Joan fins a la muntanya de Rojà, un massís proper al Canigó, a la comarca del Conflent. El pasturatge a Rojà s'allarga els tres mesos d'estiu. Pels volts de Sant Miquel, amb els primers freds, el bestiar emprèn el retorn a la comarca del Ripollès. Completada la transhumància, el bestiar pastura al massís de Costabona, fins que el dia 13 d'octubre baixa a les planes d'Espinavell on es celebra la fira ramadera.

Eugues i cavalls en una de les edicions de la fira de mulats d'Espinavell que tingué lloc a mitjans dels anys 1970. Nombrosos automòbils francesos -Citroen i Renault- ben valorats per la pagesia del país i un Land Rover, un Jeep Comando i un Willys Viasa:

Dos camions amb caixes de fusta amb alces desplaçats fins les planes d'Espinavell per carregat les eugues i els cavalls i dur-los fins als masos per passar-hi l'hivern:

En els anys 1970, vells pagesos es desplaçaven a mercat embarcats en carros tirats per cavalls i muls:

Una altre fira de bestiar que tingué lloc amb els primers freds. Una de les fires de bestiar més important que hi hagué al país fou la de Salàs del Pallars, a la comarca del Pallars Jussà. La mecanització del camp comportà la seva desaparició, produïda en molts pocs anys. En la primera fotografia hi ha un Pegaso 1065 Europa, un Ebro de la sèrie P -tal vegada un P-137- amb la seva cabina de color groc clar, i la caixa d'un Ebro de la sèrie E, a l'esquerra de la imatge:

Un Ebro E90 i un camió Avia, carrossats amb caixes de bestiar i vela, i les seves cabines pintades de color beix:

El Pegaso 1065 Europa, de xassís llarg, equipat amb una caixa de transport de bestiar:



Baixant una vaca de la caixa ramadera d'un camió:



Una altre caixa per transportar bestiar:



Dues fires de maquinària agrícola celebrades en els anys 1970:





Qualsevol indret era bon per a celebrar-hi mercat:



Una Sava Cosmos i un Ebro B35:



Una mostra del parc automobilístic que gaudia el país en el anys 1970:



Un mercat amb les parades de roba i menjar en una població muntanyenca del país:



Continuarà.

Catalunya Visió de l'editorial Taber de Barcelona (II).

El tercer volum de Catalunya Visió aborda les comarques de l'Alt Urgell, Cerdanya, la Catalunya Nord i Andorra, el país del Pirineus, l'únic territori de parla catalana plenament sobirà. Portada del llibre amb un poblet típicament pirinenc, arrapat en el pendent d'una muntanya i amb el campanar de l'església romànica ocupant-hi en lloc preeminent:  

Un Ebro D55 amb llur remolc circulant per un paisatge completament nevat de la Cerdanya:

La vivacitat comercial que presentava Andorra, a finals dels anys 1960 i principis de 1970, respecte del comerç català era aclaparadora. Les classes mitjanes del país frisaven per escapar-se a Andorra, sortir del clos resclosit i pudent imposat per la dictadura del general Franco, respirar aires fresquívols i renovats, i proveir-se d'articles preuats com xocolata, mantega, formatges, roba, rellotges, ràdios  i altres articles de consum. Un Opel aparcat davant d'una botiga atapeïda de productes locals: 

Els vehicles dipositats en un desballestament d'Andorra reflecteix el parc mòbil andorrà a finals dels anys 1960. Quina diferència amb el parc automobilístic espanyol que hi havia aleshores. Els andorrans, lliurement i sense restriccions de cap mena, podien adquirir qualsevol vehicle europeu. Aquesta possibilitat a Espanya era una quimera per al ciutadà corrent que s'havia de conformar amb els vehicles produïts a les fàbriques espanyoles. Uns pocs privilegiats dotats d'un alt poder adquisitiu podien adquirir vehicles d'importació. Per raons geogràfiques, la proximitat a França afavoria la importació i matriculació a Andorra de vehicles francesos:   

Aquells anys Andorra oferia un comerç molt ben assortit en tota classe de productes procedents d'arreu dels països europeus a uns preus força competitius i una amplia oferta de pistes d'esquí i altres esports d'hivern que atreia un gran nombre de francesos, catalans i espanyols delerosos de consumir els cobejats articles i productes que allà tenien a l'abast:

Aquesta furgoneta Volkswagen, comuna a Andorra, era molt difícil veure-la a Barcelona a finals dels anys 1960.

Circulació que presentava un dels carrers principals d'Andorra la Vella. En primer terme, un microbús Mercedes Benz que cobria la línia regular entre Andorra la Vella i Escaldes:

El creixement econòmic d'Andorra, arran dels anys 1960, pivotà sobre el comerç, els serveis bancaris i els esports d'hivern. Una retrac carregada de turistes:

Greus problemes d'aparcament es produïen a finals dels anys 1960 en alguns punts concrets del Pirineu: 

En contrast amb Andorra, la calma presidia la vida i les activitats diàries en els pobles del país. No hi havia tanta riquesa, benestar i consum a l'abast, però s'hi guanyava en tranquil·litat i qualitat de vida. Una petita plaça amb dos dels cotxes comuns en els anys 1960, un Renault Gordini i un Seat 1400:

Les feines de camp es mecanitzaven de mica en mica. La introducció del tractor en el camp català fou una veritable revolució. Un pagès carregant garbes a un remolc:

El cinquè volum s'endinsava en algunes de les comarques més belles de Catalunya, l'Empordà, la Garrotxa, La Selva i el Gironès:

Un Seat 1400 aparcat al costat d'unes muralles d'un poble de la Catalunya vella: 



Un tractor segant un camp:

Un altre tractor aparcat dins d'una església força desgavellada. Una imatge, relativament habituals aquells anys:

Imatge quotidiana d'una ciutat d'un cert pes que disposava d'autobusos urbans. Aparcats, dos cotxes propis d'aquella dècada prodigiosa, en Renault Gordini produït per Fasa a Valladolid i un Seat 1500, de color fosc, fabricat a la planta de la Zona Franca de Barcelona:

Continuarà.

Un camió Nazar als Quatre Cantons de Sant Cugat del Vallès.

Un dels projectes editorials més interessants, originals i d'èxit és l'Abans, una col·lecció impulsada per l'editorial Efadós, del Papiol. L'Abans és un recull fotogràfic de pobles de Catalunya i les Illes Balears, des de finals del segle XIX fins l'any 1975. Aquestes fotografies són ordenades per capítols: l'evolució urbanística del respectiu poble; d'edificis singulars; festes i fires; comerços i indústries, o col·legis i institucions.

El llibre de la col·lecció de l'Abans dedicat a Sant Cugat del Vallès conté una fotografia que em va plaure especialment. I crec que és força interessant per a qualsevol afeccionat als camions que han rodat pel país. Tanmateix, les seves reduïdes dimensions impedien de veure clarament el camió que casualment havia estat fotografiat darrera de les autoritats locals, l'objectiu real del fotògraf, el senyor Cabanas.

Aleshores, es va contactar amb el senyor Francesc Giménez, responsable de l'arxiu municipal de l'Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. El senyor Giménez molt amablement va lliurar-nos aquesta fotografia datada a començaments dels anys seixanta i presa als Quatre Cantons, un dels espais públics més cèntrics i populars de Sant Cugat del Vallès.

En aquesta fotografia hi ha el batlle de Sant Cugat del Vallès, senyor Barnils, acompanyat del senyor Villar i de la Guàrdia Civil, passejant pel carrer de Santiago Rusiñol. Al seu darrere, al fons, hi ha un camió Nazar aturat en el tram urbà de Sant Cugat del Vallès de l'antiga carretera de l'Arrabassada a Terrassa. Avui dia és l'avinguda de Rius i Taulet i té un únic sentit de direcció. Aleshores però era una carretera que transcorria pel nucli urbà de Sant Cugat del Vallès i que anava de Barcelona fins a Terrassa passant per Rubí, talment ho indiquen els cartells.

Els camions i autocars Nazar són molt escadussers. Trobar cap fotografia, i de manera fortuïta, és una sort extraordinària. No se'n van vendre pas gaire de Nazars, i l'empresa va plegar aviat. Van fabricar camions, autocars i furgonetes durant uns cinc anys aproximadament. La bellesa dels seus dissenys, d'inspiració italiana, és incontrovertible.

Aquesta fotografia presa pel senyor Cabanas, un conegut fotògraf de Sant Cugat del Vallès, i que pertanyia a la família Félez Sangés, és de la primera meitat dels anys 1960. Està presa el dia 15 de maig en ocasió de la celebració de Sant Isidre, patró dels agricultors.

Val a dir però que el patró de la pagesia catalana és Sant Galderic, que va morir al monestir de Sant Martí del Canigó. Les seves relíquies es conserven a la catedral de Perpinyà, la capital del Rosselló. Per aquest motiu, Sant Galderic és el patró dels pagesos de les comarques nordcatalanes del Rosselló, del Conflent i del Vallespir. La veneració de Sant Isidre arrenca del segle XVII per influència castellana. Tanmateix, a la Catalunya del Nord i a tot el Pirineu, la veneració de la pagesia envers Sant Galderic es manté intensament.

A començaments dels anys 1960, Sant Cugat del Vallès encara tenia moltes terres de conreu i masos amb activitat agrícola. Havia romàs al marge de la industrialització de Sabadell i Terrassa, i també de Rubí i de Cerdanyola del Vallès, dos municipis limítrofs. Per aquest fet, la festa de Sant Isidre tenia molta anomenada a Sant Cugat del Vallès, un municipi agrícola enmig de la comarca del Vallès Occidental, intensament industrialitzada.

Aquest bloc vol agrair l'interès i amabilitat del senyor Francesc Giménez, responsable de l'arxiu i fons documental de l'Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, en el lliurament de la fotografia i la informació que conté. Després de gairebé cinquanta anys, el valor d'aquesta fotografia atenent a la temàtica d'aquest bloc era un camió que cap dels presents va prestar-li cap mena d'atenció.