Alguns autobusos Pegaso Monotral 6035 i 6035A de Transports Metropolitans de Barcelona retratats per en Xavier Maraña (I).

Els models d'autobusos Pegaso Monotral 6035 i 6035A foren uns autobastidors o cotxes d'estructura monocasc en virtut dels quals els xassissos i les carrosseries formen una estructura autoportant, que construí a Mataró el carrosser Jorsa-Monotral. La major part de les carrosseries foren construïdes per Hugas i Noge, dos carrossers catalans. Les carrosseries de la sèrie 3000 de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB) foren produïdes per Hugas i a partir de la sèrie 3200, que correspon a les darreres unitats, foren construïdes per Noge. 

L'any 1965 TMB rebé un primer prototipus d'autobús Pegaso 6035, el qual fou numerat el 1.901. L'any següent ENASA lliurà els primers autobusos Pegaso 6035 de sèrie, lliurament que es perllongà fins l'any 1979. Els primers vehicles muntaven un canvi de marxes Wilson semiautomàtic RV-38. Devers l'any 1977 alguns Pegasos 6035 foren recarrossars per Noge, motiu pel qual muntaren una graella diferent a la d'origen. 

A principis dels anys 1990 en Xavier Maraña, que ens ha facilitat les dades anteriors, retratà uns quants autobusos Pegaso Monotral 6035 i 6035A, els quals muntaven el motor 9101 que rendia cent setanta i cent vuitanta-cinc cavalls de potència. En els propers dos articles us oferim alguns d'aquests cotxes de Transports Metropolitans de Barcelona que en Xavier fotografià. 

Cotxe número 2.187: Pegaso Monotral 6035 carrossat per Hugas l'any 1967 i retratat a la cotxera de Ponent el 31 d'octubre de 1993:

Cotxe núm. 2.732: Pegaso Monotral 6035 carrossat per Noge l'any 1976 i retratat a la parada final de la línia 31 al barri de Canyelles de Barcelona:

Cotxe número 2.366: Pegaso Monotral 6035 matriculat l'any 1968, amb carrosseria Hugas, retratat ala cotxera del Triangle el 27 de gener de 2008: 

Cotxe número 3.036: Pegaso Monotral 6035A, amb carrosseria Hugas, matriculat l'any 1967 i retratat a la cotxera del Triangle el 20 de març de 2011, restaurat tal com era d'origen:

Cotxe número 3.055: Pegaso Monotral 6035A, matriculat l'any 1968 amb carrosseria Hugas i recarrossat any més tard per Noge, fotografiat al Passeig Nacional de Barcelona el 16 de setembre de 2006:

Cotxe número 3.055: Pegaso Monotral 6035A amb carrosseria d'origen Hugas transformada per Noge, al costat d'un autobús Mercedes Benz 405G carrossat per Unicar, retratats a la cotxetra de la Zona Franca el 16 de desembre de 2006, dia que foren retirats del servei els autobusos de pis alt:

Cotxe número 3055: Pegaso Monotral, carrossat per Hugas i transformat anys més tard per Noge, matriculat l'any 1968 i fotografiat a la cotxera de la Universitat Autònoma de Barcelona el 1 de desembre de 2005:

Cotxe número 3.055: Pegaso Monotral 6035A retratat a l'avinguda de la Reina Maria Cristina de Barcelona el dia 31 de maig de 2014:

Cotxe 3.216: Pegaso Monotral 6035A matriculat l'any 1975 i carrossat per Noge, retratat a la Travessera de les Corts de Barcelona el dia 3 de novembre de 1994:

Cotxe número 3.221: Pegaso Monotral 6035A, matriculat l'any 1975 i carrosssat per Noge, retratat al barri del Besòs el 29 de març de 1994:

Cotxe número 3.225: Pegaso Monotral 6035A, matriculat l'any 1975 amb carrosseria Noge, fotografiat a la cotxera de la Universitat Autònoma de Barcelona, a Bellaterra, el dia 3 de febrer de 1994:

Completament desballestat, aquest cotxe proveïa de peces i recanvis a d'altres cotxes que encara eren aleshores en actiu dins del campus d'aquella Universitat.

Cotxe número 3.226: Pegaso Monotral 6035A, matriculat l'any 1975 i carrossat per Noge, fotografiat a la cotxera de Llevant el 26 de març de 1995:

Cotxe número 3.232: Pegaso Monotral 6035A, matriculat l'any 1975 i amb carrosseria Noge, fotografiat al barri del Besòs el 21 d'abril de 1994:

Cotxe número 3.256: Pegaso Monotral 6035A, matriculat l'any 1979 i carrossat per Noge, retratat el 28 de juny de 1995 al barri Besòs de Barcelona:

Continuarà.

Carosseries d'autocars i autobusos sobre bastidors Pegaso (IV)

Continuem amb les fotografies de carrosseries d'autocars i autobusos muntades sobre xassissos Pegaso fabricats per ENASA. Els indrets escollits per les fotografies, escampats arreu d'Espanya, presenten un notable valor històric i simbòlic. I en quant a les carrosseries, tots els carrossers (Irizar, Unicar, Ayats, Monotral, Setra Seida) vestien els bastidors de Pegaso:

Amb la perspectiva que dóna el temps, Déu n'hi do com s'han espavilat els de Irizar:











Tres carrosseries construïdes sobre models articulats, un autobús i dos autocars: 





Ayats, un carrosser finíssim, construí aquesta carrosseria d'autocar articulat:





El autocar oficial de l'equip de futbol del Reial Saragossa:





Monument a la sardana a Montjuïc, Barcelona:

Carrosseria d'Ayats damunt d'un xassís Pegaso retratada segurament que en un prat d'Arbúcies:

Qui no recorda els autocars carrossats per Setra Seida? El model més antic, presidit per les línies arrodonides, i el més modern amb una carrosseria més quadrada. Foren dos models que gaudiren d'un gran èxit aleshores:

Quadre resum de les característiques tècniques dels autocars que produïa aleshores ENASA sota la marca Pegaso amb les distintes carrosseries que s'oferia. N'hi havia per remenar i triar:

Continuarà.

Carrosseries Beulas SA d'Arbúcies (La Selva).

La història de Carrosseries Beulas del municipi d'Arbúcies es remunta a l'any 1934 quan en Ramon Beulas i en Narcís Pujol van fundar aquesta empresa carrossera que, amb el transcurs dels anys, ha esdevingut una de les principals empreses del sector a Europa, reconeguda per la qualitat, seguretat i disseny de llurs carrosseries.

L'empresa va iniciar l'activitat amb una plantilla de dotze treballadors i un taller de set-cents metres quadrats en un edifici conegut com La Farga on hi construïen carrosseries de fusta per autocars i cabines i caixes per a camions. Fotografia de la primera carrosseria de fusta construïda per cobrir la línia regular de Banyoles fins a Girona: 

La segona carrosseria va ser construïda sobre un xassís Reo, amb matrícula GI-5781, de l'empresa Olivet de Besalú l'any 1935, propietat del senyor Josep Brugués i Brandia:

Durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1939), aquest autocar va ser amagat a can Marcos de Besalú. En la retirada de l'exèrcit republicà el gener del 1939 cap a la frontera francesa va ser descobert i requisat, creuant el pas fronterer de La Jonquera. La família Olivet va poder-lo recuperar a Hondarribia, força danyat. El Reo fotografiat a Besalú un cop restaurat al taller de l'empresa Carrosseries Beulas d'Arbúcies:

Una carrosseria construïda l'any 1936 amb un disseny summament original i bell:

Amb l'esclat de la Guerra Civil Espanyola, Carrosseries Beulas va haver de reorientar l'activitat centrant-se en la producció de carrosseries per ambulàncies per atendre les necessitats de l'exèrcit de la República Espanyola i de les ciutats i pobles de la rereguarda republicana que patien bombardejos indiscriminats. L'empresa, dins de les seves possibilitats, va contribuir a l'esforç bèl·lic de la República Espanyola per guanyar una guerra s'havia perdut en les primeres setmanes de contesa, els mesos de juliol i agost de 1936.

En la postguerra, Carrosseries Beulas va treballar principalment en la reconstrucció i transformació de carrosseries d'autocars, un esforç titànic que perseguia de recuperar part dels vehicles salvats després dels tres anys de guerra civil.

Aquesta reconstrucció de carrosseries va ser especialment intensa en la dècada dels anys 1940. A partir de la dècada del 1950 també construeixen algunes carrosseries a mida de les necessitats i gustos del respectiu client. Es comencen a produir i muntar les primeres carrosseries sobre xassissos Pegaso. Són anys de producció molt magra, unes sis unitats per any. Autocar Ford de l'empresa Olivet de Banyoles carrossat per can Beulas:



Autocar Seddon de can Olivet de Banyoles, carrossat per l'empresa Beulas:

A partir dels anys 1960 es produeix una important augment de l'activitat de construcció de carrosseries, en un context de molta més competència. L'any 1963 es disposa d'un taller de mil set-cents metres quadrats amb una plantilla de trenta-un treballadors.

Són els anys que l'empresa carrossera de referència era Ayats, comandada pel senyor Joaquim Ayats, en Quimet com era conegut, apassionat del disseny i la construcció de carrosseries de gran bellesa i qualitat. Les carrosseries produïdes per l'Ayats aquells anys són extraordinàries en quant al disseny, equiparable als autocars italians més bells i reeixits, i per la qualitat de llurs acabats, on no s'escatimaven pas esforços ni diners. Fotografies d'algunes de les carrosseries fabricades aquells anys per l'empresa Beulas:

Carrosseria construïda sobre un xassís Pegaso:

Per atendre la càrrega de feina d'aquells anys, el 1964 es va ampliar les instal·lacions de l'empresa, ampliació que coincideix amb la construcció de les primeres carrosseries metàl·liques. Aquestes carrosseries va comportar una racionalització i estandardització de la producció amb la unificació dels components que es muntaven a les carrosseries i la conseqüent reducció dels costos de producció. És també l'any de fundació de Noge, una altre important empresa carrossera d'Arbúcies. Carrosseria de gran bellesa i disseny innovador fabricada per can Beulas:

Els anys 1970 es continua amb el llançament de noves carrosseries que inclou una gamma d'autobusos urbans i articulats. Arran de la recessió econòmica derivada de la crisi del petroli, que va esclatar el 1973, s'emprèn un programa de millora de la qualitat de les carrosseries que produïen. Aquesta aposta, valorada pels clients, va augment la producció i vendes malgrat el context econòmic advers amb una inflació altíssima. Dues carrosseries que fabricaven aquells anys molt ben acollides en el mercat: 

Un autocar Pegaso de l'empresa Viñolas amb una carrosseria Beulas 75, de línies rectes i abundants cromats que li conferia un aspecte elegant i luxós:

Autocar Avia de l'empresa Olivet de Banyoles:

L'octubre de l'any 1976 s'enceta una nova etapa. L'empresa es constitueix en societat anònima amb la denominació Beulas SA, i es nomena administrador únic el senyor Joaquim Beulas i Julià. És l'any de l'estrena d'un nou local diàfan de tres mil metres quadrats on es produeix el model E-77, una carrosseria innovadora de gran alçada i un parabrises panoràmic de gran visió. Dues carrosseries produïdes aquells anys:

Carrosseria articulada que oferia Carrosseries Beulas en els anys 1970 per a trajectes interurbans:

Els anys 1980 es produeixen notables canvis en la concepció, disseny i seguretat de les carrosseries d'autocars. Beulas SA llança dos models, el Panorama i el Super Panorama. Autocar Pegaso de l'empresa Olivet, de Banyoles, amb una carrosseria model Super Panorama:

En la segona meitat dels anys 1980 es comercialitzen dos models de carrosseries, el Eurostar i el Stergo, sent aquesta una de les carrosseries de més èxit de Beulas SA. Aquesta carrosseria sintetitza els trets que defineixen la marca Beulas: línies modernes i pràctiques, un disseny funcional i una gran qualitat d'acabats, seguretat i confort pels viatgers i el conductor.

L'evolució i actualització de la carrosseria Stergo. Aquest model, per causa de l'ingrés d'Espanya a la Unió Econòmica Europa, s'inicia llur exportació a d'altres països, fet que coincideix amb l'ampliació de les instal·lacions productives que ocupen quatre mil metres quadrats amb una plantilla de noranta-sis treballadors:

Les darreres carrosseries produïdes per Beulas SAU, les quals han tingut una excel·lent acollida al mercat espanyol i a d'altres mercats molt competitius com l'anglès i l'italià:

La requesta d'aquesta empresa familiar catalana dedicada a la fabricació de carrosseries demostra que la feina ben feta i el prestigi que se'n deriva constitueix la millor garantia per sobreviure en aquests temps convulsos que ens han tocat de viure.