Fotografies d'autobusos i autocars arreplegades per en Josep Vert i Planas (XI).

L'exposició del llegat fotogràfic aplegat pel senyor Josep Vert, centrat en els carrossers i empreses de transports de viatgers de la demarcació de Girona -serveis de línies regulars i discrecionals-, també inclou unes poques fotografies dels vehicles que tingué l'empresa Sarfa de Palafrugell. I són poques les fotografies dels vehicles de Sarfa que arreplegà el senyor Vert si hom té en compte la proporció de vehicles que l'empresa tingué d'ençà de llur fundació a principis dels anys 1920.

Sarfa, una empresa molt popular a la Costa Brava, fou fundada el setembre de 1921 a Palafrugell per la iniciativa de tres emprenedors, els senyors Ribot, Font i Artigues. El nom de l'empresa, SARFA, deriva de la primera paraula dels cognoms dels fundadors. 

Un dels primers cotxe de la Sarfa aparcat a l'antic garatge que l'empresa tenia a Palafrugell:

Sarfa ostentà la línia de la Costa Brava a Girona. En els desplaçaments que en Josep Pla féu al llarg de la seva vida entre el mas Pla, a Llofriu, i Barcelona usant el transport públic, hagué de recórrer a l'autobús que feia la línia de Palafrugell a l'estació de tren de Flaçà; en aquella estació hi tenia parada el tren de Barcelona. També fou usuari de Sarfa en els innombrables desplaçaments que féu en el curs de la seva vida entre Palafrugell i Girona. Els autobusos que agafava el senyor Pla, malgrat que no ho explicités en els seus escrits, eren de la Sarfa. 

L'incessant transit de persones i mercaderies que es produïa entre els pobles de la Costa Brava, singularment Palafrugell, Palamós i Sant Feliu de Guíxols, afavorí el ràpid creixement de Sarfa. En la dècada de 1930, pocs anys abans de la Guerra Civil, ja comptaven amb bons vehicles. Aquest fet s'il·lustra i corrobora amb el cotxe número 11:

Una altre fotografia del cotxe, feta a l'encop, procedent del Bloc de Llofriu:

En els anys 1930, com les grans empreses del país, Sarfa feia les línies regulars i ensems cobria els serveis discrecionals d'excursions. Els anys republicans es caracteritzaren, al cantó de Girona, per l'afecció a les excursions els diumenges i dies festius. Malauradament, com la resta d'empreses del país, Sarfa no s'escapà pas de la devastació general que la Guerra Civil causà. En els anys 1940 hagué de reprendre el servei amb els pocs i precaris vehicles que havia recuperat i posseïa.

Estat en què quedà un autobús Hispano Suiza de la Sarfa després de patir el 24 d'octubre de 1942 un accident en el pas a nivell de Campdorà, proper a la ciutat de Girona. Un munt de ferros recargolats. Les dues dones encarregades del pas a nivell no baixaren pas les barreres en el moment que hi passava el tren gros de Girona. Per aquest motiu, en Narcís Bosch, que conduïa l'Hispano Suiza, travessà confiat la via del tren en aquell precís instant que també hi circulava el tren. El xoc fou molt violent. L'accident causà diversos morts i ferits:

En els anys 1940 s'hagueren de reconstruir completament -nous elements mecànics i carrosseries- els cotxes que Sarfa recuperà acabada la guerra. És el cas d'aquests dos cotxes, el segon, un Saurer amb una nova carrosseria:

Els anys 1960 representen el creixement i consolidació de l'empresa, paral·lelament a la transformació de la Costa Brava en un valorat lloc d'estiueig. Es fan les línies de la Palafrugell-Palamós a Girona i Barcelona, d'un rendiment econòmic fabulós a l'estiu, i augmenten el radi d'acció devers Figueres, Roses i Cadaqués. També hi hagué la incorporació de nous cotxes dotats de noves carrosseries, més còmodes i segures.

Dos cotxes comprats per Sarfa en els primers anys 1990. El primer, lliurat l'estiu de 1992, un Scania de tres eixos amb una carrosseria de dos pisos construïda per Ayats:

El segon, de l'any 1993, un altre Scania també de tres eixos amb una carrosseria de dos pisos que construí Beulas. Aquests cotxes foren adquirits per atendre serveis discrecionals:

L'any 2000 Sarfa fou adquirida pel grup Sarbús, que l'any 2009 es transformà a Moventia. És un dels grans operadors de transport que hi ha a les comarques gironines. 

Creiem que hagués estat un encert dels responsables de Sarbus el manteniment del nom comercial Sarfa, amb la grafia inconfusible i el blau evocador del mar que banya els pobles de la Costa Brava.

Continuarà.

La restauració d'alguns camions de TRANSPORTS PADROSA SA.

En Jaume Ribas, gerent i propietari de CARROSSERIES PIRINEUS SA, una important i coneguda empresa carrossera que disposa d'un taller al polígon industrial Mas Aliu del municipi d'Aiguaviva, a tocar de Girona, per l'amistat que hi té amb en Pere Liu i Vila, li ha deixat unes fotografies de vehicles de l'empresa TRANSPORTS PADROSA SA, de Figueres. Concretament d'una moto i de tres camions antics, molt estimats per la família Padrosa, i que van ser completament restaurats per CARROSSERIES PIRINEUS SA.

La primera fotografia que conserva el senyor Ribas és la Motobekane de la família Padrosa que hom pot admirar, curosament restaurada, al Museu de la Tècnica de l'Empordà, al carrer dels Fossos 12 de Figueres, una iniciativa de la Fundació Pere Padrosa i Puignau i Margarita Pierre i Mallol, resultat de la passió pel col·leccionisme que té el senyor Padrosa. Amb gust, criteri, temps i diners ha aplegat algunes col·leccions extraordinàries de caire monogràfic.

Juntament amb les col·leccions monogràfiques que ha reunit el senyor Pere Padrosa i Puignau de màquines d'escriure i de cosir, estufes, telèfons i rellotges, en aquest Museu hi ha exposat un auto Hispano Suiza, perfectament restaurat, amb matrícula GI-2, i diverses motos que havien estat propietat de la família Padrosa.

La Motobecane, propietat de la família Padrosa, restaurada i exposada al Museu de la Tècnica de l'Empordà:

La Cirila, el camió Opel Blitz equipat amb un motor Ebro, també restaurat per CARROSSERIES PIRINEUS SA, d'Aiguaviva (Gironès). Va ser la primera grua de TRANSPORTS PADROSA SA  i va treballar en múltiples activitats i serveis:

Els dos camions Saurer que conserva la família Padrosa, matriculats a Madrid, com estaven abans de ser sotmesos a un procés complet de restauració:

Aquests dos camions Saurer, amb llurs colors vermell i blau cel, fotografiats un cop acabada la restauració completa a la nau de l'empresa CARROSSERIES PIRINEUS SA. Aquesta restauració excel·lent els hi va retornar tot l'esplendor d'antany:

Un encert haver conservat la grafia original que identificava, a la porta, l'empresa de transports d'en Pere Padrosa i Simon, en castellà, i l'escut amb les traces pròpies d'aquells anys que simbolitzaven la rapidesa i la velocitat:

Admirable el treball final assolit, tant respecte de la planxa de les cabines com de les caixes de fusta que muntaven aquests dos camions Saurer originalment. Tots els elements mecànics van ser igualment restaurats: motor, diferencial, transmissió, frens, electricitat, direcció. Un treball artesanal i meticulós completament reeixit. Aquests tres camions funcionen perfectament. 

Els camions restaurats per l'empresa CARROSSERIES PIRINEUS SA, l'Opel Blitz grua i els dos camions Saurer, actualment es troben dipositats, tancats i sota cobert, en una nau de la base de TRANSPORTS PADROSA SA, a Llers. Fotografies de la Cirila a Llers, que presenta una combinació de colors molt encertada i viva:

Part posterior de la grua que munta l'Opel Blitz amb el tercer eix:

El camió Saurer Vermell, amb matrícula M-20010. Ja han passat uns quants anys des que es va matricular:

Una afeccionats admirant aquest camió Saurer, que conserva el seu motor original:

I l'altre camió Saurer que conserva la família Padrosa, comprat pel senyor Pere Padrosa i Simon, amb matrícula M-25888:

Detall de l'interior de la cabina, amb el volant i el comandament del vehicle, d'una austeritat absoluta:

Aquest bloc vol agrair a en Pere Liu i Vila la recerca exhaustiva de retrats de camions i protagonistes del transport de les comarques gironines, en aquest cas concret, de la restauració de tres camions de la família Padrosa, de Figueres, un projecte reeixit de CARROSSERIES PIRINEUS SA. 

També volem donar les gràcies al senyor Ribas per les fotografies de la restauració d'aquests vehicles que va portar a terme, una iniciativa brillant de la família Padrosa que permet la recuperació i conservació de tres camions emblemàtics de les comarques gironines.

Visita a la base de TRANSPORTS PADROSA de Llers (Alt Empordà).

Per mediació d’en Xavier Castells varem conèixer en Josep Salarich, de Manlleu (Osona). Durant una colla d’anys en Josep va treballar a Transports Padrosa de Figueres conduint un Iveco amunt i avall per les carreteres d’Europa.

Gràcies a l’amistat d’en Josep Salarich amb els senyors Padrosa, una colla d’afeccionats als camions vells o clàssics, com vulgueu dir-li, varem poder visitar la base de TRANSPORTS PADROSA, a Llers. Unes modernes instal·lacions al peu de l’entrada a l’autopista que disposa de tots els serveis que pot haver de menester un transportista. Té un aire als Truck Centers nordamericans.

En Pere Padrosa havia estudiat amb en Joan Brugués a La Salle Figueres, els Fossos com són coneguts. Arribat de Besalú, i intern als Fossos, el senyor Brugués deixava les seves pertinences al garatge que la família Padrosa tenia al centre de Figueres, al carrer dels Fossos, cantonada carrer Calçada dels Monjos. És un edifici adquirit per la família Padrosa l’any 1944 on hi tenien la seva residència i la seu de l’empresa, TRANSPORTS PADROSA.

Per causa de l’amistat del senyor Padrosa i el senyor Brugués, des que eren infants, varem visitar altre cop la base de TRANSPORTS PADROSA, a Llers, per admirar-hi els camions conservats.

Hi havia unes tractores Pegaso 200 que el senyor Padrosa va tenir l’encert de guardar quan va retirar del servei. Van ser dipositades a una nau propera a Figueres. Davant l’eventualitat, plausible, que s’esfondrés el sostre, les tractores van ser traslladades a la base de Llers. És extraordinari de veure tants de Pegasos plegats. Una fotografia d'un camió Mercedes Benz penjada a una paret de les oficines de la base: 

El passat dissabte 7 de juliol varem tornar a Can Padrosa. Els senyors Pere Padrosa, pare i fill, van rebre’ns molt cordialment a la base de Llers. Hi varem assistir els senyors Joan Brugués, Miquel Patinyo, Pere Liu i Joan Mercader. Aquests darrers, molt afeccionats als camions, no havien pas vist els camions que conserva el senyor Padrosa.

Acompanyats del senyor Castillo, varem visitar els camions. Els dos Saurer del senyor Pere Padrosa i Simon, extraordinàriament ben restaurats: 

Un Opel Blitz grua amb acerbi. Aquest camió és conegut com la “Cirila”. El seu xofer se’n deia Cirilo i per aquest costum tan català de batejar les coses i posar-hi motius, el camió se n'ha dit per sempre més la “Cirila”: 



Un camió Kenworth nordamericà, de cabina avançada, una configuració poc usual a les carreteres dels Estats Units:

 

Una tractora Volvo amb el remolc, davant del taller de l'empresa: 

Una tractora Renault: 

Després varem gaudir amb les tractores Pegaso de TRANSPORTS PADROSA. N’hi ha una pila: 





Particularment, una de les més belles és aquesta tractora Pegaso 200 amb les llantes d’aranya còncaves que li confereix una imatge antiga, que s’adiu perfectament amb aquesta cabina:



La base de TRANSPORTS PADROSA a Llers també fa les funcions de dipòsit de vehicles intervinguts per mandat dels Mossos d’Esquadra i l'autoritat judicial. Els vehicles accidentats i precintats per motius diversos són dipositats en aquesta espai barrat. 

Hi ha uns quants camions de l’empresa que s’estan podrint inexorablement a sol i serena. En aquest espai tancat d'accés restringit hi ha dipositats uns quants camions de la pròpia empresa, donats de baixa: 

També d’altres camions cada dia més capolats com aquests dos Pegasos Comet:

Dos camions imponents: 

I fins i tot algun cotxe summament exclusiu. Un Ferrari, del Rosselló, accidentat a l’autopista: 

També es van fotografiar part de la gran flota de camions de TRANSPORTS PADROSA aparcada a la base de Llers, constituïda majorment per camions Iveco: 

Un camió Kenworth per arrossegat camions espatllats. Se'n fan un fart de treure camions en pana de les carreteres de l'Alt Empordà, principalment, de la Nacional II, que és la carretera de la vergonya: 

I un Kenworth equipat amb una grua: 

I uns camions i grues de l’empresa Serrat, de Sabadell, amb el seu color verd fosc anglès, elegant i sever:

 

Acabada la visita, en companyia del senyor Pere Padrosa, el senyor Brugués rememorava les anècdotes dels Fossos, quan eren uns vailets i estudiaven al col·legi. Després van recordar un petit autocar que en Pere Padrosa i Simon, president de la Unió Esportiva Figueres, va fer carrossar a en Torrent, també de Figueres, per transportar els jugadors en els seus desplaçaments. 

 

El senyor Padrosa ens va ensenyar les instal·lacions de la base de Llers. Les sales de reunions i de formació contínua dels treballadors i conductors: els hi ensenyen el funcionament dels nous camions i les tècniques de conducció econòmica per reduir el consum. Aquest capítol, el del preu del carburant, que cada dia és més car, afecta greument la rendibilitat del negoci i amenaça seriosament el futur del sector.

També varem conèixer a en Genís, un dels treballadors més antics de la casa. És un acreditat gruista, un home d’ofici amb molta experiència acumulada. Aquests dies treballen en uns cellers d’Elna i Cabestany, al Rosselló.

Després varem dinar plegats a un restaurant de l’Alt Empordà, al peu de la carretera Nacional II, que és una de les mostres més excelses i reeixides de civilització. Una excel·lent sobretaula, a la terrassa del restaurant, acompanyats d’agradables begudes va cloure una jornada magnífica.