Rafael Escamilla: seguretat al volant (i II).

Continuem amb l'exposició de les fotografies recollides en el llibre Seguretat al volant del senyor Rafael Escamilla, el qual també aborda els accidents i com actuar.

La primera fotografia és d'un cotxe esportiu Pegaso bolcat en un camp, envoltat de persones encuriosides acompanyades del representant de l'autoritat governativa personificat en la figura d'un guàrdia civil amb la seva testa coronada amb un llampant tricorni. El llibre ofereix una recomanació impagable: en cas de bolcar, el cinturó de seguretat esmorteix els possibles danys que el conductors i els acompanyats podessin patir.

De ben segur que la legió d'entusiastes dels cotxes Pegaso que hi ha escampats arreu del món tenen perfectament documentat aquest accident: el lloc on es produí, la data, l'infortunat conductor i el vehicle, les causes de l'accident, i la vida i miracles del xofer i del Pegaso. Els nostres coneixements són infinitament més limitats. Sort n'hem tingut a escatir la marca del vehicle accidentat.

També hi ha la seqüència de la bolcada, en la pista de proves de la fàbrica que Barreiros tenia a Villaverde -al fons de la imatge hi ha aparcades les furgonetes Tempo i els camions de la casa amb llurs cabines de color granat sortits de la cadena de muntatge- d'un Simca 1000. La primera fotografia en color és la contraportada del llibre:

Estat que presenta el Simca 1000 després de bolcar:



Esforços del conductor del vehicle accidentant per abandonar-lo el més aviat possible:

El llibre, amb la voluntat de guiar les actuacions davant qualsevol accident, també contempla el supòsit d'un automòbil caigut a l'aigua i la manera de procedir: 

Imatge dantesca d'un accident en què l'autor incideix en la importància tothora del cinturó de seguretat cordat:

Una fotografia d'una carretera espanyola on hi circulava un camió Pegaso, el vehicle industrial que senyorejarà en aquells anys:

Els dos vehicles sortits de les fàbriques participades per l'Institut Nacional d'Indústria, un automòbil Seat i un camió Pegaso al seu darrera:

Un consell que cal seguir: reduir la velocitat quan algú es creui amb un camió gros, definit en el llibre d'una manera genèrica com a vehicle de grans proporcions atès que el concepte inclou també, per descomptat, els autocars. Aquest consell s'exemplifica en l'instant de l'encreuament d'un camió Sava-Berliet carrossat amb una gàbia de bestiar i un Seat 600, un vehicle que en aquells anys florí com els bolets a la tardor:

Una altre imatge recollida en el llibre: un autocar de l'època, proveït de la baca i l'escala per accedir-hi, seguit d'un modest Citroen. Una manifestació de la massificació dels vehicles a motor que es produí aleshores a Espanya:

El llibre incideix en l'actitud d'extremar la precaució davant d'episodis de pluja amb les eventualitats que se'n poden derivar com bassals a la carretera, que, com il·lustra la fotografia, és superat amb traça pel taxista madrileny que condueix el Seat 1500 amb la llumeta verda i la baca. L'interès de la fotografia és però el camió Hino que treu el nas al final de la imatge:

Un Citroen Stromberg enmig d'una revinguda que omplí la carretera d'aigua pluvial:



I dos vehicles d'aleshores circulant per un carrer inundat d'aigua:

I un últim consell d'un gran rendiment. En el supòsit que la carretera estigués nevada, és recomanable seguir les roderes que els camions deixen damunt la neu:

Un llibre que reflecteix els dubtes i preocupacions de la primera gran fornada de conductors que hi hagué al país, farcit de consells pràctics per fer front a qualsevol mena de situació. Pura arqueologia de l'automoció que us hem reportat per gentilesa de l'amic Josep Carbonell i Rodés.

En Josep Sánchez: el rei del Seat 1500 (I)

Per mediació de l'amic Xavier Maraña, l'amistat amb el qual deriva d'haver estudiar plegats en el mateix col·legi i compartir l'afició envers els camions i autocars, que en el seu cas cal afegir-hi l'interès pels trens i els automòbils d'època, singularment dels anys 1920 als anys 1950, coneguerem a en Josep Sánchez, segurament que el col·leccionista més important de Seats 1500 d'Espanya. 

El passat dissabte 10 de gener emprenguérem amb en Xavier Maraña la ruta cap a Igualada. Enfilada la carretera nacional II i superat el coll del Bruc arribarem a un poble de la comarca de l'Anoia on ens esperava en Josep Sánchez. Després d'esmorzar, en Josep gentilment ens ensenyà la seva col·lecció de cotxes Seat 1500. Allò que veiérem era senzillament fabulós. Dins d'unes antigues granges en Josep disposa de més de seixanta Seats 1500 de distintes configuracions i carrosseries. També té un gran estoc de peces de tota mena d'unitats de Seat 1500 que no es podien conservar pel grau de deteriorament que presentaven.

El primer cotxe que ens mostrà en Josep fou aquest Seat 1400 A familiar, comprat a la comarca del Berguerdà, i que equipa un motor dièsel Matacàs, un fabricant de motors català que tancà en la segona meitat dels anys 1960. Aquest vehicle, que correspon al model familiar, se n'han conservat molt poques unitats fins els nostres dies. L'estat de conservació d'aquest vehicle és prou bo.   

Part posterior d'aquest vehicle presidida per unes grans superfícies vidriades i notable capacitat de càrrega:

Interior del Seat 1400 A, amb un tablier, volant i acabats que es podien qualificar de luxosos en els tristos i pansits anys 1950:

Entrant en matèria, els primers autos que ens ensenyà en Josep foren tres Seats 1400 C, el model més antic produït i que se'n conserven menys unitats. Tots tres presenten uns tons verds clars envellits i desgastats pels pas del temps i una conservació poc curosa; amb aquest color verd clar sortien de fàbrica aquests automòbils:

Aquest vehicle conserva els pneumàtics de l'època amb la banda blanca que li confereix una imatge arcaica:

Un dels vehicles més exclusius de la col·lecció d'en Josep és aquest Seat 1400 C carrossat per en Pedro Serra, descapotable i dotat de dues portes per reforçar llur caràcter esportiu:

Tres Seat 1500 proveïts de carrosseria sedan:

En Xavier Maraña al volant d'un autèntic taxi Seat 1500 de la ciutat de Barcelona, amb la seva llum verda que indicava si era lliure o ocupat, i que en Josep comprà en un casa de compravenda de vehicles de la comarca del Maresme. És una de les peces remarcables d'aquesta col·lecció privada:

Un Seat 1500 procedent de Castella que estigué en actiu fins fa pocs anys: 



Tres Seats 1500 amb doble far davanter, que correspon a la darrera versió produïda:

Les matrícules dels Seats 1500 que integren la col·lecció d'en Josep Sánchez palesa que ha recorregut tot el territori espanyol a la recerca d'aquests vehicles. Una activitat titànica fruït de la passió que sent per aquest model concret de cotxe, del qual ho sap absolutament tot. Les unitats produïdes en les distintes carrosseries i els anys que es fabricaren. És un expert com n'hi ha pocs al país. Continuarà.

Fitxers de vehicles comercials i industrials espanyols dels anys 1960 (I)

Els anys 1960 presenten un gran interès pels afeccionats a l'automoció. Hi hagué un esclat d'empreses productores de vehicles que inundaren el mercat de nous vehicles per satisfer els consumidors delerosos en renovar i estrenar el primer vehicle. L'enamorament del Seat 600 i la incipient classe mitjana marcà una època i constituí ensems la més eficaç prevenció contra vel·leïtats marxistes, circumstància que els italians, inventors de l'artefacte, sabien perfectament. 

L'aïllament secular de l'estat espanyol respecte d'Europa no pas per la cadena muntanyosa dels Pirineus sinó per la impermeabilitat a les reformes i revolucions implantades en el continent que cristal·litzaren en la revolució industrial del segle XIX, amb un gran impacte sobre l'economia, significà que alguns models estrangers de vehicles es produïssin a les fàbriques espanyoles sota llicència en lloc d'importar-los. És el cas de les furgonetes DKW-Auto Unión produïdes per Imosa a Vitoria, els Lands Rovers fabricats a Linares sota llicència per Santana Motor SA o els camions lleugers que Borgward Iso Española SA construïa a Madrid. La qualitat d'aquests vehicles no era pas homologable amb la dels països d'origen. 

Per comprendre el que representaren aquells anys presentem unes fitxes tècniques d'automòbils, furgonetes, camions i autocars, sense ànim d'exhaustivitat ni constituir un inventari atès que falten models i empreses, conservats pel senyor Jordi Busquets de Banyoles, que treballà de mecànic trenta-cinc anys a la planta que Cobega SA, propietat de la família Daurella, tenia a Sarrià de Ter per la distribució de la Coca-Cola, en el manteniment i reparació de la flota de vehicles (camions, furgonetes i automòbils).

Els primers vehicles de la fitxa tècnica són un Seat 1500 pick-up, produït a la Zona Franca de Barcelona, i la Siata produïda a Tarragona: 

 

Seguim amb una petita furgoneta Borgward que es fabricava a Carabanchel Bajo, Madrid, i la popular furgoneta Citroen  AK, Dos Cavalls com era coneguda, un autèntic èxit produït a la planta de Vigo:

Seguim amb la Citroen AZU i el furgó Commer Santana produït a la planta de Linares (Jaen) sota llicència i que era competència directa de les furgonetes Sava:

Les furgonetes DKW-Auto Unión que IMOSA fabricava a Vitòria és segurament el vehicle en aquest segment més popular que hi hagué a Espanya en els anys 1960 i 1970: 

Àmplia gamma de furgonetes que tenia IMOSA en catàleg amb totes les carrosseries que oferia: 

Aeronàutica Industrial SA, empresa madrilenya productora de camions, furgonetes i xassís per autocars equipats amb motors Perkins i participada per l'Institut Nacional d'Indústria, gaudí d'un gran èxit fins que fou adquirida per Motor Ibérica SA. Les seves carrosseries tenien una semblança amb els camions Borgward. Un camionet Avia 1500 de roda posterior senzilla i un Avia 3500 amb cabina doble:

Un bonic autocar carrossat sobre un xassís Avia i un camió Avia 6500, que era un dels camions més grossos produïts per Aeronàutica Industrial SA:  

Continuarà.