En Joan Vert: carrosser de Ripoll (Ripollès).

En Joan Vert, oncle d'en Josep Vert i Planas, va anar a viure a Ripoll, la rica i pròspera capital del Ripollès, bressol de Catalunya, aleshores dominada per la indústria tèxtil i metal·lúrgica, on va obrir un negoci de fabricació de carros i tartanes. El Ripollès tenia diverses farges catalanes, precedent de la reeixida activitat industrial de forja amb l'empresa La Farga Casanova SA, productora de cigonyals, blocs de motors i altres peces per l'automoció, al capdavant d'aquest sector. 

En Joan Vert va fixar la seva residència a Ripoll per l'avenir que presentava la vila i la comarca entera. A principis del segle XX eren de gran importància, per la producció i nombre de treballadors, les fàbriques tèxtils que produïen a les conques dels rius rius Ter i Freser; també les mines de carbó d'Ogassa-Surroca que disposaven d'un tren de via estreta que carregava el carbó a l'estació de Toralles i el transportava a través de Sant Joan de les Abadesses fins a Ripoll, on enllaçava amb la línia del tren de Barcelona-Vic fins a Puigcerdà; la indústria metal·lúrgica, molt arrelada a la comarca; i l'extracció de fusta dels boscos, una altre activitat remarcable que va generar diverses serradores de gran producció.

Assentat al Ripollès, en Joan Vert va guanyar-se un reconegut prestigi com a constructor de carros i tartanes i reparacions de tota mena. Tenia el taller al Raval de Barcelona, de Ripoll, a tocar del riu Freser. Unes tartanes fabricades per en Joan Vert:

Una galera amb vidres construïda per encàrrec del senyor Josep Barceló:

Amb la irrupció dels vehicles de tracció mecànica, en Joan Vert, com també va fer el seu nebot Josep de Torroella de Montgrí, va centrar-se en la producció de carrosseries per a camions. Als anys 1940 es va incorporar al negoci el seu fill, en Joan Vert i Prat. Un dels clients de la família Vert era en Domènec Soldevila, un conegut transportista de Ripoll que va comprar un camió Pegaso dièsel, amb remolc, per a transports generals al concessionari oficial per a les comarques gironines, can Forné. El Pegaso i el remolc del senyor Soldevila fotografiat a l'antiga benzinera de la carretera de Barcelona, a Ripoll, amb les dues caixes de fusta produïdes per en en Joan Vert:

L'espai on es va construir aquesta benzinera hi havia hagut una casa ocupada per senyores de moral lleugera i distreta coneguda al poble com a can Persianes. El 5 de febrer de 1939 Ripoll va patir un bombardeig indiscrimat de l'aviació feixista que empaitava les fileres de vehicles i persones camí de l'exili. Una de les bombes llençades per un avió va impactar en un camió carregat de trilita que uns soldats havien aparcat davant de can Persianes per distreure's i relaxar-se abans de creuar la frontera. L'explosió causada per l'impacte de la bomba sobre la trilita va ser de tal magnitud que va ensorrar completament la casa de barrets. Ni les senyoretes ni els soldats se'n va tenir mai més cap notícia.

Amb aquest Pegaso dièsel en Domènec Soldevila feia tota mena de transport generals pertot Espanya. Havia marxat cap a Bilbao i també havia creuat la collada de Toses per arribar a Puigcerdà. També transportava, com s'aprecia en la fotografia, troncs pelats dels boscos del Ripollès.

Un altre dels clients d'en Joan Vert era Transports Capdevila, de La Pobla de Lillet i amb una agència a Ripoll que gestionava la paqueteria dels trens de la RENFE. El senyor Vert els hi reparava les caixes de fusta dels camions de can Capdevila. Fotografies d'alguns dels camions de Transports Capdevila d'aleshores: un Pegaso equipat amb un motor de benzina, un Ford, un GMC al coll de Merolla i un Chevrolet al garatge de Ripoll les caixes de fusta dels quals eren reparades pels dos Joan Vert, pare i fill:

 


 

Al cap d'uns anys, en Joan Vert i Prat va mudar-se a un local més gros i ample de la carretera de Barcelona, de Ripoll. S'hi va estar en aquest local fins que va jubilar-se a principis dels anys 1990.

L'arxiu fotogràfic que va recollir en Josep Vert i Planas ens permet de recuperar un altre important constructor de carros i de carrosseries per a camions que hi va haver a la comarca del Ripollès, parent seu: en Joan Vert i llur fill Joan.

Uns quants camions Pegasos de benzina i dièsel 125 i 140 d'empreses i transportistes catalans.

Publicat el catàleg dels camions i autocars Pegaso fabricats per l'Empresa Nacional d'Autocamions SA (ENASA) a les primeries dels anys 1950 a l'antiga fàbrica de la Hispano Suiza ubicada al barri de La Sagrera de Barcelona, propietat de la família Mateu, exposem uns quants camions Pegasos amb motor de benzina i dièsel d'alguns transportistes catalans d'aquells anys:

El primer Pegaso, com no podia ser altrament, és el de TRANSPORTS HOMS del barri del Poblenou de Barcelona, equipat amb motor de benzina i que havia estat de l'empresa ENHER:

Pegaso amb motor de benzina de TRANSPORTS CAPDEVILA de Ripoll, fotografiat al garatge de La Pobla de Lillet (Berguedà):



Pegaso 125 amb motor dièsel d'en Josep Llenas i Reig a la carretera de La Pobla de Lillet:



Dos Pegasos de l'empresa TRANSPORTS PADROSA de Figueres:



Pegaso dièsel amb un remolc transportant vi espanyol:

Pegaso de l'empresa Transports Pau, de Sant Feliu de Pallerols, avui dia propietat d'un col·leccionista asturià:

Pegaso 125 de TRANSPORTS CASTELLS de Barcelona, muntat sobre un xassís d'autocar:



Pegaso dièsel de l'empresa TRANSPORTS PUJOL de Sant Feliu de Codines:



Pegaso que muntava una grua de l'empresa Sagalés de Caldes de Montbui:




Uns Pegasos d'ENHER:






















Pegaso que transportava el Sagrat Cor del Tibidabo. Propietari desconegut:




Un Pegaso 125 dièsel fotografiat a la fàbrica d'ENASA, al barri de La Sagrera de Barcelona:

Tant de bo que amb el treball de recuperació de transportistes que s'impulsa des d'aquest bloc, podem disposar de més retrats d'aquests camions, que era el millor camió que hi havia aquells anys tan difícils de la postguerra. El seu preu i la poca producció impedien que la major part dels transportistes els podessin comprar nous.

TRANSPORTS CAPDEVILA de Ripoll (Ripollès)

Transports Capdevila té llurs orígens en La Pobla de Lillet (Berguedà), quan l'avi Capdevila, carreter d'ofici, transportava a començaments del segle XX mercaderies amb carro des de La Pobla de Lillet fins a Manresa passant per Berga i la resta de pobles i colònies tèxtils de la conca del Llobregat.

En Josep, en Joan i l'Agustí Capdevila i Casals, fills de l'avi Capdevila, van constituir societat continuant el negoci del transport. A mitjans dels anys 1940, mentre en Josep i l'Agustí romanien a La Pobla de Lillet, en Joan s'establia a Ripoll, on va obrir una agència per al lliurament de la paqueteria de la RENFE amb carro pel nucli urbà de Ripoll. En Joan Capdevila també tenia un altre carro amb dos bocois per atendre els comerços. En Joan Capdevila i Casals, fumant un caliquenyo, fotografiat davant d'un camió al garatge de La Pobla de Lillet:



Fotografia del garatge de Ripoll, amb un carro i les menjadores dels cavalls:



El carro de repartiment de recollida i lliurament de la RENFE fotografiat al costat de garatge de Ripoll:





A finals dels anys 1940, TRANSPORTS CAPDEVILA va comprar els primers camions, els quals destinaven preferentment al repartiment de la mercaderia de la RENFE per Ripoll. Per a atendre aquesta feina de recollida i lliurament de la paqueteria de la RENFE, en Joan Capdevila disposava de dos molls en l'estació de Ripoll. Estat actual d'un dels molls que havia estat de TRANSPOTS CAPDEVILA a l'estació de tren de Ripoll:



Fotografies dels primers camions de Can Capdevila comprats en els anys 1940, engalanats per a la festivitat de Sant Cristòfol que es celebrava a La Pobla de Lillet:







Chevrolet amb motor de benzina, comprat seminou a Barcelona, fotografiat al garatge de Ripoll:



Una petit batzac sense conseqüències entre aquest Chevrolet i un Pegaso del nord d'Espanya carregat de ferro per a l'empresa LA FARGA CASANOVA SA, fabricant de cigonyals i blocs de motors, succeït al pont de Can Botey de Ripoll, a mitjans dels anys 1960:





En Joan Capdevila i un mosso fotografiats en el Coll de Merolla, nevat, davant d'un GMC:



A finals dels anys 1940 compren el primer camió Pegaso amb motor de benzina directament a la fàbrica de Barcelona. La caixa fou fabricada per en Ramon Pons, un fuster de La Pobla de Lillet conegut popularment com "en Pericas" atès que llur família havia regentat la fonda Pericas. Aquest Pegaso fotografiat al pont del Casino de Ripoll. A la dreta hi sobresurt el campanar del Monestir de Santa Maria de Ripoll:

Una altre fotografia d'aquest Pegaso participant en la celebració de la festa de Sant Cristòfol a La Pobla de Lillet (Col·lecció del senyor Eduard Pujals):

El Pegaso i un GMC fotografiats al garatge de TRANSPORTS CAPDEVILA de La Pobla de Lillet:





Aquest Pegaso equipava originalment un motor de benzina; al cap d'uns anys, se li va muntar un motor dièsel HENSCHEL; i encara se li va instal·lar un tercer motor dièsel Pegaso comprat ja usat a Barcelona, abans d'acabar desballestat.

TRANSPORTS CAPDEVILA també va comprar un Ford importat a través del port franc de Barcelona. La compra d'aquests vehicles exigia disposar d'una autorització administrativa i era lliurat sense rodes. Després calia comprar les rodes. Aquest Ford fotografiat al Passeig de Sant Joan de Ripoll, just davant del taller mecànic d'en Jaumet Pradell i Soler. Al fons hi ha la catenària del tren de Ripoll a Sant Joan de les Abadesses:



Aquest Ford era equipat de fàbrica amb un motor de benzina. Amb els anys, li fou muntat un motor dièsel EBRO fabricat per MOTOR IBÉRICA SA. També fou desballestat.

En Jaumet Pradell i Soler, representant de Barreiros i Babcock and Wilcox a la comarca del Ripollès, era un mecànic molt entès que solament d'escoltar el soroll del motor d'un vehicle espatllat, ja sabia quina pana tenia. Els camions de TRANSPORTS CAPDEVILA els reparaven tant en Jaumet Pradell, de Ripoll, com Can Freixas, de Berga.

Publicitat del camió Babcock diesel publicada al diari LA VANGUARDIA, de Barcelona, el 29 de novembre de 1960, amb tots els representants catalans, entre els quals, en Jaume Pradell i Soler:



La caixa d'aquest Ford també fou fabricada per en Pericas de La Pobla de Lillet. Durant els anys 1950 i 1960, les caixes de fusta dels camions de Can Capdevila les reparava en Joan Vert, un carreter del Raval Barcelona de Ripoll que fabricava caixes per a camions; posteriorment va ampliar el negoci traslladant-se a un local més gros de la carretera de Barcelona de Ripoll.

Durant els anys 1950, TRANSPORTS CAPDEVILA va comprar dos camions GMC: un era equipat amb un motor dièsel Perkins, i l'altre duia un motor de benzina. Aquest darrer GMC al cap d'uns anys fou venut a un transportista de Campdevànol. Un d'aquests GMC fotografiat a la festa de Sant Cristòfol de La Pobla de Lillet (col·lecció Eduard Pujals):



TRANSPORTS CAPDEVILA repartia la paqueteria de la RENFE i ensems realitzaven transports generals com ciment des de la fàbrica de Clot de Moro fins a Olot i Vic, producte tèxtil, o carbó des de les mines de Fígols (Berguedà) fins a Can Terrades de Ripoll.

A finals dels anys 1960 i durant els anys 1970, en Joan Capdevila va renovar la flota amb les dues marques de referència d'aleshores: Pegaso i Ebro. Un dels dos Pegasos Comet de Can Capdevila, comprat nou al concessionari oficial AUTOSUMINISTROS VIC SA, equipat amb un bolquet fabricat per CARROSSERIES VIC de Malla (Osona), fotografiat al costat del moll de l'estació de tren de Ripoll:





Un Ebro D550 amb motor Perkins, comprat nou a Can Rovira, concessionari oficial EBRO de Vic, destinat al repartiment de la paqueteria de RENFE. Aquest Ebro muntava una caixa fabricada per CARROSSERIES BERTRAN de Banyoles (Pla de l'Estany):





Des dels anys 1960 fins els anys 1990, TRANSPORTS CAPDEVILA tenia una oficina a la Plaça Nova 1 de Ripoll, habilitada com a despatx de la RENFE per al lliurament i recepció de mercaderies. En aquells anys, aquest servei era cobert bàsicament per la RENFE atès que no hi havia empreses especialitzades com avui dia. Fotografies d'aquesta oficina que és conserva com en la dècada de 1960:









En els anys 1990 TRANSPORTS CAPDEVILA disposa d'una flota ajustada a les necessitats del moment, amb diversos Pegasos, Nissan Trade i algun camió Mercedes Benz. Fotografia presa l'any 1995 amb tres vehicles de Can Capdevila aparcats a l'estació del tren de Ripoll: un Pegaso Ekus, un Pegaso Tecno i una furgoneta Avia:



El Pegaso 1217 Tecno avui dia és preservat en la nau de l'empresa al polígon de Rocafiguera de Ripoll:



Avui dia TRANSPORTS CAPDEVILA disposa d'una flota integrada per camions Iveco, Volvo, Mercedes Benz i Renault, i per fugonetes Mercedes Benz i Iveco. Un Renault amb una caixa fabricada per CARROSSERIES TOLOSA, de Vic, fotografiat al polígon de Rocafiguera de Ripoll:



Un Iveco Eurocargo també aparcat al polígon de Rocafiguera de Ripoll:



TRANSPORTS CAPDEVILA actualment té el garatge i recepció i lliurament de mercaderies en aquesta nau del polígon de Rocafiguera de Ripoll:




Vull agrair especialment al senyor Joan Capdevila i llur fill Jordi tota la informació facilitada, així com l'interès de l'Esteve Rosell, de Campdevànol, pels esforços en la recerca de fotografies antigues de camions per a redactar aquestes cròniques.