Un Pegaso i un Barreiros de Construccions Fusté SA de Cassà de la Selva (Gironès).

Un bon amic ens ha enviat unes fotografies de dos dels camions vells que l'empresa Construccions Fusté SA guarda a la seva planta de Cassà de la Selva, municipi de la comarca del Gironès, un Pegaso 1061 i un Barreiros 300: 

Construccions Fusté SA fou fundada a Cassà de la Selva a mitjan de la dècada de 1960, aprofitant la bonança d'aquells anys, pels germans Lluís i Miquel Fusté. Proveïts amb un tractor Massey Ferguson, que juntament amb un remolc i eines de llaurar, també guarden ben restaurat, feien treballs agrícoles. Treballadors de mena, l'any 1971 estrenaren un Pegaso 1061 comprat a can Forné, el concessionari oficial de Girona, que carrossaren amb un bolquet de can Fluvià. Amb aquest camió feren les primeres excavacions, activitat que ampliaren a les pavimentacions i l'execució d'obres públiques com carreteres, obres d'urbanització, ponts i altres infraestructures. Xavier Alsina SA és l'altre empresa gironina que treballa en aquest sector. Frontal del Pegaso 1061 i interior de la cabina: 

El segon camió fotografiat, un Barreiros 300, és carrossat amb un bolquet de Carrosseries Comellas de Sallent, acreditat carrosser especialitzat en la construcció de bolquets que plegà fa anys; desapareguda l'empresa els treballadors constituïren una cooperativa amb l'ànim de prosseguir la producció de carrosseries. Aquest camió ofereix un xassís llarg, poc corrent en la configuració de vehicles d'obres, fet que l'estilitza i embelleix. Comprat a Gerauto SA, el concessionari oficial Barreiros de Girona, l'accionista principal del qual fou el senyor Joan Puig, que procedia de Dimasa, treballà fins fa poc temps: 

Tablier i palanca del canvi de marxes del Barreiros 300:

D'aquells anys, Construccions Fusté SA conserva tres Pegasos més. El primer, un 1065 Europa matriculat a Madrid que compraren d'ocasió a Transports Gurt de Santa Coloma de Farners; el segon, un Comet també comprat d'ocasió sobre el xassís del qual Bolquets Fluvià SA li muntà una grua Valman. El darrer Pegaso que l'empresa comprà nou fou un Tecno 1217 que encara treballa. No tenim malauradament pas fotografies d'aquests tres vehicles.

Els vehicles de Construccions Fusté SA sempre han presentat un estat impecable, immaculat. De les empreses d'aquest ram a la demarcació de Girona, és de les que destaca per la netedat i excel·lent manteniment dels vehicles. En plantilla han tingut mecànics, pintors i planxistes per el manteniment de la flota de vehicles (camions i maquinària d'obra civil). Gent conservadora i pràctica, han aplicat una hàbil i intel·ligent política de compres: camions Mercedes Benz i màquines Caterpillar. 

Després de treballar amb Pegaso, i llevat de dues tractores Volvo, Construccions Fusté SA sempre ha treballat amb camions Mercedes Benz estrenats nous. Formigons Cassà SL, que produeix i distribueix formigó fresc, també pertany a aquesta empresa constructora familiar. Desconeixem quin serà el futur d'aquests camions que Construccions Fusté SA guarda a  Cassà de la Selva. Si preval l'esperit conservador i prudent que ha presidit la direcció de l'empresa en el curs dels anys, no cal patir gaire.

El vehicle número 29 de l'empresa Transports i Grues Àngel Vilar SA: la grua Demag (XIII).

El vehicle número 29 de l'empresa bisbalenca Transports i Grues Àngel Vilar SA va ser una grua alemanya Demag amb matrícula B-48658-VE. 

L'adquisició d'aquesta grua, amb una gran capacitat de càrrega, va permetre l'ampliació de la gamma de grues que cobrien les necessitats en obres i empreses de les comarques gironines. Era plenament complementària de les altres dues grues de l'empresa, la Pesci, muntada a la part posterior del Barreiros Saeta, i la nord-americana Bucyrus Erie. La grua Demag fotografiada en una actuació:

Les auto-grues Demag i Bucyrus muntant el sostre d'una nau:

La venda i transport de la grua Demag damunt d'una góndola que arrossegava una tractora Mercedes Benz de l'empresa de transports Germans Huerta, de l'Hospitalet del Llobregat:

Continuarà.

Ballestes Cuadrado de Vilamalla (Alt Empordà).

En Pere Liu i Vila, implicat de valent en la recuperació de la història del transport a les comarques gironines, disposa d'unes fotografies molt interessants. Els hi ha facilitat l'empresa BALLESTES CUADRADO SL, de Vilamalla (Alt Empordà). Són camions retratats amb les ballestes reforçades per aquesta empresa, un cop carrossats. 

BALLESTES CUADRADO SL repara ballestes de camions. Però també afegia fulles a les ballestes dels camions, un cop carrossats, per poder carregar més. Era una activitat habitual anys enrere. Un Pegaso 3060 amb un bolquet, les ballestes del qual van ser reforçades per aquesta empresa:







També van reforçar les ballestes d'un Barreiros 4220, un camió ben acollit a les comarques gironines a la primera meitat dels anys 1970. El seu representant a Girona era la societat GERAUTO SA:

 

I acabem aquesta crònica amb dues fotografies d'un Pegaso 1095, el representant del qual era el concessionari Autoremolcs Girona SA, de la família Forné:





Aquestes fotografies il·lustren una pràctica frequent quan es carrossaven els camions. Volem agrair a l'empresa BALLESTES CUADRADO SL llur difusió en aquest bloc, agraïment extensiu a en Pere Liu per la recerca de fotografies dels vehicles i els protagonistes del transport a Girona. 

FONTAS COSTA, concessionari oficial Nazar a Banyoles (Pla de l'Estany).

En Miquel Fontàs i Tintó era fill d'Amer, un poble de la comarca de La Selva. La seva família va establir-se a Banyoles, on el seu pare treballava de cambrer al cafè mercantil "Can Xampinya". En Miquel va fer d'aprenent de mecànic a Can Carreras, de Banyoles.

En Lluís Costa i Liu, fill de Banyoles, també era un mecànic que va aprendre l'ofici a Can Oller. En aquells anys, tots els mecànics de Banyoles i rodalies aprenien l'ofici al garatge Oller, una escola on practicaven l'ofici. Un cop acomplerta la formació, alguns mecànics s'establien pel seu compte.

Als anys 1950 n'hi havia molts pocs, de motors dièsel. Per tant, el coneixement que els mecànics tenien dels motors dièsel era molt just, gairebé inexistent. Al poble de Besalú, per exemple, les benzineres no servien pas gasoli.

En aquells anys hi havia a Banyoles, Can Carreras, una empresa que fabricava caixons. Per a transportar-los, tenien una flota pròpia de camions equipats amb motors dièsel, els primers que van córrer per Banyoles. Aquests motors dièsel els reparava i mantenia un francès de la Catalunya Nord que parlava català. En Joan Brugués el recorda vivament, menut, viu i amb una gorra al cap.

Aquest mecànic nordcatalà va ensenyar-li a en Miquel Fontàs els motors dièsel. D'aquesta manera, en Fontàs fou un dels primers mecànics que reparava motors dièsel, quan poc a poc va generalitzar-se l'ús amb els motors Perkins.

En Miquel Fontàs va conèixer a la Roser Serra, que pertanyia a una coneguda família de Banyoles, "Can Xabanet", importants propietaris rurals. Es van casar després de festejar un temps, com era aleshores costum. També era un bon jugador de futbol, com en Lluís Costa. Els dos van jugar plegats al Banyoles Club de Futbol. Més endavant també van jugar al Girona Futbol Club i al Palamós. El seu nét, l'Andreu Fontás i Prat, és jugador del primer equip del Futbol Club Barcelona.

En Miquel Fontàs i Tintó fotografiat l'any 1958 davant d'un dels autocars de Can Olivet a Lorda. És el tercer per la dreta. Aquell any van organitzar-se diversos viatges al Santuari de Lorda per celebrar el centenari de l'aparició de la Verge:

A començaments dels anys 1960, els mecànics més espavilats i amb empenta, agafaven representacions de fabricants de vehicles i esdevenien concessionaris. Eren els anys que el país es motoritzava, febrilment, després del sotrac de la Guerra Civil i la llarga postguerra.

En Lluís Costa i en Miquel Fontàs van esdevenir concessionari oficial dels vehicles Nazar a Banyoles. Girava amb el nom comercial FONTÀS-COSTA, el cognom dels dos socis, i tenia el taller al carrer de Sant Mer.

El 25 de desembre de 1963, el diari LOS SITIOS, de Girona, publicava un anunci de Nazar que desitjava unes bones Festes Nadalenques i un pròsper any 1964, i també destacava el concessionari oficial de Banyoles, Fontàs-Costa, informant alhora de la propera obertura d'un establiment a la capital, Girona:

Els vehicles Nazar -camions, autocars i furgonetes- eren equipats amb motors Henschel produïts per Motores Sura SA a l'Hospitalet del Llobregat, els de més tonatge, i Perkins Hispania, els més petits. Els senyors Miquel Fontàs i Lluís Costa eren els representants i concessionari oficial de Nazar atès els seus coneixements dels motors dièsel adquirits uns anys enrere.

L'any 1964, es va inaugurar el concessionari oficial Nazar de Girona, FONTÀS COSTA, amb establiment al carrer Lorenzana 45. En aquest local es venien els bonics i coneguts autocars que Nazar fabricava aquells anys.

Catàleg de dos autocars Nazar "Ocell blau" de 35 i 40 places, equipats amb motor dièsel Perkins, que pertanyen al senyor Àngel Vilar, de La Bisbal d'Empordà:

Catàleg de l'autocar Nazar de 40 places, amb una de les carrosseria més belles fabricades a la dècada del 1960:

A les darreries de 1965, la societat FACTORIAS NÁPOLES SA, de Saragossa, fabricant dels vehicles Nazar i propietat d'Ibercaja (Caja de Ahorros de Zaragoza, Aragón i Rioja) fou venuda a Barreiros, després de frustrar-se llur venda al fabricant nordamericà Mack per les pressions exercides pels seus competidors nacionals.

Amb la desaparició de Nazar, en Miquel Fontàs va esdevenir representant dels vehicles Barreiros, sent un dels accionistes principals de GERAUTO SA, concessionari oficial Barreiros-Dodge a les comarques gironines. En Lluís Costa va esdevenir representant oficial d'Aeronautica Industrial SA, fabricant dels populars camions Avia.

Aquest bloc vol agrair la recerca del senyor Joan Brugués en la recuperació dels transportistes, concessionaris, mecànics i demés protagonistes de la història de l'automoció de les comarques gironines, com ho és el concessionari FONTÀS COSTA, de Banyoles.

Encara som a les beceroles: la desconeixença de l'història de l'automoció.

De tant en tant m'agrada veure les novetats editorials que es venen a la llibreria LIBRO MOTOR del carrer Muntaner de Barcelona. Els divendres per la tarda, com a preludi del cap de setmana, és una bona ocasió d'apropar-se fins a aquesta llibreria especialitzada en publicacions del motor i badar una estona amb els llibres arrenglerats a les antostes.

És admirable les publicacions de llibres de camions i autocars de països com Gran Bretanya, Alemanya, França i, fins i tot, Itàlia, un país tan admirable i exemple a seguir en molts aspectes. La comparació d'aquestes publicacions amb les edicions de llibres sobre vehicles industrials espanyols fa angúnia. No hi ha comparació possible en quant a qualitat, contingut i llançaments editorials. Possiblement hi contribueix el gruix, importància i prestigi de la producció industrial d'aquests països en relació a producció industrial espanyola, especialment escarransida i pobre arran de l'esclat de la guerra civil espanyola i els vint anys posteriors de feixuga, cruel i empobridora postguerra. Un període dramàtic.

Els anglesos poden sentir-se cofois per les seves indústries de camions i autocars: el nombre d'empreses, models fabricats i reconeixement internacional és inqüestionable. Els alemanys poden presumir justificadament que llurs empreses fabricants de camions han assolit la condició de mites: tothom sap allò que representa Mercedes Benz. Els francesos, sovint tan enravenats, publiquen llibres deliciosos sobre els camions de França, plens de nostàlgia i record envers una industria que no han pogut pas mantenir malgrat tot l'ajut de la poderosa administració pública francesa: Renault vehicles industrials pertany al fabricant suec Volvo.

Els italians han creat grans empreses de camions on hi destacava la qualitat i uns dissenys excel·lents i sublims: fins ara han sabut mantenir una indústria pròpia de camions i autocars, Iveco, que malda per a introduïr-se en els nous mercats emergents a redós de la globalització. Tenen l'experiència de la venda dels seus productes i tecnologia a la desapareguda URSS i els seus països satèl·lits mitjançant empreses i marques locals.

Els suecs mantenen les seves dues grans empreses de camions, Volvo i Scania, per bé que aquesta darrera sota el control de Volkswagen i Man. Fins i tot els laboriosos, discrets i hàbils holandesos mantenen la seva empresa emblemàtica de camions, Daf, integrada dins del grup nordamericà Paccar.

Aquesta situació contrasta vivament amb les empreses espanyoles d'automoció, completament desaparegudes. Les causes d'aquest fet són molt complexes i diverses i excedeix del contingut d'aquesta crònica. En tot cas, apuntem que l'intervencionisme administratiu de l'Estat, maldestre i partidista, ha estat letal per a aquest sector industrial. L'Eduardo Barreiros podia haver escrit unes memòries molt saboroses sobre tots els entrebancs que va patir per a impulsar i consolidar els seus projectes industrials.

El poc gruix de les empreses fabricants de vehicles industrials espanyoles, els pocs anys d'activitat industrials i la seva ràpida desaparició ha provocat que se n'hagi perdut dades importants de la seva història empresarial. Sovint cal recórrer als diaris i revistes de l'època per a seguir-ne les petjades i reconstruir-ne la història. Endemés, l'escàs arrelament i interès per l'activitat industrial a l'Estat espanyol, desenvolupada sovint per decisions polítiques del ministeri d'indústria, han comportat en general una ignorància i incúria envers el patrimoni industrial. Històricament, l'excepció han estat Catalunya i Euskadi.

Totes aquestes causes han provocat que aspectes importants de les empreses fabricants de vehicles industrials encara siguin ignorats. O que quan s'estudiï una empresa, els dubtes que sorgeixen siguin difícils de resoldre. Quan els afeccionats es capbussen en la història d'una empresa industrial d'automoció espanyola sovint es troba que amb la documentació que s'ha conservat, escassa i fragmentada, és impossible de compondre tota la seva història sencera.

El sorgiment d'internet amb tot l'estol de webs, fòrums i blocs especialitzats ha pal·liat en part l'absència de documentació i ha aprofundit en aquesta vessant recuperant personatges, vehicles i projectes.

Una mostra palesa s'esdevé amb una empresa de la importància de Barreiros, un dels grans fabricants espanyols de camions de la segona meitat del segle XX. Un dels primers models comercialitzats fou el Barreiros Halcon. L'empresa de Villaverde oferia aquest model en tres versions de cabina diferent: dues versions curtes i una versió llarga amb llitera per a trajectes de major distància.

1) La cabina curta amb acabat posterior recte correspon a aquest Barreiros Halcon de l'empresa TRANSPORTS PUJOL de Sant Feliu de Codines (Vallès Oriental):

2) La cabina curta amb un acabat eixamplat en la part posterior correspon a aquest Barreiros Halcon de l'empresa TRANSPORTS CARBONELL de Ribes de Freser (Ripollès):

3) La cabina llarga i llitera correspon a aquest Barreiros Halcon de TRANSPORTS SERRANO de Banyoles (Pla de l'Estany):

Malgrat que aquesta cabina fou transformada i engrandida pel carrosser Joaquim Duran Estarriola, Barreiros també l'oferia directament de fàbrica. Sabem que dos transportistes de Girona, en Lluís Blanch i en Pere Casas, van tenir Barreiros Halcon amb cabines llargues amb llitera.

Aquesta informació li ha proporcionat a en Joan Mercader, un actiu col·laborador d'aquest bloc, un mecànic que va treballar al concessionari oficial Barreiros per a les comarques de Girona, GERAUTO SA, ubicat a Salt. En Joan Mercader també li ho ha consultat a en Josep Homs i Surrell, cap de vendes de GERAUTO, qui li ha confirmat també que Barreiros va fabricar l'Halcon amb la cabina llarga i llitera per a viatges de llarga distància.

Si això succeeix amb una empresa com Barreiros, la ignorància per exemple dels models fabricats per LERMA AUTOBASTIDORES INDUSTRIALES SA, fabricant dels camions i autocars Albatros i Karpetan, és absoluta. Senzillament, gairebé no en sabem res. I aquesta ignorància encara és més greu en les empreses carrosseres i proveïdores de la indústria del motor. Dels motors dièsel Matacas se'n sap ben poca cosa.

Entre d'altres empreses oblidades també podem esmentar en Ribas, fabricant de canvis de marxes, pinyons de recanvis i acoblament de cinquenes marxes per a canvis de marxes d'automòbils. Motoplat, conegut fabricant de plats magnètics de gran qualitat per a motocicletes. O la foneria i mecanitzadora GCC, inicials dels tres socis propietaris -García, Clua i Casals-, fabricant de culates per a camions, com les que muntaven els Pegaso, les originals de les quals no eren pas gaire bones; En Joan Homs recorda que TRANSPORTS HOMS tenia un Pegaso de 125 cavalls que va cremar la culata i van canviar-la per una culata fabricada per GCC.

Creiem que la investigació sobre empreses i vehicles industrials també ha de tenir en compte ara que encara hi som a temps els testimonis que van treballar-hi i permeten esclarir els dubtes que la documentació que s'ha conservat no permet pas d'escatir amb certesa.