Dedicat al senyor Eduard Pujals, de La Pobla de Lillet, la generositat del qual deixant-me el seu arxiu fotogràfic i explicant-me la història del transport d'aquest municipi de la comarca del Berguedà, m'ha permès redactar aquesta crònica.
Sovint la recerca de fotografies antigues concretes permet de trobar altres arxius fotogràfics igualment importants i que d'antuvi desconeixies. Aquest és el cas de la troballa del magnífic arxiu fotogràfic del senyor Eduard Pujals. Seguint les indicacions del senyor Manel Mir, de TRANSPORTS MIR de Ripoll, sobre un autocar Nazar que havia pertangut a l'empresa AUTOS CAMPRUBÍ de La Pobla de Lillet, vaig tenir la sort de poder conèixer al senyor Pujals i gaudir de les fotografies d'època que llur pare havia pres sobre la vida d'aquest municipi d'ençà dels anys quaranta, algunes de les quals recullen vehicles que participaven en diverses festivitats com era la celebració de Sant Cristòfol.
La Pobla de Lillet era abans de la guerra civil del 1936-1939 un poble pròsper i ric. Hi havia una activitat industrial molt important encapçalada per la la fàbrica ASLAND del Clot de Moro dedicada a la construcció de ciment portland, d'estil modernista i amb unes remarcables voltes catalanes, construïda per iniciativa del gran industrial Eusebi Güell i encarregada al conegut arquitecte valencià Rafael Guastavino, el qual es va especialitzar en edificis industrials i estacions de tren als Estats Units, país on va difondre la volta catalana en remarcables edificis avui dia catalogats, motiu pel qual als EEUU la volta catalana és coneguda com a "Guastavino system" i que aquest deixondit arquitecte va patentar.
Si bé aquesta fàbrica ASLAND del Clot de Moro és situada al municipi limítrof de Castellar de N'Hug, donava feina a molts treballadors de La Pobla de Lillet, els quals es traslladaven fins a la fàbrica en un petit trenet que arribava fins a Guardiola de Berguedà; aquest tren ha estat feliçment recuperat per iniciativa de la Generalitat de Catalunya esdevenint una atracció turística amb gran èxit d'usuaris, i amb una estació als jardins Artigas de La Pobla de Lillet, dissenyat pel gran arquitecte Antoni Gaudí. Segons les darrers dades, aquests mesos d'estiu del 2009 ha estat utilitzat per més de 10.000 persones. També cal destacar que aquesta empresa tingué una important flota de camions GMC en la dècada dels anys 1940 i 1950, de la qual no hem pogut pas trobar cap fotografia.
La Pobla de Lillet, la importància de la qual es palesa per haver tingut una caserna de la Guàrdia civil i un col·legi d'ensenyament dels Germans de La Salle, també va tenir al llarg del segle XX, les següents altres fàbriques:
1) TEIXITS ARTIGAS ALART SA, propietat del senyor Joan Artigas, industrial tèxtil i amic d'Eusebi Güell, qui va encarregar a l'Antoni Gaudí el disseny del jardí de la seva residencia privada, a un costat de la riba del riu Llobregat, i que avui dia és una important atracció turística després d'haver estat curosament restaurats l'any 1992; l'antiga fàbrica tèxtil ARTIGAS avui dia és la indústria PAPELERA BARRAL SA, propietat del senyor Agustí Barral.
2) També hi havia la fàbrica de xocolates FÀBREGAS, propietat del senyor Jaume Fàbregas, la qual ja abans de l'any 1936 feia un repartiment amb una furgoneta Citroën per tots els municipis de la comarca del Berguedà i, fins i tot, servia a Manresa capital.
3) Una altre empresa tèxtil fou TEIXITS ANTONI COSTA MALLOL SA, coneguda popularment com "Can Costa", la qual avui dia encara fabrica cortines amb una desena de treballadors.
4) També hi havia l'empresa tèxtil TEIXITS PUJOL SA, que posteriorment esdevindria TEIXITS REBÉS SA, si bé al poble sempre fou coneguda com "Can Pujol".
5) També és remarcable la fàbrica GASEOSAS Y SIFONES CAMPRUBÍ, propietat del senyor Antoni Camprubí, conegut popularment com en "Ton Gravat", el qual fou nomenat batlle de La Pobla de Lillet en els anys 1950. Aquest senyor va tenir dos fills molt emprenedors: en Josep, qui va tenir l'empresa de taxis i autocars AUTOS CAMPRUBÍ; i l'Antoni, el qual tenia diversos sales de cinema com el "Cine Llobregat" a La Pobla de Lillet, el cinema "La Molina" de Ripoll i altres sales de cinemes a Barcelona.
6) La última indústria, del ram de la fusta, era propietat del senyor Antoni Brecha i Berguedà, amb una nau al centre del poble i dedicada a la fabricació de perxes, escales de fusta i cadires.
Malgrat la maltempsada de la guerra civil, La Pobla de Lillet reprengué l'activitat econòmica en la llarga i cruenta postguerra, facilitada en part perquè la col·lectivització forçosa de l'empresa ASLAND del Clot de Moro va salvar la fàbrica de les destrosses habituals provocades per les patrulles d'incontrolats. Aquesta revifalla va permetre que a començaments de la dècada de 1960 La Pobla de Lillet arribés a tenir uns 2.900 habitants; tanmateix, des de l'any 1964 va iniciar-se una progressiva davallada de la població que ha arribat fins avui dia, amb poc més de 1400 habitants, molt dels quals són gent gran jubilada.
Aquesta important activitat industrial de La Pobla de Lillet al llarg del segle XX va permetre la creació de diverses empreses de transports de mercaderies i persones, les quals durant els anys 1940 i 1950 eren les següents:
1) TRANSPORTS JOSEP CAPDEVILA, la qual va tenir aquest bonic Pegaso amb llur caixa de fusta, fotografiat pel pare del Sr. Pujals en la celebració de la festivitat de Sant Cristòfol, just en el monent en que és beneït pel rector de la vila:
Un altre camió de TRANSPORTS JOSEP CAPDEVILA fou aquest GMC, la procedència del qual desconegut: podria haver estat adquirit a una subhasta de l'exèrcit o comprat a la fàbrica ASLAND. Aquest camió també fou fotografiat en llur participació en la festivitat de Sant Cristòfol, celebració molt viscuda en els anys 1940 i 1950:
Aquestes dues fotografies hi veiem un altre dels camions d'en Josep Capdevila:
Un germà d'en Josep Capdevila, en Joan, va traslladar-se a Ripoll on va fundar TRANSPORTS CAPDEVILA, el despatx central dels qual era a l'estació del tren de Ripoll atès que es dedicava a repartir tota la paqueteria de la RENFE pels pobles de la comarca del Ripollès, incloent-hi La Pobla de Lillet.
2) La segona empresa era AUTOS CAMPRUBÍ, fundada per l'Antoni Camprubí, "Ton Gravat", abans de la guerra civil, la qual disposava de diversos autocars; els seus fills Josep -excel·lent mecànic i apassionat de l'automoció- i Antoni en prengueren el relleu.
Així, els germans Josep i Antoni reiniciaren l'activitat a la dècada de 1940 amb un servei de taxis. En aquesta fotografia es veu en primer terme el cotxe d'en Jaumet Fàbregas; al darrera hi ha els dos taxis dels germans Camprubí, un dels quals és un "haiga", sobrenom popular amb que eren coneguts els luxosos cotxes nordamericans de color fosc i abundants cromats que s'importaren amb comptagotes a partir de la dècada del 1950; també hi ha un petit autocar d'aquesta empresa:
En aquesta altre fotografia, s'hi veu en primer pla el rector del poble marxant en una Vespa; al fons hi ha el petit autocar d'AUTOS CAMPRUBÍ:
Aquesta fotografia, corresponent a un enterrament de l'any 1954, es veu dos autocars i dos taxis d'AUTOS CAMPRUBÍ aparcats el bell mig del poble:
Ací veiem un dels autocars d'AUTOS CAMPRUBÍ travessant el pont sobre el riu Llobregat de la carretera de Ripoll, el qual fou reconstruït pel cos d'enginyers de l'exèrcit espanyol l'any 1944, atès que l'antic pont havia estat dinamitat i aterrat el 7 de febrer de 1939 per l'exèrcit de la República en llur retirada:
En aquesta postal turística presa a finals de la dècada de 1960, s'hi veu dos autocars d'AUTOS CAMPRUBÍ: un antic autocar amb motor Ebro i un Sava.
Durant la dècada de 1940 i començaments dels anys cinquanta AUTOS CAMPRUBÍ compartia amb AUTOCARS MIR de Ripoll la titularitat de la línia regular entre La Pobla de Lillet i Ripoll, la qual aleshores registrava un gran nombre d'usuaris; posteriorment aquesta línia regular seria coberta únicament per TRANSPORTS MIR atès que AUTOS CAMPRUBÍ en va vendre llur participació.
A més, AUTOS CAMPRUBÍ també realitzava el transport de diversos treballadors a les respectives indústries com fou l'ASLAND del Clot de Moro o els miners de les mines de carbó de Fígols. Cal tenir en compte que aleshores el Berguedà era una comarca densament industrialitzada, i no pas com ara on les indústries són gairebé un record del passat.
El prematur decés del senyor Josep Camprubí l'any 1973 va determinar el tancament de l'empresa i la venda dels tres autocars que tenia aleshores: un Nazar de 40 places equipat amb un motor Perkins Hispania, un Sava de 35 places i un altre Sava de 45 places. En aquesta fotografia es veu en primer pla el garatge d'AUTOS CAMPRUBÍ, a la carretera de Ripoll, al costat de la benzinera de CAMPSA; actualment en aquesta nau hi ha un taller mecànic de vehicles.
3) Una altra agència de transports que hi hagué a La Pobla de Lillet fou "LA POBLETANA", fundada pels germans Corbalan Cascales, establerts després de la guerra civil. Aquesta empresa de transports avui dia instal·lada a Berga i Manresa, tenia aleshores fins a vuit camions, entre els quals Chevrolets i Sava. Ací veiem un camió de LA POBLETANA participant en la festa de Sant Cristòfol:
Aquest camió amb els anys se li va canviar el motor original, equipant-lo amb un motor Barreiros Diesel, pràctica que era molt habitual aleshores.
4) Com ja s'ha dit, TRANSPORTS MIR, de Ripoll, era cotitular de la línia regular entre La Pobla de Lillet i Ripoll. Amb aquest objectiu, hi aparcava un autocar a la plaça del centre del poble, el qual ací veiem en aquesta fotografia d'època:
En aquesta altre fotografia presa pel pare del senyor Pujals l'any 1940, es veu un grup de noies dins d'un autocar de l'empresa MIR que fou cremat el 7 de febrer del 1939 per l'exèrcit republicà en llur reculada cap a la frontera. Aquest vehicle estigué força anys a la carretera de Ripoll. Al fons s'hi veu la silueta emblanquinada del Pedraforca:
5) Un dels altres transportistes que hi hagué a La Pobla de Lillet després de la guerra civil fou en Joan Soler, conegut popularment com "El Cabrit". En aquesta fotografia de l'any 1940 s'hi veu el camió del senyor Soler participant a la festa de Sant Cristòfol. Aquest camió es dedicava a tasques forestals i enretirar fusta dels boscos. Cal remarcar d'aquesta fotografia els treballs de reconstrucció del pont sobre el riu Llobregat que els soldats republicans van dinamitar per a entorpir l'avanç de l'exèrcit del general Franco.
6) En aquesta altre fotografia veiem a en Jaume Cortichs, conegut com "El Murcarols", engegant llur tractor en la festivitat de Sant Cristòfol. Aquest tractorista va morir uns anys més tard quan va bolcar-li el tractor a Guardiola de Berguedà.
El camió del darrera amb matrícula B-68212, amb llur caixa refeta, pertanyia a TRANSPORTS CAPDEVILA, conegut popularment com "El Rugé", el qual es dedicava anar al bosc i transportar fustes.
7) A la dècada de 1950 La Pobla de Lillet disposava d'aquesta ambulància, de fabricació nordamericana i que fou importada mercés al Tractat de col·laboració celebrat entre el règim franquista i els EEUU l'any 1953.
Aquesta ambulància fou un dels avantatges que tingué La Pobla de Lillet amb el nomenament com a batlle del senyor Eugenio de la Peña i Lorenzo, militar de sanitat, el mandat del qual va coincidir amb una revifalla econòmica en aquest municipi, assolint gairebé els tres mils habitants. Aquest batlle també participarà en el darrer viatge de comiat del carrilet de la fàbrica de ciment del Clot de Moro el 12 d'octubre de l'any 1963, tancament al qual va oposar-s'hi. Se'l recorda com un home estricte i molt rigorós amb el compliment de la legalitat vigent, fet que suposava una seguretat jurídica i una clara interdicció de l'arbitrarietat i corrupció, força generalitzada en aquella època.
8) En aquesta altra fotografia s'hi veu el cotxe del senyor Agustí Barral, matriculat a València, un dels bonics i escassos cotxes nordamericans que circulaven aleshores:
9) En aquesta postal dels anys 1920, del conegut fotògraf Roisin, s'hi veu al fons un autocar Hispano Suiza aparcat a la plaça del Fort de La Pobla de Lillet; a la dreta hi ha l'antic pont sobre el riu Llobregat dinamitat el febrer del 1939:
10) En aquesta fotografia de finals dels anys 1950 s'hi veuen diversos vehicles creuant el pont del riu Ripoll, reconstruït l'any 1944, participant en la festivitat de Sant Cristòfol:
El Jeep que es veu en segon lloc i la furgoneta blanca del final de la cua, pertanyien a l'empresa ASLAND del Clot de Moro.
En properes cròniques continuarem exposant altres vehicles que hi hagué per aquestes contrades, la feina dels quals conjuntament amb la dels homes i dones d'aleshores fou imprescindible per a superar uns anys duríssims en tots els aspectes.
