Prosseguim l'exposició d'alguns dels vehicles comercials i industrials que es produïren a Espanya en els anys 1960. Comencem amb l'Ebro D, llançat al mercat a finals dels anys 1960 i que fou el primer camió espanyol dotat d'una cabina abatible. En aquest punt, és curiós que el model cabina quadrada que Pegaso comercialitzà l'any 1972 no l'incorporés pas la cabina abatible. Un error greu de planificació que visualitza un cert anquilosament en l'adopció de decisions per part dels responsables ENASA atès que Motor Ibérica SA ja havia incorporada la cabina abatible l'any 1968.
El model D de Ebro arrencava amb el D150 i finalitzava amb el D700. Fou un èxit rotund i el camió per antonomàsia del transport lleuger a Espanya en els anys 1970. Fitxa dels models Ebro D150 i D350 equipat amb una cabina moderna, bella, panoràmica, funcional i còmode pels estàndards d'aleshores:
L'Ebro D450 i 550, models que han deixat un bon record entre els transportistes que els conduïren:
El models D600, del qual no disposem de la fitxa, i el D700 en foren grans clients els recaders o ordinaris que els carrossaren amb caixes de fusta i vela. La combinació de camions concebuts per trajectes curts més el poc pes que traginaven els ordinaris -principalment paqueteria- els feia ideals per aquesta activitat.
A diferència de la resta de models de la sèrie D, el D600 i el D700 equipats amb uns motors de sis cilindres foren un veritable desastre, una calamitat. Un preludi del que succeí amb els Ebros de la sèrie P, un model dotat d'una cabina elegant i moderna i un motor pèssim, una pura ruïna, un nyap. Per aquest fet, malgrat les grans vendes que tingueren en el seu temps per la confiança que els professionals dipositaven sobre els vehicles Ebro, una fama merescuda i justificada, poques unitats d'aquests models han arribat fins els nostres dies. És opinió comuna i estesa que Perkins fou un gran fabricant de camions dièsel lleugers i petits; en canvi, els motors grossos que produí de més cilindres i potència defraudà les expectatives creades. Això sí, el soroll que emetien els motors d'aquests camions era meravellós.
Fitxa de l'Ebro D700 i del Land Rover que Metalúrgica Santana SA produïa a Linares:
El senyor Jordi Busquets conserva també les fitxes d'un quants vehicles que comercialitzà la casa Barreiros. La primera és d'una furgoneta fabricada sota llicència i que no tingué pas gaire èxit -se n'han conservat molt poques unitats fins els nostres dies- i un camió militar de cabina avançada:
Prosseguim amb la fitxa d'un Barreiros Saeta, camió d'una gran polivalència d'usos, i un Super Azor carrossat amb una caixa frigorífica:
Un Barreiros Centauro de tres eixos, concebut pel sector de la construcció, i un Super Azor equipat amb la cinquena roda, un model escombrat per les vendes que en aquest segment tingué Pegaso:
Un altre Barreiros Centauro amb més capacitat de càrrega i un bonic autocar Barreiros AEC, també produït sota llicència, de la casa Melià. Quan es tractava d'abaratir costos de disseny i investigació, el senyor Eduardo Barreiros era un as:
Continuarà.
