Un altre encert de l'editorial Salvat: la reproducció a escala d'un autobús Barreiros que fou de l'empresa Olivetrans de Banyoles (Pla de l'Estany).

En Joan Brugués i Prat, l’Olivet com era conegut, que morí el 5 de març de 2017, fou un puntal d’una gran solidesa en l’impuls i creixement d’aquest bloc. Home d’una gran sociabilitat i generositat -les portes de casa seva eren sempre obertes a qui volgués visitar el seu museu particular o consultar la seva biblioteca especialitzada en automoció que contenia un gran nombre de catàlegs de vehicles originals-, tenia una extraordinària facilitat per les relacions socials. Aquest fet, combinat amb l’amistat amb molts transportistes gironins -principalment de transports de viatgers- i carrossers, actius i desapareguts, va facilitar-nos l’accés a molts arxius fotogràfics i la recopilació d’històries exposades pels protagonistes, degudament consignades en aquest espai. I tothom que ens obrí les portes de casa seva per mediació de l’Olivet en parlava bé. Ningú mai formulà cap comentari desfavorable del senyor Brugués. Aquest fet, en el nostre país, no és pas gaire corrent. 

Sempre opinà que la feina del bloc s’havia començat vint anys tard. L’any 2009, quan aquest bloc fou posat en funcionament, un gran nombre dels protagonistes principals del transport del país -ordinaris, transportistes, carrossers i mecànics- havien passat avall. I l’Olivet, per llurs coneixements i coneixences i manera de ser, era, creiem, la persona ideal per haver prosseguit i posat al dia l’obra titànica, essencial i enciclopèdica que deixà el carrosser Josep Vert: la recopilació de les carrosseries produïdes pels carrossers gironins i dels clients que tenien, bàsicament, empreses catalanes de línies regulars i serveis discrecionals. No hi fórem pas a temps, per desgràcia. Molta feina no s’ha pas pogut acabar. 

En el curs d’uns quants anys, ens trobàvem invariablement els dissabtes. Des de casa seva, a Banyoles, marxaven a visitar transportistes escampats per les comarques gironines. Recollida la història de l’empresa i les fotografies conservades, remataven la feina amb un dinar en el qual el senyor Brugués explicava anècdotes i facècies de transportistes, algunes de ben sucoses. També vivències personals relatives al transport, una activitat iniciada pel seu avi al poble de Tortellà, a l’Alta Garrotxa, i que els seus fills continuen. Quatre generacions de transportistes gironins. 

Les sortides dels dissabtes foren, pels qui l'acompanyaren en aquestes expedicions, d'un gran enriquiment personal gràcies a la memòria fabulosa que en Joan Brugués sempre tingué. Haver-lo tractat assíduament els darrers anys de la seva vida fou un privilegi meravellós i un record inoblidable. La colla que l'acompanyàvem el trobem a faltar; en Pere Liu, sempre que en parlem, expressa el buit que la seva absència li ha deixat. Els dissabtes han perdut al·licient i interès. La seva pèrdua, a causa d’una malaltia que se li manifestà el novembre de 2016, fou una desgràcia immensa.

Fa un temps, els responsables de l’editorial Salvat contactaren amb la família Brugués per reproduir un dels autocars que tingué l'empresa Olivetrans de Banyoles (Pla de l'Estany). Obtingut el consentiment preceptiu, fa pocs dies han comercialitzat, dins la sèrie de vehicles històrics espanyols, la reproducció a escala 1:43 d'un autobús Barreiros AEC A105 carrossat per Ayats d'Arbúcies que tingué el senyor Brugués. Publicitat i fotografies d'aquest model:

Fotografies d'aquest autobús Barreiros que tingué l'empresa Olivetrans, el disseny del qual és característic dels models que Ayats, un dels grans carrossers del país, construí en el curs de la dècada de 1960:

Els detalls que conté la maqueta palesa la qualitat del resultat final assolit, admirable:

L'any 1962 les empreses Barreiros Diesel SA i AEC van constituir la societat Barreiros AEC SA, participada respectivament en un 75% de capital espanyol i un 25% de britànic. L'objecte social fou la fabricació d'autobusos i camions dúmpers. Aprofitant el xassís del model AEC Reliance fou produït l'autobús Barreiros AEC A105 impulsat amb un motor dièsel de Barreiros de deu litres de cubicatge que oferia cent sentanta cavalls de potència, rendiment bastant considerable aquells anys. 

Aquest model fou carrossat per uns quants constructors de carrosseries espanyols. Ayats, un dels grans carrossers catalans que en la dècada de 1960 produí en la fàbrica que tenia a Arbúcies, comarca de La Selva, carrosseries d'una gran bellesa i qualitat, també carrossà aquest model. El senyor Joan Brugués, amo de l'empresa Olivetrans, per poder atendre el volum de feina que tenia aleshores, propiciat, en part, pels serveis discrecionals dels turistes que passaven les vacances a la Costa Brava, posseí uns quants autobusos Barreiros.

El fet que els responsables de l'editorial Salvat, per llur col·lecció de vehicles clàssics a escala que foren produïts a Espanya, la qualitat i rigor de la qual és unànime entre els afeccionats i especialistes, hagi seleccionat i reproduït un dels autobusos que tingué l'empresa Olivetrans, ens ha congratulat especialment. Constitueix un merescut i just homenatge a la figura del senyor Joan Brugués Prat.

Inauguració del nou concessionari Renault Trucks de Motor Tàrrega SA a Figueres (II).

Atenent a la invitació per assistir a la inauguració del concessionari Renault Trucks de Figueres, cursada pels responsables de Taller Tàrrega, a tres quarts de sis de la tarda d'ahir divendres, acompanyats dels senyors Joan Brugués i Joan Vilà, acudirem al polígon industrial Logis Empordà de Borrassà on s'ha aixecat aquest establiment.  

El concessionari Renault Trucks de Figueres, ubicat al carrer de la Pireta 16, en un extrem del polígon industrial Logis Empordà del municipi de Borrassà, disposa d'un emplaçament privilegiat, excel·lent, estratègic: proper a la carretera Nacional II i a l'autopista AP-7. En el punt que registra un major trànsit de camions de tota la Península Ibèrica. El solar disposa d'un gran pati que permet, si s'escau, l'ampliació futura de la nau construïda. El taller és equipat amb la maquinària i utillatges més moderns i d'última generació al servei d'un personal altament qualificat.

Els senyors Joan Brugués i Joan Vilà, de Banyoles, s'encaminen al nou concessionari Renault Trucks de l'Alt Empordà:

En aquesta inauguració ens hem trobat els senyors Antoni i Xavier Esteve Roca, responsables del Taller Tàrrega, l'Àngels, l'esposa de l'Antoni, el senyor Domènec Espadalé Vergés, president de la cambra de comerç de Girona, el senyor Ferran Roquer i Padrosa, alcalde de Borrassà, en Claudi i l'Eduard Herguido, en Carles Tomàs Roure, els senyors Terradas, carrossers de Riudarenes, en Pere Liu, en Miquel Patinyo acompanyat del seu fill Miquel Àngel, en Toni Arimany, en Joan Pujol i en Josep Daranas. 

Prèviament a l'inici de l'acte d'inauguració del concessionari, uns quants amics gaudiren del Barreiros Super Azor. Fou el cas d'en Joan Mercader, dins la cabina, i d'en Joan Pujol, que esperava pacientment el moment d'accedir-hi:

En Joan Mercader al volant del Barreiros Super Azor, un camió que conduí fa quaranta-un anys:

En Joan Pujol retratant l'interior de la cabina del camió i en Carles Tomàs exposant-li a en Joan Mercader alguns detalls de la restauració executada: 

D'esquerra a dreta, l'Eduard Herguido, en Joan Mercader, en Carles Tomàs i en Joan Pujol:

A un quart de set de la tarda començà l'acte d'inauguració del concessionari. El senyor Xavier Pujol, dalt d'una tarima, prengué la paraula per agrair l'assistència de tots els presents en aquest acte:

Tot seguit, el senyor Antoni Esteve prengué per la paraula per agrair l'assistència dels presents a l'esdeveniment, amb una menció especial envers els màxims responsables de Renault Espanya; féu referència a la presència dels dos camions procedents d'Alcarràs i la seva significació: de la fusió, a França, dels constructors Saviem i Berliet en resultà els camions Renault; i a Espanya, el precedent directe de Renault és Barreiros. Dues branques d'un arbre frondós que convergeixen en aquest concessionari. Aquest element simbòlic lliga amb la vinculació i llaços històrics que les terres de l'Empordà han mantingut amb França i també la petja i influència que la llengua i cultura franceses hi han deixat a l'Empordà. 

El senyor Esteve glossà en el seu parlament la història del Taller Tàrrega, antic concessionari i taller de la casa Barreiros que, en llur cinquantè aniversari, es troba immers en una gran expansió arreu de Catalunya. Incidí igualment en l'èxit d'aquesta empresa familiar: un equip de professionals motivat, valorat, respectat i compenetrat en el projecte que presta un servei de gran qualitat per satisfer les necessitats dels clients en el termini més breu possible. Els transportistes coneixen la professionalitat del servei que ofereix Taller Tàrrega des de fa cinquanta anys a Tàrrega; ara per ara també a Lleida, Mollerussa i La Seu d'Urgell; i d'ara endavant també a l'Alt Empordà. 

El senyor Antoni Esteve fotografiat en la seva intervenció:

Al final de la seva intervenció el senyor Esteve fou acompanyat del personal que forma part del Taller Tàrrega de Borrassà, un equip jove i dinàmic implicat amb l'empresa i que disposa d'una gran formació tècnica per atendre les tasques encomanades:

Nosaltres afegim que sovint el servei post-venda és una de les motivacions principals que impulsa a un transportista l'elecció d'un camió en detriment d'un altre. I aquesta circumstància, perfectament coneguda per Renault Trucks España, ha motivat que Taller Tàrrega sigui el nou concessionari del constructor francès en una plaça tan important com és l'Alt Empordà.

Després intervingueren un representant de Renault Trucks España i el senyor Domènec Espadalé en qualitat de president de la Cambra de Comerç de Girona que també procedeix del ram del transport. Acabats els parlaments s'oferiren als assistents una degustació de plats freds i calents, excel·lentment cuinats i servits, acompanyats de tota mena de begudes. Els postres, una selecció de pastissos de tota mena, féu les delícies dels llépols.

En Joan Mercader i Josep Daranas observen una tractora Renault que funciona amb gas:



En Miquel Patinyo amb el seu fill Miquel Àngel, dins la cabina del Sava-Berliet:

En Carles Tomàs mostrant a en Joan Mercader i a en Josep Daranas les fotografies que recullen el laboriós i complex treball de restauració d'aquest camió:

D'esquerra a dreta, en Josep Daranas, en Carles Tomàs, en Joan Mercader i en Pere Liu:




El senyor Xavier Esteve al costat d'una tractora Renault:



En Carles Tomàs assegut a la cabina de la tractora Renault:



Una altre tractora al cim de l'elevador, exposada a l'acte d'inauguració:

A dos quarts de deu del vespre fou l'hora que ens acomiadarem. A desgrat de l'hora, l'acte presentava encara una gran vivacitat:

El nou concessionari Renault a l'Alt Empordà, fotografiat ahir divendres a dos quarts del deu del vespre, en el moment que abandonarem Borrassà per anar a Ripoll:

Continuarà.

El camió de la guixera Corretja que conduïa en Pepet Solà i Vila de Santa Eulàlia de Riuprimer (Osona).

Gràcies als amics Ramon Camprubí i Francesc Malian, de la Plana de Vic, uns bons afeccionats als camions vells i al món del transport antic, hem conegut al senyor Xevi Vilà de Vic. El pare d’en Xevi, en Joan Vilà, havia tingut uns camions Nazar amb bolquet als anys 1960 amb els que traginava per unes bòbiles i unes empreses de material de construcció.

En Xevi Vila conserva un retrat d’un seu oncle, en Pepet Solà i Vila, fill del poble de Santa Eulàlia de Riuprimer, assegut damunt la cabina d’un camió de l'empresa FÁBRICA DE YESOS VIUDA DE CORRETJA, el març del 1950.

En Pepet Solà treballava a l’empresa FÁBRICA DE YESOS VIUDA DE CORRETJA, una guixera familiar que més endavant va comprar una bòbila a la partida de Sentfores sobre la carretera de la Guixa, al municipi de Santa Eulàlia de Riuprimer, on hi produïen totxos. MATERIALS CORRETJA SL, empresa de materials de construcció i decoració, és la successora de l’antiga guixera i la bòbila de Santa Eulàlia de Riuprimer.

En Pepet Solà es retratar amb un cigarro al costat de dos seus companys de feina, amb el camió carregat de feixina en un camí forestal. Era la matèria primera amb que feien anar els forns de la bòbila. La fotografia està enfocada cap a la banda de Tavertet. Al fons, s’albiren els penya-segats de Tavertet. Possiblement que algú del país en sàpiga l’indret exacte on es va prendre el retrat:

El 1950 tot el camp i el bosc a Catalunya estava habitat i treballat. Hi havia molts masos i masies on hi residien pagesos que conreaven la terra, els quals s’esguarden al fons, cap a la vall. Hi havia pocs boscs perquè de la llenya se n’obtenia un rendiment econòmic. Avui dia tot ha canviat molt. El bocs ha anat envaint els antics camps de conreu que es van començar a abandonar després de la gran gelada del 1956.

Volem agrair a en Xevi Vilà aquest retrat d’uns dels camionets que van circular per la Plana de Vic a la dècada dels anys 1950, uns anys que els camions que hi havia a la Plana de Vic eren comptats.