Tercera trobada de camions clàssics de Sant Vicenç de Torelló (i IV).

Després del dinar i d'una dilatada sobretaula, ideal per reposar i fer la digestió, uns quants amics visitarem les instal·lacions que en Ramon Camprubí té als afores de Torelló, on hi tanca la tractora Scania i hi ha guardat un camionet Avia de l'autoescola Freser. De dreta a esquerra: en Ramon Camprubí, en Joan Brugués, en Xavier Pujol, en Pere Liu, en Josep Salarich, en Claudi Herguido, l'Eloi, en Fernando i en Toni Ceballos:

L'Avia de l'autoescola Freser:

Un dels puntal de l'encontre de camions clàssics és l'empresa Transports Arimany Piella de Manlleu. En cada edició, posa a l'abast de l'organització, els afeccionats al tren de Torelló i altres pobles de la vall del Ges, un camió amb una góndola per transportar els vehicles exposats procedents dels pobles propers i que per circumstancies diverses no poden pas circular per la carretera. La causa d'aquest impediment és sovint la falta del compliment dels requisits administratius (legalització de la restauració portada a cap, inspecció tècnica de vehicles en vigor, assegurances i tributs, etc). En aquesta edició, en Toni Arimany facilità aquesta tactora Scania equipada amb un potent motor de vuit cilindres, que arrossegava una góndola:

La góndola de Transports Arimany Piella carregada amb tres camions que marxaven cap a Sant Joan de les Abadesses. Dos Fords amb llurs caixes de fusta que foren de l'empresa Tallers Casals SA de Ripoll, i un camionet ben petit de la casa italiana Alfa, propietat del senyor Joan Moreno, constructor d'obres. Era l'hora dels adéus, del comiat i tancament d'aquest encontre:

D'esquerra a dreta: en Francesc Parramon, l'Antoni Arimany Piella, l'amo dels dos camions Ford que foren de Talleres Casals SA (TACSA), el senyor Musachs, en Joan Moreno, propietari del camionet italià Alfa i en Xavier Castells i Quintana:

El Nazar B de Transports Castells de Barcelona fou, sens dubte, una de les atraccions principals d'aquesta tercera edició de la trobada de camions clàssics de Sant Vicenç de Torelló:

Excel·lent restauració executada pel senyor Castells:

Perfil d'aquest camió, un disseny insòlit, la cabina del qual, un treball finíssim, fou feta per un planxista de Manlleu, en Juanhuix:

De dreta a esquerra: en Francesc Parramon, en Xavier Castells, en Carles Amils i en Pere Sala:

També cal agrair la col·laboració que en aquest encontre presta ARCA (Associació  per la recuperació i conservació autobusos) de Sabadell. Posa un autobús, distint en cada edició, que fa la ruta entre el pavelló municipal d'esports de Sant Vicenç de Torelló i l'estació del tren de Torelló. Molts afeccionats als trens i maquetisme ferroviari es desplacen en el tren de la línia de Barcelona a Ripoll, que té una estació a Torelló:

En aquesta ocasió el vehicle que posà ARCA fou un Pegaso 5062/A, equipat amb un motor de cent vint-i-cinc cavalls de potència i carrossat per Unicar; matriculat l'any 1976, formà part de la flota de l'empresa Transports Urbans d'Igualada. Donat de baixa l'any 2007, anà a parar a ARCA:

La tercera edició de l'encontre de camions clàssics de Sant Vicenç de Torelló, que adopta un format estès a la resta de països europeus que combina exposicions de maquetisme ferroviari amb camions clàssics, dues aficions que segons que sembla estan agermanades, ens ha deixat una sensació agredolça. Hi han comparegut molts afeccionats. Però els nombre de vehicles exposats, a desgrat dels esforços fets pels promotors, ha minvat considerablement. I aquesta reducció de vehicles, atenent a l'afició que a casa nostra el món del motor suscita, incloent-hi també els camions i els autocars, no s'acaba de comprendre. Particularment la poca participació de vehicles clàssics dels pobles propers a Sant Vicenç de Torelló.

Potser cal repensar la trobada de camions clàssics de Sant Vicenç de Torelló i plantejar trobades itinerants arreu de Catalunya. En pobles on hi hagi vehicles disponibles i l'afició local manifesti interès per portar a terme la trobada. Aquesta proposta, que es formula com a reflexió i a títol individual, ja l'apliquen amb èxit de vehicles participants i assistència de públic la trobada anyal que el fòrum Camionesclásicos celebra arreu de l'estat espanyol. Al capdavall, es pot comprendre que després de tres edicions en el mateix indret, hi hagi una certa lassitud. Però en un país com Catalunya hi ha plena capacitat per celebrar, amb gran participació de públic i vehicles exposats, una trobada d'aquesta mena. Ara que s'ha engegat aquesta trobada, amb tres edicions, no podem pas parar-la. 

Aquest espai agraeix vivament l'afany dels organitzadors de l'encontre, els amos que hi han exposat llurs vehicles i els afeccionats que l'han visitada -tant en aquesta edició com en les dues anteriors-, la col·laboració de l'Ajuntament de Sant Vicenç de Torelló i els cossos de les policies locals  i de protecció civil que s'han implicat també en el projecte. I creiem que cal valorar si, per consolidar aquesta mena d'encontres, convé fer-lo en un lloc distint en cada edició.

Tercera trobada de camions clàssics de Sant Vicenç de Torelló (I).

Ahir divendres per la tarda, tal com tenim per costum, abandonarem la ciutat de Barcelona per passar el cap de setmana a Ripoll. L'oscil·lació tèrmica de Barcelona a Ripoll, dues ciutats separades només per cent quilòmetres de distància, era de deu graus. Sortirem a dos quarts de set de Barcelona amb dinou graus i a Ripoll, a les vuit del vespre, el termòmetre de l'automòbil marcava nou graus de temperatura. El temps tampoc era el mateix; assolellat a Barcelona i capotat a Ripoll. 

Ahir vespre, a casa, mirarem amb interès la informació meteorològica que oferia la televisió catalana. Per a la comarca d'Osona, on avui ha tingut lloc l'encontre de camions clàssics, es preveia un temps irregular. O sigui, que podia ploure, caure un ruixat, fer sol o un temps intermitent amb l'alternança de sol i pluja.

Aquest matí, en el moment d'alçar-nos del llit, el temps a Ripoll era plenament tardorenc. Dia humit i fresc amb núvols baixos que, cap al migdia, ha remuntat amb la sortida del sol i l'alegria que envaeix i s'encomana als vilatans. Aquest era el temps que a un quart d'onze ens hem trobat al pavelló d'esports de Sant Vicenç de Torelló. Un dia tapat i fresc que hem combatut amb anoracs. A mig matí, l'aparició del sol amagat rere els núvols ha vingut acompanyat de l'afluència de visitants a la tercera edició de la trobada de camions clàssics de Sant Vicenç de Torelló.   

Enguany hi hagut menys vehicles exposats que en l'anterior edició, la de l'any 2013. És comprensible i lògic que arran de la coincidència de dates amb les fires de Sant Lluc d'Olot, de gran vivacitat i concurrència a la comarca de la Garrotxa, no hi hagin comparegut vehicles d'aquell cantó. Resulta més incomprensible que no hagi comparegut cap vehicle dels pobles del voltant. Llevat del Sava dels senyors Soldevila de Sant Hipòlit de Voltrega, un camió que presenta un gran interès i excel·lent estat de conservació, el Pegaso Tecno de l'empresa Arenes i Graves Castellot SA de Manlleu i el Pegaso Comet de Transports Nord de Torelló, no ha comparegut cap camió més de Vic, Torelló i Manlleu. I n'hi ha uns quants camions guardats i aptes per circular en aquestes dues poblacions industrials. Senzillament no s'entén el poc suport prestat pels amos de camions que resideixen en els pobles limítrofs per a consolidar aquest encontre. 

En un altre categoria cal posar els propietaris de vehicles que havien aparaulat la seva assistència i al darrer moment, amb una qualsevol excusa, s'han fet enrere. A Catalunya, país de pacte i d'un fi sentit comercial, la paraula donada tenia un gran valor. Era un compromís ferm, definitiu, que anava a missa. Sembla que aquesta manera de ser nostra, bàsica per les transaccions comercials atès que atorgava seguretat jurídica, s'està perdent. És la única explicació plausible davant el desistiment d'assistir a aquest encontre feta els dies anteriors a la celebració per alguns  amos de vehicles que s'hi havien compromès. Una pena, tant pels afanys esmerçats pels organitzadors, als qui felicitem per la feina executada i el temps invertit, com pel poc valor que alguns donen a la pròpia paraula. 

El primer vehicle exposat era una ambulància Simca matriculada a Toledo. L'evolució de les ambulàncies al nostre país, aquests darrers quaranta anys, ha estat prodigiós. 

Un dels assistents que mai falla. Antic automòbil Citroen transformat en els anys 1940 en camioneta amb una caixa. La falta de vehicles industrials en la postguerra impulsà la conversió de molts taxis de Barcelona en vehicles de transport:

El senyor Francesc Sagalés també participà en l'encontre amb aquest Ford A jardinera que feia el servei dels balnearis de Caldes de Montbui:

Un Ford que fou de l'empresa Tallers Casals SA (TACSA) de Ripoll i que un afeccionat de Sant Joan de les Abadesses està restaurant; més amunt, l'altre Ford de can Casals amb la cabina pintada de color gris, també propietat del mateix col·leccionista:

El camionet Nazar B de tres-mil cinc cents quilos restaurat pel senyor Xavier Castells i Quintana, un dels organitzadors de l'encontre, gran afeccionat als camions clàssics i erudit de la història del transport de casa nostra:

Aquest camionet, per la novetat que representa, ha estat una de les atraccions principals de la trobada de camions clàssics. És l'únic Nazar restaurat que hi ha ara per ara a Catalunya. Al seu costat, el Pegaso Comet de Transports Nord de Torelló:

Una furgoneta Citroen procedent d'un club d'afeccionats de la Garrotxa. Al fons, passejant, en Martirià Brugada i en Pere Liu:

Un camionet Santana i un camió Ebro B-45 procedent de Manresa:



El camió Ebro de Manresa, ben restaurat:

Un Pegaso Tecno porta-contenidors, encara en actiu -treballa cada dia- de l'empresa Arenes i Graves Castellot SA de Manlleu. En Carles Amils, que el conduïa, ens comentà que a diferència dels camions Volvo, on predomina i mana l'electrònica, aquests Pegasos són fàcils i agraïts de reparar:

I un altre que mai falla, en Ramon Camprubí i la seva tractora Scania, matriculada l'any 1998 i amb set-cents mil quilòmetres recorreguts:

Continuarà.

El camió de la guixera Corretja que conduïa en Pepet Solà i Vila de Santa Eulàlia de Riuprimer (Osona).

Gràcies als amics Ramon Camprubí i Francesc Malian, de la Plana de Vic, uns bons afeccionats als camions vells i al món del transport antic, hem conegut al senyor Xevi Vilà de Vic. El pare d’en Xevi, en Joan Vilà, havia tingut uns camions Nazar amb bolquet als anys 1960 amb els que traginava per unes bòbiles i unes empreses de material de construcció.

En Xevi Vila conserva un retrat d’un seu oncle, en Pepet Solà i Vila, fill del poble de Santa Eulàlia de Riuprimer, assegut damunt la cabina d’un camió de l'empresa FÁBRICA DE YESOS VIUDA DE CORRETJA, el març del 1950.

En Pepet Solà treballava a l’empresa FÁBRICA DE YESOS VIUDA DE CORRETJA, una guixera familiar que més endavant va comprar una bòbila a la partida de Sentfores sobre la carretera de la Guixa, al municipi de Santa Eulàlia de Riuprimer, on hi produïen totxos. MATERIALS CORRETJA SL, empresa de materials de construcció i decoració, és la successora de l’antiga guixera i la bòbila de Santa Eulàlia de Riuprimer.

En Pepet Solà es retratar amb un cigarro al costat de dos seus companys de feina, amb el camió carregat de feixina en un camí forestal. Era la matèria primera amb que feien anar els forns de la bòbila. La fotografia està enfocada cap a la banda de Tavertet. Al fons, s’albiren els penya-segats de Tavertet. Possiblement que algú del país en sàpiga l’indret exacte on es va prendre el retrat:

El 1950 tot el camp i el bosc a Catalunya estava habitat i treballat. Hi havia molts masos i masies on hi residien pagesos que conreaven la terra, els quals s’esguarden al fons, cap a la vall. Hi havia pocs boscs perquè de la llenya se n’obtenia un rendiment econòmic. Avui dia tot ha canviat molt. El bocs ha anat envaint els antics camps de conreu que es van començar a abandonar després de la gran gelada del 1956.

Volem agrair a en Xevi Vilà aquest retrat d’uns dels camionets que van circular per la Plana de Vic a la dècada dels anys 1950, uns anys que els camions que hi havia a la Plana de Vic eren comptats.

El camió Sava 311 dels senyors Soldevila de Sant Hipòlit de Voltregà (Osona).

En Xavier Castells i Quintana és fill d'en Josep Maria Castells Llorens, fundador de TRANSPORTS CASTELLS, de Torelló. També participa d'una gran afició pels camions. Gràcies a ell, vàrem poder conèixer d'altres afeccionats als camions i autocars de Torelló i Manlleu. A més, el senyor Castells ha signat algunes de les cròniques més interessants publicades en aquest bloc sobre la història del transport al nostre país.

Uns quants afeccionats als camions, amics d'en Xavier Castells, tenen l'habitud d'esmorzar plegats al restaurant Cal Jutge, d'Orís, una casa de pedra elegantment decorada, al peu de l'antiga carretera Nacional 152, de Barcelona a Ribes de Freser. Són aquells esmorzars a l'antiga, de forquilla i ganivet que se'n diu, amb carns, embotits i un bon vi. En Ramon Camprubí, transportista de Torelló, i en Francesc Malian, són el pal de paller d'aquesta trobada setmanal.

Aquests esmorzars permeten de conèixer els transportistes i vehicles que han corregut per la plana de Vic. També hi surten un enfilall de carrossers, mecànics i planxistes d'aquells anys. Els antics recaders ja desapareguts i els vehicles el record dels quals ho és oralment, són rememorats en aquestes trobades. La desaparició dels propietaris dels vehicles dificulta de trobar cap fotografia per a conservar-ne el record d'un ofici que està transformant-se ràpidament.

Gràcies als senyors Camprubí i Malian, vam conèixer al senyor Xavier Soldevila, de Sant Hipòlit de Voltregà. Juntament amb un seu germà, en Josep, conserven un camionet Sava 311 que el seu pare, l'Antoni Soldevila Basco, va comprar al concessionari AUTOS SUBMINISTRES VIC SA, l'any 1971.

L'Antoni Soldevila i Basco era un constructor de Sant Hipòlit de Voltregà. Un dels seus clients era el senyor Ramon Terradellas i Relats, fundador l'any 1966 d'AUTO SUBMINISTRES VIC SA, concessionari oficial Pegaso i Sava a la Plana de Vic. Aquest fet va facilitar al senyor Soldevila la compra d'aquest camionet Sava 311:





















Interior de la cabina d'aquest camionet Sava 311, molt ben conservat:







El bolquet que equipa va construir-lo CARROSSERIES COMELLAS, un carrosser de Sallent, a la comarca del Bages. Després de quaranta anys, continua treballant. El bolquet basculant:









L'estat de conservació d'aquest camionet Sava 311 és excel·lent. De sempre que ha estat guardat sota cobert i l'han conduït unes bones mans. Passa periòdicament la inspecció tècnica de vehicles. I malgrat algun bony petit i algun fregament causat pel seu treball, la xapa i l'interior del vehicle estan molt ben conservats. Arrenca a la primera, per bé que a l'hivern, amb el fred, és més mandrós per arrencar.

Els fills del senyor Antoni Soldevila, en Xavier i en Josep, segurament que tindran aquest camionet Sava a casa tota la vida. No els hi ha donat mai cap problema. Targeta de transport del Sava 311:

Permís de circulació del vehicle. Admirable, optimista o il·lusori que el Ministeri de l'Interior espanyol adscrigui aquest Sava a la categoria de vehicle per a pedreres, més encara si es té en compte que legalment disposa de 3.500 quilos de pes màxim autoritzat:

Albarà de lliurament del Sava el 23 d'octubre del 1971:

Per a la seva feina de constructors, en Xavier i en Josep també tenen dues furgonetes Mercedes Benz comprades al concessionari oficial AUTO SUBMINISTRES SA:

Ells però són molt afeccionats a les motos, una afició molt arrelada a Catalunya. El seu pare, de jove, va comprar una Montesa Brio nova. Per encàrrec d'en Xavier i en Josep, un mecànic jubilat l'ha restaurada pulcrament. Fotografies d'aquesta Montesa Brio:







I el 1971, el mateix any que va arribar el camionet Sava a can Soldevila, van comprar una Montesa Cota 274, amb la qual en Xavier gaudeix els caps de setmana practicant trial. O sigui, que és una família de Montesa.

Volem agrair l'amabilitat del senyor Xavier Soldevila ensenyant-nos el camionet Sava 311 i les dues motos Montesa, així com les gestions realitzades pel senyor Francesc Malian a la recerca de fotografies de transportistes osonencs jubilats.