La recuperació de dos petits camions Nazar B i C a Girona i Tarragona.

Avui dimecres ha estat un dia rodó. Un esdeveniment que esperàvem des de feia temps s'ha fet realitat. Ahir al matí, des d'Astúries, vingué cap a Girona una tractora Iveco arrossegant una góndola amb un encàrrec específic, singular. Recollir dos petits camions Nazar i transportar-los fins al lloc d'origen. Tal dit tal fet. A primera hora del matí la tractora Iveco, ocupada per dos conductors, era en una masia de Sant Gregori, municipi de la comarca del Gironès, per recollir un camió Nazar C que fou d'en Narcís Costa Martí, constructor d'obres. Equipa un bolquet construït per Carrosseries Fluvià de Girona. 

Fotografies que recullen la carregada del Nazar C des d'un cobert fins a la góndola, una labor que no ha estat fàcil tal com s'acredita amb les imatges: 

L'estat que presenta aquest camió, amb tots els vidres, inclosos els dels llums davanters, trencats i desapareguts, és absolutament terrible, depriment. Hi ha molta feina a fer amb un cost econòmic considerable. 

Carregat el Nazar C a la masia de Sant Gregori, la tractora Iveco ha marxat cap a la nau que l'empresa Aragonès Transports SA té al grandiós, inacabable polígon industrial de Constantí. Allà ha recollit un Nazar B amb la cabina engrandida que fou del senyor Benito Gil de Cambril. El camió, que ha passat més de vint any al ras, és una pura ruïna. La desaparició de la calandra del radiador i de la visera frontal, la implantació d'uns llums més moderns i d'un eix davanter procedent d'un camió Avia, aguditzen la sensació de desferra. Tanmateix és un vehicle ben interessant car és la única unitat conservada actualment que munta l'estrep d'accés a la part davantera del pas de roda, fet que acredita que fou una de les primeres unitat d'aquest model produïdes pel constructor saragossà.

Carregada del Nazar B que fou del senyor Gil al pati de la nau que Aragonès Transports SA té al municipi de Constantí: 

Els dos camions Nazar, recollits avui dimecres, cara a cara:

Ens congratulem d'aquesta extraordinària notícia que confirma la preservació, a càrrec d'un col·leccionista asturià, de dues unitats produïdes per Factorias Nápoles SA els anys 1963 i 1965, equipats amb els populars motors Perkins Hispania que tan bon rendiment proporcionaven.

Un Pegaso i un Barreiros de Construccions Fusté SA de Cassà de la Selva (Gironès).

Un bon amic ens ha enviat unes fotografies de dos dels camions vells que l'empresa Construccions Fusté SA guarda a la seva planta de Cassà de la Selva, municipi de la comarca del Gironès, un Pegaso 1061 i un Barreiros 300: 

Construccions Fusté SA fou fundada a Cassà de la Selva a mitjan de la dècada de 1960, aprofitant la bonança d'aquells anys, pels germans Lluís i Miquel Fusté. Proveïts amb un tractor Massey Ferguson, que juntament amb un remolc i eines de llaurar, també guarden ben restaurat, feien treballs agrícoles. Treballadors de mena, l'any 1971 estrenaren un Pegaso 1061 comprat a can Forné, el concessionari oficial de Girona, que carrossaren amb un bolquet de can Fluvià. Amb aquest camió feren les primeres excavacions, activitat que ampliaren a les pavimentacions i l'execució d'obres públiques com carreteres, obres d'urbanització, ponts i altres infraestructures. Xavier Alsina SA és l'altre empresa gironina que treballa en aquest sector. Frontal del Pegaso 1061 i interior de la cabina: 

El segon camió fotografiat, un Barreiros 300, és carrossat amb un bolquet de Carrosseries Comellas de Sallent, acreditat carrosser especialitzat en la construcció de bolquets que plegà fa anys; desapareguda l'empresa els treballadors constituïren una cooperativa amb l'ànim de prosseguir la producció de carrosseries. Aquest camió ofereix un xassís llarg, poc corrent en la configuració de vehicles d'obres, fet que l'estilitza i embelleix. Comprat a Gerauto SA, el concessionari oficial Barreiros de Girona, l'accionista principal del qual fou el senyor Joan Puig, que procedia de Dimasa, treballà fins fa poc temps: 

Tablier i palanca del canvi de marxes del Barreiros 300:

D'aquells anys, Construccions Fusté SA conserva tres Pegasos més. El primer, un 1065 Europa matriculat a Madrid que compraren d'ocasió a Transports Gurt de Santa Coloma de Farners; el segon, un Comet també comprat d'ocasió sobre el xassís del qual Bolquets Fluvià SA li muntà una grua Valman. El darrer Pegaso que l'empresa comprà nou fou un Tecno 1217 que encara treballa. No tenim malauradament pas fotografies d'aquests tres vehicles.

Els vehicles de Construccions Fusté SA sempre han presentat un estat impecable, immaculat. De les empreses d'aquest ram a la demarcació de Girona, és de les que destaca per la netedat i excel·lent manteniment dels vehicles. En plantilla han tingut mecànics, pintors i planxistes per el manteniment de la flota de vehicles (camions i maquinària d'obra civil). Gent conservadora i pràctica, han aplicat una hàbil i intel·ligent política de compres: camions Mercedes Benz i màquines Caterpillar. 

Després de treballar amb Pegaso, i llevat de dues tractores Volvo, Construccions Fusté SA sempre ha treballat amb camions Mercedes Benz estrenats nous. Formigons Cassà SL, que produeix i distribueix formigó fresc, també pertany a aquesta empresa constructora familiar. Desconeixem quin serà el futur d'aquests camions que Construccions Fusté SA guarda a  Cassà de la Selva. Si preval l'esperit conservador i prudent que ha presidit la direcció de l'empresa en el curs dels anys, no cal patir gaire.

El camió Ebro M125 de l'empresa de materials de construcció Montserrat Turón Madrenas del carrer de la Rutlla de Girona.

Fa uns dies fotografiarem a Sarrià de Ter un camió Ebro M125 amb més de trenta anys d'antiguitat. Aquest camió va comprar-lo Vidal Constructors d'Aiguaviva i munta un bolquet construït pel carrosser Fluvià.

Bolquets Fluvià fou fundat pel senyor Jaume Fluvià i Espígol, fill de Girona. En els anys 1950 disposava d'un taller que fabricava màquines per produir revoltons de formigó. En la dècada següent es centra en la construcció de bolquets per camions, un producte aleshores molt demandat per paletes i empreses de materials de construcció. Els primers bolquets construïts es muntaren damunt de camions Unimog. Tenia el taller al carrer Cardenal Margarit 2-4 de Girona. Anys més tard, atès que els camions era cada cop més grossos, Bolquets Fluvià va haver-se de mudar al polígon d'Aiguaviva. Són uns bolquets molt apreciats per la seva qualitat.

La construcció de bolquets li permeté al senyor Fluvià d'esdevenir representant de les grues sueques Hiab. Oferia als seus clients el bolquet més la grua Hiab. També hi havia aleshores les grues Valman produïdes per Talleres Valman SA, de Saragossa, comandada pel senyor Pedro Manero. El seu representant a Girona era el senyor Jaume Xifra, amb un establiment al barri de Sant Narcís de Girona; aquest establiment el senyor Xifra també l'usava per llur representació dels tractors John Deere. El senyor Xifra també produí bolquets en un taller de Sant Julià de Ramis; més endavant es va mudar a una nau del polígon industrial Pla d'en Xuncla de Sarrià de Ter. 

En els anys 1960 van sorgir a les comarques gironines uns quants emprenedors que fabricaren bolquets. Juntament amb en Jaume Fluvià i en Jaume Xifra s'han de consignar l'Enric Vàzquez que produïa sota la marca Evac, Carrosseries Terradas de Riudarenes, en Martí Font i Juanola a Figueres, Esmi de Besalú, Talleres Ran de Sant Julià de Ramis, Sol-Xar de Girona i Carrosseries Bertran de Banyoles que havia construït bolquets de fusta. 

Quan Hiab SA comprà Talleres Valman SA, la família Fluvià agafaren la representació de les grues italianes Fassi, un gran producte. Hiab SA potencià la producció i les exportacions de la fàbrica de Talleres Valman SA de Saragossa, que opera amb el nom de Hiab Valman SA. Avui dia Bolquets Fluvià SL la dirigeixen en Santiago i l'Emília Fluvià Parés, fills del fundador.

Fotografies del Ebro M125 comprat pel senyor Josep Madrenas, titular d'un magatzem de materials de construcció del carrer de la Rutlla de Girona que avui dia dirigeix la senyora Montserrat Turon i Madrenas, a Vidal Constructors d'Aiguaviva, el seu primer propietari:

La combinació de colors d'aquest Ebro M125 és sòbria i elegant. Manté a la cabina el color crema servit de fàbrica que s'adiu amb to verd pàl·lid del bolquet. Aquest camió, que és un model de la casa Ebro que no n'hi ha gaires unitats conservades perquè aquests darrers anys hi ha hagut una autèntica esbandida, tant de bo que encara pugui treballar una colla d'anys i els afeccionats veure'l.