El Barreiros Halcon de Transports Pujol de Sant Feliu de Codines: les primeres rutes arreu d'Espanya.

TRANSPORTS PUJOL va experimentar una forta embranzida amb la incorporació a l'empresa d'en Josep Pujol i Vallcorba, fill de l'Antoni i de la Maria. En Josep va entrar a l'empresa coincidint amb el gran tomb que va experimentar el país arran de la implantació del Pla d'Estabilització Econòmica l'any 1959.

La bonança econòmica derivada de la nova política econòmica, amb una tímida liberalització, i el creixement subsegüent, van impulsar els primers transports per tot l'Estat Espanyol, principalment pel País Valencià, on hi havia un dinàmic teixit de petites empreses familiars i una notable producció agrícola, i Madrid, la capital de l'Estat beneficiada del centralisme que va implantar-se a principis del segle XVIII amb els Borbons i que s'ha mantingut inalterat fins als nostres dies. 

Al tombant dels anys 1960, TRANSPORTS PUJOL traginava les mercaderies que havia cobert de sempre. Des de Sant Feliu de Codines i voltants, cap a Barcelona, baixaven productes agrícoles i les lleteres que fabricava l'empresa Vallcorba plenes de llet procedent de les granges de Sant Feliu de Codines i dels pobles propers. També baixaven patates que produïen en Felip Badia i Flaquer i llur fill Emili, de Can Trumfet, en una finca de Bigues i Riells. Són uns anys que encara hi havia demanda de fusta i l'activitat de desemboscar era intensa.

En Josep Pujol va decidir de comprar un camió Barreiros Halcon i va carrossar-lo amb una caixa de fusta per transports generals. En aquells anys, solament es podia comprar un Pegaso o un Barreiros. Al mercat, no hi havia més oferta disponible. En Josep Pujol va optar per Barreiros, una marca en què sempre hi confiaria:

Els camions de Can Pujol els tancaven en un garatge de Sant Feliu de Codines. L'Emili Badia, en Trumfet, els greixava i repassava els nivells a canvi de vint-i-cinc pessetes per camió. Amb aquest capital, l'Emili ja en tenia prou per anar al cinema i prendre's un refresc.

Amb aquest Barreiros Halcon TRANSPORTS PUJOL va fer viatges per tot l'Estat Espanyol. Malgrat que era una cabina de reduïdes dimensions, sense llit per acotxar-se i descansar, es transportava mercaderies on calgués per aquelles carreteres de l'època. Un viatge de Barcelona a Madrid, les dues ciutats més importants d'Espanya, era en aquells anys una odissea. A Catalunya, havent sortit de Barcelona hi havia el port del Bruc, amb llurs revolts tancats; al cap de pocs quilòmetres, per penetrar a la comarca de la Segarra i el pla de Lleida hom es trobava el port de la Panadella; quan s'entrava a l'Aragó, traspassat el riu Cinca, calia superar el port de Fraga, molt costerut. Aquells motors tan justets, patien de valent.

Aquest Barreiros Halcon també li permetia a Transports Pujol d'atendre els clients que tenia a Sant Feliu de Codines i a Barcelona. És el cas de l'empresa tèxtil Permanyer Vilanova. Li transportava el teixit de roba que produïa a la fàbrica de Sant Feliu de Codines als magatzems tèxtils del carrer de Trafalgar i la Ronda de Sant Pere de Barcelona que venien a l'engròs. Dues fotografies del Barreiros del Barreiros Halcon a la carretera general de Madrid a València:

El Barreiros Halcon aturat a un d'aquells restaurant de l'època, sòrdids, infectes i misèrrims, desproveïts de tota gràcia, de nom exòtic -Restaurante Oasis- i amb la propaganda de Coca-Cola. A l'autovia de Castelldefels, fins no fa gaire anys, encara n'hi havia uns quants d'aquests restaurants on s'hi aturaven els escombriaires de Barcelona i l'Hospitalet del Llobregat quan anaven o tornaven de l'abocador del Garraf, ja clausurat: 

El camió ben estibat. Calia aprofitat el viatge al màximum. I les autoritats de l'època eren més permissives que no pas actualment:

El Barreiros Halcon aturat en una carretera general espanyola de principis dels anys 1960. El trànsit encara era molt baix. L'activitat econòmica tot just s'havia desvetllat:

A la dècada de 1960, en Transports Pujol va ampliar la flota amb la compra de camions Barreiros per atendre els serveis de transport que li demandaven. Van ser uns anys molt bons pel transports, en contrast amb el que succeeix avui dia.  

TRANSPORTS BARÓ de Santa Eulàlia de Ronçana.

TRANSPORTS BARÓ, de Santa Eulàlia de Ronçana, va començar l'activitat de transport anant a bosc, una activitat important a la dècada del 1940 i 1950. Carregaven els camions de troncs, carbó i pelats que transportaven cap a Barcelona i ciutats properes.

En aquells anys hi havia unes quantes empreses familiars de transports als pobles de la vall del riu Tenes -Sant Quirze de Safaja, Sant Feliu de Codines, Bigues i Riells, Santa Eulàlia de Ronçana, Lliçà d'Amunt i Lliçà d'Avall- que treballaven principalment en l'explotació forestal dels boscos d'aquests municipis.

Transports Baro igualment recollia diàriament la llet de les granges i cases de pagès de Santa Eulàlia de Ronçana, Bigues i Riells, l'Ametlla del Vallès, Lliçà d'Amunt i de Vall. Usaven les lleteres d'alumini fabricades per l'empresa Vallcorba de Sant Feliu de Codines per traginar la llet.

Un camió Bedford de l'empresa Transports Baró. Muntava una caixa de fusta per a transports generals amb una marquesina que li permetia de traginar troncs, pelats i les lleteres recollides a les cases de pagès:

El Bedford fotografiat en una carretera oberta després d'una gran nevada:



El Bedford fotografiat al costat del gruix de la neu acumulada:

En Josep Baró i Bonet, amo de Transports Baró, fotografiat damunt d'una seva moto:

Amb la davallada del rendiment econòmic de les activitats forestals i la irrupció d'empreses especialitzades en el transport de llet amb camions equipats amb cisternes com La Comercial Vigatana, en Josep Baró i Bonet va decidir d'orientar el negoci envers els transports generals i rutes nacionals. El transport de proximitat era reservada als recaders. 

Ford Thames Trader, matriculat a Madrid, amb una caixa per transports generals fotografiat l'any 1969 al costat del garatge de Transports Baró a Santa Eulàlia de Ronçana. Aquest Ford, carregat fins al capdamunt, era un dels millors camions que hi havia en aquells anys. Estava pintat amb la combinació de vermell i verd que identifica aquesta empresa de transports familiars vallesana:

Per al transport per carretera de tota mena de mercaderies es va decidir la renovació i modernització la flota de camions amb vehicles adients per aquesta feina, com aquest Pegaso 1083:

A la dècada dels anys 1970, Transports Baró  tenia un flota de camions Pegaso 2080, 1083 i Europa i tractores Dodge-Barreiros. 

A mitjans dels anys 1980 es van comprar les primeres tractores Pegaso amb turbo. Tractora Pegaso 1231T, un vehicle excel·lent, fotografiada a Santa Eulàlia de Ronçana:

A partir dels anys 1990, Transports Baró va començar a comprar camions estrangers, optant per un dels millors camions europeus, Volvo. 

Tractores Volvo de l'empresa Transports Josep Baró SL aparcades a la nau ubicada a la carretera de Sant Feliu de Santa Eulàlia de Ronçana: 

Moderna nau cantonera d'aquesta empresa ubicada al polígon de Can Magre de Santa Eulàlia de Ronçana:

Tractora Volvo de Transports Josep Baró SL aparcada al polígon industrial de Can Magre:

Una tractora Volvo, recentment matriculada, aparcada al pati de l'empresa:



Una altre tractora amb uns quants quilòmetres recorreguts:

Volem agrair a la família Baró Bonet i a l'amic Emili Badia "Trumfet" aquestes fotografies que il·lustren la història d'aquesta important empresa familiar de ttransports generals de Santa Eulàlia de Ronçana.

L'Ebro D150 de l'Emili Badia "Trumfet" de Sant Feliu de Codines (Vallès Oriental).

L'Emili Badia i Soler, en "Trumfet" com és conegut arreu, és fill de Sant Feliu de Codines (1945). El seu pare, en Felip Badia i Flaquer, pagès d'ofici, va néixer l'any 1900 a Can Maspons de Bigues i Riells, un mas del segle XVII amb capella pròpia que havia estat propietat d'en Francesc Maspons i Anglasell, destacat jurista defensor del dret civil català. Llur mare, la Francisca Soler i Llívia, era nascuda a Sant Feliu de Codines.

La branca materna de l'Emili Badia s'havia dedicat des del segle XVIII a la compravenda de patates, cereals, adobs i pinsos. Aquest tubercle s'anomena trumfa en algunes contrades catalanes, com Camprodon i Molló, al Ripollès. Per això, la família Soler era coneguda com a "Trumfet", sobrenom que va heretar l'Emili Badia. Ja en la primera guerra dels carlins, la família era coneguda amb aquest sobrenom per aquesta activitat comercial.

L'Emili Badia, de ben jove, va fer de tractant de patates, cereals, adobs i pinsos. Marxava fins a Planoles (Ripollès) on s'estava a la pensió de Can Sunyer, avui dia tancada, comprant les collites de patates que posteriorment venia als majoristes de Barcelona i Granollers com el senyor Isidre Pucurrull. Aquestes majoristes venien les collites al seu torn al minoristes de Barcelona, Granollers i altres ciutats industrials. També comerciava amb pagesos de la Cerdanya, estant-se a l'hotel Terminus. Es desplaçava en tren perquè en aquells anys no tenia carnet de conduir. Els tractes amb les patates va permetre-li de conèixer al senyor Berrier, un important propietari i productor de patates del bufet, de Puigcerdà.

L'Emili Badia també comprava les famoses patates del bufet als pagesos de la plana de Vic. Concretament als senyors Capdelacreu i Vidal, majoristes de patates. La terra i el clima de Vic dóna unes collites abundoses de patates del bufet, d'excel·lent qualitat i gust.

La branca materna de l'Emili Badia, propietaris rurals amb finques i masos, s'havia dedicat a la compravenda de patates. Per culpa de diversos encontres que es succeïren des de les guerres carlines fins a la guerra civil de l'any 1936-1939, van haver-se de vendre les terres i les masies. Per aquesta causa, la mare de l'Emili, la Francisca Soler i Llívia, va haver de treballar de ben jove a la fàbrica tèxtil Roca Umbert de Sant Feliu de Codines, fins a llur jubilació, als setanta anys d'edat.

L'Emili Badia simultaniejava la feia de tractant de patates amb el treball de cambrer els caps de setmana i els mesos d'estiu. Havia treballat pels restaurants Can Vidal i l'hostal del Sol de Sant Feliu de Codines, La Masia de l'Ametlla del Vallès, propietat de la família Roca, Can Duran de Palau-Solità i Plegamans, el balneari Broquetas de la plaça del Lleó de Caldes de Montbui, l'Hotel Ritz de Barcelona, el Castell de Peralada, el balneari Blancafort de La Garriga i el Restaurant de Sant Miquel del Fai, ubicat en un indret de gran bellesa. Els estius treballava als hotels Monterrey i Santa Marta de Lloret de Mar. Fotografia de l'Hotel Broquetas:



Postal de Sant Miquel de Fai, amb els saltants del Tenes i del Rossinyol:



Vers l'any 1961, ven patates i alhora és representant de pinsos, cereals, adobs, arrossos La Fallera, Nomen, Ducal de Pego (Marina Alta), Pals de Girona i Montsià.

L'any 1965 esdevé representant dels pinsos, cereals i adobs "Picart" de Sant Pere de Vilamajor, empresa d'uns seus cosins. L'any 1971 assoleix la representació de "Piensos Bajo Ebro", de Tortosa, propietat del senyor Ángel Rodríguez Miralles, un gran tractant de fruits secs -ametlles i avellanes- que va ampliar el negoci al pinso per al bestiar amb la compra d'un cooperativa de pagesos. En aquells anys, l'Emili Badia tenia dues furgonetes Citroen.

Retrat de l'Emili Badia l'any 1966, amb vint-i-un anys:



L'Emili Badia damunt d'una seva moto:



Per a atendre les comandes de "Piensos Bajo Ebro", l'Emili Badia va comprar l'any 1971 un camió Ebro D150 al concessionari oficial de Vic, Germans Rovira SA, per un preu de 450.000 pessetes. Era un camió molt valent i fiable que aguantava les sobrecàrregues. També va comprar un solar i va construir-hi un magatzem al carrer doctor Fleming de Sant Feliu de Codines dedicant-se a la compravenda de patates, pinsos, adobs, arrossos i llegums.

L'Emili Badia carregant el camió Ebro al magatzem de la seva propietat al carrer doctor Fleming a mitjans dels anys 1970:





Al cap d'uns anys, va vendre aquest camió Ebro a un senyor de Caldes de Montbui i tanca del negoci de patates. L'any 1976 comença a vendre patates pel Vallès Oriental treballant amb un important majorista de Granollers, el senyor Isidre Pucurull i Estrada, un bon amic seu.

Cap a l'any 1985, l'Emili Badia es dedica a la venda ambulant de roba pels mercats setmanals de diverses viles catalanes com Solsona, Guissona, Moià, Artés, Bigues i Riells, Vilafranca del Penedès, Arbúcies i Ripoll, entre d'altres.

L'any 1999 entra a treballar a l'Hotel Broquetas com a cambrer:



També treballa al restaurant de Sant Miquel del Fai, en enllaços:



L'Emili Badia amb uns companys de professió:



Per la seva feina, l'Emili Badia va tenir una bona relació amb en Pedro, un viatjant dels VINS PRAVI, de Manresa. Aquesta empresa tenia una flota de camions que repartia vins per pobles de diverses comarques catalanes. Un camió Ebro de Vins Pravi distribuint caixes de vi a la plaça Josep Umbert Ventura de Sant Feliu de Codines:



Avui dia, l'Emili Badia gaudeix d'una merescuda jubilació després d'haver-se dedicat tota la vida a l'activitat comercial i de restauració.