Transports Joan Corominas SL de Salt (IV).

Un dels principis bàsics que implantà la Unió Europea, des dels seus inicis, fou la lliure circulació de mercaderies, persones, serveis i capitals. I les autoritats europees a través dels organismes que s'han dotat han sancionat les legislacions internes dels respectius països membres que obstaculitzava l'exercici d'aquests drets reconeguts a tots els ciutadans europeus. Aquest dret, que té per exemple conseqüències directes en la legislació interna dels estats membres que regula la contractació administrativa amb el dret a presentar-s'hi qualsevol empresa europea, ha permès crear un gran espai de llibertat de moviments per a més de tres-cents milions ciutadans europeus. I un pas més per fer efectiva aquesta integració ha estat la desaparició de les monedes nacionals en favor d'una moneda única europea, l'euro.  

Aquesta llibertat de circulació tingué en el sector del transport a casa nostre dues conseqüències directes, les quals en el curs dels anys han guanyat pes: l'augment del trànsit de mercaderies dins de l'espai europeu, executada principalment amb camions i trens, i l'establiment a casa nostra de transportistes d'altres països europeus.

Transports Corominas SL coneixia bé el sector del transport a Europa. A principis dels anys 1980 feia transport internacional arreu dels països europeus amb una tractora Dodge C38T que equipava un motor de tres-cents cavalls de potència.

Amb l'ànim d'atendre el creixement de la feina que es produí en el context dels anys de bonança econòmica que visqueren els països europeus en el període comprès entre l'any 1986 i l'any 1992, Intereco SL, operador logístic constituït el 1988 per a qui Transports Corominas SA, que li traspassà la clientela, treballava en règim d'exclusivitat, llogà uns quants transportistes autònoms portuguesos. Un d'aquests transportistes tenia una tractora Pegaso Tecno amb matricula portuguesa.

Fotografies de la tractora Pegaso Tecno matriculada a Portugal d'un transportista que treballava per Intereco SL:

Dues tractores Scania que també treballaren aquells anys per Intereco SL:

Tres tractores portugueses de les cases Volvo, Renault i Daf que també treballaren en el transport internacional per compte de Intereco SL:

Els camions portuguesos que treballaven per Intereco SL fotografiats en un solar:

Aquells transportistes portuguesos, com també ho eren els espanyols, eren uns bons professionals que coneixien l'ofici. A més, l'entesa era facilitada per la similitud que la llengua portuguesa presenta amb el català i el castellà, els punts d'afinitat que compartien i una mentalitat propera. Eren gent discreta i treballadora que sabia bellugar-se per tots els països europeus.

La contractació de transportistes portuguesos autònoms per part de Intereco SL fa més de vint-i-cinc anys no té cap paral·lelisme amb la presència massiva de conductors procedents dels països de l'Europa de l'Est que treballen en les grans empreses de transport espanyoles, i també d'algunes grans flotes catalanes, produït aquests darrers anys, amb unes condicions laborals i salarials precàries que són una manifestació més de la profunda crisi que pateix aquest sector.

La façana de la casa del carrer Àngel Guimerà 116 de Salt, que acollia el garatge on Transports Corominas SL hi tancava llurs camions, i la residència dels amos a la primera planta:






Interior del garatge:



La major grandària dels camions i les restriccions imposades per l'Ajuntament a la circulació de camions dins del casc urbà de Salt comportà el trasllat del garatge al polígon industrial de Torremirona, també a Salt, actuació que abordarem en un proper article. 

Josep Quintana Clé: darreres fotografies (II).

Se'n conserven poques de fotografies de les obres en què hi treballà en Josep Quintana i Clé. En canvi, de fotografies de tota mena de maquinària d'obra civil i camions per la construcció i tractores usades, tant d'Espanya com de França, n'hi ha força més. Aquesta tasca la desenvolupà el senyor Quintana perquè era allò que se'n diu el cul del Jaumet, o sigui, molt bellugadís i actiu. Viatjar amunt i avall no l'espantava ni l'aclaparava pas. Hi estava avesat i li agradava. Sabia bellugar-se arreu com si estigués a casa seva. I tenia una gran habilitat per tancar la compravenda d'un vehicle que li interessava. Una habilitat natural de les persones dotades pel comerç. 

En la dècada del 1970 i 1980 el senyor Quintana dedicà els seus esforços professionals devers la compra de maquinària, camions, motors i recanvis usats. Aquest material, convenientment repassat i apariat per professionals competents que coneixien l'ofici, sobre els quals hi tenia dipositada la seva màxima confiança i li garantien la qualitat de la feina encomanada, era exportat a alguns països sud-americans que necessitaven la maquinària però no podien pas estrenar-la. Se'n féu un fart d'exportar maquinària usada.

Fotografies de peces i maquinària retratada pel senyor Quintana: 

Aquesta seqüència fotogràfica ens plau molt. En un solar tancat a l'entrada del poble del Garraf on hi aparcaven -i encara hi aparquen- les tractores i llurs banyeres que treballen en el transport d'àrids per la fàbrica de ciment que l'empresa Uniland té a Vallcarca, amb moll propi i limítrof a la carretera de les costes del Garraf, el senyor Quintana repassava una pala carregadora Caterpillar de cadenes d'ocasió. En un replà del massís, superada la carretera de les Costes del Garraf, un cartell publicitari anunciava els magatzems El Corte Inglés:

Tractores Pegaso i Dodge-Barreiros aparcades en el solar tancat; els camions que hi havia aquells anys:

Garraf, proper a la ciutat de Barcelona, amb la seva platja i les casetes de fusta, ocupades a l'estiu i escenari d'anuncis i pel·lícules, és d'uns pobles més pintorescs, jolius, primigenis i cobejats de la costa catalana.

Més maquinària fotografiada pel senyor Quintana:










En el proper article tractarem dels camions, el vehicle que en aquest bloc més ens plau. Continuarà.

En Josep Quintana Clé del municipi d'Anglès: l'execució d'obra pública i la compravenda de camions i maquinària (VI).

El senyor Josep Quintana i Clé fou un excel·lent comerciant dotat d'una gran capacitat per les transaccions de maquinària pesada d'obres públiques i també de camions per la construcció, rígids i tractores. De jove, proveí de camions els transportistes autònoms que treballaren en la construcció de l'embassament de Susqueda. Com era costum aleshores, es venia el vehicle i també la feina. Anava amunt i avall de l'estat espanyol a la recerca de camions aptes per aquesta labor.

La compravenda de camions el senyor Quintana la practicà tota la seva vida, fins a la jubilació. Arrencà amb la compra dels primers Unimogs per treballar a bosc i amb els anys es desplaçava a diversos països europeus, principalment a França, per comprar camions d'ocasió. Preferentment eren camions alemanys i suecs. 

Els qui l'han tractat, recorden en Josep Quintana per la seva sociabilitat i facilitat innata per saber-se bellugar en els llocs més insospitats on hi havia camions de segona mà, alguns dels quals, veritables oportunitats. En la compra dels camions aplicava els coneixement mecànics adquirits de ben jovenet en el taller familiar d'Anglès i que amplià amb la seva activitat professional. 

Fotografies de camions retratats pel senyor Josep Quintana i Clé, principalment a França:

Dúmpers Man i Mercedes Benz de tres eixos amb la cabina dotada de capó:

Aquest dúmper Mercedes Benz és amb tota probabilitat un dels millors camions d'obres mai fabricat. Un cop amortitzats en els països europeus, amb la guerra que porten damunt, continuen treballant en països en vies de desenvolupament, on són molt apreciats per la seva fiabilitat i durabilitat: 

Un dúmper Renault amb una cabina d'origen Berliet, un gran fabricant desaparegut que oferia qualitat i disseny elegant com es reflecteix en aquest model:

Un furgó i un jeep Mercedes Benz:

Les fotografies que la seva família conserva palesen l'interès que el senyor Quintana tenia cap els camions Mercedes Benz, segurament, el millor fabricant de camions d'obres i que gaudeix d'una gran i justa valoració en el mercat d'ocasió. Continuarà.

Visita del personal de ENHER a la Vall de l'Éssera.

Els responsables de ENHER van negociar a Bèlgica la compra de la maquinària d'una fàbrica de ciment tancada que, desmuntada i importada en vaixell, va ser muntada a Xerallo. També van visitar centrals hidroelèctriques franceses perquè a la dècada dels 1940 i 1950 el govern francès va signar uns importants acords comercials amb les empreses del Institut Nacional de Indústria (INI) per al proveïment de matèries primeres, maquinària i béns d'equip i tecnologia. França tenia interès en conservar una posició dominant i preferent en el mercat espanyol. 

ENHER, que era una empresa integrada dins del INI, va complimentar visites a d'altres empreses espanyoles que depenien d'aquesta entitat de dret públic, adés una companyia siderúrgica, adés una empresa hidroelèctrica que tenia encomanada la producció d'electricitat en una altre conca hidrogràfica.

A l'arxiu fotogràfic de ENHER es conserva la visita que cinc treballadors -incloent-hi el fotògraf- de l'empresa van realitzar l'octubre de l'any 1949 amb un dels autos disponibles a la conca del riu Éssera, a la riba del qual hi ha el municipi de Graus, amb una parada als pobles de Campo i Castilló de Sos:

Les vies que seguien el curs del riu Éssera, de pas forçós per accedir a aquests dos pobles, eren talment es visualitza en aquestes dues fotografies mers camins de carro, sense asfalt ni intervenció pública d'arranjament de cap mena. Una parada obligatòria per a fotografiar el massís del Turbó, envoltat de llegendes locals:

I una parada per fotografiar un dels congosts que presenta el riu Éssera:

En el proper i últim article dedicat a algunes de les activitats desenvolupades per l'empresa ENHER, seleccionades del seu valuós arxiu fotogràfic, repassarem els principals projectes assolits gràcies a l'empenta del senyor Victoriano Muñoz i Oms amb tot el personal que en depenia. 

La visita dels caps d'ENHER a una pedrera calcària de Cambrai (França) el mes de juny de 1949.

Els caps d’ENHER, una empresa de capital públic i caràcter estratègic car produïa energia elèctrica, disposaven de prerrogatives per raó del seu càrrec. Entre aquestes prerrogatives hi havia poder viatjar a l’estranger per motius laborals. Una de les sortides dels responsables d’ENHER a l’estranger, a Bèlgica concretament, va ser la negociació i compra d’una fàbrica de ciment, la maquinària, forns i instal·lacions de la qual, convenientment desmuntades, van ser importades pel port de Tarragona, transportades en tren i camions i muntades de nou a Xerallo.

La cimentera de Xerallo, a prop de La Pobla de Segur, va estar operativa fins l’any 1973, quan, sense previ avís, se’n va acordar llur tancament. Un cop per la comarca del Pallars Jussà, pobrament industrialitzada. Actualment la baluerna desmuntada de la cimentera ofereix una imatge inhòspita, fantasmal i tètrica a la vall on es posada. Solament ofereix interès per als afeccionats a l’arqueologia industrial, una disciplina arrelada al nostre país.

Els responsables d’ENHER van poder gaudir d’algunes escapades a l’estranger. El motiu era l’establiment de relacions comercials i de col·laboració amb d’altres empreses europees del mateix sector i conèixer com treballaven. Val a dir que aquestes empreses disposaven d’una maquinària i d’uns mètodes de treball més moderns que no pas els aplicats, en general, a Espanya. En un mercat tancat i protegit per aranzels i la fixació de quotes d'importació de béns, la productivitat i l’eficiència no poden pas desenvolupar-se. 

Pouant l’arxiu fotogràfic d’ENHER, propietat de la Fundació Endesa, absolutament magnífic, hem trobat les fotografies que els caps d’ENHER van complimentar a les acaballes del mes de juny de 1949 a una pedrera calcària de la localitzat francesa de Cambrai.

Talment s’aprecia en les fotografies, l’objectiu de la càmera era de retratar la maquinària que treballava en aquesta pedrera i els mitjans de transport de la matèria primera obtinguda. Aquest era, segons sembla, el autèntic motiu de la visita a aquesta pedrera: conèixer la maquinària que disposava aquesta mina i, concretament, com treballaven i la capacitat de les pales Pinguely, de fabricació francesa. Les primeres fotografies corresponen a una pala Pinguely que carrega la roca calcària en unes vagonetes:

Una altre pala equipada amb un motor dièsel que treballava en aquesta pedrera de Cambrai:

Aquesta visita a la pedrera de Cambrai va ser ben profitosa per als responsables d'ENHER. Al cap d'un any, el mesos de maig i juny de 1950, es van muntar un pala Pinguely que va treballar en la construcció de l'embassament d'Escales, una de les grans obres civils executada per ENHER en la primera meitat dels anys 1950 i que palesava llur capacitat per a escometre projectes de gran envergadura.