Transports Joan Corominas SL de Salt (IV).

Un dels principis bàsics que implantà la Unió Europea, des dels seus inicis, fou la lliure circulació de mercaderies, persones, serveis i capitals. I les autoritats europees a través dels organismes que s'han dotat han sancionat les legislacions internes dels respectius països membres que obstaculitzava l'exercici d'aquests drets reconeguts a tots els ciutadans europeus. Aquest dret, que té per exemple conseqüències directes en la legislació interna dels estats membres que regula la contractació administrativa amb el dret a presentar-s'hi qualsevol empresa europea, ha permès crear un gran espai de llibertat de moviments per a més de tres-cents milions ciutadans europeus. I un pas més per fer efectiva aquesta integració ha estat la desaparició de les monedes nacionals en favor d'una moneda única europea, l'euro.  

Aquesta llibertat de circulació tingué en el sector del transport a casa nostre dues conseqüències directes, les quals en el curs dels anys han guanyat pes: l'augment del trànsit de mercaderies dins de l'espai europeu, executada principalment amb camions i trens, i l'establiment a casa nostra de transportistes d'altres països europeus.

Transports Corominas SL coneixia bé el sector del transport a Europa. A principis dels anys 1980 feia transport internacional arreu dels països europeus amb una tractora Dodge C38T que equipava un motor de tres-cents cavalls de potència.

Amb l'ànim d'atendre el creixement de la feina que es produí en el context dels anys de bonança econòmica que visqueren els països europeus en el període comprès entre l'any 1986 i l'any 1992, Intereco SL, operador logístic constituït el 1988 per a qui Transports Corominas SA, que li traspassà la clientela, treballava en règim d'exclusivitat, llogà uns quants transportistes autònoms portuguesos. Un d'aquests transportistes tenia una tractora Pegaso Tecno amb matricula portuguesa.

Fotografies de la tractora Pegaso Tecno matriculada a Portugal d'un transportista que treballava per Intereco SL:

Dues tractores Scania que també treballaren aquells anys per Intereco SL:

Tres tractores portugueses de les cases Volvo, Renault i Daf que també treballaren en el transport internacional per compte de Intereco SL:

Els camions portuguesos que treballaven per Intereco SL fotografiats en un solar:

Aquells transportistes portuguesos, com també ho eren els espanyols, eren uns bons professionals que coneixien l'ofici. A més, l'entesa era facilitada per la similitud que la llengua portuguesa presenta amb el català i el castellà, els punts d'afinitat que compartien i una mentalitat propera. Eren gent discreta i treballadora que sabia bellugar-se per tots els països europeus.

La contractació de transportistes portuguesos autònoms per part de Intereco SL fa més de vint-i-cinc anys no té cap paral·lelisme amb la presència massiva de conductors procedents dels països de l'Europa de l'Est que treballen en les grans empreses de transport espanyoles, i també d'algunes grans flotes catalanes, produït aquests darrers anys, amb unes condicions laborals i salarials precàries que són una manifestació més de la profunda crisi que pateix aquest sector.

La façana de la casa del carrer Àngel Guimerà 116 de Salt, que acollia el garatge on Transports Corominas SL hi tancava llurs camions, i la residència dels amos a la primera planta:






Interior del garatge:



La major grandària dels camions i les restriccions imposades per l'Ajuntament a la circulació de camions dins del casc urbà de Salt comportà el trasllat del garatge al polígon industrial de Torremirona, també a Salt, actuació que abordarem en un proper article. 

Alguns dels autos produïts per Seat que conserva l'empresa.

Avui, dia de Nadal, els records i la nostàlgia també es fan presents a taula, al costat de l'escudella i la carn d'olla, les aus farcides i rostides, les neules, els torrons, els vins i el cava. Són dies amb un punt de melangia, dissimulada per l'ambient que ens envolta, una de les grans invencions del comerç. Avui, qui més qui menys, recorda els dinars de Nadal passats i l'absència dels familiars i dels amics que ens han deixat.

I amb aquest punt de nostàlgia que ens envaeix en un dia com avui, ens plau d'exposar-vos algunes de les peces que han d'integrar, si no s'espatlla i se'n va en orris, el futur museu de Seat: els vehicles amb un major interès i valor històric produït per aquesta empresa creada per l'estat espanyol a principis dels anys 1950. 

SEAT, acrònim de la Societat Espanyola d'Automòbils de Turisme, fou fundada per l'Institut Nacional d'Indústria (INI) el maig de 1950. Hi hagué un estira-i-arronsa entre el grup italià Fiat, que aportava la tecnologia i els models que s'havien de fabricar, i el govern espanyol sobre la ubicació de la fàbrica. Al final, els italians imposaren el seu criteri i la gran fàbrica de Seat s'aixecà a la Zona Franca de Barcelona. 

El maig de 1953, just tres anys després de la constitució de la societat, es construïren les primeres unitats del Seat 1400. I l'any 1957 s'inicià la fabricació del Seat 600 N, el model que motoritzà Espanya en els anys 1960 i 1970, la producció del qual es mantingué fins l'any 1974. La dècada del 1970, els anys de la crisi del petroli, es produeixen el Seat 133, el 124, el 131 i el 132. L'any 1979 es fabricà el Seat Ritmo.   

L'any 1980 Fiat incomplí els compromisos celebrats amb el govern espanyol i abandonà Seat. Els cappares de l'Institut Nacional d'Indústria, sabedors que mantenir Seat com empresa d'automoció independent era inviable, negociaren amb empreses automobilistes japoneses -Toyota, Nissan i Mitsubishi-, que  frisaven per implantar-se a Europa, i amb el grup alemany Volkswagen. Els alemanys esdevingueren propietaris únics de Seat l'any 1986. La venda de Seat al grup VW, un cop sanejada després d'una inversió multimilionària per part del govern espanyol, enutjà profundament els capitostos de Fiat perquè Volkswagen adquiria la quota de mercat i la xarxa comercial.

L'any 1984 Seat comercialitzà el model Ibiza, símbol de la nova època que s'encetava amb la seva integració en el grup VW. I l'any 1993 es posà en funcionament la fàbrica de Martorell que disposava d'una gran capacitat productiva i que fabrica avui dia altres models de les marques que integren el grup VW. Fou un any també que l'empresa registrà grans pèrdues econòmiques.

Avui dia Seat és la primera empresa industrial de Catalunya amb una plantilla de dotze mil treballadors i una facturació superior als sis mil milions d'euros. La major part de la producció, amb models de gran èxit com l'Ibiza i el León, es destina a l'exportació.  

Alguns dels vehicles conservats per Seat, restaurats o en fase de restauració, que han d'integrar el futur museu d'aquesta companyia automobilística, són els següents.

Comencem amb el primer model produït l'any 1953, el Seat 1400, que inclou una versió comercial:

Seguim amb el model Seat 1400 C, comercialitzat l'any 1960, i el Seat 1500 en les diferents versions que es produí:

Un Seat 1500 de color gris perla destinat al parc mòbil dels ministeris de l'època: 

Dos Seat 1500 amb doble far, en versió llarga, concebuda pel servei de taxi interurbà, i la  versió amb caixa oberta. Ambdòs vehicles són en procés de restauració:

Un Seat 600, el model més popular de la marca, al costat d'una versió de furgó descobert usat en les visites a la fàbrica produït sobre un xassís de Siata:

Una altre versió de furgó tancat per visites construït sobre un xassís de Siata; al seu costat, renglera de models produïts en els anys 1960 i 1970:

Renglera de vehicles produïts per Seat: a l'esquerra, els models dels anys 1980 i 1990; i a la dreta, prototips que recullen la pauta del disseny de la marca: 

Tres Seat Panda, model llançat al mercat l'any 1980 per substituir el discret Seat 133: una versió ral·li, el vehicle usat pel Papà Joan Pau II en la visita a Espanya l'any 1982, i la versió Terra: 

La vocació de Seat en cobrir tot el segment de mercat de cotxe popular es reflecteix en la producció de vehicles comercials: el Seat 1400 comercial, el Seat 600 comercial i la versió de furgó tancat produït pel carrosser Costa, la Siata, el 1500 i el Seat Trans, a part de les versions produïdes per carrossers com Emelba d'Arbúcies, són els vehicles més populars de l'empresa de Martorell. 

Seat, juntament amb les altres empreses que produixen vehicles a l'estat espanyol -Renault, Citroen i Peugeot, Opel i Ford-, són un dels principals sectors industrials amb una gran capacitat exportadora. Un sector estratègic que cal preservar de totes passades. 

El Saló de l'Automòbil de mitjans dels anys 1980: fotografies d'en Josep Llenas i text d'en Miquel Patinyo.

A mitjans dels anys 1980, en Josep Llenas va visitar el Saló de l'Automòbil organitzat per la Fira de mostres de Barcelona. Amb la perspectiva que dóna els anys, van ser uns salons de transició. La indústria d'automoció espanyola, protegida per uns aranzels que gravaven les importacions de vehicles i menys competitiva que la de la resta de països europeus, patia una davallada de les vendes i cedia gradualment quota de mercat per l'ingrés de l'estat espanyol a la Comunitat Econòmica Europea. 

Chrysler España SA havia venut a Renault la fàbrica de camions que tenia a Madrid. Els camions Dodge es comercialitzen amb la marca Renault i al radiador hi lluïen el rombe de l'empresa gal·la. Les empreses europees prenien posicions per assaltar el mercat de camions espanyol. El estands on hi exposaven les novetats i els mitjans invertits contrastava amb la presentació dels vehicles de Pegaso, la qual, malgrat jugar a casa, acusava la nova situació creada amb la lliure importació de mercaderies. S'havia acabat una època i s'encetava una altre completament diferent. Camions exposats per l'empresa holandesa Daf:

Els camions Iveco exposats al Saló de l'Automòbil. Personalment, un vehicle que mai m'ha acabat de convèncer: 

Un vehicle exposat per l'empresa Pegaso:

Una tractora Renault amb una cabina Dodge. Amb aquesta jugada, Renault donava sortida a l'estoc de cabines Dodge acumulades a la fàbrica:

Una tractora Renault:



Una tractora Scania:

L'ingrés a la Comunitat Econòmica Europea va suposar una millora per als transportistes de casa nostre. Podien comprar qualsevol camió com la resta de transportistes europeus. Adquirir un Mercedes Benz o un Volvo no era un privilegi sinó una opció a l'abast de qualsevol transportista.

La Fira Internacional de mostres de Barcelona celebrada el 1963.

La Fira Internacional de mostres de Barcelona, de l'any 1963, va continuar amb l'empenta de les dues edicions anteriors. Les empreses més importants del país hi participaven presentant llurs novetats. Hi havia deler per comprar els primers electrodomèstics i consumir com la resta de ciutadans europeus.

Els estands de la Fira Internacional de mostres de Barcelona eren majorment ocupats per empreses espanyoles car les quotes assignades d'importació de productes estrangers i els alts aranzels que calia satisfer impedien la lliure circulació de mercaderies.

Per contra, sis països europeus havien constituït l'any 1957 la Comunitat Europea del Carbó i l'Acer, amb l'objectiu de crear un mercat comú del carbó i l'acer que comportava la supressió d'aranzels i subvencions per part dels països integrants envers les respectives indústries nacionals. Les conseqüències eren més competència d'aquests dos sectors amb uns preus més ajustats i major abastiment.

Una fotografia de la confluència de l'avinguda de la Reina Maria Cristina i l'avinguda de Rius i Taulet:

El recinte firal de Montjuïc amb la font màgica i l'avinguda de la Reina Maria Cristina, curulla dels estands d'expositors que participaven en aquest esdeveniment:

Acte d'inauguració de la Fira Internacional de mostres de Barcelona de l'any 1963, amb la presència de les autoritats. A la dreta, l'estand d'Henschel, amb la seva columna:

L'estand exterior dels camions Saurer:

Una altre fotografia de l'avinguda de la Reina Maria Cristina, amb les torres venecianes, des del terrat d'un dels pavellons del recinte firal:

Estands de maquinària tèxtil:



L'estand de l'empresa Borgward Iso Española SA, amb els camions que hi presentava:





L'estand dels camions i tractors HANOMAG BARREIROS:



L'estand de l'empresa de Tàrrega, Ros Roca SA, fabricant de remolcs i carrosses agrícoles:

L'avinguda de la reina Maria Cristina amb alguns dels expositors que participaven en aquesta fira de mostres:

L'estand dels camions i autocars Pegaso, al capdamunt de l'avinguda de la Reina Maria Cristina, a tocar de la font màgica de Montjuïc:

Estand interior dels fabricants de components i peces per a la indústria automobilística:



Estands d'alguns fabricants d'autos que participaven en aquesta fira de mostres:

El 1963 no va ser pas una excepció en la consolidació de la Fira de mostres de Barcelona com el gran esdeveniment firal de l'estat espanyol. L'impuls de l'economia catalana a redós de la seva indústria retenia una de les poques activitats de transcendència econòmica i social en aquella Barcelona esllanguida i dissortada.