TRANSPORTS PUJOL VALLS de Sant Feliu de Codines (Vallès Oriental): els orígens.

En Josep Carbonell i Rodés, un bon amic i col·laborador del bloc, ha realitzat una recerca exhaustiva d'antics transportistes a Sant Feliu de Codines, el poble on hi resideix, i als pobles del voltant. Els testimonis del transport que ha recollit en Josep han estat objecte de sengles cròniques en aquest bloc. En els propers articles exposarem la història d'una empresa fundada a Sant Feliu de Codines que va fer transport internacional: TRANSPORTS PUJOL. 

Els orígens d'aquesta empresa de transports es remunten a finals del segle XIX. Hi ha constància que devers l'any 1895, dos germans de Sant Feliu de Codines, en Josep i en Feliu Pujol i Alsina, van fer societat per transportar mercaderies en carro i cavall. També eren els recaders de Sant Feliu de Codines a Barcelona. Amb el carro i cavall,  traginaven productes agrícoles, paquets, encàrrecs concrets i productes manufacturats. Com la major part dels recaders del país, tenien l'agència al barri de la Ribera de Barcelona, concretament, al carrer del Portal Nou. En Josep Pujol i Alsina:



I en Feliu Pujol i Alsina, calçat amb unes espardenyes:

La comarca del Vallès Oriental, capitalejada per Granollers, disposava de riques masies que desenvolupaven una intensa activitat agrícola i ramadera. Les valls i turons suaus que conformen el Vallès Oriental oferien abundants productes agrícoles, bestiar i aviram que proveïa la ciutat de Barcelona, propera i de fàcil accés. 

Cada dia nombrosos traginers dels pobles del Vallès Oriental transportaven productes frescs i carn per atendre la demanda que hi havia als mercats i establiments de Barcelona. La forta industrialització del país, principalment d'indústries tèxtils, escampada arreu dels pobles i ciutats, determinava que els recaders haguessin també de transportar matèries primeres i productes acabats. Per accedir a Barcelona, els recaders i traginers havien d'abonar als burots els drets d'entrada de les mercaderies que transportaven. 

Sant Feliu de Codines és un bonic poble del Vallès Oriental conegut pel seu aire fi i tonificant i les fonts properes al poble que rajaven aigües d'una gran qualitat. També era reconegut per la producció de cireres, avui dia completament debolida, molt saboroses i apreciades, i per la fusta de pi que s'extreia de llurs boscos. A redós de l'activitat de desemboscar van sorgir a Sant Feliu de Codines nombrosos transportistes que traginaven els pelats cap a Barcelona i les ciutats industrials circumdants.

En Feliu Pujol i Alsina va tenir tres fills, la Roseta, l'Antoni, nascut l'any 1909, i en Joan, nat l'any 1916. Els dos fills van seguir el negoci del seu pare i del seu oncle, dedicant-se al transport. Baixaven cap a Barcelona productes agrícoles, llet i productes tèxtils acabats. De retorn a Sant Feliu de Codines carregaven matèria primera i productes sol·licitats pels comerços de Sant Feliu de Codines. L'Antoni Pujol damunt d'un carro, a Sant Feliu de Codines:

L'Antoni, o Ton com era conegut, i el seu germà Joan van ser capdavanters en l'ús dels camions. L'any 1930 van comprar el seu primer camió, un Stuka de fabricació russa que van carrossar amb una caixa de fusta per transports generals i una vela. L'Stuka fotografiat el 20 d'abril del 1934 al passeig de Colom de Barcelona:

En Ton i en Joan Pujol van patir les requisicions de vehicles practicades al començament de la Guerra Civil Espanyola. L'Stuka, com la resta de camions de Sant Feliu de Codines, va ser col·lectivitzat. Atès que en aquells anys hi havia poques persones que sabessin conduir camions, en Joan Pujol va conduir-lo mentre va durar la Guerra Civil. L'Stuka, carregat de troncs i col·lectivitzat per la Confederació Nacional del Treball (CNT), a Barcelona, el 10 de març de 1937:



Els dos camions de la família Pujol fotografiats el 31 d'agost de 1939 al carrer del Portal Nou del barri de Ribera, de Barcelona, un cop recuperada la plena propietat per la família Pujol per l'acabament de la Guerra Civil Espanyola:



L'Stuka el 2 de desembre de l'any 1939, a Barcelona, el camió que en Joan Pujol va conduir durant la Guerra Civil Espanyola:

El 1939, l'any que va es va acabar la Guerra Civil, el país estava exsangüe, desfet. Gairebé no hi havia vehicles, ni recanvis, ni pneumàtics ni carburant. Ateses les dificultats d'aquell temps, la família Pujol va resoldre d'associar-se amb altres dos transportistes de Sant Feliu de Codines, les famílies Valls i Permanyer. D'aquesta unió en va sorgir l'empresa TRANSPORTS PUJOL-VALLS I PERMANYER.

El Stuka també transportava productes agrícoles, com les acreditades cireres de Sant Feliu de Codines, i llet de les granges d'aquell cantó enllaunades amb les lleteres que produïa Can Vallcorba. Igualment s'encarregaven dels productes manufacturats per proveir les botigues de Sant Feliu de Codines. El Stuka el 19 d'agost de 1940, a Mollet del Vallès, en ocasió de la seva Festa Major:

 

 L'any 1942 va morir l'Antoni Pujol. La Maria Vallcorba, la seva vídua, va fer-se càrrec del negoci. L'any 1945, la família Permanyer va vendre's la participació que tenia a l'empresa de transport, continuant-lo únicament les famílies Pujol i Valls. En aquells anys, el Stuka rus traginava els troncs desboscats de les muntanyes properes a Sant Feliu de Codines:



L'empresa Transports Pujol-Valls tenia a la primera meitat dels anys 1940 aquest camió Chevrolet destinat a transports generals i recaderia:



L'any 1946, en Joan Pujol i Vallcorba va establir-se pel seu compte fundant la seva pròpia empresa de transports en societat amb la família Macià. L'empresa TRANSPORTS PUJOL-VALLS, la història de la qual ja varem reportar en una crònica del 19 de juny de 2010, tenia el despatx al carrer Agustí Santacreu 33, de Sant Feliu de Codines.

La Maria Vallcorba, associada amb la família Valls, va tirar endavant el negoci juntament amb els seus fills Josep i Francesc. Als anys 1950, Transports Pujol-Valls tenia aquest camionet amb una caixa per atendre transports generals i serveis de paqueteria entre Sant Feliu de Codines i Barcelona:



Transports Pujol-Valls també tenia aquest camió carregat de troncs extrets dels boscs de Sant Feliu de Codines i pobles propers. Als anys 1940 i 1950, els treballs de desboscar es practicat abundanment a Catalunya atesa llur rendibilitat:



Els mesos de maig i juny, el temps de recollida de les cireres, un camió de Transports Pujol baixava cada dia carregat de caixes de cireres cap a Barcelona, que registrava una gran demanda. Al setembre, també es produïen grans collites de raïm a Sant Feliu de Codines, un raïm dolç i primerenca que era transportat a un majorista de Vic que en comprava grans quantitats. L'Antoni Pujol:



En Josep Pujol i Vallcorba, fill gran de la Maria Vallcorba, va continuar en el món del transport seguint la tradició familiar endegada pel seu avi Feliu Pujol i Alsina. En Josep va impulsar l'empresa amb els transports arreu de l'Estat Espanyol, època que tractarem en la propera crònica.

Alguns dels autocars i camions conservats a Can Sagalés de Caldes de Montbuí.

Anys enrere, vaig començar a fotografiar camions i autocars que em trobava pel carrer i espais públics gràcies a una càmera fotogràfica que la família va regalar-me pel meu aniversari. D'aquell regal, molt encertat, en va néixer l'afició a retratar tota mena de vehicles abans que no desapareguessin per l'inexorable pas del temps.

Uns dels objectius fotografiats foren els camions i autocars que l'empresa Sagalés de Caldes de Montbui tenia dipositats en un solar adjacent a la nau on hi guardava els autobusos i autocars. En Marc, el meu germà mitjà, els havia vist des de la carretera que mena a Sant Feliu de Codines.

Acompanyats d'en Josep Carbonell, un bon amic, un diumenge d'hivern fred, humit i rúfol, vàrem anar fins a Caldes de Montbui per fotografiar els vells autocars i camions de Can Sagalés, retirats del servei una colla d'anys enrere. Els vehicles allà dipositats tenien un notable valor per a qualsevol afeccionat. Eren un camió grua Pegaso, de la pròpia empresa, per a remolcar els vehicles avariats, i diversos autocars de la dècada dels anys 1950 i principis dels anys 1960.

Els orígens de Sagalés es remunten al segle XVII, quan transportava el glaç dels pous de les muntanyes a Barcelona i d'altres viles properes, prou importants aquells anys. Amb el transport de glaç també es transportava, si calia, a persones que es desplaçaven per a llurs necessitats o per anar a mercat. Poc a poc, es va consolidar el transport de viatgers en tartanes entre viles. Poques empreses fundades en aquells anys han arribat fins als nostres dies.

Sagalés, una important empresa de caràcter familiar, disposa també d'un notable fons documental que permet de resseguir les seves vicissituds i trajectòria empresarial durant aquests tres segles. Per aquesta causa, sobtava que uns vehicles antics i que formaven part de la història d'aquesta empresa es podrissin a l'exterior d'un solar d'un polígon, sense cap tancat ni protecció, amb l'exposició de possibles actes vandàlics, molt freqüents per desgràcia avui dia.

Un autobús de l'empresa Sagales SA (ESSA) carrossat sobre un xassís Pegaso 140, una autèntica raresa:

Un altre dels vehicles més coneguts de Can Sagalés: un camió Pegaso 140 equipat amb una grua per a vehicles espatllats. Havia patit poques modificacions i llur estat de conservació era prou bo:

Un altre autocar Pegaso de Can Sagalés, amb una carrosseria de gran bellesa i la característica xapa acanalada:

Un altre autobús de Can Sagalés dedicat a les línies regulars de viatgers del Vallès Oriental:

Els vehicles de l'empresa Sagalés dipositats al solar del polígon industrial de Caldes de Montbui. Un viatge a finals als anys 1950 i començaments dels anys 1960:

Un Pegaso 3060, amb grua, de Can Sagalés, concessionari i taller autoritzat Pegaso:

En Francesc Sagalés, gerent de l'empresa, és un gran afeccionat a l'automoció, particularment als autobusos i autocars. Com es va exposar en una crònica anterior, aquests darrers anys ha creat, impulsat i reunit una important col·lecció d'autocars, alguns dels quals, restaurats, són veritables peces úniques. Aquests autocars participen sovint en encontres i exposicions de vehicles clàssics.

Al cap de poc temps de fotografiar aquests vehicles exposats a sol i serena en aquest solar, van ser traslladats a una nau als afores de Caldes de Montbui, juntament amb d'altres vehicles de l'empresa Sagalés, a l'espera de ser meticulosament restaurats com els autocars més antics d'aquesta empresa vallesana.

La importància històrica de Can Sagalés i el creixement que ha experimentat aquests darrers anys, esdevenint una de les principals empreses de línies regulars i serveis discrecionals de Catalunya, justifiquen amb escreix la consolidació d'aquesta col·lecció d'autocars i autobusos clàssics, gairebé única en la seva categoria.

El camió Hispano Suiza de la família Masclans Garriga de Sant Feliu de Codines (Vallès Oriental)

Durant la dècada del 1940, les activitats forestals van prendre una forta embranzida a Catalunya: l'absència de petroli per l'aïllament internacional i la manca de divises per a adquirir-ne, va revifar l'interès per a anar a bosc a recollir llenya i fusta.

Aquesta activitat econòmica es va desenvolupar a tot el país. Si hom compara les fotografies dels boscos catalans fins als anys 1960, adverteix la poca massa arbòria que hi havia aleshores, en comparació als boscos que Catalunya té avui dia. A més, aquella activitat si bé era molt feixuga, oferia una rendibilitat econòmica.

A Sant Feliu de Codines, una de les famílies que anava a bosc fou la família Garriga Masclans. Tenien un negoci d'explotació forestal, o sigui, tallaven, netejaven i feien carbó que ells mateixos anaven a repartir per als diferents punt de venda. Per a aquesta activitat econòmica, van tenir un camió Hispano Suiza G-66. En aquesta fotografia, presa en els anys 1940, hi ha aquest Hispanio Suiza carregat amb sàrries de carbó:



Aquest camió no entrava al bosc ja que en aquells temps per desemboscar es feien servir mules i matxos carregats amb els sarrions més petits que no pas el que carrega el camió. De segur que els carregadors per a camions es feien a peu de carretera. Els camins bons permetien el pas de carros.

Aquesta fotografia és d'un gran interès històric atès que hi ha molt poques fotografies de l'Hispano Suiza G-66. Desenvolupat després d'acabada la guerra civil l'any 1939, va servir per la fabricació del primer camió Pegaso. Per tant, aquest model constitueix la transició entre la desaparició de la mítica Hispano Suiza i el naixament de Pegaso. La producció d'aquest model, en aquells anys plens de dificultats de tota mena, fou molt curta.

Des d'ací vull agrair al senyor Pere Vallcorba i Fontserè, fotògraf jubilat de Sant Feliu de Codines, que m'hagi fet arribar aquesta fotografia. I també un agraïment molt especial envers l'amic Josep Carbonell i Rodés, qui m'obre les portes de transportistes i fotògrafs del Vallès Oriental, les fotografies dels qual permeten la redacció d'aquestes cròniques.