Transportes Izquierdo de Bilbao: una empresa especialitzada en transports especials que treballava principalment per companyies elèctriques (i VIII).

Arribat a destí, es va desembarcar la góndola modular de can Trabosa carregada amb l'alternador produït per Westinghouse SA per la central tèrmica de As Pontes, al municipi de As Pontes de García Rodríguez, promoguda per ENDESA:

L'element principal del transport especial realitzat per Transportes Izquierdo SA, de Bilbao, va ser la góndola modular fabricada per TRABOSA, acrònim de Tràilers Bartomeu Ochoa SA, a la planta de Mollet del Vallès, vila on també hi havia l'empresa Rabasa-Derbi, acrònim de Derivats de Bicicletes, fabricant de motocicletes fundada pel senyor Simeó Rabasa i Singla l'any 1922 que va ser campiona del món.

Els fundadors de Rabasa-Derbi i de Trabosa eren gent d'ofici, que havien completat l'aprenentatge endegat de ben petits, treballadors infatigables, discrets, valents i amb empenta. Les circumstàncies que els va tocar de viure, amb una guerra civil i la postguerra, van ser extremament complicades. Van fundar unes empreses els productes de les quals van tenir una gran acollida en els mercats exteriors, molt competitius i exigents, per llur qualitat, fiabilitat i modernitat. 

En el cas de Trabosa, els coneixements de ferrer van aplicar-se a la construcció de carrosseries per camions; més endavant s'especialitza en la construcció de carrosseries especials ajustades als interessos i necessitats dels clients. I a la dècada dels anys 1960 i 1970 desenvolupa les construccions de góndoles modulars per a transports especials. Les solucions aplicades procedien de l'experiència acumulada i les innovacions aplicades, pròpies i alienes. 

El problema principal d'aquestes empreses familiars amb la empremta del seu fundador, personalíssima i abassegadora, és la successió i els grans canvis que experimenten els temps presents. Aquests dos elements sovint en provoquen llur extinció. Fotografies de les peces que integraven la góndola modular de Trabosa:

Fotografia que il·lustra la dificultat i els mitjans necessaris per a realitzar un transport especial. Un treball d'una precisió i dificultat evidents:

Acabem amb una fotografia de l'època en què va realitzar-se el transport especial per Transportes Izquierdo SA amb llurs tractores Mack. La foto, que té quaranta anys, presenta un palès anacronisme. Les autoritats abillades amb els vestits de l'època i els complements característics com les agulles daurades a la corbata tan en voga durant els darrers anys de la dictadura del general Franco i la tansició política:

Al mig, amb una elegant americana creuada amb botons daurats hi ha el senyor Juan Antonio Samarranch i Torelló, amb la seva trajectòria camaleònica. I a l'esquerra, hi trobem el senyor Claudio Boada Villalonga, amb la seva calba i bigotet retalladet, màxim responsable de ENASA.

Transportes Izquierdo de Bilbao: una empresa especialitzada en transports especials que treballava principalment per companyies elèctriques (IV).

En el món dels transports especials hi ha un carrosser que brilla amb llum pròpia. És l'empresa Trabosa, un carrosser de Mollet del Vallès que fabricava gòndoles modulars en què s'hi acobablen eixos segons la càrrega que s'havia de transportar. 

Trabosa és l'acrònim de Trailers Bartomeu Ochoa SA, els cognoms d'un ferrer amb molta inventiva i emprenedoria que va desenvolupar gòndoles modulars a mida dels clients. Aquestes gòndoles funcionaven correctament, guanyant-se per aquesta raó un merescut prestigi a Espanya i a l'estranger. El seu fundador disposava d'un gran enginy, habilitat i capacitat de treball. Va ser el principal fabricant europeu de gòndoles modulars en els anys 1970 i 1980. Aquest transport especial que va realitzar Transportes Izquierdo, de Bilbao, va usar-se una gòndola modular de Trabosa:

 

Trabosa també va produir passarel·les d'accés als avions -els fingers-, que van gaudir d'una bona acollida per la seva qualitat arreu del món, especialment, als països de l'Orient Mitjà. Van desenvolupar una tractora de 6x4 especialment concebuda per als transports especials.

Van fer-se un fart de vendre caixes per serveis de recaderia, coneguda com la caixa Trabosa, unes caixes molt altes amb poc tendal que evitava que la mercaderia es mullés en cas de pluja. També va produir semiremolcs plataforma per a transports generals, els quals serviren a les principals empreses de transports espanyoles. Transports Padrosa de Llers en va comprar a grapats. 

La gamma va completar-la amb una banyeres: Trabosa en fabricava el xassís i els bolquets el donava a fer a un altre carrosser català molt important, Carrosseries Sitges. Una combinació molt encertada per la qualitat dels productes d'aquests dos carrossers. Carrosseries Sitges, fundada a Sant Adrià de Besòs, és conegut per la fabricació de caixes canviables amb potes. 

Als anys 1990, Trabosa va presentar suspensió de pagaments. Avui dia continua produint però suporta una gran competència, tant espanyola representada pel carrosser navarrès Industrias Laneko Trayl-Ona, que té una bona quota de mercat, i per altres grans carrossers europeus -alemanys i holandesos principalment- que fabriquen en sèrie. 

Continuarà.

Els recods de transportista d'en Lluís Figueras i Gombau.

L'any 1955, a divuit anys d'edat, en Lluís Figueras i Gombau va disposar del permís de conduir camions. Va treballar de transportista amb el seu pare, en Lluís Figueras i Barris, en la companyia familiar. Els transports els realitzaven principalment entre les comarques de l'Alt i del Baix Empordà. La ruta era de Palamós a Figueres. Va fer de transportista fins l'any 1980, quan, amb la jubilació del seu pare, en Lluís Figueras i Barris, va tancar la companyia familiar de transports.

En un d'aquests viatges, a la carretera que condueix de Pals fins a Torroella de Montgrí, en Lluís Figueras va fotografiar aquest camió accidentat en què hi anava un parent de la família Ciriaco:

Afeccionat a la fotografia i als camions, en Lluís Figueras va retratar dos camions. El primer camió pertanyia a una empresa constructora de l'època dedicada als treballs d'obres públiques carrossat amb llur bolquet de fusta:  

L'altre camió era un Leyland Comet, matriculat a Múrcia, que en Lluís Figueras va retratar aparcat a Palamós amb la caixa fruitera de fusta i marquesina. També equipava els elements característiques de l'època, la visera en la part superior de la cabina per protegir-se del sol i les boles davanteres:  

En Lluís Figueras va extreure el retrat d'aquest Berliet, de gran bellesa, d'una publicació de Mollet del Vallès. Un Berliet com aquest el tenia un transportista de Palamós, en Josep Salvador, per motiu Pitu Salvador, també carrossat amb un bolquet perquè es dedicava a l'extracció d'àrids i sorres per la construcció:

Dues fotografies de camions dels anys 1930, publicats a la revista de Mollet del Vallès, que eren de dos recaders del Vallès. Malauradament no podem pas aportar més dades d'aquests dos camions:

Aquest bloc agraeix a la família Llavero, de Palamós, i a en Miquel Patinyo, que ens hagi posat en contacte amb en Lluís Figueras, els records del qual ens permet de recuperar d'altres transportistes i vehicles.

TRANSPORTS BONET de Santa Eulàlia de Ronçana.

Aquesta crònica aborda una altre empresa familiar de transports de Santa Eulàlia de Ronçana, un poble de la vall del riu Tenes amb gent d'empenta i decidida. Transports Bonet traginava mercaderies amb carros i mules, com s'estilava aleshores.

Més endavant, es van comprar els primers camions amb motor d'explosió que substituïa la tracció animal. Un dels primers camions d'en Lluís Bonet i Pratllusà carregat de pelats amb destí a les drassanes de Barcelona: 

La major part d'empreses de transport dels pobles de la vall del riu Tenes traginaven les mateixes mercaderies, principalment cap a Barcelona i els altres municipis propers, molt poblades per la intensa activitat comercial, de serveis i industrial que hi havia aleshores: productes agrícoles i forestals, matèria primera per les indústries i encàrrecs i paqueteria que els comerços i residents de Santa Eulàlia de Ronaçana els hi sol·licitaven de Barcelona, una ciutat amb un important port on s'hi trobava qualsevol producte que hom hi cerqués.

Més endavant, amb la minva del transport de proximitat en que sempre havien treballat, Transports Bonet van centrar-se en els transports generals per carretera. Disposaven de camions rígids i tractores. Són els anys que en Jaume Bonet Ribera, fill d'en Lluís, agafa la responsabilitat del negoci. 

Celebració d'una festa de Sant Cristòfol que va aplegar els principals transportistes de Santa Eulàlia de Ronçana. A la dreta, aparcat a la pujada, un Daf de Transports Bonet, amb els colors blanc i vermell característics; al capdavall, dos altres camions d'en Jaume Bonet i Ribera, dos Pegasos, i al seu costat, la flota de Transports Baró, constituïda per Pegasos i Dodge:

En Jaume Bonet i Ribera s'ha decantat pels camions holandesos Daf. Dos camions Daf de Transports Jaume Bonet i Ribera:

Gràcies al senyor Jaume Bonet i Ribera i a l'amic Emili Badia Soler, en Trumfet, completem la relació de transportistes de Santa Eulàlia de Ronçana, un poble amb una vitalitat i una empenta admirables.

Alguns dels autocars i camions conservats a Can Sagalés de Caldes de Montbuí.

Anys enrere, vaig començar a fotografiar camions i autocars que em trobava pel carrer i espais públics gràcies a una càmera fotogràfica que la família va regalar-me pel meu aniversari. D'aquell regal, molt encertat, en va néixer l'afició a retratar tota mena de vehicles abans que no desapareguessin per l'inexorable pas del temps.

Uns dels objectius fotografiats foren els camions i autocars que l'empresa Sagalés de Caldes de Montbui tenia dipositats en un solar adjacent a la nau on hi guardava els autobusos i autocars. En Marc, el meu germà mitjà, els havia vist des de la carretera que mena a Sant Feliu de Codines.

Acompanyats d'en Josep Carbonell, un bon amic, un diumenge d'hivern fred, humit i rúfol, vàrem anar fins a Caldes de Montbui per fotografiar els vells autocars i camions de Can Sagalés, retirats del servei una colla d'anys enrere. Els vehicles allà dipositats tenien un notable valor per a qualsevol afeccionat. Eren un camió grua Pegaso, de la pròpia empresa, per a remolcar els vehicles avariats, i diversos autocars de la dècada dels anys 1950 i principis dels anys 1960.

Els orígens de Sagalés es remunten al segle XVII, quan transportava el glaç dels pous de les muntanyes a Barcelona i d'altres viles properes, prou importants aquells anys. Amb el transport de glaç també es transportava, si calia, a persones que es desplaçaven per a llurs necessitats o per anar a mercat. Poc a poc, es va consolidar el transport de viatgers en tartanes entre viles. Poques empreses fundades en aquells anys han arribat fins als nostres dies.

Sagalés, una important empresa de caràcter familiar, disposa també d'un notable fons documental que permet de resseguir les seves vicissituds i trajectòria empresarial durant aquests tres segles. Per aquesta causa, sobtava que uns vehicles antics i que formaven part de la història d'aquesta empresa es podrissin a l'exterior d'un solar d'un polígon, sense cap tancat ni protecció, amb l'exposició de possibles actes vandàlics, molt freqüents per desgràcia avui dia.

Un autobús de l'empresa Sagales SA (ESSA) carrossat sobre un xassís Pegaso 140, una autèntica raresa:

Un altre dels vehicles més coneguts de Can Sagalés: un camió Pegaso 140 equipat amb una grua per a vehicles espatllats. Havia patit poques modificacions i llur estat de conservació era prou bo:

Un altre autocar Pegaso de Can Sagalés, amb una carrosseria de gran bellesa i la característica xapa acanalada:

Un altre autobús de Can Sagalés dedicat a les línies regulars de viatgers del Vallès Oriental:

Els vehicles de l'empresa Sagalés dipositats al solar del polígon industrial de Caldes de Montbui. Un viatge a finals als anys 1950 i començaments dels anys 1960:

Un Pegaso 3060, amb grua, de Can Sagalés, concessionari i taller autoritzat Pegaso:

En Francesc Sagalés, gerent de l'empresa, és un gran afeccionat a l'automoció, particularment als autobusos i autocars. Com es va exposar en una crònica anterior, aquests darrers anys ha creat, impulsat i reunit una important col·lecció d'autocars, alguns dels quals, restaurats, són veritables peces úniques. Aquests autocars participen sovint en encontres i exposicions de vehicles clàssics.

Al cap de poc temps de fotografiar aquests vehicles exposats a sol i serena en aquest solar, van ser traslladats a una nau als afores de Caldes de Montbui, juntament amb d'altres vehicles de l'empresa Sagalés, a l'espera de ser meticulosament restaurats com els autocars més antics d'aquesta empresa vallesana.

La importància històrica de Can Sagalés i el creixement que ha experimentat aquests darrers anys, esdevenint una de les principals empreses de línies regulars i serveis discrecionals de Catalunya, justifiquen amb escreix la consolidació d'aquesta col·lecció d'autocars i autobusos clàssics, gairebé única en la seva categoria.