El sector del transport a casa nostra acusà fortament l'adhesió d'Espanya a la Comunitat Econòmica Europea, la qual fou efectiva el 1 de gener de 1986. Aquest fet suposà grans canvis en el món del transport, el més visible dels quals, la progressiva adquisició per part dels transportistes espanyols, inclosos també els catalans, de camions de constructors europeus.
A partir de 1986 veure a les carreteres tractores Scania, Mercedes Benz, Volvo i Man, que eren els principals fabricants europeus de camions aleshores, deixà de ser una excentricitat, una raresa. Aquest mateix fet es produí en el sector dels autocars i autobusos. El principal damnificat fou el constructor espanyol de camions i autobusos ENASA, la quota de mercat del qual descendia en idèntica proporció en què la guanyava llur competència. Pegaso era de mica en mica arraconada per la resta de fabricants europeus a desgrat que els camions que aleshores produïa eren d'una gran qualitat.
En aquells anys el gruix de l'activitat de Transports Corominas era el transport internacional. Una activitat que des de principis dels anys 1960, en què transportava canyissos des de Salt fins a Besiers amb el primer camió de la casa, el Chevrolet, sempre havien fet amb major o menor intensitat.
Aquesta nova etapa derivada de la pertinença d'Espanya a la Comunitat Econòmica Europea també comportà la renovació completa de la flota de camions. Els vells Pegasos dels anys 1970 i les tractores Dodge comprades a principis dels anys 1980 foren substituïdes per modernes tractores de constructors europeus. El primer vehicle fou una de les primeres tractores Renault 290 importades a Espanya. Un gran camió en tots els sentits: dotat d'un motor excel·lent, no tarava i tenia uns consums ajustats. Dues fotografies d'aquesta tractora pintada amb el color blau que havia incorporat per primer cop la tractora Dodge C38T:
A partir de 1986 veure a les carreteres tractores Scania, Mercedes Benz, Volvo i Man, que eren els principals fabricants europeus de camions aleshores, deixà de ser una excentricitat, una raresa. Aquest mateix fet es produí en el sector dels autocars i autobusos. El principal damnificat fou el constructor espanyol de camions i autobusos ENASA, la quota de mercat del qual descendia en idèntica proporció en què la guanyava llur competència. Pegaso era de mica en mica arraconada per la resta de fabricants europeus a desgrat que els camions que aleshores produïa eren d'una gran qualitat.
En aquells anys el gruix de l'activitat de Transports Corominas era el transport internacional. Una activitat que des de principis dels anys 1960, en què transportava canyissos des de Salt fins a Besiers amb el primer camió de la casa, el Chevrolet, sempre havien fet amb major o menor intensitat.
Aquesta nova etapa derivada de la pertinença d'Espanya a la Comunitat Econòmica Europea també comportà la renovació completa de la flota de camions. Els vells Pegasos dels anys 1970 i les tractores Dodge comprades a principis dels anys 1980 foren substituïdes per modernes tractores de constructors europeus. El primer vehicle fou una de les primeres tractores Renault 290 importades a Espanya. Un gran camió en tots els sentits: dotat d'un motor excel·lent, no tarava i tenia uns consums ajustats. Dues fotografies d'aquesta tractora pintada amb el color blau que havia incorporat per primer cop la tractora Dodge C38T:
El segon camió que comprà el senyor Corominas fou una tractora Man també pintada de blau i destinada als transports internacionals. Dues fotografies que retraten aquesta tractora amb llur semiremolc de tres eixos:
El tercer camió fou una altre tractora Renault 290, un gran camió en tots els sentits. La cabina que equipava presentava un disseny molt reeixit que també produïren altres fabricants europeus:
També adquirí el senyor Corominas una tractora Renault 365 importada de França i retratada en aquestes fotografies:
El motiu de la compra dels camions Renault obeïa a raons eminentment pràctiques: un preu de compra raonable, una mecànica fiable, uns consums ajustats i un manteniment econòmic s'hi afegia l'extensa xarxa d'assistència que Renault tenia aleshores escampada arreu dels països europeus. En cas de pana de qualsevol dels camions Renault de can Corominas que treballaven arreu d'Europa, la xarxa d'assistència disponible garantia una reparació ràpida i completa.
L'any 1991 entrà a can Corominas el primer camió Volvo, una marca sueca que convenç per la seva qualitat, fiabilitat, seguretat i disseny. Un dels millors camions del mercat -evitem en aquesta matèria les afirmacions categòriques i dogmàtiques- per al transport internacional. Unes quantes fotografies de la tractora F12 de Transports Corominas que incorporava el color blau:
És un fet cert avalat per la consuetud -i aquesta afirmació no té un ànim dogmàtic ni categòric- que després d'un Volvo n'arriba un altre. Estrany és que un transportista que treballa amb un camió Volvo no torni a confiar-hi amb la compra d'un segon Volvo. Això succeí a can Corominas. S'adquirí una segona tractora Volvo per fer transports internacionals.
En el proper article abordarem més camions que tingué Transports Joan Corominas en els anys 1990.
