Flota actual de Transports Corominas SL de Salt.

La família Corominas ens ha facilitat les fotografies de les tractores i semiremolcs que actualment integren la flota de Transports Corominas SL, aparcats al pati de la nau que l'empresa té al polígon industrial Torremirona de Salt.

Són unes modernes tractores de les marques Scania i Man -també hi ha una tractora de la casa Daf- amb les quals donen servei als seus clients. Com ja expressàrem en els articles anteriors dedicats a aquesta empresa, la seva política, d'una gran utilitat en els temps actuals, ha estat de disposar sempre de vehicles moderns i fiables. El transports de mercaderies per carretera arreu dels països europeus exigeix disposar dels millors camions del mercat i de bons xofers. S'ha d'evitar, en la mesura que sigui possible, de trepitjar els tallers de reparacions.

Una tractora Scania i dues Man, dos constructors de camions controlats pel grup Volkswagen:

I les dues tractores Man, una més moderna que l'altre, atès que la compra de vehicles es produeix de manera esgraonada en funció de les necessitats de cada moment i dels plans d'amortització dels vehicles establerts d'antuvi per l'empresa. Avui dia, amb els marges amb què treballen els transportistes, el control de tota mena de costos és un capítol fonamental per garantir la viabilitat i continuïtat de les empreses de transports:  

Les tres tractores arrenglerades al pati de l'empresa:





I una tractora Daf amb llur semiremolc:

Amb aquest article, sobre les tractores amb què avui dia treballa Transports Corominas SL, finalitzem la història d'aquesta empresa familiar de transports de Salt que el senyor Joan Corominas i Darné fundà l'hivern del 1959, l'any del pla d'estabilització econòmic que impulsà l'economia espanyola i originà el miracle econòmic espanyol de la dècada de 1960, amb la compra d'un camió Chevrolet amb motor de benzina a un constructor de Caldes de Malavella, la història del qual és l'espill que reflecteix la història de la major part d'empreses de transports familiars del país, amb les vicissituds i bons moments que han experimentat. 

Volem agrair a la família Corominas l'interès en recollir la història de l'empresa de transports, la qual està actualment dirigida per la segona generació.

Transports Joan Corominas SL de Salt (III).

El sector del transport a casa nostra acusà fortament l'adhesió d'Espanya a la Comunitat Econòmica Europea, la qual fou efectiva el 1 de gener de 1986. Aquest fet suposà grans canvis en el món del transport, el més visible dels quals, la progressiva adquisició per part dels transportistes espanyols, inclosos també els catalans, de camions de constructors europeus.

A partir de 1986 veure a les carreteres tractores Scania, Mercedes Benz, Volvo i Man, que eren els principals fabricants europeus de camions aleshores, deixà de ser una excentricitat, una raresa. Aquest mateix fet es produí en el sector dels autocars i autobusos. El principal damnificat fou el constructor espanyol de camions i autobusos ENASA, la quota de mercat del qual descendia en idèntica proporció en què la guanyava llur competència. Pegaso era de mica en mica arraconada per la resta de fabricants europeus a desgrat que els camions que aleshores produïa eren d'una gran qualitat.

En aquells anys el gruix de l'activitat de Transports Corominas era el transport internacional. Una activitat que des de principis dels anys 1960, en què transportava canyissos des de Salt fins a Besiers amb el primer camió de la casa, el Chevrolet, sempre havien fet amb major o menor intensitat.

Aquesta nova etapa derivada de la pertinença d'Espanya a la Comunitat Econòmica Europea també comportà la renovació completa de la flota de camions. Els vells Pegasos dels anys 1970 i les  tractores Dodge comprades a principis dels anys 1980 foren substituïdes per modernes tractores de constructors europeus. El primer vehicle fou una de les primeres tractores Renault 290 importades a Espanya. Un gran camió en tots els sentits: dotat d'un motor excel·lent, no tarava i tenia uns consums ajustats. Dues fotografies d'aquesta tractora pintada amb el color blau que havia incorporat per primer cop la tractora Dodge C38T:

El segon camió que comprà el senyor Corominas fou una tractora Man també pintada de blau i destinada als transports internacionals. Dues fotografies que retraten aquesta tractora amb llur semiremolc de tres eixos:

El tercer camió fou una altre tractora Renault 290, un gran camió en tots els sentits. La cabina que equipava presentava un disseny molt reeixit que també produïren altres fabricants europeus:

També adquirí el senyor Corominas una tractora Renault 365 importada de França i retratada en aquestes fotografies:

El motiu de la compra dels camions Renault obeïa a raons eminentment pràctiques: un preu de compra raonable, una mecànica fiable, uns consums ajustats i un manteniment econòmic s'hi afegia l'extensa xarxa d'assistència que Renault tenia aleshores escampada arreu dels països europeus. En cas de pana de qualsevol dels camions Renault de can Corominas que treballaven arreu d'Europa, la xarxa d'assistència disponible garantia una reparació ràpida i completa.  

 
L'any 1991 entrà a can Corominas el primer camió Volvo, una marca sueca que convenç per la seva qualitat, fiabilitat, seguretat i disseny. Un dels millors camions del mercat -evitem en aquesta matèria les afirmacions categòriques i dogmàtiques- per al transport internacional. Unes quantes fotografies de la tractora F12 de Transports Corominas que incorporava el color blau:

És un fet cert avalat per la consuetud -i aquesta afirmació no té un ànim dogmàtic ni categòric- que després d'un Volvo n'arriba un altre. Estrany és que un transportista que treballa amb un camió Volvo no torni a confiar-hi amb la compra d'un segon Volvo. Això succeí a can Corominas. S'adquirí una segona tractora Volvo per fer transports internacionals.

En el proper article abordarem més camions que tingué Transports Joan Corominas en els anys 1990.

Camions exposats al Saló de l'automòbil de Barcelona a principis del 1970: fotografies d'en Josep Llenas i text d'en Miquel Patinyo.

L'afició del meu amic Josep Llenas als camions neix d'acompanyar, un cop completats els estudis bàsics a l'edat de catorze anys, el seu pare en els viatges arreu de Catalunya amb el seu Pegaso 125 dièsel transportant tot tipus de mercaderies. 

Aquesta afició va impulsar en Josep a visitar cada any el saló de l'automòbil que es celebrava a la Fira de Mostres de Barcelona. Li agradava de  veure i fotografiar les novetats que presentaven els fabricants. Els nous models de camions, la majoria dels quals, de fabricació espanyola, i també dels carrossers. 

En Josep va fotografiar alguns dels camions exposats als Salons de l'Automòbil que va visitar, com ho és aquest saló celebrat a principis de la dècada del 1970. Fotografia de l'avinguda de la Reina Maria Cristina; al capdamunt, el Palau Nacional, l'edifici més important de l'exposició internacional de mostres del 1929 que avui dia acull el Museu Nacional d'Art de Catalunya:

L'estand dels camions Barreiros, aleshores controlada per Chrysler España SA. Hi va haver un gran desplegament de mitjans per la presentació de les noves cabines dissenyades pel senyor Mario Gamarra:

Un autocar Barreiros amb carrosseria Vanholl:



Els camions Mack també van participar-hi al Saló amb un estand més petit:





Un dels camions que exposava la casa Man:

L'estand dels camions Pegaso, molt espectacular i efectista, amb els cabina quadrada dissenyats per l'italià Aldo Sessano, una de les més modernes aleshores: 

Un autocar Pegaso carrossat per Obradors de Manresa per l'empresa Viajes Torremolinos:



Una tractora Scania:



I una tractora d'un altre fabricant suec, Volvo:

En Josep Llenas també va fotografiar camions com aquest Pegaso 1065 amb un remolc d'un eix carregat de troncs pelats: 

Aquest Pegaso era de l’empresa POSTES Y MADERAS SA (PYMSA), de Manresa. Transportaven pals per la Telefonica SA i les companyies elèctriques. Recordo que cap a l’any 1985 en tenien, pel cap baix, uns cinc Pegasos 1065 Europa amb remolcs extensibles en funció de la llargària de la càrrega que transportaven. Algun d’aquests Pegasos duia muntada sobre la cabina una grua HIAB plegada. Eren curiosos de veure’ls per la carretera.

Avui dia aquesta empresa encara existeix. POSTES Y MADERAS SA treballa en el transport de pals amb uns moderns camions Scania.

A principis dels anys 1970, el Saló d'Automòbil que es celebrava a Barcelona centrava l'atenció principalment envers els dos grans fabricants de camions, Pegaso i Barreiros. Les vendes i quota de mercat de les empreses estrangeres era testimonial. El preu de compra d'un camió estranger més els aranzels que havien d'abonar-se impedia que la majoria de transportistes els podessin adquirir. Per si fos poc, cal comptar amb les quotes d'importació que limitava el nombre anual d'unitats que podien importar-se. 

Amb aquestes perspectives, els estands dels grans fabricants europeus que avui dominen el mercat espanyol de camions -Mercedes Benz, Volvo, Man i Scania- eren esquifits en relació als estands dels dos fabricants espanyols.