Cabines dels camions Leyland construïdes pel carrosser Germans Gozalbo de Vila-real en els anys 1950.

En l’anterior article sobre alguns transportistes que hi hagué a Igualada en els anys 1950 i 1960 destacava la figura de Transports Pericales, fundat pel senyor Méndez, que treballava en el transport de la fruita i verdura del País Valencià cap a la comarca de l'Anoia. L’article era il·lustrat amb una làmina de publicitat de l’empresa en què hi destacava la façana central del garatge d’Igualada, al carrer Sant Jordi 5, el número de telèfon, 591, i els corresponsals escampats al País València i zones limítrofs: Elda, Elx, Villena, Almansa, València, Alacant, Gandia, Alcoi, Castelló, Vila-real i Múrcia. La làmina publicitària, amb els ingredients propis d’aquells anys, és prou realista i, el que és més important, dóna una informació precisa i exacta de l’empresa. 

Un altre element de la làmina, prou interessant, és un camió Leyland amb la caixa de fusta i vela usada aquells anys per transportar hortalisses. Aquell Leyland, però, no duia pas la cabina corrent dels camions anglesos que conduïen els transportistes valencians per garantir l’exportació dels productes agrícoles als mercats europeus: les cabines de capó davanter o bé un semi-capó com el Leyland Comet. Equipava una cabina avançada, concepció més moderna que no pas les cabines amb capó davanter, amb un disseny i elements propis de les cabines que proliferaren en el país en els anys 1950 i 1960. 

Camió Leyland contingut en la làmina publicitària de Transports Pericales d’Igualada: 

Que aquesta cabina fou concebuda i executada d’acord amb els paràmetres imperants en la construcció dels frontals dels autocars d’aquells anys sembla manifest i patent: línies arrodonides, la calandra, meres làmines ornamentals sobre les escletxes posades en el centre, els llums davanters laterals que sobresurten, el parabrises davanter, format per quatre peces i l’accés a la cabina amb una porta en la part posterior del pas de roda.

El constructor d’aquesta cabina, de disseny modern, pràctica i bella, fou el carrosser Germans Gozalbo de Vila-real, municipi on Transports Pericales hi tenia una delegació o corresponsal. A més a més, en la porta de la cabina hi ha dibuixat el llebrer que identificada aquest carrosser. Publicitat del carrosser Gozalbo amb un camió Leyland amb la referida cabina que construïa:

El llebrer que identificava els treballs de Gozalbo:

Publicitat d’uns autocars carrossats per Gozalbo, exponent de la capacitat assolida per aquesta empresa familiar: 

 

Molts dels camions Leyland que foren importats a Espanya en els anys 1950, a través del port de Bilbao, per una qüestió de proximitat geogràfica, només incorporaven els xassís i demés elements mecànics, prescindint de la cabina, element que era encarregat a un carrosser local. 

La província de Castelló tenia uns quants carrossers d’anomenada per llur qualitat que també construïren en els anys 1950 i, en menor mesura, en els anys 1960 cabines de camions. Gozalbo en fou un d’ells. Possiblement, un dels millors. Un camió Leyland Beaver matriculat a Madrid, d'un transportista d'Alacant, que muntava una cabina construïda pels germans Gozalbo, d'una gran bellesa i harmonia amb el capó (arxiu: anticalicante.blogspot.com):



Talleres Nápoles de Saragossa també excel·lí en la construcció de cabines de camions des de finals dels anys 1940. Estand de Talleres Nápoles amb la cabina única, patent pròpia, susceptible de ser muntada en qualsevol dels camions que hi havia en l'Espanya depauperada dels anys 1940:



Tres camions Barreiros que muntaven cabines construïdes per Talleres Nápoles, el primer, manifestació màxima del gust que el carrosser aragonès plasmaria, anys després, en els autocars Nazar:

No hi ha cap dubte que davant de l’ensulsiada causada per la guerra civil i la represa exasperant de la postguerra, el pes de la recuperació del parc mòbil de vehicles va recaure principalment en els carrossers, artífexs d’aquest procés ple d’entrebancs i embolics de tota mena. I també hi tingué un paper destacat la disponibilitat de peces, també pneumàtics, procedents del contraban tolerat i consentit en major o menor grau malgrat les proclames oficials grandiloqüents sobres les bondats de l'autarquia imperant, un fiasco monumental. 

Més fotografies de vehicles Nazar de la sèrie A produïts a Saragossa.

L'aparició, en el món d'internet, que en part fa les funcions de dipòsit global de tota mena d'informació i documents, de fotografies de vehicles Nazar espargides en llocs distints, n'estimula i propícia llur recopilació, ordenació i presentació d'acord amb uns criteris preestablerts en funció de la matèria, en espais específics per raó de l'objecte, per facilitar-ne la consulta i difusió als interessats. 

De tant en tant posseïdors de fotografies de vehicles Nazar les compateixen a internet. Acostuma a ser generalment gent jove amb capacitat d'accés a internet, que divulga amb la més absoluta generositat les fotografies de familiars que posseïren un vehicle de la marca Nazar. Els espais d'internet on els usuaris hi comparteixen lliurement fotografies de temàtiques concretes com les relacionades amb municipis, activitats econòmiques i similars permeten esporàdicament de trobar vehicles que hi hagué a la dècada de 1960, produïts en factories espanyoles.

Les dues primeres fotografies, que són una autèntica troballa, foren compartides per un integrant d'un fòrum de motocicletes. Són dos furgons Nazar A amb carrosseria metàl·lica tancada, matriculats a Múrcia: 

Publicitat del microbús Nazar construït sobre la carrosseria del furgó A, model que estigué poc més de dos anys en producció, en el període comprès entre el 1961 i 1963:

El segon vehicle és un camió Nazar A de 5,5 Tm que fou d'un constructor o transportista, ben segur que un treballador autònom, del municipi de Vila-Joiosa, capital de la comarca de la Marina Baixa, municipi costaner que a partir de la dècada de 1960 tingué un considerable creixement urbanístic per l'atractiu turístic que llurs platges suscitava. Tal vegada llur primer cognom era Llopis. El Nazar, que no tenia la calandra refistolada, l'element estètic principal de la cabina, equipava el bolquet que Factorias Nápoles SA oferia de fàbrica.

Dos Nazars A de 5,5 Tm, amb versió xassís i cabina i carrossat amb un bolquet:

I l'últim Nazar és un camió A de 6 Tm, el més popular i que tingué majors vendes d'aquesta sèrie, que tingué la família Alcaide, matriculat a València, amb la seva visera, element aleshores corrent: 

Una unitat del Nazar A de 6 Tm fotografiat a la fàbrica de Saragossa:

És curiós que els quatre vehicles Nazar exposats en aquest article foren matriculats en tres províncies limítrofs, València, Alacant i Múrcia, que formen part de l'arc mediterrani, que ja aleshores manifestava un considerable dinamisme i creixement econòmic.

I acabem aquest breu article amb una fotografia d'un gran interès facilitada pel Sr Francesc Parramon. La nau que l'empresa Transports Parramon, propietat del seu pare, el Sr Bonaventura Parramon Cabanas, tenia a Manlleu cap a l'any 1980 amb la flota de vehicles: un Pegaso 1083, un Ebro P-200, dos Ebros D, una furgoneta Ebro F108 i una Sava J4 i el furgó Nazar B comprat al Sr Martí Calle, que en fou el representat a Osona, l'any 1965, tancat una colla d'anys i que el senyor Xavier Castells Quintana ha restaurat fa uns anys i exhibeix en les trobades convocades de vehicles clàssics suscitant sempre una considerable admiració per llur bellesa, originalitat i encert de la restauració executada, basada en un respecte i fidelitat absoluta a la configuració original del vehicle: 

De ben segur que la publicació aviat d'un llibre sobre les empreses que produïren vehicles industrials a Espanya a càrrec d'un especialista en la matèria, que acumula grans coneixements, contribuirà a conèixer amb major exactitud aquest món, força inconegut per la trajectòria industrial erràtica i vicissituds sofertes d'algunes de les empreses objecte del llibre. 

Agraïm la generositat dels qui han compartit a internet les fotografies dels vehicles Nazar consignats en aquest article, dels quals, malauradament, no en tenim cap informació.

En Josep Sánchez: el rei del Seat 1500 (IV).

L'article que publiquem avui és sense cap dubte un dels més singulars i curiosos que llegireu en aquest espai. Versa sobre els Seats 1500 amb carrosseria funerària i similar que en Josep Sánchez ha arreplegat al llarg d'aquests anys. La col·lecció que ha creat d'aquests automòbils és remarcable i de gran importància. Les fotografies que us presentem ho acrediten.

De tant en tant empreses de pompes fúnebres es desempalleguen del seus vehicles vells i en desús. Algunes unitats són Seats 1500 anunciats a internet. Un vehicle que es prodigà en la conducció dels difunts a la cerimònia del comiat en un recinte religiós i posterior trasllat al cementiri per l'elegància de les seves línies. La funció que avui fan els Mercedes Benz dotats de carrosseries especials en la conducció de cadàvers la féu en els anys 1960 i 1970 els Seats 1500. El transport mortuori en alguns territoris espanyols amb aquests vehicles es realitzà també al llarg dels anys 1980 i 1990.

Una de les competències atribuïdes a les administracions locals són els cementiris i les activitats funeràries. La prestació d'aquest servei pot fer-la directament l'Ajuntament o bé concedir el seu exercici a una empresa especialitza sota el règim de concessió administrativa. Avui dia la major part dels municipis han externalitzat la prestació d'aquest servei i perceben en contraprestació un cànon anual. És una activitat d'un positiu rendiment econòmic atès que un dia o altre tothom passa avall. Per aquest motiu, alguns dels vehicles mortuoris que té en Josep Sánchez eren de titularitat municipal mentre que d'altres procedeixen d'empreses de pompes fúnebres privades que prestaven aquest servei. Un sector que també s'ha produït aquests darrers anys una concentració en favor d'unes poques grans empreses que acaparen les adjudicacions d'aquest servei a través dels concursos públics convocats pels Ajuntaments, les bases dels quals sovint exigeixen la renovació dels tanatoris, serveis d'incineració i manteniment dels cementiris. Aquestes inversions no estan a l'abast de les petites empreses familiars que havien prestat tradicionalment el servei de pompes fúnebres en municipis i pobles. 

Atès que les carrosseries d'aquests automòbils per la conducció de difunts eren uns treballs singulars amb elements d'artesania a càrrec de tallers i carrossers especialitzats que les executaven de conformitat amb les instruccions i gustos dels clients, Ajuntaments i empreses de pompes fúnebres privades, els pressupostos disponibles i les necessitats dels familiars dels difunts de cada territori, no n'hi ha dues d'iguals d'aquestes carrosseries. També és donà el cas que antigues ambulàncies foren reconvertides en vehicles funeraris amb unes poques transformacions per prestar aquest servei en pobles i àmbits rurals. 

Un dels Seats 1500 més antics d'en Josep Sánchez correspon a aquesta unitat de línies sòbries i elegants que s'adiuen per fer aquesta labor:

Un altre Seat 1500 funerari matriculat a Barcelona i, com la unitat precedent, el vidre lateral rectangular de grans dimensions li confereix un aspecte seriós i greu: 

Un altre Seat 1500 amb una carrosseria funerària procedent de Còrdova:

Seat 1500 funerari matriculat a Màlaga amb el preceptiu color gris de l'època i la creu metàl·lica discreta al cim del sostre:

Qualsevol afeccionat als vehicles clàssics convindrà que el treball executat en aquest vehicle consistent en el muntatge d'uns retrovisors propis de petits vehicles industrials, furgonetes  i camionets, hauria d'estar recollit i tipificat al codi penal com un esguerro monumental amb la imposició d'una pena de privació d'executar més treballs d'aquest caire atès que mal gust que reflecteix i els danys que causen sobre el vehicle:

Un altre Seat 1500 presidit per una carrosseria de línies modestes i austeres però eficaces per la prestació d'aquest servei:

Aquest Seat 1500 procedent de Salamanca presenta un marc de fusta lateral ornamentat que reflecteix l'arquitectura d'estil plateresc tant abundant en aquella ciutat universitària, un estil que satura pel seu acusat enfarfegament:

La porta posterior d'aquest vehicle tampoc és un resultat que es pugui qualificar de reeixit. En la nostra opinió, és un dels vehicles funeraris menys afortunats que posseeix en Josep Sánchez:

Aquesta carrosseria té un gran interès. Muntada en un vehicle matriculat a Barcelona i adquirida per un petit municipi de la província d'Osca, manifesta els diversos usos que aquestes carrosseries podien prestar: transports de persones i embalums, servei de transport de malats i accidents i també la conducció de cadàvers. En aquest darrer supòsit, presenta una similitud amb els vehicles funeraris de Portugal, els quals disposen de prou capacitat per portar el taüt amb les despulles del difunt i els familiars més directes i propers:

La llargada d'aquest vehicle és considerable:



Un altre Seat 1500 amb una carrosseria singular i una pila de baques; n'hi ha per triar i remenar:

Dos Seats 1500 de doble far amb carrosseries funeràries, la primera integrada en l'estructura del vehicle i la segona més moderna, amb resultats satisfactoris en ambdós casos:

En el proper article, que serà l'últim dedicat a aquesta col·lecció particulars de Seats 1500, abordarem les versions comercials que proliferaren aquells anys.

Autoescola La Universal de Barcelona

Durant la dècada del 1950 el parc automobilístic augmentava lentament. Aquest fet va determinar que calguessin escoles especialitzades en la formació de conductors per a ensenyar el codi de circulació i l'ús dels vehicles.

L'any 1955 la Delegació de Indústria de Barcelona va atendre la sol·licitud formulada pel senyor Guillermo Cánovas i Angosto, autorizant-li l'obertura d'una autoescola anomenada LA UNIVERSAL. El primer local fou al carrer Còrsega número 402 de Barcelona, al cèntric barri de l'Eixample. Fotografia del primer local que va ocupar aquesta Autoescola d'ençà de l'any 1955.



Aquest local l'any 2005:







Per a realitzar les pràctiques amb cotxes, van dur-se l'any 1955 dos Citroën des de València fins a Barcelona. Un dels Citroën amb matrícula V-8071 fotografiat l'any 1955:



L'altre Citroën amb matrícula V-10680 fotografiat l'any d'obertura de l'autoescola:



Els alumnes de l'AUTOESCOLA LA UNIVERSAL feien les pràctiques a la zona que actualment ocupa el passeig Valldaura i als voltants del cementiri del barri d'Horta, on es va executar l'actual cotxera d'autobusos de Barcelona.

L'any 1956, s'inaugura una escola al carrer de Pi i Molist número 60 de Barcelona, per a atendre la demanda de Nou Barris, un sector que aleshores tenia un intens creixement urbanístic.

La professionalitat del servei que oferien i alhora el tracte familiar va ser la causa de l'important augment d'alumnes. Durant la dècada del 1960 s'incorporen en Vicente, l'Antonio i en Guillermo, fills del senyor Guillermo Cànovas, fundador de l'autoescola. I també s'inverteix en la renovació dels vehicles adquirint un grapat de Seat 600 per a la realització de les pràctiques. El primer Seat 600 amb matrícula B-197325, adquirit l'any 1959, i fotografiat al carrer Pi i Molist número 60:



El Seat 600 amb matrícula B-276890 fotografiat amb dos professors de l'autoescola, i que fou comprat l'any 1962:



El darrer Seat 600 comprat l'any 1964, amb matrícula B-347935:



La flota de Seat 600 de la dècada del 1960 fotografiats al sector on s'executaria el polígon Canyellas de Barcelona:



A redós del creixement econòmic de la dècada del 1960, es van comprar dos camions Avia equipats amb motor Perkins Hispania per a l'obtenció del carnet de primera. Un dels dos camions Avia amb matrícula B-341951, comprat l'any 1963, fotografiat al carrer de Pi i Molist número 60 de Barcelona:



Aquest camió Avia fotografiat al sector de Canyelles de Barcelona:



L'altre camió Avia de l'autoescola LA UNIVERSAL:



Tots els vehicles que integraven la flota de l'autoescola LA UNIVERSAL en els anys 1960:



Durant la dècada del 1970 i 1980 hi ha l'expansió de l'empresa. S'inauguren l'AUTOESCOLA LA UNIVERSAL a Torredembarra i Roda de Barà, dos municipis de la comarca del Tarragonès. També és present a la ciutat de València. Totes les AUTOESCOLA LA UNIVERSAL de Catalunya i el País Valencià han format aproximadament uns cinquanta mil conductors.

L'any 2006 van mudar-se del local de sempre al carrer Còrsega número 402 a un local més ample i confortable al carrer Bailen número 181 de Barcelona, el qual incorpora les noves tècniques de formació i els mitjans més moderns amb l'objectiu de mantenir un servei de qualitat reconegut pels seus alumnes.

Avui dia l'AUTOESCOLA LA UNIVERSAL és la segona més antiga de Barcelona i on la meva família ha après a conduir. I després de més de 55 anys, amb la incorporació de la tercera generació, continua oferint el mateix servei familiar i de qualitat com el primer dia.