Barreiros d'Altaya: si l'encerto l'endevino.

Uns mesos enrere s'ha començat a vendre una col·lecció de camions d'època, principalment francesos, per l'editorial Altaya, especialitzada en la venda de col·leccions de tota mena. La bona acollida que aquesta col·lecció va tenir entre els francesos, va engrescar a oferir-la als afeccionats espanyols.

El segon lliurament d'aquesta col·lecció era un camió Barreiros Halcon que muntava una caixa de repartiment de begudes. La curiositat d'aquest vehicle era la seva cabina, igual que els Berliet, amb una finestra lateral. En canvi, el Barreiros Halcon tenia una cabina més curta sense aquesta finestra. Fotografies d'aquest Barreiros Halcon d'Altaya:

Alguns adquirents d'aquesta col·lecció van opinar que aquest camió ofert sota la marca Barreiros era, en realitat, un Berliet francès al qual li havien canviat únicament la marca, per bé que l'empresa de Villaverde mai havia fabricat aquesta mena de cabina. Es considerava tot plegat una enganyifa.

En aquestes fotografies d'un Barreiros Halcon de l'empresa TRANSPORTS PUJOL de Sant Feliu de Codines (Vallès Oriental) es constaten les diferències entre la cabina del Barreiros Halcon d'Altaya i el que fabricava Barreiros. Aquesta cabina correspon a la versió curta i recta. El frontal del Barreiros i el Berliet són gairebé idèntics:

En canvi, la cabina del Berliet és més grossa que no pas la del Barreiros Halcon:

Dues fotografies més d'un Barreiros Halcon de TRANSPORTS CARBONELL de Ribes de Freser (Ripollès), que és una cabina curta eixamplada:

Tanmateix, en Joaquim Duran, un carreter ja jubilat de Banyoles (Pla de l'Estany) que havia fabricat i reparat carros i caixes de camions, conserva dues fotografies d'un camió Barreiros Halcon amb la finestra lateral idènticament a la fabricada per Berliet i oferta per Altaya. Fotografies del camió Barreiros Halcon del transportista Serrano, de Banyoles, que va carrossar en Quimet Duran:

Arran d'aquesta fotografia s'ha suscitat una controvèrsia sobre si Barreiros va fabricar aquesta cabina o va ser una modificació d'algun carrosser traçut, abundants en aquells anys. En el primer supòsit, Altaya no hauria pas entabanat als adquirents espanyols d'aquesta col·lecció de camions, amb un camió que va fabricar-se a França però inexistent a l'Estat espanyol.

En Quimet Carreter m'informa que, efectivament, la cabina d'aquest Barreiros Halcon era de fàbrica més curta. Ell va transformar-la engrandint-la per la part posterior i muntant-hi una finestreta lateral.

També ho he consultat amb el senyor Joan Mercader, de Sant Julià de Ramis (Gironès), un gran afeccionat als camions amb una memòria prodigiosa de tots els camions que hi va haver per les comarques gironines. I és del parer que Barreiros potser va fabricar aquesta cabina.

En Joan Mercader recorda que en Lluís Blanch i Camps, un transportista de Sarrià de Ter establert a Girona, va tenir dos camions Barreiros Halcon, un amb la cabina curta i l'altre amb la mateixa cabina d'en Serrano, per a trajectes més llargs. Aquests dos Barreiros Halcon muntaven unes caixes de fusta i traginaven vi. La matrícula del Barreiros Halcon amb cabina llarga i llitera era GI-29XXX, de l'any 1959.

En Lluís Blanch treballava per a l'empresa CORVISA (Comerciantes Reunidos de Vinos SA), de Sant Julià de Ramis (Gironès), adquirida posteriorment per Casa Darnés SA, important empresa distribuïdora de begudes de les comarques gironines. Malauradament, no hem pogut pas trobar fotografies d'aquest Barreiros Halcon amb la cabina llarga i finestra lateral. Publicitat d'aquest transportista en una revista de Sarrià de Ter (Gironès):

En Lluís Blanch i Camps va tenir aquests dos Barreiros Halcon i al cap d'uns anys va comprar un Barreiros Saeta 75 amb matrícula GI-42XXX equipat amb una cisterna per a transport de vins. Posteriorment va treure's els Halcon i va treballar una pila d'anys amb el Barreiros Saeta 75.

Hi havia l'hipòtesi que Barreiros fabriqués cabines d'aquesta mena, poques, una còpia indissimulada de Berliet. Però la producció industrial espanyola en els anys 1960, fragmentada i improvisada, dificultaven d'escatir amb certesa tots els models de camions i autocars que es van fabricar en aquells anys.

Tanmateix, en Joan Mercader ha resolt aquesta controvèrsia. Ho ha consultat amb un mecànic que treballa al Taller Sarrià, especialitzat en reparació de camions, i que uns anys enrera havia estat el concessionari oficial de vehicles industrials Renault. Aquest mecànic va començar a treballar de ben jove a Gerauto, de Salt, concessionari oficial Barreiros de Girona. I confirma que el Barreiros Halcon es va oferir de fàbrica amb tres cabines diferents: dues versions de la cabina curta -una recta i l'altre eixamplada- i una cabina llarga amb llitera. Aquest senyor recorda perfectament que les tapes del motor de les cabines dels Barreiros Halcon curtes i llarges s'obrien diferentment.

Aquest mecànic que havia tractat amb els Barreiros Halcon recorda en Pere Casas, un transportista del barri de Pontmajor de Girona, que sempre havia treballat amb camions Barreiros. En Pere Casas també va comprar un Barreiros Halcon, nou, amb cabina llarga i llitera perquè feia províncies i voltava per tota Espanya. El darrer camió que va tenir en Casas fou un Barreiros Super Azor Gran Ruta. També cal apuntar que no van sortir-ne pas gaire de Barreiros Halcon amb llitera.

En Xavier Castells també recorda camions Barreiros amb aquesta cabina i creu que fins a la fabricació del model Saeta, Barreiros oferia diverses cabines de l'Halcon i el Condor. Solament cal comparar les dues cabines dels Barreiros Halcon de TRANSPORTS CARBONELL de Ribes de Freser (Ripollès) i TRANSPORTS PUJOL de Sant Feliu de Codines (Vallès Oriental) per a constatar que Barreiros va fabricar dues versions de la cabina curta de l'Halcon: la recta i l'eixamplada.

Si el gran fabricant espanyol de camions participat per l'Estat, Pegaso, muntava peces diferents per al mateix model, quines solucions havien d'adoptar la resta de fabricants, que no gaudien pas d'aquests privilegis, per a disposar de peces per a fabricar i atendre la demanda. Així, es donava el cas d'adquirir dos camions Pegaso alhora que muntaven diferencials distints. Si això ocorria amb una empresa principal, s'accentuava i agreujava amb la resta de fabricants, i particularment Barreiros, que era una nosa per als responsables de l'INI.

Una altre cosa és que Altaya hagi ofert un Berliet francès sota la marca Barreiros per les similituds existents, engrandint el catàleg i aprofitant models de camions d'altres països. I que les penúries dels fabricants espanyols de camions en els anys 1960 oferint diverses vesions d'un mateixa cabina -com Barreiros- juntament amb les transformacions de cabines pels carrossers d'aleshores, hagin avalat la comercialització d'aquest model. Un encert d'Altaya fruit de la més absoluta casualitat atès que el rigor no és pas un tret distintiu d'aquesta col·lecció de camions.

En Joaquim Duran i Estarriola, un carreter de Banyoles (Pla de l'Estany).

En Joaquim Duran i Estarriola, en "Quimet carreter" com és conegut, va néixer a Sant Vicenç de Camós l'any 1929. Aquest municipi, a tocar de Banyoles, té dues parròquies. L'expansió del nucli urbà de Banyoles ha provocat que Sant Vicenç de Camós sigui gairebé un barri de la capital del Pla de l'Estany.

De la mateixa manera que a Arbúcies hi havia nombrosos carreters per la qualitat de la fusta dels seus boscos, que amb el temps esdevendrien carrossers d'autocars -l'Ayats era un carreter de Lladó (Alt Empordà) que va instal·lar-se a Arbúcies-, a Banyoles hi havia tres carreters prou importants: en Teixidor conegut com "Can Gana", en Sarquella i en Bertran. Aquests carreters van haver d'adaptar-se de la construcció de carros de fusta a produir cabines i carrosseries amb ferro i altres metalls. Va ser una revolució en el món del transport.

L'any 1943, a l'edat de catorze anys, en Quimet carreter va entrar a treballar a Can Bertran, d'aprenent. Gairebé no cobrava com era costum dels aprenents. Sort que la família era de pagès i podia menjar cada dia en uns anys particularment difícils. Els dos amos de Can Bertran eren aleshores en Miquel -que era l'hereu- i l'Andreu, els dos fills del fundador. La gerència la duia l'Andreu, per bé que l'ànima de l'empresa i qui l'arriava era en Josep Rodella, "pepitu". En Quimet carreter, d'aprenent, remenant troncs amb altres treballadors de Can Bertran:



En Quimet tallant fusta a Can Betran:

En Quimet Duran amb una serra:

En Josep Rodella, fill de Sant Joan de les Abadesses (Ripollès), va entrar de carreter a Can Bertran. Va haver d'anar a la guerra on el van destinar a la secció de tallers, aprenent la fabricació de cabines derivades de la fusta: l'estructura era de fusta i es recobria de planxa. Retornat l'any 1939, es reincorpora a Can Bertran. Era el gran carreter de l'empresa i qui la dirigia. Si hi havia una feina difícil, la realitzava en Pepitu Rodella. També distribuïa la feina, impartia les ordres al personal i era molt treballador i complidor.

Des de l'any 1943 fins quan va anar a fer el servei militar, en Quimet carreter treballa a Can Bertran aprenent l'ofici d'en Pepitu Rodella. En aquells anys, aquesta empresa tenia un local al carrer Alfonso XII, que és la carretera de Girona a Olot. Com que gairebé no hi havia trànsit, les carrosseries es construïen en la carretera.

Retornat del servei militar l'any 1951, en Quimet carreter va treballar un temps a Can Bertran. L'any 1955 decideix d'establir-se pel seu compte, associant-se amb en Joan Vilar, un altre carreter de Castellfollit de la Roca que havia après l'ofici a Can Simon. En aquest poble hi havia hagut dos carreters, en Simon i en Nisetu.

En Quimet Duran i en Joan Vilar van coincidir a Can Bertran. En Vilar hi entrà per a fer de carreter i en Quimet li ensenyava l'ofici. Quan van associar-se, es traslladen a Castellfollit de la Roca i ocupen part d'un local d'en Xicu Prujà, fill de Maià de Montcal, mecànic que havia après l'ofici a Can Llandrich de Besalu.

Un dels treballs executats per en Quimet Duran l'any 1955 a Castellfollit de la Roca fou construir una cabina de fusta i planxa per aquest camió GMC, procedent d'una subhasta de l'exèrcit, i que pertanyia a un transportista de Guardiola de Berguedà:





Furgoneta Ford de 17 cavalls, que pertanyia a en Sala, carnisser i embotidor de Castellfollit de la Roca. En Quimet va construir l'any 1955 la carrosseria i en Genís era el planxista:



El 1956, l'any del fred, en Quimet carreter s'estableix al carrer Sant Mer 14 de Banyoles. En Joan Vilar va marxar a Calella de la Costa a treballar de fuster. A Banyoles, en Quimet feia carros i els adobava les rodes i altres peces. A començaments del 1960 va començar a construir caixes de fusta de transports generals per als camions que hi havia aleshores: els Pegaso Comet, el Pegaso 165, el Pegaso Barajas, els Barreiros i els Ebros, etc.

Caixa de fusta de transports generals construida per en Quimet Duran per a un camió Barreiros d'en Serrano, un transportista de Banyoles. Aquesta caixa costava aleshores 21.000 pessetes:







Aquest Citroen B-14 matriculat a Saragossa havia estat un taxi de Barcelona. En Quimet va construir-li l'estructura de la cabina de fusta i la caixa-gàbia per a transportar el bestiar. El planxista era de Can Sarquella:





Un altre Citroen B-14 destinat al servei de taxi de Barcelona, fou comprat per en Quiquet de Cornellà de Terri, botiguer, hostaler i taxista. En Quimet carreter va construir-li aquesta carrosseria "rubia" per a transportar persones:







Un Ford de 17 cavalls i quatre cilindres havia estat un turisme. En Quimet va construir-li tota l'estructura de fusta i un treballador de Can Sarquella va planxar-lo:







Un altre Ford de 17 cavalls que havia estat un taxi, en Quimet va transformar-lo en aquest camionet amb caixa de fusta per encàrrec de Can Sarquella:







Dues fotografies d'en Quimet Duran amb el seu Fiat Balilla, davant del taller del carrer de Sant Mer de Banyoles:





Des de mitjans dels anys 1970 fins a mitjans del 1980, en Quimet carreter pintava i reparava les caixes de transport de pinso de la important flota de camions de Nutrex de Banyoles, constituïda principalment per camions Pegaso. En Quimet amb un gat a l'espatlla, recolzat a la porta d'un Pegaso Comet de Nutrex:



L'any 1988 es va traslladar a una casa al Molí d'en Canyer 27, Ca la Martina de les Flors com es coneix la casa. Quan va complir els 65 anys, va jubilar-se dedicant-se a la restauració de carros, carruatges i tartanes, activitat en la qual excel·leix. Els senyors Joaquim Duran i Joan Brugués fotografiats el dia de l'entrevista per a redactar aquest article:



Vull agrair molt especialment tots els mitjans posats a l'abast pel senyor Joaquim Duran i Estarriola per a poder redactar aquesta crònica que palesa les profundes transformacions operades en les carrosseries aquests darrers seixanta anys.